Els mapes i recorreguts han estat elaborats a partir dels materials que per a cada sortida prepara l’Àngel Colomer
Sortida de juny
Coll d’Estenalles – Coll d’Eres – Els Òbits – Ses Corts
Anem en cotxe fins el Coll d’Estenalles, qm. 14,8 de la carretera de Terrassa a Talamanca. La passejada començarà just en la pista asfaltada que surt a mà dreta de la carretera, a tocar mateix de la caseta dels “peons caminers” actualment reconvertida en Centre de Interpretació del Parc de Sant Llorenç del Munt i de la Serra de l’Obac. El camí que seguirem resegeuix la Carena del Pagès i és un dels més clàssics i concorreguts del Parc.
Recorregut
Si volem estalviar-nos un bon tram de camí asfaltat disposem de l’opció alternativa de prendre el caminet que arrenca amb unes breus escales des de la dreta de la casa dels peons. Camí que ascendeix suaument, i que després de passar per l’Avenc del Montcau es troba amb la pista asfaltada al final de la primera pujada. Continuarem per la pista que ara planeja i deixarem a esquerra el camí que ens portaria al cim del Montcau. Seguirem fins que després de revoltar i d’un parell de quilòmetres, arribarem al Coll d’Eres amb el monòlit que ens recorda al poeta Joan Maragall. Després d’un breu descans, seguirem els senyals i continuarem pel camí ampli que puja suament i que en 15 minuts ens conduirà a una cruïlla de camins. Nosaltres continuarem pel de la dreta, que baixa lleugerament, i que després de 30 minuts de transitar enmig d’una bella arbreda, ens conduirà fins a un pla amb uns indicadors que ens indiquen que cap a l’esquerra ens dirigirem als Òbits i a la Font Flàvia i cap a la dreta, arribarem fins La Mola. En aquest punt haurem recorregut 3,8 qms. des de l’inici.
Des d’aquí se’ns plantegen tres possibles opcions:
1. Quedar-nos aquí (i aquesta va ser la nostra opció en aquesta ocasió), damunt dels Òbits, en els replans de Les Pinasses, amb possibilitat de baixar i visitar les coves/baumes dels Òbits i les seves llegendes dels falsificadors de monedes.
2. Continuar tot seguint el camí de la dreta, baixant, per arribar a un tram rocallós –que baixa encara més i que ens demana parar molta atenció–, fins trobar de nou un camí de terra, que seguirem cap a la dreta, (a l’esquerra es torna a Els Òbits). Planejaríem uns 20 minuts i després d’una lleu pujada arribaríem a la Roca Petant, des d’on podem veure el cim de La Mola i la part alta de la Cova del Drac. També aquest és un bon indret per quedar-nos-hi i gaudir d’una bella vista.
3. Continuar el camí que passa per un curt tram rocós, baixant, i que en 20 minuts ens situa al peu de la Cova del Drac, agulla foradada de uns 25 metres d’alçada, que val la pena admirar. Anirem enrere uns 25 metres pel camí que hem vingut i just quant comença el tram rocós i de pujada agafarem el corriol de mà esquerra que baixa i continuem. En uns 10 minuts ens portarà a la Cova de Ses Corts, curiosa per la seva amplitud i columnes. Per arribar-hi, per fer aquests pocs més de 5 kilòmetres hi haurem invertit 1 h i 35 minuts.
En totes tres opcions, la tornada cal fer-la desfent el camí fet.
L’excursió sencera suposa caminar uns 10,8 quilòmetres amb un temps de caminada tranquil•la de poc mes de 3 hores.
Fotos de la Sunsi i de l’Àngel. Podeu veure més fotos de l’Àngel clicant aquí, i de la Sunsi i de l’Olga clicant aquí mateix.
I encara, a través d’aquest enllaç de video, podreu veure una vista aèria del recorregut d’aquesta passejada (des de l’inici amb la vista sobre el Montcau fins al minut i 47 segons, en què s’identifiquen, a dreta de la pantalla, els plans de Les Pinasses sobre els Òbits).
Sortida de maig
Estany d’Ivars d’Urgell
Per l’A-2 anem fins la sortida 496 (Bellpuig, Ivars) i continuem en direcció a Ivars d’Urgell, població que travessem fins trobar a mà esquerra la carretera “lo Camí del Palau” on es senyalitza la direcció a seguir per arribar a l’Estany d’Ivars-Vilasana. Arribarem fins al pàrquing i deixarem els vehicles.
