• Dilluns 1 de maig de 2023

Els titulars de la jornada:
“La reivindació salarial per la inflació, marca el Primer de Maig” (El Periódico)
“La Moncloa alerta de la desinformació russa de cara a les eleccions” (La Vanguardia)
“L’estalvi dels ajuntaments marca rècord amb 37.000 milions acumulats” (El País)
“1-M: Per un salari més just” (El Punt Avui)
“Els votants de Colau pactarien abans amb ERC que amb el PSC” (Ara)

Encetem el primer dia del mes de maig amb pluges. Però a despit que la dita resa que “pel maig cada dia un raig” que ningú es confiï. Diuen els que hi entenen que també aquest mes de maig serà escassament plujós. Sigui com sigui, el Primer de Maig d’enguany centra l’atenció dels treballadors en la reivindicació en l’urgent augment dels salaris com a mesura principal per a combatre la inflació i, en conseqüència, la minva continuada del poder adquisitiu. Contràriament, s’anuncien mobilitzacions socials com les que s’estenen a hores d’ara al llarg i ample del continent europeu. Més encara tenint en compte que a finals d’any s’han de celebrar eleccions generals.

  • Dimarts 2 de maig de 2023

Els titulars de la jornada:
“La pressió fiscal pujarà un punt aquest any a Espanya” (El Periódico)
“Amenaça sindical de vaga per augmentar els salaris” (La Vanguardia)
“Fiscals conservadors animen a Feijóo a abolir lleis de Sánchez” (El País)
“L’altre mur d’Europa” (El Punt Avui)
“La pandèmia accelera la recerca de vacunes contra el càncer” (Ara)
“Sabadell rebrà 5 milions més de la UE per a mobilitat” (Diari de Sabadell)

En aquesta ocasió i sense que serveixi de precedent, em limitaré a reproduir en aquest meu diari, una part de l’article que Xavier Vidal-Folch publicat a ‘El País’ sota el títol ‘Aigua’. I això perquè fa dies que volia escriure sobre aquesta qüestió. D’aquí que avui faci meu el seu article, encara que només sigui per refrescar algunes memòries. Escriu Vidal-Folch: “L’última gran sequera mediterrània de 2007/2008 va coincidir amb els primers passos de la Gran Recessió. Ja se sap que les crisis són crisis perquè se solapen les unes amb les altres. De llavors es recorda, sobretot a Catalunya, la crueltat del debat sobre les infraestructures que s’havien d’activar: els Governs de Maragall i Montilla, amb la molt activa branca verda, Iniciativa, van llançar un pla de dessaladores i depuradores, a imatge del que s’ha fet a les Canàries, del que encara vivim: la del Llobregat (2009) que es va consagrar com la més important d’Europa per a l’abastiment humà. Per això, les restriccions als cinc milions de persones de la gran Barcelona metropolitana, quant a aigua de boca, s’han evaporat. De moment. Però això no va passar plàcidament. La dreta nacionalista i altres pescadors en riu regirat propugnaven una altra opció: l’inútil, car, volàtil i ecològicament esbojarrat transvasament des del riu Roine… patrocinat pels interessos habituals. Quan per sorpresa les rogatives van regar en abundància, tot eren riallades pels diners presumptament dilapidats a dulcificar l’aigua salada. A més a més del nou subministrament, vam aprendre la necessitat de l’estalvi i de l’ús eficient dels recursos, amb un retard de gairebé 40 anys sobre l’informe al Club de Roma ‘Els límits del creixement’ (1972), que no postulava retrocedir, sinó créixer sense malbaratament”.

Podeu llegir l’article en qüestió en la seva integritat a https://elpais.com/opinion/2023-05-02/agua.html.

  • Dimecres 3 de maig de 2023

Els titulars de la jornada:
“Pla per ampliar el pantà de Boadella en plena sequera” (El Periódico)
“La restricció d’aigua s’amplia i arriba a 6 milions de persones a Catalunya” (La Vanguardia)
“El xoc de Podemos i Sumar passa factura a l’esquerra” (El País)
“Daltabaix per les oposicions” (El Punt Avui)
“El caos a les oposicions li costa el càrrec a la directora general” (Ara)

S’atribueix a Edward A. Murphy la sentència que resa que “si alguna cosa pot sortir malament, sortirà malament” que denota una actitud entre pessimista, resignada i burleta, aplicable a qualsevol situació, des de les més banals a les més transcendents. Una sentència que per cert encaixa perfectament a l’hora de fer front als greus problemes que pateix Adif a Catalunya dia rere dia, en detriment de la qualitat dels serveis ferroviaris que ha de prestar l’operadora Renfe. De retruc, aquests problemes, que tenen el seu origen en la no inversió històrica quant a les infraestructures ferroviàries a Catalunya dependents de l’Estat, s’han convertit en un mal son pel govern socialista que malgrat la seva voluntat de resoldre la situació amb celeritat i amb inversions, no se n’acaba de sortir pels molts dèficits acumulats que són impossible de revertir d’una tacada i perquè en aplicació del principi de Murphy, a cada cantonada –a cada estació i a cada traçat–  li apareixen ciris trencats que fan que hagi de carregar amb els neulers de males gestions i, sobretot, d’oblits passats.

