Els mapes i recorreguts han estat elaborats a partir dels materials que per a cada sortida prepara l’Àngel Colomer.

Sortida de juny (Tancament de temporada)

20110618-mp-sant-quirze-de-pedret.jpg

Sant Quirze de Pedret

Per l’Eix del Llobregat, la C-16, anem fins a Cal Rosal (sortida 92), Aparquem en el gran pàrking públic de la zona de bars/restaurants al costat de la carretera antiga de Berga i molt prop de l’edifici que havia estat l’estació del carrilet.

Recorregut
Comencem a caminar per la vorera de la dreta de la carretera antiga en direcció a Berga. Arribem a la rotonda i agafem a la dreta l’amplia pista que ha quedat del traçat pel qual va circular el carrilet entre els anys 1885 i 1973 en què va desaparèixer com a conseqüència, fonamentalment, de la construcció de la presa de La Baells. La pista ens portarà fins al conjunt de Sant Quirze de Pedret i a esquerra ens quedarà sempre el riu Llobregat que per aquí transcorre en zones ample, i en ocasions, més encaixonat i sorollós.

Travessem per sota l’alt pont de la C-16 i prosseguim fins arribar a un balconet des d’on podem veure com es canalitza una part del riu. Seguim i arribem a un punt que amb molta fressa, desemboca al riu una canalització verda que baixa des de la muntanya fins a una petita central, Uns centenars de metres més amunt, la pista es bifurca amb un ramal que porta fins a una petita pressa. Uns metres més enllà, les dues pistes es tornen a unir.

La pista transcorre per una zona obaga. Passats uns 2 qms. arribarem al primer de tres túnels, en aquest cas curtet. El segon és més llarg i fa corba. D’aquí que és aconsellable portar una lot. El tercer és lleugerament més curt que l’anterior, però és en línia recta i només presenta la dificultat, cas de pluges, d’un terra molt relliscós.

Superats els 3 qms passem per un pont damunt del Llobregat, que a partir d’ara ens quedarà a dreta. Superat el tercer túnel, observarem que el bosc canvia a pins. Continuarem per la pista fins arribar a un aparcament amb una cabana que és un Refugi de Pescadors. Portem 4 qms des de la sortida.

Només uns metres més enllà arribem a la cruïlla amb la carretera asfaltada que ve de Berga i altres camins. Hem arribat al Pont de Pedret en una zona amplia del riu. D’aquí fins a l’ermita ens queden 600 metres.

Travessem el pont i a l’altre banda disposem de dues possibilitats: un camí que s’enfila o un altre, a mà esquerra, que ens portarà fins a unes escales. Pugem per un i baixem per l’altre ja que tots dos porten a la romànica i arxipopular ermita de Sant Quirze de Pedret amb visites guiades d’11 a 14 hores.

Retornarem a Cal Rosal pel mateix camí.

En total uns 10,4 kilòmetres, en un temps de 3 hores anant a pas de passeig.

img_2850.JPG

La fotografia de grup és del Joan i en podeu veure més d’ell i de l‘Olga, i també de l’Àngel. Només cal que cliqueu sobre els seus noms respectius.


Sortida de maig

sant-joan-les-fonts-a.jpg

Colades basàltiques de Sant Joan Les Fonts 

Anirem fins a Sant Joan Les Fonts, població propera a Olot, a la Vall de Bianya. Hi accedirem per la carretera GI-522 i deixarem el cotxe prop del pont medieval, punt en el que començarem l’excursió.

Recorregut

Travessem el pont medieval sobre el riu Fluvià en direcció al monestir de Sant Joan les Fonts que deixarem a esquerra. Prendrem les escales que arrenquen d’un indicador de la ruta 16 de Les tres colades. Per un camí emmurallat pel bosquet arribarem en 150 metres a un replà/mirador. Val la pena baixar pel caminet de la dreta, que passa entre tres diferents capes de lava i podrem admirar el salt d’aigua del Molí Fondo, de la paperera Torraspapel.

