20080207_ferrocata3_tcm32-70208.jpg

 A finals de la setmana passada coneixíem una dada ben poc favorable per als interessos generals i, en especial, pels que considerem que la potenciació de l’ús del transport públic és una excel•lent manera de limitar el trànsit que congestiona les grans ciutats i carrega excessivament carreteres i autopistes de la nostra conurbació. La dada a la qual faig referència, ens informava del descens en el nombre de ciutadans i de ciutadanes usuaris i usuàries del servei de rodalies de RENFE durant el primer semestre de l’any; un semestre en el qual la companyia ferroviària estatal haurà perdut prop de dos milions de viatgers. Es tracta d’una situació, aquesta del descens de persones usuàries de rodalies, que no es donava des de feia bastant anys. Què és el què ha passat? Sens dubte la caiguda es deu, d’una banda, al nefast any que rodalies de RENFE va viure l’any passat amb episodis sobradament coneguts arran l’arribada de l’AVE a Sants-Estació, i a la paralització del servei durant 42 llargs dies i les seves corresponents nits. De l’altra, la indubtable pèrdua de qualitat del servei que, fatalment, es ve observant darrerament en aquesta xarxa, possiblement arran les escasses inversions que s’hi ha fet els darrers anys.

Ens havíem acostumat a què des que RENFE va posar en marxa l’augment de freqüències de pas de trens en les estacions de rodalies –quan era presidenta de la companyia la dissortadament desapareguda Mercè Sala–, el nombre de persones usuàries del servei de rodalies de RENFE augmentessin any rere any. Però sabem que la confiança és una virtut que costa molt ser adquirida i que només cal un mal pas per ser perduda amb tot el què això pot comportar. Quelcom d’això és el què li ha passat a RENFE que, els darrers any, ha donat més de dos i de tres mals passos. Va costar creure que la companyia ferroviària estatal fos capaç de prestar un bon servei de rodalies. I quan aquest servei començava a ser percebut pels usuaris i usuàries com alternativa del transport privat per desplaçaments entre destinacions de la conurbació barcelonina, les falles continuades en el servei i, de manera especial, les conseqüències directes de les obres de l’AVE a l’entrada de Barcelona, van malbaratar els resultats assolits. I això fins el punt de tornar a qüestionar si la xarxa de rodalies era una alternativa al transport privat. Certament el descens de persones usuàries del transport públic sortosament només ha afectat a la xarxa de rodalies i no als altres sistemes de transport públic que han vist augmentat, encara que molt lleugerament, el seu nombre d’usuaris i d’usuàries.

Toca ara, quan per part de la Generalitat de Catalunya s’està apostant activament per l’ampliació de la xarxa de transports públics, recuperar la confiança en aquest sistema de transport que ha de ser vist com una mesura decisiva a l’hora de disminuir la congestió de les nostres ciutats i de millorar la mobilitat de la ciutadania. I això de tal manera que el desplaçament en transport públic entre un punt i altre de la nostra conurbació compensi, com a mínim, la possible major durada del trajecte amb l’estalvi econòmic i la comoditat de desplaçament que proporciona el transport privat. Des d’aquest punt de vista, les anunciades inversions del Ministerio de Fomento de renovació d’infraestructures i d’adequació de les estacions de rodalies, haurien de contribuir a recuperar la confiança perduda i, per damunt de tot, les condicions de seguretat i d’accessibilitat a les seves instal•lacions i al material mòbil. No com passa ara, que malgrat la modernitat d’alguns trens de rodalies, les persones amb mobilitat reduïda tenen dificultats per poder-ne fer ús atès que els accessos a andanes i combois no estan preparats per a persones discapacitades. El conjunt d’aquestes mesures i inversions, hauria de redundar doncs en una millora substancial de la xarxa ferroviària de rodalies de RENFE en particular i del transport públic en general que, amb tots els indubtables avantatges que aquest fer comportaria quant a la prestació d’un servei eficaç però també quant a l’estalvi social que s’ha de derivar de la disminució de circulació de vehicles privats per les nostres carreteres i el conseqüent augment de la qualitat de vida de la ciutadania gràcies a les menors emissions de partícules contaminants a l’atmosfera.

Publicat a Diari de Sabadell, el 9 d’octubre de 2008