  • Dijous 4 de maig de 2023

Els titulars de la jornada:
“Els impagaments dels crèdits ICO només sumen l’1,67% del total” (El Periódico)
“La Junta Electoral deixa Borràs fora el Parlament” (La Vanguardia)
“El Kremlin acusa a Kiev d’imtentar matar a Putin amb drons” (El País)
“La JEC elimina Borràs” (El Punt Avui)
“El Govern desmenteix que l’avaria de l’R2 la provoqués un llamp” (Ara)
“N’hem de parlar” (Diari de Sabadell)

Anit, a l’Àgora del Centre Cívic de Sant Oleguer, amb la periodista Rosa M. Puig-Serra, vàrem presentar a Sabadell el llibre Antoni Dalmau i Ribalta. Obra de Govern, 1983-1987 del qual en sóc autor. L’acte va resultar especialment entranyable ja que ben aviat es va establir un interessant diàleg amb els assistents a través del qual vàrem aprofundir en les vessants personal i política d’un personatge tan interessant –i alhora tan desconegut per a molts– com va ser l’Antoni Dalmau. D’aquesta guisa tinguérem ocasió de repassar, d’una banda, la tasca ingent que ell va portar a terme des de la presidència de la Diputació de Barcelona durant els anys que en fou president i, de l’altra, la seva vessant d’historiador, escriptor i activista cultural.

  • Divendres 5 de maig de 2023

Els titulars de la jornada:
“Les seqüeles de l’avaria de l’R2 poden durar quatre mesos” (El Periódico)
“Els partits catalans arriben a un pacte per afrontar la sequera” (La Vanguardia)
“L’ocupació bat rècords l’abril amb 20,6 milions de llocs de treball” (El País)
“Tempesta a Rodalies” (El Punt Avui)
“El Govern decideix repetir les oposicions” (Ara)

És un costum ja instal·lat que qualsevol fet o circumstància que es deriva de la mala gestió d’una administració o institució és immediatament utilitzat per fer campanya contra l’adversari i així tapar vicis o comportaments inadequats propis. Estem a pocs dies de les eleccions municipals i això es nota en l’ambient i en els retrets que els uns fan contra els altres i a l’inrevés. En cap cas, però, podem escoltar el reconeixement de culpa per la feina mal feta. Sempre hi ha un altre sobre el qual descarregar els neulers. Sigui com sigui, el 28 de maig, allò que es dirimeix és la composició dels ajuntaments els propers quatre anys. No pas s’avalua l’estat de desenvolupament de les polítiques estatals i nacionals que depenen, respectivament del Govern de l’Estat i del de la Generalitat de Catalunya. Com sabem, els ajuntaments són la institució més propera al ciutadà. D’aquí que més que a partits –que també!–  allò que s’avalua és la gestió que de la ciutat n’han fet els equips que l’han governat els darrers quatre anys. D’aquí també que traslladar dèficits, deficiències en la gestió, incompliments de promeses electorals d’àmbit nacional o estatal al terreny local sigui un error de campanya i que sobretot denoti incapacitat a l’hora de plantejar propostes capaces d’engrescar a la ciutadania fiant-ho tot a una marca.

  • Dissabte 6 de maig de 2023

Els titulars de la jornada:
“Patronal i sindicats pacten apujar els salaris el 10% fins el 2025” (El Periódico)
“Empresaris i sindicats pacten una pujada salarial d’un 10% en tres anys” (La Vanguardia)
“Patronal i sindicats pacten un augment salarial del 4% aquest any” (El País)
“Un crim cada cinc dies” (El Punt Avui)
“Acord entre sindicats i patronal per apujar els sous un 45 aquest any” (Ara)
“Se’n va una gran de la dansa” (Diari de Sabadell)

El director general de l’OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, anunciava ahir la fi del nivell més alt d’alerta de la pandèmia ocasionada la covid-19. Ho feia destacant que si bé “la covid-19 havia deixat de ser una emergència sanitària internacional continuava essent una pandèmia” alhora que recordava que la covid-19 ha resultat ser molt més que una crisi sanitària a l’haver causat un gran caos econòmic amb efectes polítics i socials a l’haver destruït teixit productiu, arrossegat milions de persones a la pobresa, dividit les nacions i soscavat la confiança de la ciutadania vers els seus governs i les institucions. I tot enmig “de grans fluxos de desinformació”. Crec que no cal afegir res més per avaluar l’abast i conseqüències de la pandèmia ocasionada per la covid-19 que va aturar el món i que ha causat uns 20 milions de víctimes mortals.

  • Diumenge 7 de maig de 2023

Els titulars de la jornada:
“Per fi. Rei d’Anglaterra” (El Periódico)
“L’era del rei Carles III” (La Vanguardia)
“Carles III i Camila, coronats” (El País)
“Terra eixuta” (El Punt Avui)
“Carles III, coronat” (Ara)

La coronació de Carles III està ocupant pàgines i minuts a vessar en les planes i antenes dels mitjans de comunicació, talment com si aquesta fos la única noticia del dia. Semblantment va passar ja en ocasió de la mort de la reina Isabel II. Potser cal preguntar-se el per què d’aquesta sobreatenció dels mitjans de comunicació a un fet –important sens dubte pels britànics–  d’escassa transcendència per a nosaltres. Com que sóc malpensat de mena, potser algú està interessat en prestigiar una institució tant caduca com ho és la monarquia. La d’allà i la d’aquí. Sigui com sigui, l’espectacle ofert pels britànics aquests dies resulta d’allò més deplorable. Més encara en uns moments en els quals damunt la taula tenim tants problemes la resolució dels quals requereixen la nostra atenció i la dels mitjans de comunicació. Per exemple, el creixement desfermat de la pobresa i l’augment de l’escletxa social que separa als que més tenen dels que més els manca.