Remuntem de nou fins el mirador i seguim les indicacions de l’itinerari 16, cap a Boscaró (prop d’on s’ajunta la Riera de Bianya amb el Fluvià). Caminarem per un camí planer que discorre pel costat de la cinglera. Arribem a una pista que remuntarem fins arribar al revolt. Aquí prendrem un camí per baixar cap la Riera de Bianya. Continuarem pel camí que transcorre entre la cinglera basàltica (que ens queda a esquerra) i la Riera. Podrem gaudir de bonics indrets, exuberant vegetació i blocs de pedra volcànica i basàltica que, en ocasions, fins i tot empedren el camí. Arribarem a un prat, on agafarem el caminet que es veu ben traçat i que en menys de 30 minuts ens portarà fins la Cinglera de Fontfreda que havia estat utilitzada durant anys com a abocador i que ara ha estat netejada i que ens permet veure les majestuoses i impressionants columnes de roca basàltica.

El camí, sempre ben marcat i indicat, travessa la Riera. Ho fa aprofitant uns blocs de basalt i de pedra. Uns 200 metres mes enllà arribarem a una nova passera de pedres i tornarem a travessar el riu. Una vegada a l’altra banda, remuntarem fins a un pla i un embasament i petits salts d’aigua.

D’aquest punt surt una pista que puja i que seguirem fins a sortir a dalt del cingle, en l’esplanada de la població de La Canya. Trobarem una pista asfaltada i a l’arribar a les cases girarem a mà esquerra fins al camp de futbol. Des d’allí revoltarem pel carrer de la dreta fins a la carretera que seguirem uns 600 metres fins arribar a una rotonda. Agafarem una pista asfaltada a mà esquerra, que ens portarà fins una altra amplia pista de terra i d’aquí a Sant Joan Les Fonts, a l’alçada del monestir.

Travessarem el pont medieval sobre el Fluvià i arribarem al cotxe.

En total es fan uns 6,7 qms amb un parell d’hores pel fet que el paisatge reclama continuadament la nostra atenció.

sortida-3-colades.jpg

Podeu veure les fotografies que de la sortida han fet l‘Àngel, l’Anna o el Joan i l’Olga clicant sobre els seus noms respectius.


Sortida d’abril

 sortida-a-sant-jaume-de-vallvert.jpg

Sant Jaume de Vallverd (o de Vallvert)

Arribarem amb cotxe fins a Sant Llorenç Savall. Entrarem a la població i només passar el pont sobre el riu agafarem, a mà dreta, el carrer Ripoll que seguirem fins al final on s’acaba l’asfalt. Just a mà esquerra arrenca una àmplia pista que haurem de prendre després d’aparcar el nostre vehicle.

Recorregut

Seguirem, doncs, per la pista que ens portarà fins a l’entrada de la casa d’acolliment Masia de Mossèn Enric d’Ossó, que deixarem a mà dreta. Continuarem pujant fins arribar al Coll de La Busqueta seguint la direcció Catafal/Castellar. Passarem pel trencall d’una pista asfaltada, camí particular que surt a mà esquerra i que puja fins la casa de La Busqueta. Continuarem pel mateix camí uns 150 metres més, parant atenció al trencall –també a mà esquerra–, d’una pista tancada amb una cadena que barra el pas de vehicles; pista que haurem d’agafar per anar pujant passant entre bosc i camps de cultiu. Uns 500 metres més endavant arribarem a una pista més àmplia que prendrem cap a la dreta i que en menys de 300 metres ens portarà fins a un embassament artificial des del qual es disposa de molt bones vistes sobre La Mola, la Cova del Drac i tota la carena del pagès fins el Montcau.

Continuarem fins que trobarem un rètol fet amb ceràmica que indica l’inici del camí fins la capella de “Sant Jaume”. Agafarem aquest camí i anirem pujant fins a trobar un nou trencall a mà esquerra amb una indicació semblant a la del camí de Santiago i que, en aquest cas, ens marca la direcció a seguir per arribar a l’ermita. Més endavant trobarem una nova cruïlla. Prendrem la pista que a mà dreta s’enfila de valent i que en uns 100 metres ens portarà fins Sant Jaume de Vallvert.