Recorregut
La passejada comença baixant per l’amplia pista que ens deixa veure l’estany en tota la seva extensió. Prendrem el camí que és assenyalat com a “Itinerari principal”, i en el primer trencall que trobem anirem cap a l’esquerra per resseguir la part sud de l’Estany. A 200 metres trobarem la primera caseta d’observació de la fauna de la zona. Continuarem després deixant a dreta una zona que fa les funcions d’embarcador (*). A esquerra veurem una zona on les cigonyes tenen els seus nius, i després una àrea amb taules de pic-nic. Més endavant podrem accedir a una torre de guaita i també a una plataforma de fusta que s’endinsa sobre l’aigua. Cal dir que en tot aquest recorregut no hi trobarem arbres, per la qual cosa és aconsellable protegir-nos adequadament del sol.
Un quilòmetre més endavant se’ns ofereix la possibilitat d’endinsar-nos per un bonic camí en una zona d’arbres, i arribar-nos fins una petita basa on se suposa hi hem, de trobar amfibis. Continuarem per aquest mateix camí fins a retrobar la pista que havíem deixat. Al cap de 500 metres arribarem a un altre embarcador, just en l’accés nord de l’Estany. Si continuem, passarem per la “Bassa de l’Estany” on podrem accedir a una altra caseta d’observació, i 300 metres mes enllà, a una torre des de la qual tindrem molt bones vistes. L’“itinerari principal” que hem anat seguint acaba aquí, ja que normalment no es pot resseguir l’estany pel fet que el pas està barrat per facilitar la nidificació de les aus.
Així que pujarem i ens arribem al futur Centre de Interpretació de l’Estany, des del qual accedirem a la carretera que prové de Vallverd i que seguirem fins a trobar de nou el camí que baixa a mà dreta i que ens torna a l’Estany. Des d’aquí, després de 800 metres arribarem al punt de sortida, passant per una zona de canyissars.
El recorregut total d’aquesta passejada és de 6,5 qms, que farem tranquil•lament (parades incloses) en unes 2 hores i mitja.
(*) Des del 15 de març i fins al 15 d’octubre es pot fer un petit recorregut en barca. Per això cal trucar abans als telèfons 671 577 055 o al 671.577.056.
La resta de fotos de l’Àngel, del Ramon (que demostren que hi havia amfibis a la bassa!) i del Joan i Olga les podeu veure clicant sobre el seus respectius noms.
Sortida d’abril
La Fosca
Arribarem fins a La Fosca, a Palamós i deixarem el vehicle al pàrquing sota els pins en el solar del carrer Roca Fosca, a una cantonada de la platja. Comencem aquí la passejada.
Recorregut
Ens arribem fins a la platja de La Fosca, a l’alçada de la Fonda Pujol i l’anem resseguint cap a l’esquerra pel camí de ronda, fins just a l’inici de les primeres escales que deixem per tombar cap a l’esquerra i endinsar-nos a la urbanització i prendrem el carrer corvat que ens mena fins el lateral del Càmping King’s, al qual hi arribarem perpendicularment i on començarem a veure cartells que ens indiquen la direcció de la platja del Castell. Continuem pel carrer asfaltat cap a la dreta fins arribar a una pista de terra que puja tot vorejant la zona de caravanes del càmping. A l’arribar a una cruïlla agafem cap a la dreta com s’hi anéssim a Can Llong i poc abans d’arribar-hi prendrem el trencall, ben indicat també, cap a l’esquerra, que ens portarà fins a un pont sobre la riera de l’Aubí. No agafarem el camí de la dreta –que va directe a la Platja de El Castell–, sinó que passarem el pont i travessarem pel bell mig d’un immens camp, des d’on ja veiem, al fons a la nostra dreta, el mar.
A l’altre banda del camp, seguim la carretereta asfaltada que baixa cap a mà dreta fins arribar-nos a l’aparcament de la platja d’El Castell des d’on, passant els canyissars de l’aiguamoll, arribarem a la platja. Continuarem a mà esquerra per arribar-nos fins el Poblat Ibèric (tancat al públic), i des d’un mirador natural, podrem veure la Roca Foradada. Si seguim, a uns 10 minuts de costerut camí, es pot arribar a la “barraca d’en Dalí”.
De tornada, resseguirem la platja direcció Palamós i remuntarem per unes escales i per un corriol que va resseguint la costa fins arribar a unes casetes de pescadors, refugiades a la cala s’Alguer, amb les seves acolorides portes i finestres.