  • Dilluns 8 de maig de 2023

Els titulars de la jornada:
“L’any de les macrooposicions” (El Periódico)
“Les promeses sobre l’habitatge marquen l’inici de la campanya electoral” (La Vanguardia)
“El Govern estudia acotar els visats d’or per a inversors” (El País)
“La rifa electoral” (El Punt Avui)
“El 60% dels diputats també es presenten a les municipals” (Ara)

Canvi d’escenari territorial atesa la nostra participació en el programa de vacances per a la gent gran que organitza l’Ajuntament de Sabadell i que ens portarà fins a Cantàbria on hi passarem els propers dies, visitant diversos punts d’interès, d’entre els que en sobresurten Comillas, Potes, Santander, Castro Urdiales i l’incomparable marc natural dels Picos de Europa.

  • Dimarts 9 de maig de 2023

Els titulars de la jornada:
“El trànsit a la C-31 creix un 9% després de l’avaria a l’R2” (El Periódico)
“Els nous metges fugen de l’atenció primària pel seu deteriorament” (La Vanguardia)
“L’ultradreta de Xile dominarà el procés per a la nova Constitució” (El País)
“Pegasus colla Espanya” (El Punt Avui)
“La crisi de rodalies marca l’inici de la campanya del 28-M” (Ara)
“Sabadell, capital del pa aquests dies” (Diari de Sabadell)

Dia d’un marcat contrast quant a commemoracions. D’una banda avui se celebra la Diada d’Europa  instituïda en record de la declaració  que a París, el 9 de maig de 1950 va fer el aleshores Ministre francès d’Afers Exteriors, Robert Schuman a partir d’una idea del seu assessor Jean Monnet; declaració que havia de donar el tret de sortida cap a la creació de la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer (CECA) primer, de les Comunitats Econòmiques Europees, després, i finalment de l’actual Unió Europea. En la idea de Schuman i Monnet, evitar que mai més França i Alemanya es veiessin enfrontades en una guerra com ho van estar arran la I i la II Guerra Mundial. De l’altra, Rússia commemora la seva victòria sobre l’Alemanya nazi que posà punt i final a la II Guerra Mundial. Cara i creu d’una mateixa moneda que evidencia que a despit dels anys transcorreguts, Europa continua sotmesa a desencontres entre països, ara conseqüència de la invasió a Ucraïna per part d’un Putin que somnia amb la Rússia imperial dels tsars que heretà la Unió Soviètica.

  • Dimecres 10 de maig de 2023

Els titulars de la jornada:
“Rodalies ha executat un terç del pla previst fins al 2025” (El Periódico)
“Putin promet la victòria mentre que Kíiv es posa a les mans de la UE” (La Vanguardia)
“El jurat declara a Trump culpable d’abús sexual” (El País)
“Lloguer social o expropiació” (El Punt Avui)
“La Generalitat expropiarà pisos buits a grans tenidors” (Ara)

Estem a les portes d’una nova campanya electoral. Bé. De fet fa dies que estem en campanya si no és que en algun moment hem deixat d’estar-hi. Com sabeu, a hores d’ara, el Tercer Sector Social és l’àmbit en el qual em moc. D’aquí que valori molt positivament el debat i les aportacions que aquests dies s’estan fent des dels partits que es presenten a eleccions i que aspiren encapçalar el Govern de la ciutat els propers quatre anys. Entenc, per suposat, que totes les aportacions que ara es fan ho són a fi de bé. D’aquí que les hem de guardar amb zel per tal de recordar, quan sigui convenient, les promeses que en ocasió d’una campanya electoral es fan i que, malauradament, després cauen massa sovint en l’oblit.

A darrera hora de la tarda m’arriba la noticia del traspàs de la Marina Bru. Una bona amiga i millor referent amb una dilatada trajectòria feminista, professional i política. Amb ella vaig tenir el privilegi de compartir temps i objectius en els primers anys de democràcia municipal quan una de les nostres preocupacions comunes –no pas la única- era de com millorar des dels ajuntaments la comunicació amb la ciutadania. Descansi en pau!

  • Dijous 11 de maig de 2024

Els titulars de la jornada:
“Les administracions inverteixen 45 milions en la copa Amèrica” (El Periódico)
“Gairebé la meitat dels que viuen en pisos de lloguer estan en risc de pobresa” (La Vanguardia)
“El Govern aprovarà un rescat per als agricultors per la sequia” (El País)
“La lliçó dels barris” (El Punt Avui)
“La meitat de llogaters està en risc de pobresa” (Ara)
“El Sabadell que recorre el món” (Diari de Sabadell)

Hi ha qui s’entesta en comparar la Marta Farrés amb el Toni Farrés. Dues persones que més enllà de la coincidència quant als seus primers cognoms, no poden ser comparades, si més no per dues poderoses raons: la distància en el temps i en les circumstàncies que llavors i ara es donaven i es donen. L’una i l’altre, l’altre i l’una, cadascú amb el seu estil i manera de ser i d’actuar han fet força per Sabadell durant els seus mandats al capdavant de l’alcaldia. El Toni Farrés l’ostentà entre el 1979 i el 1999 i en el seu decurs establí les bases de la ciutat que avui tenim. La Marta Farrés portanomés 4 anys com a alcaldessa i ningú pot negar que s’ha mostrat com una alcaldessa activa, preocupada per l’esdevenir econòmic i social de la ciutat, amb tots els seus encerts i errors tals com també els tingué el Toni Farrés.

  • Divendres 12 de maig de 2023

Els titulars de la jornada:
“Pla de xoc contra una sequera que amenaça amb preus sense fre” (El Periódico)
“Sánchez oferirà a Biden acollir a treballadors llatinoamericans” (La Vanguardia)
“La campanya de la incertesa” (El País)
“A la caça del vot” (El Punt Avui)
“Lleuger avantatge de Colau en la campanya més disputada” (Ara)

No ens hauria de sorprendre que en un sol jorn ­–com passa aquests dies­­­– tan aviat plogui i poc després llueixi el sol, o faci fred i minuts més tard fins i tot calor. Ja resa la dita que “pel maig cada dia un raig”. I és que al cap i a la fi així havia estat sempre la primavera.