Retornarem per les escales que arrenquen del final del replà de l’ermita i que ens portaran fins la cruïlla on, al pujar, havíem pres la rampa d’accés a l’esglesiola. Continuarem per on havíem vingut, però en aquest cas no ens desviarem quan arribem al trencall –que ara ens quedarà a mà esquerra–, sinó que seguirem recte fins arribar a sota mateix de la casa de La Busqueta i per una pista asfaltada arribarem de nou al Coll de La Busqueta. Per la casa de Mossèn Enric Ossó retornarem fins on havíem deixat els cotxes.

En total l’excursió suposa caminar tranquil•lament 6,5 kilòmetres amb un temps aproximat d’unes 2 hores.

grup.jpg

orquidea.jpg

La fotografia de grup és de l’Àngel Colomer i la de l’orquídea de la Montserrat Tomàs. Podeu veure les fotografies que ha fet l’Olga Núñez,  les que ha fet el Francesc Fité i les de la Salut Brunet clicant sobre cadascun dels seus respectius noms.


Sortida de març

plano-riera-talamanca.jpg
La Riera de Talamanca

Anirem fins a Talamanca i aparcarem prop de la plaça.

Recorregut

Des de la plaça prendrem el carrer Major i passant per la plaça de l’església de Santa Maria  i per l’Ajuntament, continuarem fins el monument a la batalla de 1714. Per sota el castell –que va ser enderrocat per Felip V— entrarem en una pista que baixa. Continuarem el nostre descens fins el trencall a esquerra que ens portarà al Molí del Menut amb el seu característic pont i el seu rellotge de sol.

rellotge.jpg

Continuarem per la pista que travessa la riera i ens arribem fins a l’embassament que ens queda a dreta en un tram de roques. Continuarem per la pista, que ara puja per un tram de roca i s’allunya de la riera entrant cap a la esquerra fins a trobar una nova fita que ens indica que cal baixar per un corriol a dreta que passa per sobre d’una bauma. Travessarem el  torrent dels Pets des d’on podrem observar la típica barraca de vinya. Seguirem per un sender que planeja al costat d’una cinglera i per damunt del torrent dels Pets i que ens porta fins a una petita edificació: la sínia del Former.

Continuem, per una ampla pista i travessem la riera de Talamanca per iniciar la pujada, revoltant per la pista, on una altre fita ens indica la possibilitat de seguir per un corriol, a mà esquerra, fins les runes d’un antic forn d’obra. Tornant a la pista i un centenar de metres més amunt arribarem a la font de Talamanca amb el seu mirador i un catalogat i magnífic exemplar de Negundo. Continuarem pujant fins arribar de nou a Talamanca.
En total haurem caminat poc mes de 5,6 quilòmetres amb un temps de un parell d’hores caminant ben tranquil•lament.

p1010717.JPG

Podeu veure les fotografies de l’Olga Núñez, clicant sobre el seu nom mateix.


Sortida de febrer

la-cadireta.jpg

La Cadireta i La Foradada (Parc Natural de Montserrat)

Recorregut

Des de l’aparcament prendrem el GR-172 amb marques vermelles i blanques, que surt al fons a mà esquerra en lleugera pujada. Deixarem a la dreta el trencall que baixa cap al Bruc i  continuem pujant fins arribar a un mirador amb una taula d’orientació i amb molt bones vistes. Més endavant trobarem la cruïlla que ens porta a Sant Pau Vell i que val la pena visitar. Retornarem a la pista pel la qual transitàvem i no trigarem a veure tota la muralla de la Regió de les Agulles, des de La Cadireta i La Foradada fins a les agulles de La Portella. Continuarem ascendint per la suau pujada fins arribar a Coll de Guirló.

Deixarem a dreta una altra pista que baixa cap al Bruc i passarem una tanca de fusta; deixarem també a dreta el corriol que porta al Refugi Vicens Barbé. La pista ara s’estreny fins portar-nos a la base de La Cadireta que revoltarem per sota fins a trobar-nos davant la paret dels Frares. Tornarem enrere per agafar, just al tocar la paret i a dreta, un corriol que ens permet pujar fins a La Foradada. Desfem aquest corriol per tornar a Coll de Guirló i agafarem la pista que baixa amb un bon pendent, pel Barranc de la Diablera. Diversos cartells ens informen que ens trobem en una zona de jaciments neolítics on s’han trobat cranis prehistòrics. A sobre ens queden els Pallers de Pedra. Seguirem per la pista que va baixant i resseguirem per sota el turó de Sant Pau Vell. Ens trobarem aviat a l’anomenada Ruta de les Batalles. Un cop al pla ens queda a sota l’Hotel del Bruc i la carretera que hi mena. Anem seguint els indicadors de la Ruta de les Batalles arribarem de nou a l’aparcament de Can Massana.

