Avui el desencontre profund entre la legalitat en la que s’escuden els uns i la legitimitat que assisteix als altres, ha pres una nova i incerta dimensió. El xoc de trens que fa temps es veia a venir entre els governs de Madrid i de Catalunya és ja a tocar, sense que els respectius maquinistes tinguin o vulguin tenir en compte els danys que de la trompada se’n poden derivar per ambdues parts… A despit de la mobilització popular d’aquest matí davant el Tribunal Superior de Justícia –prenyada de moltes justes emocions i il·lusions– i vista l’actitud intransigent que manté el govern de Rajoy, res no fa suposar que la política recuperarà el paper que mai no hauria d’haver deixat escapar i, en conseqüència, que des de la política es serà capaç de trobar una sortida a l’atzucac en el qual ens han abocat; sortida que a hores d’ara solament pot passar per acordar una consulta reconeguda i vinculant sobre el futur que volem pel nostre país.
About The Author
Joan Brunet i Mauri
Periodista. Visc al sabadellenc barri de la Creu Alta. La lectura, la música i la conversa són les meves passions, i la bicicleta i el senderisme les meves aficions.
Related Posts
1 Comment
Leave a reply Cancel·la les respostes
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
Subscriu-te al butlletí
Entrades recents
Comentaris recents
- Quirze Casablancas PASCUAL en Una decisió que no puc compartir…
- Joan Brunet i Mauri en Una decisió que no puc compartir…
- María-Teresa García Fochs en Una decisió que no puc compartir…
- María-Teresa García Fochs en L’ou de la serpent…
- Xime en Algunes notes d’urgència a l’entorn de la jornada d’ahir… I alguna cosa més!
Hola Joan!
Segurament tens molta raó, encara que jo ja no confio amb quasi res ni ningú. Estic cansada, cansada i molt cansada de tot plegat.
Potser ens cal el xoc de trens i a veure qui es salva de l’accident. Els més llestos? els més egoistes? els més valents? els més hàbils? els més rics o els més pobres?
Jo he viatjat molt en tren, la meva mare sempre ens deia que no ens possessim ni al primer vagó ni a l’ùltim, perquè eren els més perillosos, doncs bé, ara li faré cas i em posaré al mig… però acabem ja!!
Gràcies!
Isabel O.