  • Dissabte 13 de maig de 2023

Els titulars de la jornada:
“Aliats i amics” (El Periódico)
“Biden agraeix a Sánchez el seu ‘lideratge’ europeu” (La Vanguardia)
“Biden i Sánchez sintonitzen sobre la guerra i la immigració” (El País)
“Ocupes en campanya” (El Punt Avui)
“L’extrema dreta intenta imposar la seva agenda” (Ara)
“Camí a la desaparició?” (Diari de Sabadell)

Llegeixo que el candidat a l’alcaldia per ERC diu que les eleccions municipals a Sabadell seran un “referèndum entre dues F’s (la de Farrés i la de Fernández). Penso que quan un candidat parla de referèndum en unes eleccions com les del proper 28 que són de caràcter municipal, és perquè poques idees té a aportar. I és que a Sabadell, ERC té el problema d’haver de concórrer a les eleccions municipals després d’haver passat quatre anys dient no a tot i d’esgrimir com a únics arguments que justifiquin la seva actitud, “el bustisme” que segons diuen continua imperant sobre el govern local i el “155” d’infaust record que en ocasió de la seva implantació comptà amb el suport del PSOE…

  • Diumenge 14 de maig de 2023

Els titulars de la jornada:
“Guia per decdir e vot en el laberint de Barcelona” (El Periódico)
“Collboni guanya, però Trias empata en escons i Colau es queda a un de distància” (La Vanguardia)
“L’hora de la política propera” (El País)
“Sos per Cal Macià” (El Punt Avui)
“Barcelona està en crisi? La resposta en dades” (Ara)

De retorn a casa després d’uns dies de sojorn, em decideixo baixar al riu. Observo que el cabal d’aigua que hi discorre ha augmentat força per mor de les patacades que sobre la conca del Ripoll han caigut aquests darrers dies i que –segons diuen– s’aniran repetint en les properes jornades. Esperem que en aquesta ocasió els pronòstics es compleixin.


  • Dilluns 15 de maig de 2023

Els titulars de la jornada:
“El futur comença aquí” (El Periódico)
“La majoria suspèn la gestió de Colau i demana un canvi a Barcelona” (La Vanguardia)
“L’ajustada victòria d’Erdogan aboca Turquia a una segona volta” (El País)
“Dolça lliga del Barça” (El Punt Avui)
“Erdogan s’haurà d’enfrontar a una segona volta” (Ara)

Avui és la festivitat de la Mare de Déu de La Salut. Una mena de festa major de primavera pels sabadellencs. D’aquí que m’he decidit anar a veure la sortida del sol des del Santuari i d’aquesta manera aprofitar per, després, arribar-me fins a Togores. El dia clar i serè, juntament amb les pluges caigudes, fa que la passejada sigui més plaent. El contrapunt del dia el posen els titulars de diaris i d’informatius que obren amb la victòria ahir del Barça davant l’Espanyol; victòria que va servir als culers per proclamar-se campions de l’actual edició de la lliga espanyola. El futbol, malgrat tot, continua essent el futbol i el gran dominador de l’actualitat no política…, o també.

  • Dimarts 16 de maig de 2023

Els titulars de la jornada:
“28 professors sancionats per assetjar a la universitat en cinc anys” (El Periódico)
“El PSOE prova d’esquivar la pressió del PP per les llistes de Bildu” (La Vanguardia)
“Erdogan a un pas de retenir tot el poder a Turquia” (El País)
“Encallats en l’ELA” (El Punt Avui)
“Londres pressionarà l’OTAN perquè Kíiv rebi aviat caces de combat” (Ara)
“Aplec multitudinari” (Diari de Sabadell)

Una de les qüestions sobre les quals s’està centrant la campanya electoral –i és lògic que així sigui!— té a veure amb les incidències que pràcticament diàriament es produeixen a la xarxa de Rodalies de Catalunya operada per Renfe i que gestiona Adif; incidències que posen de relleu la manca d’inversions que la xarxa pateix des de fa anys i que ara s’intenta revertir a corre-que-vols, tal com es desprèn del munt d’obres que sobre la xarxa s’estan executant i que en massa ocasions són, paradoxalment, les causants d’un part important de les incidències que s’hi produeixen. Clar que malauradament, les incidències ferroviàries no són patrimoni exclusiu de la xarxa d’Adif, que dit sigui de passada gestiona un nombre de quilòmetres de vies considerable, la qual cosa augmenta les possibilitats de patir anomalies en algun punt de la xarxa. En aquest sentit cal afegir que aquests darrers dies han aflorat algunes incidències ocorregudes a les línies que gestiona Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya; incidències que, mediàticament, han passat desapercebudes, a despit de les queixes dels usuaris. Ningú no és perfecte, ni tampoc -com deia la meva àvia- “cap geperut es veu el seu gep”.

