És clar que el Sabadell ha aguantat l’embestida del BBVA per la coincidència de molts factors. Un d’aquests factors –no pas tampoc el més rellevant– ha estat sens dubte l’ancoratge i el sentiment dels petits inversors accionistes (el 47% del total) que davant l’hostilitat de l’opa s’hi han posicionat en contra. Des d’aquest punt de vista, el Sabadell continua, malgrat tot –amb fugides a València incloses–, despertant ‘emocions’ entre ‘els seus’. Aquelles emocions, que –al costat dels obvis interessos econòmics que també han tingut un pes més que remarcable en el desenllaç de l’operació–, jo explicava des de les pàgines de la publicació Política & Prosa fa uns mesos (https://politicaprosa.com/autor/joan-brunet-mauri/). Ara ve, però, l’hora de la veritat. L’hora en la qual el Sabadell haurà d’explicar molt bé, què vol ser “quan sigui gran”. Ah! I potser també estaria bé que algú ens donés notícia dels diners que el BBVA i el Sabadell han esmerçat en sengles campanyes publicitàries desencadenades en defensa dels seus respectius interessos.