SENSIBILITATS

Joan Brunet i Mauri

Va fer bé l’alcalde de Sabadell, en recordar que no “és una persona especialment sensible a les manifestacions artístiques”. Va fer bé de fer-ho en l’acte d’inauguració de tres mostres artístiques, de ben diversa factura i interès, en el Museu d’Art de Sabadell arran la darrera Festa Major. Va fer bé perquè tal i com va la cultura a Sabadell, ja ningú no pot tenir cap dubte de què les “manifestacions artístiques” no esdevenen pas un dels punts forts de l’Antoni Farrés.

Això ens pot posar en la pista del mal d’ull que sembla planar sobre la cultura municipal sabadellenca. I és que les relacions entre Farrés i els edils culturals han estat marcades pels encontres i desencontres. Ja en el primer mandat de l’era Farrés –en el qual comunistes i socialistes compartiren govern– l’Oriol Civil en fou la primera víctima propiciatòria. Vingué després l’etapa de l’Isidre Creus que acabà com el rosari de l’aurora. I la del Pere Vila. Un terrassenc reciclat a sabadellenc que pagà cara la seva gosadia. I la del Francesc-Xavier Moreno que ha durat menys que un “xupa-xups” a la porta d’una escola. Toca ara al Fermí Vallbé. A ell li correspon que l’alcalde guanyi en sensibilitat pel que fa a les manifestacions artístiques i culturals. Sinó…

Es clar que les paraules que Farrés afegí llavors a les més amunt reproduïdes, no poden malbaratar-se. I abans de dir qualsevol bajanada –cosa que no va amb ell– preferí tractar d’assumptes molt més prosaics que l’art. I si parlar del temps és, en ocasions, un bon recurs, referir-se al futur dels magatzems del Museu d’Art va ésser una bona sortida. Que llarg continua essent l’Antoni Farrés!

Publicat a El 9 Nou, el 30 de setembre de 1996