  • Dimecres 17 de maig de 2023

Els titulars de la jornada:
“La policia detecta una campanya contra la credibilitat del 28M” (El Periódico)
“Els alumnes tenen cada cop més dificultats per entendre el què llegeixen” (La Vanguardia)
“Els set etarres amb delictes de sang renuncien a ser regidors” (El País)
“Plantada al francès” (El Punt Avui)
“Renuncien a ser regidors set exetarres amb delictes de sang” (Ara)

Crec que en algun comentari anterior ja m’he referit al fet que quan algú que se sotmet a eleccions no disposa d’un projecte clar i engrescador opta per intentar desviar l’atenció de la ciutadania cap a d’altres qüestions i/o circumstàncies susceptibles de moure sensibilitats i emocions. És el cas del PP de Feijóo que no es cansa d’esgrimir el suport parlamentari que Bildu dona als socialistes. L’argument és la vinculació de Bildu amb una ETA que fa més de 10 anys cessà en les seves activitats terroristes i amb la que, qüestió de memòria fluixa, el  PP d’Aznar va pactar sense cap mania. S’oblida Feijóo que Aznar, en ocasió d’una visita de Yasir Arafat el novembre de 1998 i davant el líder palestí, no va dubtar en qualificar a ETA com a “Movimiento Vasco de Liberación”? I s’oblida que immediatament després es va iniciar un procés d’apropament de presos d’ETA al País Basc? Clar que la memòria col·lectiva, cada vegada és més precària.

  • Dijous 18 de maig de 2023

Els titulars de la jornada:
“Catalunya lidera l’assaig de la setmana laboral de 4 dies” (El Periódico)
“La natalitat a Espanya continua en caiguda lliure: Un 10% menys que el 2019” (La Vanguardia)
“La ONU avisa de temperatures en ‘límits desconeguts’” (El País)
“Planeta roent” (El Punt Avui)
“La natalitat cau un 11% a Catalunya en quatre anys” (Ara)
“L’embassat obre camí” (Diari de Sabadell)

La natalitat a Espanya ha caigut prop d’un 11% en cinc anys. Una dada estadística, aparentment freda, que això no obstant amaga els canvis politicoeconòmicosocials que es produiran a la nostra societat els propers anys; una societat que haurà d’adaptar-se a un augment de les generacions adultes i madures, a un sobreenvelliment de la població, a una feminització de la societat (longevitat femenina més gran) i a l’allargament de les etapes vitals a banda dels canvis que es produiran en l’àmbit laboral, tant pel què fa a formes de treballar com en les relacions laborals que els regiran.

  • Divendres 19 de maig de 2023

Els titulars de la jornada:
“La universitat no prohibeix la relació íntima entre professors i alumnes” (El Periódico)
“La meitat de la conca de l’Ebre entrarà en emergència a final de mes” (La Vanguardia)
“El PP perd el control sobre les llistes de Bildu” (El País)
“Causa política” (El Punt Avui)
“L’ONU amonesta a l’Estat pel tracte al Puigdemont diputat” (Ara)

Es diu a l’Eclesiastès (llibre de l’Antic Testament) que hi ha un temps per a cada cosa. I és ben cert. I d’acord amb aquest principi, aquesta tarda tancaré una nova etapa de la meva vida. Serà en el moment en el que s’elegirà la nova junta de l’Associació Êthos de la qual n’he ostentat la presidència durant els darrers cinc anys i cinc mesos. Com sempre passa en situacions semblants, els records viscuts al capdavant d’Êthos s’acumulen i es projecten a la ment, talment com si d’una pel·lícula accelerada es tractés. Els darrers cinc anys han estat difícils per a tothom. Però molt especialment hohan estat per les entitats que com Êthos tenen com a objectiu ajudar a les persones que pateixen situacions de vulnerabilitat, en aquest cas a causa de les dependències. No obstant i això, malgrat les dificultats i els moments delicats pels quals hem travessat, no em penedeixo de res. Molt al contrari. Durant aquests anys he tingut l’oportunitat d’endinsar-me en el bast món del Tercer Sector Social i conèixer persones que tenim en comú la voluntat de treballar en favor de les persones més vulnerables, sovint tan oblidades per les instàncies oficials. Persones amb les quals he compartit, compartim i segur que compartirem projectes conduents a fer més visible davant la societat la feina que des del Tercer Sector Social es fa i, sobretot, a establir sinèrgies entre les entitats que hi treballem.

  • Dissabte 20 de maig de 2023

Els titulars de la jornada:
“L’Estat va ingressar 23.000 milions més per la inflació” (El Periódico)
“Biden obre el G-7 amb l’anunci de més implicació a Ucraïna” (La Vanguardia)
“Desenes d’investigats pel fra en el vot per correu de Melilla” (El País)
“El G7 colla Rússia” (El Punt Avui)
“El G7 acorda “matar de gana la màquina de guerra de Putin” (Ara)
“Atletisme, passat i present” (Diari de Sabadell)

Deia la meva sàvia àvia que “era de ben nascuts ser agraït”. Així és que després que ahir es poses punt-i-final a la meva etapa com a president de l’Associació Êthos després de pràcticament cinc anys i mig vertiginosos d’exercici del càrrec, hora és de tenir un record emocionat envers les persones que m’han acompanyat en aquest meu trajecte vital i que han contribuït a fer-me més fàcil l’exercici de la meva responsabilitat. M’estic referint als membres de la Junta Directiva i del Consell Consultiu, als voluntaris de l’Associació amb el seu treball anònim i constant i, sobretot, a l’inigualable equip professional que sempre, i malgrat les moltes dificultats que hem tingut de superar, s’ha mantingut en primera línia d’acció i d’actuació sense ni un minut de desfallença. No em vull, ni em puc oblidar de les persones que des dels diversos ens i institucions ens han prestat ajut i suport. Sense la implicació de tots ells, Êthos no seria avui el què és. Gràcies! Moltes gràcies a tothom! I llarga vida a l’Associació.