En total es fan uns 5,8 kms amb un temps caminant de 2 hores aproximadament.

09.jpg


Sortida de gener

mp-gener.jpg

Font de La Pola i Coll de Tres Creus

Per la carretera BV-221 de Terrassa-Mura arribarem a l’aparcament ben senyalitzat de l’Alzina del Salari, on deixarem el cotxe.

Recorregut

Comencem l’excursió pujant per la pista asfaltada que després d’uns 100 metres tomba a esquerra i després a dreta amb un fort pendent. Passarem més endavant per una cadena, just on acaba l’asfalt, i seguirem la pista fins arribar al Coll de Tres Creus. Agafarem el corriol que baixa paral•lel a les roques i que ens serveix belles panoràmiques sobre el Paller de Tot l’Any i Montserrat, i que vorejant el cingle per sota el Setrill i la Boina d’en Peret, ens porta fins la Bauma de la Porquerisa i segueix fins a trobar un trencall a mà dreta, que ens porta a la Font de la Pola. Tornarem enrere fins el darrer trencall per continuar pel camí per a on veníem i passarem per sobre les antigues carboneres fins trobar els camins que pugen fins el Coll de Tanca. Una vegada a dalt agafarem el corriol de mà dreta que seguint unes fites, ens porta en suau pujada fins el camí carener, el GR que va de Coll d’Eres a Coll de Boix. L’agafem a dreta i en menys de 100 metres ens porta dalt d’un cim des d’on tindrem una vista impressionant (**).

 

Seguirem per aquest ampli camí fins el Coll de Tres Creus des d’on baixarem pel mateix camí, primer de terra i llavors asfaltat fins arribar a l’aparcament.

Una excursió clàssica i fàcil que té una llargada total de uns 5,7 kilòmetres que es poden fer, tranquil•lament, amb poc mes de 1 hora i mitja.

(**) Des de Coll de Tanca, si continuem el corriol que passa ben arrant de l’estimbat, anem a parar primer damunt d’una roca que de fet és una balconada sobre un paisatge meravellós i podem continuar fins arribar dalt del cim sobre la Font de la Pola. Cal tenir en compte que el corriol en aquest tram és bastant difós i cal anar pujant en ziga-zaga seguint els passos que ens permet el mateix bosc, orientats per les fites de pedres estratègicament aixecades que ens condueixin fins a un tram de roca pelada fàcil de travessar però aeri (molta atenció!), amb meravelloses vistes sobre les Roques de les Senyores i Montserrat al fons. En uns 600 metres trobarem, a dalt, el camí GR que ve des de Coll de Boix i que ha estat descrit abans.

01.jpg

Podeu veure les fotos de l’Olga Núñez, clicant sobre el seu nom mateix.


Sortida de desembre

Collcerola: Maragall, La Bulladera, Embassament de Vallvidrera

La sortida comença al Baixador de Vallvidrera del Metro del Vallès dels FGC.

Recorregut

Des de l’estació pujarem pel camí d’escales fins la Vila Joana i al Centre de Interpretació. Seguirem per la carretera girant a esquerra i passant pe davant d’un Col.legi. Seguirem caminant fins trobar un camí a dreta que baixa i que porta a la Font de la Budallera. Seguirem però l’itinerari ‘vermell’. El camí revolta ara cap a la dreta i en 10 minuts ens porta a una esplanada amb bancs. Continuem cap a l’esquerra per una lleu pujada fins arribar a l’esplanada de L’Alzinar. Seguirem per la pista i podrem veure una impressionant vista de la torre Forster. A esquerra deixarem el trencall de la Font d’en Canet i passarem per sota d’una línia elèctrica. Deixarem també el camí que a dreta ens tornaria a la Font Budallera, per remuntar pujar per la pista que ens portarà a Can Mando. Arribarem fins la cruïlla que porta a Can Xuliu i continuarem a dreta planejant fins trobar una altra cruïlla. Aquí agafarem la pista descendent i passarem pels replans de la Font de la Budallera.

