La Montse ens ha deixat. Ho ha fet de la mateixa manera que ella va viure: discretament, sense fer soroll.
Als que hem tingut la sort de gaudir de la seva amistat ens costarà acostumar-nos a la seva absència. Trobarem a faltar la seva manera de fer i d’actuar; la seva conversa, sempre plàcida i amena; el seu esperit indomable de servei als altres…
Ella, juntament amb l’Àngel, han estat els puntals de moltes iniciatives i d’entre aquestes, la de ‘Muntanyes Planes’. Sense l’Àngel, però sobretot sense la feina i el consell afinat i precís de la Montse, aquest espai singular de retrobament, de relació i d’amistat que ‘Muntanyes Planes’ avui és, no hauria estat pas possible.
En l’hora dels adéus, la recordarem al costat nostre en la sortida de fa unes poques setmanes. En el record ens queda per sempre la seva presència i el seu somriure…
Montse: has arribat al final de la teva darrera etapa… Sàpigues que pots sentir-te ben orgullosa de la ruta que has fressat i de la petjada que ens has deixat!
Descansa en pau, i, sobretot, des d’allà on ara et trobis no ens oblidis… Nosaltres no ho farem!
Reprodueixo tot seguit, a modus d’homentage pòstum a la Montse, el pròleg que l’Àngel em va demanar en ocasió de la publicació de l’opuscle per ell editat que recollia les 50 primeres sortides de ‘Muntanyes Planes’ i que deia així:
“Si hi parem un xic d’atenció i dediquem uns instants a fer-nos memòria dels dies viscuts, no trigarem a descobrir-nos l’alt nombre de persones amb les quals hem compartit espais i moments sigui en l’àmbit de les relacions estrictament personals, socials, professionals o en la confluència de qualsevol de tots ells. I encara, en aquest procés que suggereixo de recuperació de la memòria personal, tampoc no trigarem a concloure que hauran estat diverses les persones que ens han deixat petjada i testimoni pel seu bon fer per, la seva manera de ser i d’actuar… Amb algunes establirem llaços d’amistat al descobrir-nos que compartim uns mateixos anhels, unes mateixes inquietuds, uns mateixos projectes. En alguns casos aquesta amistat potser tindrà data de caducitat, però de ben segur que en molts d’altres tindrà un recorregut dilatat en el temps.
‘Muntanyes Planes’ és, precisament, un projecte d’amistat que aplega al seu redós persones de procedència diversa que, inicialment, només teníem en comú la característica de ser amics de l’Àngel. A partir d’aquesta premissa gens baladí, aquestes persones començarem a coincidir una vegada al mes, convocades per ell, disposades a compartir caminada -o potser millor dir-ne passejada-, a la descoberta d’indrets escollits amb cura i amb capacitat de sorprendre’ns… I tot en un clima de millor companyonia.
Però tal com s’esdevé en gairebé tots els ordres de la vida, perquè un ‘invent’ funcioni, cal algú disposat a greixar la màquina i a posar-ho tot fàcil. El cas de ‘Muntanyes Planes’ no n’és, ni de ben lluny, l’excepció a aquesta norma. I si l’’invent’ funciona és perquè l’Àngel i la Montse tenen cura de mantenir-ho tot en perfecte sintonia. Ell, l’Àngel, seleccionant els indrets a visitar. Ella, la Montse, al capdavant de la logística necessària que garanteix que a cada final d’etapa trobem una taula ben parada on comentar la ‘jugada’ i enfortir llaços d’amistat…
‘Muntanyes Planes’ enceta enguany la seva vuitena temporada en ‘cartellera’. ¿No us sembla que no hi pot haver millor aval de feina ben feta que aquest? I per si no n’hi hagués prou, tossut com l’Àngel és, ara s’ha proposat preparar i publicar una obra recull de totes les sortides que hem fet. Des de la part mínima que ens correspon als i a les ‘caminaires’ de l’èxit de ‘Muntanyes Planes’, deixem plena constància que ens complau i ens satisfà enormement aquesta nova mostra de la tossuderia i de meticulositat de l’Àngel reflectida en les pàgines que segueixen. Ah!, per cert, ¿podríeu imaginar un nom millor per a una persona que fa la feina que l’Àngel fa i que no sigui portadora del nom que a ell l’identifica?
Gràcies Àngel i gràcies Montse per la traçada continuada de camins que amb aquesta teva nova aportació tindrem ocasió de reviure. I per damunt de tot, gràcies per haver-nos proporcionat l’oportunitat d’aquest espai de trobada, entre únic i màgic que ‘Muntanyes Planes’ és, on cadascú hi aporta allò que té, i sap fer… I és que, comptat i debatut, aquesta és, per si hi feia falta, la cirereta que singularitza ‘Muntanyes Planes’. I si, tal com n’estem convençuts, són altres que a partir d’aquesta publicació s’animen a fressar camins que nosaltres ja hem trepitjat, no en tingueu cap mena de dubte, la joia d’aquesta nostra família d’amics i amigues que encapçalen l’Àngel i la Montse, serà immensa…”.
Gràcies Joan!
Bon dia!
Simplement una paraula: GRÀCIES
Gràcies pel text que has escrit (i el que havies fet) tot fent recordança de la Montserrat.
Discret i sense fer soroll (emprant paraules teves): planer (com les muntanyes), emotiu, cert i ple de sentiment i de vida, malgrat labsència.
Mercès!
Ana i Ramon