  • Diumenge 21 de maig de 2023

Els titulars de la jornada:
“El Govern gasta el doble en gent gran que en joves” (El Periódico)
“La lluita pel 30% d’indecisos engega l’autèntica campanya” (La Vanguardia)
“Ucraïna davant l’hora decisiva” (El País)
“Esport deformatiu” (El Punt Avui)
“Colau s’avança amb Collboni i Trias empatats” (Ara)

Just d’aquí una setmana estarem en plena jornada electoral. Serà després d’una campanya infame en la que les mentides, les tergiversacions, les manipulacions –mediàtiques o no– hauran estat en l’ordre del dia. Una campanya en la que per primera vegada l’anomenada IA (Intel·ligència Artificial) haurà tingut el seu protagonisme, superant fins i tot el pes que fins ara tenien les xarxes socials en la transmissió de missatges. No vull ser pessimista però a la vista dels fets, em preocupa –i molt– la deriva per la qual em dona la sensació que la democràcia avança enmig d’un desinterès generalitzat que es manifesta en el passotisme que es dona entre els electors quant al dret que els assisteix d’exercir el vot. I no sabeu com em voldria haver de menjar aquestes darreres paraules que he escrit just després que les urnes tanquin diumenge que ve!


  • Dilluns 22 de maig de 2023

Els titulars de la jornada:
“Els indecisos del PSC i ERC desfaran el triple empat a BCN” (El Periódico)
“El G-7 assenyala la Xina com a principal rival estratègic ” (La Vanguardia)
“El PSC se situa al capdavant a Barcelona i el PP s’enforteix a Madrid” (El País)
“Mig segle Zelestial” (El Punt Avui)
“Els votants del PSC, Junts i ERC prioritzen no fer alcaldessa Colau” (Ara)

La setmana comença amb un devessall d’enquestes sobre la taula i tanmateix amb algunes constatacions que solament podran ser validades a partir del proper dilluns quan es coneguin els resultats finals. En qualsevol cas, d’una banda, està quedant meridianament clar que el què diuen avui les enquestes demoscòpiques ben poc s’han mogut del què deien abans d’iniciar-se la campanya. De l’altra, que la clau de volta de tot plegat radica en dues variables amb l’abstenció en el rerefons. M’estic referint a l’elevat percentatge –un 30% de l’electorat– d’indecisos que bé no han decidit encara el seu vot, bé no aniran a votar i la desmotivació de la gent jove davant aquestes eleccions.

  • Dimarts 23 de maig de 2023

Els titulars de la jornada:
“L’efecte ‘superilla’ apujarà més  el lloguer de locals que de pisos” (El Periódico)
“El Cercle d’Economia avisa d’un empobriment respecte a Europa” (La Vanguardia)
“Els insults a Vinicius posen el focus en la tolerància al racisme” (El País)
“El menjar no es llença” (El Punt Avui)
“El Cercle d’Economia alerta del declivi de Catalunya i Espanya” (Ara)
“Problemes, solucions: què proposen els partits” (Diari de Sabadell)

Com més ens apropem a la data del 28-M, més enconada es torna la campanya electoral i així assistim a desqualificacions de l’adversari polític sense mesura tot i saber que l’endemà mateix d’haver-se celebrat els comicis, més d’un i de dos s’hauran de menjar els gripaus derivats de les promeses que ara es fan i que saben que no compliran. El problema és que la ciutadania, en general, està farta de tantes trifulgues mentre observa que els seus problemes més punyents continuen sense trobar solució. D’altra banda cal parar atenció a l’informe del Cercle d’Economia que avisa del declivi que sobretot Catalunya està tenint els darrers anys en relació a la seva competitivitat a causa especialment de les oportunitats perdudes.

  • Dimecres 24 de maig de 2023

Els titulars de la jornada:
“Les agressions sexuals en grup són el 4% del total” (El Periódico)
“L’arribada d’immigrants fa que Espanya bati el seu rècord de població” (La Vanguardia)
“Un conseller de Melilla, detingut pel robatori de vots per correu” (El País)
“Estat d’abús” (El Punt Avui)
“Les denúncies per agressions sexuals creixen un 20%” (Ara)

El fenomen polític de la madrilenya Isabel Díaz Ayuso haurà de ser objecte en un futur més o menys immediat d’un estudi profund i detallat. Des de la distància, ens costa molt entendre com una persona amb el seu perfil, coneixements i actitud entre xulesca i despreciativa, és capaç d’aglutinar el favor electoral de tantes i tantes persones. Certament sabem que Madrid és una ciutat cada vegada més diferent –també quant a comportament electoral– a les altres ciutats-capital de l’Estat, si més no per ser al seu torn la seu del Govern espanyol. Que això sigui així explica en part que l’Ayuso s’hagi convertit a hores d’ara en l’ariet, la piconadora, que es bat contra el Govern espanyol i, en especial, contra el seu president, Pedro Sánchez. Ella compta a la vegada amb un ínclit assessor, bregat en mil batalles, que es diu Miguel Ángel Rodríguez (MAR pels amics) que ja amb Aznar va demostrar les seves dots amb aquell ‘váyase señor González’ i que ara se’n diu fer fora ‘el sanchismo’. Però hi ha molt altres factors que han contribuït a fer créixer a aquest fenomen politicomediàtic que l’Ayuso a hores d’ara és. Si res no es capgira, diumenge assistirem a una victòria glamurosa d’ella que de ben segur no tindrà parangó en la resta de l’Estat i que tanmateix tindrà conseqüències dins del seu partit.

