Qualsevol proposta encaminada a potenciar el transport públic, hauria de ser ben vista i ben rebuda. I és que apostar pel transport públic, en especial si es tracta del que es mou en zones urbanes i interurbanes metropolitanes, és apostar per a una major qualitat de vida. Una recent notícia ens anunciava l’acord de les companyies d’autobusos que operen en set comarques de l’entorn de Barcelona concretat amb la creació de BusMet. Una de les primeres iniciatives que pensen posar en marxa els transportistes associats, és la de instaurar el bitllet únic del transport metropolità. Una idea que, a Madrid, ha donat excel·lents resultats quan a l’augment del número d’usuaris dels autobusos metropolitans.

Si el transport públic és de qualitat i eficaç, els ciutadans no tarden en elegir-lo a l’hora de planificar els seus desplaçaments més habituals. Un bon exemple el tenim en les línies de  RENFE i dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Des que es decidiren a emprendre els seus respectius plans de modernització —amb una més alta freqüència de pas de trens i amb millors combois i més comoditats en les estacions—, no ha deixat de créixer el nombre d’usuaris.

A tots ens hauria d’interessar que els transportistes de viatgers comptessin amb el màxim suport per part de les administracions públiques. L’ampliació dels carrils bus, hauria de ser una de les mesures per la qual caldria apostar. D’entre altres raons pel principi elemental d’avantposar l’interès comú per damunt del privat. I, en el cas que ens ocupa, això vol dir potenciar l’ús del transport públic per damunt del privat.

Publicat a El 9 Nou, el 18 de març de 1999