El rumor, entès com la suma de notícia més informació de collita pròpia, és un dels esports més preuats i practicats en el nostre país. Encara que algú dirà que la seva pràctica no només forma part del patrimoni celtibèric, el cert és que aquí el rumor gaudeix d’una gran afecció i d’una gran estima i s’escampa a una velocitat que ja voldrien per a ells els ciclistes que aquests dies estan recorrent la geografia estatal enfilats dalt d’una bicicleta.

Amb el rumor passa com amb l’IVA. Perquè en el rumor hi ha sempre un valor afegit a la notícia en la qual es basa, depenent de la imaginació i de la fantasia de cadascú. La única diferència entre l’IVA i el rumor rau en què el primer grava al producte de manera estable, mentre que el valor afegit –la part d’informació de collita pròpia– augmenta en el rumor proporcionalment al nombre d’orelles a les quals arriba i de boques que el difonen. Així sobre la base d’una notícia certa, els rumoròlegs, són capaços de muntar les mil-i-una històries que poc acaben tenint a veure amb la realitat original. Segur que tots podríem aportar alguna experiència viscuda sobre com es magnifiquen les coses a través del rumor. I és que el rum-rum del rumor pot acabar convertint en centenars els assistents a un acte en el qual solament n’eren vint i en una pluja de milions una simple pedrea de la loteria…

Sort en tenim de què, comptat i debatut, els rumors són només rumors mentre no es demostri el contrari. Encara que a vegades el rumor és el preu, potser massa grotesc, que els famosos han de pagar per raó de la seva popularitat.

Publicat a El 9 Nou, el 23 de setembre de 1996