Sortida de juny (nocturna)
Turó de Montcada
Anirem fins a Montcada per la N-150 i després de passar per sota d’un pont, al costat d’una benzinera, arribarem a l’alçada del “Gran Casino Montcada”, edifici blanc, que ens queda a la dreta i prop del qm 2.2, girarem a esquerra pel carrer Montsant. Passarem pel davant de l’estació de Renfe, continuarem fins el Parc de Can Oller, que rodegarem pujant pel carrer Torrent de la Verdaguera i girarem pel segon carrer a dreta (carrer Reixac), al final del qual hi deixarem el cotxe.
Recorregut
Prendrem, ara a peu, el camí de terra del costat del carrer Camí de Sant Iscle i iniciarem una lleu pujada que ens portarà fins a la pista, també de terra, que va remuntant el Turó de Montcada. Passarem primer per un lloc a on sempre hi ha rams de flors ja que hi ha la creença popular de que allí s’hi va aparèixer la Verge; després passarem pel costat d’un “abeurador”.
Una vegada arribem a la pista anirem cap a dreta i una mica més endavant trobarem un pla amb una font (de la Mitja Costa), amb taules de píc-nic. Retornarem a la pista i arribarem a un revolt on hi ha un primer mirador. Seguirem els indicadors i continuarem la lleu pujada que ens permet gaudir d’unes vistes sobre la vessant marítima, amb les autopistes d’entrada a Barcelona a sota, i la metròpoli al fons. Continuarem fins que arribem a un pla que és el resultat del reompliment que tapa part de les excavacions cimenteres fetes a la muntanya.
Tornarem a la pista que ens porta fins a un altre ampli replà, amb bones vistes, on val la pena fer-hi parada. Des d’aquí podem accedir al “cim” del Turó de Montcada (178 mts.) pujant per un estret i costerut corriol que en menys de 200 metres ens hi portarà. La vista des del cim és espectacular per l’amplitud (360º graus) que proporciona sobre l’entorn urbà (Barcelona, Santa Coloma de Gramanet, L’Hospitalet, Montcada, Cerdanyola, Ripollet, Sabadell…), i muntanyenc (Montjuïc, Collserola, Sant Llorenç, Montseny, Puig de la Creu, Cingles del Bertí…).
Tot i que el retorn es pot fer per l’altra banda vorejant el turó, la manera més còmode és retornar per on hem vingut.
Comptat i debatut: una molt curiosa sortida (que en el nostre cas ha estat nocturna) per visitar un indret per sota del qual hi hem passat un munt de vegades, i que ara una vegada ha estat recuperat, constitueix una passejada força interessant. En total són 6 qms que presenten un còmode desnivell d’un centenar de metres. La única dificultat recau en l’ascens final al cim del Turó.
Podeu veure la resta de fotos de l’àlbum del Joan i l’Olga clicant sobre els seus noms.
Sortida de maig
Bufadors. Santa Maria de Besora
Per la C-17 anirem fins a Sant Quirze de Besora i continuarem per la BV-5227 fins a Santa Maria de Besora on, gairebé al sortir, a mà esquerra surt la carretera que va a Ripoll per Llaers i que prendrem. Seguim per aquesta pista/estreta carretera fins arribar al Coll de Beví que queda indicat per uns cartells, a una alçada de 917 metres. Aquí deixarem els cotxes.
Recorregut
Ens trobem en un pla del que arrenca un camí ampli que va cap a la esquerra, però ens hem de fixar a la banda dreta per agafar un camí, mes estret, que comença amb una lleu pujada i que entra dins una esplèndida fageda i ressegueix els turons que conformen els Cingles dels Bevís. El camí, tot i que estret, és molt agradable i al cap de 1 qm ens porta a dalt de la carena, on enllaça amb un camí carener i des d’on es gaudeix d’una vista espectacular tant sobre la plana com sobre la zona boscosa. Davant nostre ens queda el campanar de Santa Maria de Besora i el castell.