Ens trobem en el GR-92, que a partir de aquí, esdevé primer un camí ampli i tot seguit un camí ben empedrat i amb escales, que continua resseguint la costa amb molt bones vistes i passant pel costat de les runes de l’ermita de Sant Esteve de la Fosca per acabar desembocant a la platja de La Fosca.
El recorregut total d’aquesta passejada “circular” ronda els 7 qms. (5,8 qms si no anem a la barraca d’en Dalí) que podem fer tranquil•lament i badant, en unes 2,30 h.
La fotografia de grup és de l’Anna i la de la Cala de la Foradada de l’Olga. Si voleu veure les fotos de l’Àngel Colomer, de l’Anna Cruells, de la Montse Colomer i del Joan i l’Olga, només cal que cliqueu sobre els seus respectius noms.
Sortida de març
Sant Boi de Lluçanés – Els Munts
Inici
Anirem fins a Sant Boi del Lluçanès, i aparcarem en el pàrquing que es troba entre la zona esportiva i les escoles. Les obres d’urbanització que s’estan executant al voltant de Can Vilar, fan aconsellable iniciar la passejada aquí mateix.
Recorregut
Marxarem pel carrer que passa entre l’escola i la zona esportiva que ens portarà, en 800 metres, a la masia de Can Vilar, que passem pel lateral i per sota un “pontet” fins a trobar un ampli camí que prendrem a dreta.
Uns metres més enllà, a l’alçada d’una capelleta dedicada a Sant Isidre, surt a mà esquerra el trencall de la pista de terra (GR-3) que no deixarem fins arribar a dalt Els Munts que, segons un cartell, es troba a 2,6 qms. No obstant això, abans de començar la pujada, val la pena seguir un corriol a mà esquerra per arribar-nos fins el Roure de la Senyora, un arbre espectacular. Retornem pel corriol fins al cartell i comencem a pujar fins arribar als dipòsits; continuarem ascendint per unes tancades corbes que ens permeten superar gran part dels 200 metres de desnivell que presenta l’excursió d’avui. No trigarem a poder descobrir, entre els arbres, la plana de Sant Boi i el Pirineu al fons amb el Pedraforca en un primer terme.
Després d’un qm de pujada, el camí/pista planejar i ja podem divisar el santuari d’Els Munts. Continuem i passem per una altre capelleta al costat d’una tanca pel bestiar, fins arribar a la carretera asfaltada que seguirem fins Els Munts.
Val la pena visitar l’església i molt especialment gaudir de la espectacular vista de 360º que es domina des d’allí dalt amb vistes privilegiades sobre Montserrat, La Mola, Montseny, Guilleries, Pla d’Aiats, Cabrera, tot el Pirineu català, el Pedraforca…
Per fer l’excursió circular cal baixar per la carretera fins l’edifici de les aigües, i al cap d’uns 100 metres de la pista per on hem pujat, agafar el trencall a l’esquerra, que ens porta fins la Casa Nova dels Munts i planeja fins arribar a les casetes de Montoro, que passem. Arribem a un trencall que agafem a dreta, passant per sota Puig Castellar i ens porta al pla on hi ha la capelleta de Sant Roc i d’allí, planejant, ens arribem fins a El Vilar i des d’aquí tornem a Sant Boi.
Si el que hem fet es anar i tornar pel mateix camí de pujada haurem fet uns 8 kilòmetres, en un temps aproximat de unes 3 hores.
Fotografia que ens ha fet la Núria Sánchez sota el Roure de la senyora. Podeu veure altres fotografies del Joan i l’Olga, i de l’Àngel clicant sobre els seus noms.
* * * * * *
Sortida de febrer
Parc del Garraf. La Morella
Inici
Anirem fins a la Urbanització “Rat Penat”, (-sortida 42 Botigues, Por Ginesta de la C-31, a uns 50 kms de Sabadell-), just abans d’entrar al túnel de damunt de Port Ginesta, que és un dels punts des d’on accedir amb cotxe al Parc del Garraf. Pujant per la pista asfaltada, costeruda i amb revolts pronunciats, al cap de 2,5 qms ens trobem l’aparcament de La Pleta, centre de interpretació del Parc. Aquí podrem visionar un audiovisual gratuït i fer una volteta per una pista circular de 1,5 qms. Continuarem, després amb els cotxes per la pista que havíem deixat fins arribar l’aparcament de Pla de Querol, punt on comença la passejada.
