El Xima (Josep Ramon Giménez) i jo vàrem tenir la sort de poder tractar a Forges (Antonio Fraguas de Pablo, 1942-2018). Va ser en ocasió d’un treball de facultat sobre l’enyorat setmanari ‘Hermano Lobo’. La seva col·laboració i els seus precisos punts de vista, juntament amb els de Perich (Jaume Perich Escala, 1941-1995), foren determinants perquè el treball resultant fos qualificat amb matrícula d’honor. Eren altres temps i la nostra relació amb Forges fou fonamentalment telefònica i postal i, això no obstant, sempre àgil i afectuosa amb resposta immediata a les preguntes i als dubtes que li traslladàvem. Com en el cas de Perich, una part important de la història recent d’aquest país (el d’aquí i el d’allà) ha quedat perfectament reflectida i narrada a través dels seus respectius, intel·ligents i oportuns dibuixos. Que descansi en pau!
Antonio Fraguas de Pablo (Forges)
Vagi tard el meu comentari, Joan. Però, com et vaig dir quan em vas preguntar si havia llegit el teu mail, m’haig d’excusar, perquè que hi ha moments que no dono l’abast.
El Xima, com dius Joan, el Xime, com dic jo, de Ximenes, va gaudir molt a fons del treball que vam fer conjuntament, Joan. Va ser, tot i que quedi malament dir-ho, mereixedor de la matrícula d’honor. Vam pencar a fons, amb el Forges i amb el Perich. Dues persones compromeses, amables i que han deixat petjada en el ranking del còmic social.
I et deia, amic, que jo ja havia fet servir una comparativa dels dibuixos del Forges i els del Perich a unes classes que vaig donar de dibuix a nens de 13 anys a l’Escola Industrial. Havia tornat de la mili i, com que donava classes a l’escola Industrial per pagar-me els estudis, em va tocar substituir al nostre estimat pintor sabadellenc, l’Antoni Angle, l’últim trimestre del curs. I com que no tenia una base teòrica rigorosa per donar classes de dibuix se’m va acudir fer aquest taller durant unes setmanes amb els nens. Ja m’encantaven tots dos.
I tots dos descansin en pau, com el nostre profe de la facu, l’Ivan Tubau.