  • Dijous 25 de maig de 2023

Els titulars de la jornada:
“La banca tem més pels crèdits personals que pels empresarials” (El Periódico)
“Una tècnica pionera aconsegueix que un paraplègic torni a caminar” (La Vanguardia)
“Igualtat planteja multes de fins mig milió per racisme” (El País)
“Sexe, drogues i espardenyes” (El Punt Avui)
“París prohibeix els vols curts si hi ha una alternativa en tren” (Ara)
“Plou, però no n’hi ha prou” (Diari de Sabadell)

Anit, debat final de campanya entre candidats i candidates a l’alcaldia promogut pels diversos mitjans de comunicació locals, llevat del Diari de Sabadell. Una circumstància, aquesta darrera, que no és gens baladí. Un debat, però, que va resultar llarg –i en alguns moments fins i tot tediós– i en el que hi vaig trobar a faltar propostes en matèria de polítiques socials, tan importants a hores d’ara per una part important de la ciutadania. La B-40, l’habitatge i la indústria foren les estrelles del debat que va ser interromput per un grup d’activistes de la PAH. Al marge d’aquest debat de marcat interès local, el cert és que la campanya continua envoltada per un  totum revolutum, d’un embolica que fa fort, que intencionadament ha perdut de vista que aquestes, les de diumenge, a Catalunya, són unes eleccions en les quals la ciutadania decidirà quina ha de ser la composició dels seus consistoris i, almenys en teoria, ho hauria de fer en funció de les propostes i garanties de gestió que cada candidat/candidata presenta.

  • Divendres 26 de maig de 2023

Els titulars de la jornada:
“30 mesos d’espera per accedir a un pis social a BCN ” (El Periódico)
“La inversió global en energia solar supera per primer cop la petroliera” (La Vanguardia)
“Populars i lliberals pressionen contra l’agenda verda de la UE” (El País)
“Dignitat i pau” (El Punt Avui)
“L’escàndol de la compra de vots sacseja la campanya” (Ara)

Darrer dia d’aquesta campanya electoral. Ho escric així perquè molt em temo que dilluns mateix, quan les urnes farà només unes hores que s’han buidat, començarà ja la campanya de les properes eleccions que seran legislatives i que tindran lloc el proper mes novembre. El cert és que tinc la sensació –i tan de bo només es tractés d’una sensació- de que les campanyes electorals són cada vegada més brutes i serveixen per blasmar contra el contrari, més que no pas per explicar allò que es vol fer. Per acabar d’adobar el mal gust que ens deixarà aquesta campanya, només faltava que aflorés l’escàndol de la compra de vots. Una pràctica que segurament ja s’havia portat a terme en anteriors eleccions i que a l’estirar el fil de la massiva compra de vots a Melilla, s’ha descobert que el cabdell tenia un abast més gran del que se suposava i que afectava a tots els partits polítics…

  • Dissabte 27 de maig de 2023

Els titulars de la jornada:
“Sánchez veu fonamental la victòria de Collboni a BCN” (El Periódico)
“La campanya acaba enfangada per acusacions de frau” (La Vanguardia)
“València, Barcelona i Madrid acaparen el tancament de campanya” (El País)
“Recta final” (El Punt Avui)
“En mans dels indecissos” (Ara)
“Sabadell tria horitzó” (Diari de Sabadell)

Una de les qüestions que em ve preocupant de la meva ciutat, és l’oblid en el qual tenim el patrimoni arquitectònic en general i l’industrial en particular. I això perquè la història de Sabadell no es pot explicar sense tenir en compte els molins del Ripoll, els vapors i les fàbriques que han estat en la base del seu creixement. Molt especialment quant als molins del Ripoll, avui en estat d’abandó en tots els ordres i sentits. Abans que sigui definitivament tard, quelcom caldria fer no només per consolidar les restes que dels molins queden i, si s’escau, recuperar i dotar de contingut els que encara es mantenen drets, sinó que també senyalitzar-los convenientment i explicar-ne la seva història de tal manera que tots aquells que passegen pel riu s’adonessin de la seva importància. Qui perd els orígens, perd la identitat cantava Raimon en “Jo vinc d’un silenci”.

  • Diumenge 28 de maig de 2023

Els titulars de la jornada:
“Alcaldes en temps d’IA” (El Periódico)
“Barcelona, trofeu disputat” (La Vanguardia)
“Un grapat de vots en llocs clau definiran el mapa polític” (El País)
“Més cens i regidors que mai” (El Punt Avui)
“Barcelona és capital” (Ara)

No ho he pogut evitar i avui, mentre anava al meu col·legi electoral per tal d’exercir el meu dret de vot, he recordat aquell 3 d’abril de 1979 en el que, per primera vegada després del franquisme, elegíem els nostres representants als ajuntaments. Quantes imatges d’aquells dies m’han passat pel magí en ben pocs instants! Eren, aquells, anys de moltes il·lusions i d’una democràcia acabada d’estrenar. Només un mes abans, l’1 de març, s’havien celebrat les primeres eleccions generals després de la legislatura constituent de la que se’n derivà la redacció i aprovació de la Constitució de 1978. Avui les coses són ben diferents en la nostra democràcia, tant en la forma com en el fons. Una democràcia que cada dia que passa està més assetjada per una dreta i una dreta extrema que no tenen cap mania per fer el què calgui per tal d’embrutar-la, mentre que l’esquerra no troba la manera de posar fre a aquesta deriva. En tenim un bon exemple en la campanya electoral que acabem de viure que ha estat presidida pel fangar en el qual s’han convertit les xarxes socials amb l’escàndol de la compra de vots entremig. Res, però, no és casual. I és que en el rerefons de tot plegat, hi nia el desplegament d’una estratègia que compta amb el suport de la dreta mediàtica i judicial, encaminada a preparar el camí de posar en dubte, si això cal, els resultats que emanin de les urnes per deslegitimar-les. Una dinàmica i una estratègia que ja hem vist desplegar en d’altres punts del planeta i de la qual Ronald Trump allà i l’Ayuso aquí en són els més clars –que no els únic– exponents. Que Déu ens agafi confessats!