Recorregut
Prenem la pista asfaltada que surt a mà dreta direcció Campgras. En un revolt i ben indicat (La Morella – GR-92) és aconsellable deixar l’asfalt i seguir pels estrets senders que passen entre roques calcàries i vegetació de margallons. D’aquesta manera podrem descobrir les boques de diversos avencs (Llamp, Silvia, Asensio, Llambrics), i fer-nos una idea de la geologia que és característica del Parc. En menys de 15 minuts arribarem a la dolina (prat sense tanta roca) de Campgras. Travessarem la dolina i seguirem les indicacions “La Morella” per una pista de ciment que passa pel costat de les runes d’una casa i que 200 metres més enllà té un trencall a esquerra ben indicat i deixarem a dreta l’abocador de brossa de Sant Joan. La pista remunta la muntanya fins la base on hi ha el corriol que puja al cim de La Morella que és el punt més elevat del Parc.
Tornarem pel mateix camí pel que hem pujat, si bé a Campgras podem ja baixar per la carretera asfaltada.
En total, entre anar i tornar de nou als cotxes haurem fet uns 5 quilòmetres, en un temps aproximat d’una hora i mitja.
Podem completar la sortida si ens arribem a la urbanització de Plana Novella on podrem visitar el Monestir Budista.
Podeu veure les fotografies de la sortida fetes per l’Àngel i pel Joan i l’Olga clicant sobre cadascun dels respectius noms.
Sortida de gener
Les Tines de Talamanca
Cal anar fins a Sant Benet de Bages (Món Sant Benet). Deixarem el cotxe en el pàrquing.
Recorregut
La passejada s’inicia per la pista que surt del darrera de “La Fàbrica”, edifici on hi ha el restaurant “La Fonda” i la recepció del complex. La pista (que és el GR-4) segeuix el curs del riu Llobregat, aquí amb pas molt calmat. Deixarem a dreta el parc de Sant Benet, quan arribem a dalt d’un cingle, les cases de la urbanització de Les Brucardes. Continuarem fins que al cap de 2,7 qms trobem un revolt fort a dreta per passar per damunt d’un pontet sobre un fluent. Després d’una curta pujadeta arribarem al “Mirador de la Resclosa” des d’on podrem contemplar el petit salt que aquí hi fa el Llobregat i que serveix per alimentar un ampli canal que aquí neix. Reprenem la marxa per la pista que en pocs metres ens portarà a un altre pontet que ens permet passar pel damunt del canal de La Mina que ara ens quedarà a mà dreta i el Llobregat a mà esquerra. Baixarem, seguint la pista, per incorporar-nos a una altra més transitada que travessa el riu Llobregat per una zona rocosa coneguda com els Ulls del Llobregat o els Tres Salts, ja que la roca calcària forma una presa natural de la que el riu se’n escapa per tres llocs que ha obert. Travessat el riu seguirem uns 600 metres més i trobarem una cruïlla. Val la pena seguir uns metres per la pista de mà esquerra per poder admirar, encara que sigui de lluny, les 7 Tines de Talamanca del s. XVIII, on s’hi guardava vi i fins fa poc es podien visitar.
Si continuem per la pista que passa pel costat de la Casa de les Tines i que arriba fins a una altra pista que baixa fins el pont que hem citat ben a l’inici de la excursió, podrem tancar l’excursió amb un recorregut circular. En aquesta ocasió, però, ens sembla més agraït desfer el camí i tornar per on hem vingut fins al Món Sant Benet.
En total haurem fet uns 9 qms, en un temps de menys de 3 hores caminant tranquilament.
La fotografia de grup és de la Sunsi Carbonell. Podeu veure les fotografies de l’Àngel, de l’Anna, i del Joan i de l’Olga, clicant sobre els seus respectius noms.
Sortida de novembre
Riera d’Arbúcies
Anirem fins a Arbúcies i deixarem el cotxe a l’aparcament de La Pietat que es troba just després de la rotonda d’entrada al poble arribant per la carretera/ronda que des de l’A7 porta a Sant Hilari Sacalm. L’excursió començarà aquí.