Iniciarem el camí de tornada baixant al darrer dels replans i ja no seguirem ara les senyals vermelles, sinó que per un camí i pista que baixa en ziga-zaga, arribarem de nou davant la Vila Joana i mes passant pel costat de Can Estisores, a la carretera de Les Planes pel Revolt de Les Monges. Travessem la carretera i a l’altre banda trobarem unes escales de fusta ens endinsaran al Fondal de la Budallera. Seguirem el camí entre el torrent i la carretera, passarem un pontet i un túnel i arribarem al Merendero. Continuarem ara per la carretera asfaltada fins l’església de Santa Maria i agafarem la pujada de Can Sissi que pujant ens porta al Camí de la Murgola. Per un camí pavimentat a dreta arribarem a l’Embassament de Vallvidrera que revoltarem per la banda esquerra. Baixant les escales seguint pel Camí de l’Embassament, retornarem a l’estació.

En total haurem fet poc mes de 6,5 qms. amb menys de 2 hores.

p1000534.JPG

Podeu veure les fotografies de l’Olga Núñez clicant sobre el seu nom mateix.

* * * * * *

Sortida de novembre

Sant Quirze de Safaja

Arribem a Sant Quirze Safaja per la carretera que va de Sant Feliu de Codines a Castellterçol i prendrem el trencall que indica Centelles (BV-1341) i després el trencall cap a Sant Quirze Safaja. Aparquem al costat de la Fonda.

Recorregut

La passejada la iniciem pujant fins la plaça de l’Ajuntament per seguir per les escales del poeta Màrius Torres i arribar pel carrer Major a l’Església parroquial. Baixarem després cap el Parc de l’Aigua, però no baixarem fins a la resclosa. Continuarem pel camí de la dreta que ens porta fins la tanca de la pista de Can Gall i Can Vilardell. Passarem pel costat de la tanca i continuarem fins molt a prop del revolt de la Font de Puigdomènech, on agafarem la pista que puja a la dreta i passarem altra volta la tanca, en aquest cas de sortida. Continuarem fins arribar a les runes de Can Gall.

Des d’aquí surt una altra pista que transcorre pràcticament per sobre de la mateixa per la qual hem vingut. Passarem per sota de dues línies elèctriques. Cal parar atenció ja que pocs metres després de passar la segona línia, a mà dreta trobarem una fita feta amb pedres que assenyala l’arrencada d’un sender força tapat per les herbes. Des d’aquest punt remuntarem còmodament fins la carena. Si seguíssim la pista, donaríem una gran volta.

Pel sender entrarem en un tancat i al cap d’uns 100 metres arribarem a una pista que prendrem a dreta. Passarem de nou sota dues línies elèctriques (les mateixes d’abans però a una cota superior) fins que arribem a un camp que revoltem fins a trobar la pista o Camí de Can Barnils. En aquest punt podrem veure les runes, cobertes d’eura, de Can Riera.

Anirem baixant fins arribar al cap de 2 qms, gairebé a tocar de l’Església al Mirador de La Campana amb boniques vistes. Al final del pla, a mà dreta surt un corriol que baixa de valent i que amb un recorregut de 200 metres ens porta fins una pista encatifada que agafarem a dreta, pujant fins la Bauma de l’Espluga, amb el seu saltant d’aigua. Tornarem per la pista per on hem vingut i ara no prendrem el corriol sinó que continuarem baixant fins arribar a la carretera, a l’alçada del Pavelló Esportiu. En 500 metres més haurem arribat de nou a Sant Quirze de Safaja.

En total uns 7 qms. que haurem fet tranquil•lament en unes 2 hores i mitja.

Podeu veure les fotografies de Joan Brunet clicant sobre el seu nom mateix.


Sortida d’octubre

Castell de Montsoriu

Passant per Breda i seguint després per la GI-552 direcció Arbúcies, arribarem al Coll d’Orri (qm. 7,5). A mà esquerra trobarem el trencall que indica “Castell de Montsoriu” que agafarem i seguirem uns 3 qms, on trobarem un nou indicador poc abans d’arribar a Coll Castellar. Deixarem el cotxe i ens disposarem a encetar una agradable passejada per l’ampla pista que tenim a mà dreta que ascendeix suament.

