De ben segur que avui seran menys de les habituals les persones llegiran aquesta meva col•laboració el mateix dia de la seva publicació. I és que són moltes les persones que aprofiten els dies de Setmana Santa per agafar-se uns dies de descans merescut i d’aquesta manera poder esbargir una mica la boira. Algunes d’aquestes persones que tenen la sort de poder agafar vacances es troben, possiblement, lluny de les seves respectives cases, potser visitant països més o menys propers, més o menys exòtics. D’altres fan turisme més a prop i viatgen per Espanya o per Catalunya mateix. I encara uns altres dels que fan vacances, han optat per quedar-se a casa i, com a molt, faran petites escapades o sortides d’un dia. Sigui com sigui, el cert és les persones que per les raons que siguin romanen a la gran ciutat, tindran ocasió de gaudir-ne amb una tranquil•litat inusitada, només comparable a la que es dona a mitjans del mes d’agost.

Aquells que atresorem més anys de vida recordem encara aquelles Setmanes Santes de la nostra infantesa en què la ciutat també quedava endormiscada i només era molestada pel soroll de les matraques i els tambors de les processons; unes processons en les quals fins i tot hi desfilaven “els armats” a semblança de les processons que encara es conserven en diversos indrets de Catalunya. Les processons de Sabadell reunien molta gent al seu pas i, fins i tot eren moltes les famílies que treien cadires al carrer per esperar el pas de la comitiva. Era tot el què es podia fer aquells anys durant el Dijous Sant a la tarda, el Divendres Sant i el Dissabte de Glòria que eren dies festius. I és coincidint amb aquestes diades, els cinemes tancaven les seves portes i només les esglésies s’omplien de feligresos per assistir als oficis solemnes del Dijous Sant, del Divendres Sant i de la Vetlla Pasqual del dissabte. Això sense oblidar-nos de les visites que es feien als monuments des del dijous al vespre i fins divendres al migdia, amb aquells inoblidables sermons de “les 7 paraules” que es podien sentir en la majoria de parròquies. A més, malgrat el parc automobilístic de la ciutat era més aviat escàs, hi havia prohibició expressa per circular el Divendres Sant si no era per una urgència o per una causa ben justificada. Era així com la ciutat sencera entrava, durant els dies sants, en una mena de catarsi col•lectiva que transmetia, almenys als més xic, una certa tristesa i melangia, atès que tampoc no ens deixaven jugar al carrer. Per acabar-ho d’adobar, les poques emissores de ràdio que llavors emetien –entre elles la nostra EAJ-20 Ràdio Sabadell– radiaven música clàssica o sacra durant tots els dies. Eren temps de l’Espanya catòlica, apostòlica i romana en què la religió era única i aquells que s’atrevien a confessar que no la professaven o que eren “protestants”, eren considerats una raresa.

Sortosament les coses avui han canviat i les tradicions d’aquelles Setmanes Santes amb processons i litúrgies inacabables, es viuen només en determinades ciutats i/o poblacions i s’han vist incorporades, majoritàriament, als atractius turístics que ofereixen aquestes ciutats. Per a ser més correctes, és cert que hi ha determinats barris de les nostres ciutats en els que les processons de Setmana Santa ocupen un lloc destacat, com és el cas del nostre barri de Can Puigjaner. Però no per això deixa de ser menys cert que aquestes processons es mantenen més com a la continuació d’una tradició heretada dels punts de procedència dels habitants d’aquests barris, que no pas perquè la fe religiosa impregni aquests barris que no pas a d’altres.

Sigui benvinguda la Setmana Santa a la cadascú acabarà donant el significat que consideri més adient. I així ha de ser i així haurà de continuar essent. Les tradicions val la pena conservar-les. I que és a través d’aquestes tradicions que retrobem els nostres senyals d’identitat. En qualsevol cas, serà la nostra mona de Pasqua la que tancarà la Setmana Santa per a tothom. I abans i també ara, els fillols esperen amb delit aquest dia i aquest dolç present.

Publicat a Diaari de Sabadell, el 5 d’abril de 2007