Recorregut
Seguirem pel carrer de La Pietat que transcorre paral•lel a la Riera fins arribar al pontet que passa per damunt la riera; la travessem i continuem pel carrer Sorrall, amb les seves fontetes, fins a la cruïlla amb el carrer Campodron on, passant per un túnel, arribarem a la riera que seguirem pel seu costat dret. Travessarem al cap de uns 150 metres, el carrer de Folgueroles i continuarem pel camí de la ruta Santiago Rossinyol (segons els plafons que n’hi fan referènci) i arribarem a un pla des d’on farem una incursió, a mà dreta, fins per arribar al Parc de la Font del Palau. Tornarem al pla i seguirem endavant, passant pel restaurant La Corbadora, (nom que va prendre de la antigua fàbrica, ara en runes, a on es “corbaba” la fusta per motius decoratius) i per un pontet de pedra. Continuarem ara per un ampli camí obert no fa gaire temps i passarem per un parell de pontets de fusta que van travessant la riera en un tram ben senyalitzat que ens portarà fins al Molí de les Pipes. En un parell d’ocasions el camí fa unes petites remuntades per salvar la riera i desembocar a una pista de terra que va des de la carretera de Viladrau fins al Molí. La prendrem cap a esquerra i en 600 metres arribarem al Molí de les Pipes; una antiga masia on es fabricaven pipes de fumar, generalment amb fusta de bruc. El Molí ha estat reconvertit en “merendero”. A més del pont romànic de pedra cal veure també la Font que es troba al costat de la Riera i sota el Molí mateix.
Per tornar desfem el camí i passarem per la mateixa pista fins al pontet dels tubs i seguirem pel corriol a mà dreta fins arribar al primer pontet de fusta que no travessem si no que seguirem, a mà dreta, fins un altre pontet. Amb una lleu pujada arribarem a les cases noves de la urbanització Els Faigs. Anirem resseguint els camins, passarem pel Poliesportiu en direcció a Arbúcies per la pista asfaltada que baixa que ve de Santa Fe del Montseny i que per circular-hi amb cotxe cal pagar un simbòlic peatge. Entrarem a Arbúcies pel carrer Folgueroles i a través del carrer Major accedirem a la Plaça de l’Església. Des d’aquí, pel carrer de Camprodon, tornarem a l’aparcament de La Pietat.
Haurem caminat tranquil•lament 7,5 qms. i els haurem recorregut en unes 2 hores i mitja.
Dues fotografies de la sortida, la de grup és de l’Anna i l’altra del Joan.
Podeu veure la resta de fotografies del Joan i l’Olga, les de l’Anna Cruells i les de la Mercedes Mena, clicant sobre els seus respectius noms.
Sortida d’octubre
Santpedor – La Sèquia – Parc de l’Agulla
Des de Sabadell farem els 49 qms per l’autopista de Manresa. Per la sortida 59, la de “Els plans la Sala”, ens arribarem fins a l’“Hostal del Camp” que disposa d’unes magnífiques vistes panoràmiques. Tornarem a l’autopista, ara en direcció Manresa per entrar a l’Eix transversal en veure la verda senyal “Solsona-Lleida” i, tot i que hi anem, ens saltarem la primera sortida a Santpedor. Continuarem fins la sortida Manresa-Santpedor. A l’arribar a la població, a la cruïlla del semàfor, girarem cap a la dreta (carretera de Sant Fruitós) i passat un altre semàfor tornarm a girar a la dreta. Dos cantons mes endavant girarem a esquerra, (carrer de la Riereta) on aparcarem a l’arribar a un descampat.
Recorregut
Des de l’aparcament agafem la carretera que travessa la via del tren per sobre i continuarem a mà dreta fins que s’acaba l’asfalt i el camí esdevé una àmplia pista per la qual seguim fins els Aiguamolls de la Bòvila. Els visitem arribant-nos fins la caseta i la torre de guaita i continuem per la pista, enmig de camps i un paisatge sense un sol arbre fins que, al cap de uns 2 qms., en una suau elevació trobem un nou indicador i comencem a veure La Sèquia. Continuem cap a la dreta, baixant, travessant de nou la Sèquia i seguim fins a trobar una pista mes àmplia que seguim cap a la esquerra i que remunta fins arribar a un pont que passa per damunt la via del tren.
Just passat el pont agafem un corriol a ma esquerra que baixa fins la Sèquia que ja no deixarem fins arribar a Manresa. Passarem primer per la urbanització i ermita de Sant Iscle i Santa Victòria, on hi ha també cellers. Després passarem per sota l’Eix i anirem a parar al Parc de l’Agulla que és un embassament de gran capacitat que serveix per abastir d’aigua a Manresa i a les poblacions properes. Val la pena fer la volta a l’embassament que disposa d’unes bones vistes sobre Montserrat.
Fins fa poc es podria tornar per un GR, per no fer-ho pel mateix lloc, però les obres de desdoblament de l’Eix ho han complicat. D’aquí que és millor tornar pel mateix camí.
En total donant la volta als Aiguamolls i fent la volta al llac del Parc de l’Agulla haurem recorregut 10,7 qms en unes 3 hores de plàcid caminar.
Fotografia del Paco Fité en la que podem veure part del grup durant la visita a La Sèquia.
Comentaris recents