Recorregut

Per l’esmentada pista superarem el desnivell d’uns 200 metres que hi ha fins el castell a través d’un camí agradable i protegit pels arbres, d’uns uns 3 qms. Poc després d’encetar aquest camí entre entre alzines sureres i castanyers, trobarem una cadena que barra el pas de vehicles. Al seu costat un cartell ens adverteix que mentre durin les obres, no es pot accedir a fer una visita del castell si no s’ha concertat prèviament una visita. La pista que seguim ens portarà fins al cim de 640 metres pel cantó de la Torre de les Bruixes; una torre solitària que va ser aixecada per defensar el camí d’Arbúcies. Des d’aquí, planejant i passant per sota de la muralla arribarem fins l’esplanada que s’estén davant mateix de l’entrada del castell construït entre els segles XII i XIV i que està format per tres recintes esglaonats. Durant molts anys va pertànyer al llinatge dels Cabrera.

Per pujar fins el castell invertirem entre 35 i 45 minuts i el descens el farem per la mateixa pista.

Entre anada i tornada haurem caminat 5,3 qms que farem amb 1 hora i quart aproximadament.

(Podem complementar la sortida arribant-nos fins a Sant Feliu de Buixalleu, per la carretera d’Arbúcies, des d’on la vista del castell damunt del turó i amb els cims del Montseny al darrera, és força espectacular. Des d’allà és fàcil arribar també a l’ermita de Santa Bàrbara o, si ho preferiu, passejar per la Riera d’Arbúcies).

Podeu veure les fotografies de l’Olga Núñez clicant damunt el seu nom mateix.


Sortida de setembre

granera-mapsource.jpg

Granera: Castell i Embassament de Can Marcet

Anirem en cotxe fins la carretera que des de Castellterçol ens porta a Granera i just en el punt quilomètric 6,8 aparcarem en un replà que ens quedarà a mà esquerra.

Recorregut

L’excursió comença aquí, en la pista que baixa cap a l’embassament de Can Marcet, ben visible des d’aquest punt. Baixarem i per la carena de la presa (compte que és un pas de 60 cms. d’amplada) travessarem a l’altra banda. Uns metres més enllà remuntarem per un corriol que ens porta a una pista de terra que seguirem cap a la dreta, uns 100 metres, fins a trobar un camí que baixa i planeja passant prop de la riba de l’embassament. Just abans de passar per sota d’una línia elèctrica, surt un corriol a mà dreta que ens porta a la presa d’entrada a l’embassament (de la mateixa amplada) que passarem per arribar a l’altre banda. Si es vol, des d’aquí es pot resseguir l’embassament per l’altre riba i tornar al lloc d’inici.

No obstant nosaltres continuarem pel camí que ens portarà fins un pontet que ens portarà de nou a l’altra banda del rierol. Continuem i passarem pel costat d’un transformador i una agulleta que deixarem a mà dreta. Seguirem fins que la pista desemboca en una esplanada. Remuntarem ara uns metres enfilant-nos pel marge de la dreta fins a trobar una altra amplia pista que travessant un bosquet, ens porta fins la casa de La Riera després de seguir un trencall que surt a mà dreta. Des d’allí anirem pujant fins trobar la carretera que va de Granera a Sant Llorenç Savall just a l’ermita de Santa Cecilia.

Seguirem la indicació “Castell de Granera, s. XI” i entrarem per la plaça de l’escultura de la noia, al Barri del Castell. Un quilòmetre i mig més enllà es troba el peu de les muralles del castell que normalment és tancat. Una vegada contemplat el paisatge, desfarem el camí fins arribar a la plaça de l’escultura i agafem el carrer/pista que surt a mà esquerra i que ens portarà al Barri de Baix. Continuarem per la pista que superat el nucli de cases, passa pel costat de Cal Martí i ens porta a Can Agulló. Uns 100 metres abans d’arribar a la casa, seguirem la pista de la dreta i baixarem fins la carretera que seguirem fins trobar l’embassament. I d’aquí cap on hem deixat els cotxes.

En total haurem caminat uns 11 qms. en 2 hores i mitja.