  • Dilluns 29 de maig de 2023

Els titulars de la jornada:
“Trias posi fi a Colau” (El Periódico)
“El PP guanya les eleccions en una nit negra pel PSOE” (La Vanguardia)
“El PP arrasa a Madrid i multiplica el seu poder territorial” (El País)
“Onada socialista” (El Punt Avui)
“Trias guanya Barcelona” (Ara)
“Farrés, absoluta” (Diari de Sabadell)

Temps hi haurà per discernir sobre el per què dels resultats electorals que ahir es van donar a Catalunya i també a la resta d’Espanya. No obstant i això, no vull deixar passar l’ocasió per formular unes primeres anotacions d’urgència que a despit que les cenyeixo a Catalunya són susceptibles, en part, de ser extrapolades a la resta de l’Estat on, llevat d’aquí mateix i del País Basc, el PP ha arrasat, a causa sobretot per la lluita caïnita que es dona a l’esquerra del PSOE. La primera de les anotacions és per fer notar que l’alta abstenció que es va produir ahir, no fa més que posar de manifest la desafecció creixent que darrerament s’està donant entre política –polítics– i ciutadania, i això no és gens bo per la democràcia. Una segona anotació és a l’entorn de la preocupant entrada de la dreta extrema en força consistoris de Catalunya; entrada que en gran part és conseqüència de la baixa participació que per allò de la fidelitat de vot que l’electorat dels partits extrems tenen, els ha permès superar en aquest cas el 5% de vots sobre el total dels emesos, necessaris per poder entrar en el repartiment d’escons. Una tercera anotació és per posar de relleu que, en general, en aquelles ciutats i poblacions en les quals els alcaldes i alcaldesses han fet una bona feina, la ciutadania els ho acaba reconeixent. I finalment, una constatació que segurament només sigui vàlida per Catalunya: els resultats assolits pels partits independentistes posa de relleu que al moviment independentista, més enllà de l’emoció i de la il·lusió que genera i que ha quedat àmpliament demostrada, li manca un projecte social i nacional comú que l’aglutini. En seguirem parlant. De moment, però, aquí ho deixo.

  • Dimarts 30 de maig de 2023

Els titulars de la jornada:
“Envit de Sánchez amb eleccions a mig estiu” (El Periódico)
“Sánchez planteja un plebiscit amb eleccions el 23 de juliol” (La Vanguardia)
“Sánchez convoca eleccions el 23-J” (El País)
“I ara, generals” (El Punt Avui)
“Sánchez respon a l’onada PP-Vox convocant eleccions” (Ara)
“” (Diari de Sabadell)

Dues notícies no necessàriament connectades ens sacsegen i interpel·len avui. D’una banda, la inesperada -però lògica- convocatòria d’eleccions generals pel 23 de juliol després dels resultats electorals de diumenge. De l’altra, la comprensió lectora dels nostres estudiants de quart de primària que ens situa en la cua del conjunt de l’Estat per sobre, només de Ceuta i Melilla. De la primera, temps hi haurà per saber-ne l’abast i conseqüències. En qualsevol cas es tracta d’una jugada entre arriscada i necessària de Sánchez tenint en compte com ha quedat el tauler polític després de les eleccions municipals i en alguns casos autonòmiques. El cert és, però, que pel bé de tots plegats no es podien allargar els efectes d’una sagnia i que per això mateix calia aturar-la el més aviat possible. O caixa o faixa! Sánchez se n’ha sortit de totes fins ara talment com l’ave Fènix que reneix sempre de les seves pròpies cendres. Quant a la segona notícia, la dada és altament preocupant i qui sap si també un símptoma més de la tendència a la baixa que darrerament apunten diversos indicadors politicoeconòmicosocials. Governar vol dir prendre decisions i per això cal un govern valent i fort que des de fa temps Catalunya no té. El mentrestant, el mentre no s’aconsegueixen les fites anhelades, és, sobretot en política, un temps que cal saber gestionar en benefici propi. Si més no perquè sense governar el present, no hi pot haver futur.

  • Dimecres 31 de maig de 2023

Els titulars de la jornada:
“Hi ha un perill real que Hongria abandoni la UE” (Rafal Trzaskowski) (El Periódico)
“L’adeu de Ciutadans reagrupa el vot de la dreta en el PP i Vox” (La Vanguardia)
“Yolanda Díaz registra Sumar com a partit i posa pressió a Podemos” (El País)
“Front desesperats” (El Punt Avui)
“CS abandona i no es presentarà a les eleccions del 23-J” (Ara)

No hi ha res pitjor que donar-se o donar algú per vençut abans de començar una batalla. I això és el què ahir va fer Pere Aragonés en una per a mi desafortunada intervenció en la qual donava per fet la derrota del PSOE en les properes eleccions del 23 de juliol. Amb aquesta intervenció –impròpia quant al contingut– d’un cap de Govern, Aragonès perseguia possiblement dos objectius: el primer, amagar els mals resultats obtinguts pel seu partit en les municipals de diumenge. El segon, proposar un “front democràtic catalanista” capaç d’enfortir Catalunya i de plantar cara a l’Estat. Clar que ho feia sense dir com conformar-lo. Paraules! Cal parar atenció, d’altra banda, a la utilització del mot ‘catalanista’ per qualificar el front democràtic que proposa, en comptes de l’habitual i sempre ambigu qualificatiu de ‘sobiranista’ o d’‘independentista’.