Seguim pel camí carener, més ampli i aeri marcat amb senyals de color taronja. Ho farem cap a la dreta deixant a banda alguns trencalls que ens van apareixent que ens ferien baixar. Arribarem fins un pas barrat (i un filat) que ens obliguen a fer un gir a la dreta per llavors tornar a agafar la carena.
Un parell llarg de quilòmetres després de l’inici de la passejada, el camí deixa de planejar per iniciar uns descensos que ens endinsaran en un bosc de faigs i que ens portarà fins un indret més laberíntic, humit i rocós, envoltat d’altes parets on podrem observar els diferents forats o Bufadors per on es poden sentir els corrents d’aire.
A partir d’aquí iniciarem el retorn seguint pel mateix camí que va fent diverses baixades –en les que cal anar molt en compte–, fins que trobarem una pista àmplia on hi ha una fita que ens indica la direcció a seguir que és la dels Plans del Beví Xic. Seguint per aquesta pista, al cap d’un parell de quilòmetres llargs, arribarem a la carretera i des d’aquí remuntarem per anar a buscar els cotxes que haurem deixat més amunt.
En total haurem fet uns 7 quilòmetres per un terreny de dificultat mitjana.
La foto de família és de l’Àngel. Podeu veure les fotos de l’àlbum del Joan clicant sobre el seu nom.
Sortida d’abril
Forat del Mico. Torelló
Anirem fins a Sant Pere de Torelló i travessarem el poble per la BV-5224 fins trobar un trencall, a mà dreta, que indica “Casa de Colònies” i que seguirem fins un parc on s’hi troba la casa de colònies “Molí de la Riera”.
Recorregut
El recorregut quen ens disposem a fer forma part de la ruta que va de Sant Pere de Torelló fins a Vidrà, passant pel Forat Micó, els Degotalls i el Salt del Molí i que, alguns, perllonguen fins dalt el santuari de Bellmunt.
Comencem a caminar salvant la barrera i passant per la casa de colònies, que queda al costat del riu Ges. Seguirem els senyals groc/blanc de petit recorregut. Passada la casa seguirem per un prat un centenar de metres i prendrem el camí que surt a esquerra que després de passar per un refugi de pescadors continua paral·lel al riu per una bonica zona d’arbres. Al final d’aquest corriol arribarem a un pont romànic que ens permetra salvar el riu. Seguirem pel costat del Ges i passarem per la Font de la Riera. A partir d’aquí seguirem pel camí que tenim davant en què haurem de travessar el riu en quatre ocasions (en un parell de casos hi ha unes passeres que ho permeten fer i en els altres dos, si l’aigua que baixa és abundant, ens haurem de descalçar i passar-lo descalç o amb calçat d’aigua apropiat). Continuarem ara fins sortir a la carretera BV-5224, que travessarem per situar-nos en una pista a l’altre banda, que seguirem cap a l’esquerra on hi ha un cartell descriptiu del recorregut i un avis de “Pas restringit de vehicles”. Seguirem per aquesta amplia pista que travessa per un pas elevat el riu i ens porta fins al trencall de la casa rural La Teuleria. Continuem rectes per creuar el riu i seguirem la pista fins passar per les runes del Moli de Pigrau. Com ja hem dit haurem de travessar tres vegades mes el riu.
Ara ja tenim davant nostre l’impressionant tall en el cingle que fa el Forat Micó i enfilarem fins arribar a una cruïlla de camins on novament trobem un indicador de la ruta i des d’on surt un camí a dreta, que baixa i que no hem d’agafar que porta a la casa de la Rabassola. Continuem doncs recta i en pujada ens situarem a una alçada d’uns 30 metres sobre el nivell del riu. Al cap d’uns 200 metres, en un replà, observarem que a dreta, surt un ampli camí que portarà fins a la presa que subministra aigua a Torelló i a Vic.
Tornarem desfent el camí per a on hem vingut.
La passejada haurà estat d’uns 8 qms amb un desnivell, en el tram final d’uns 80 mts. Si hi anem en època que la Riera baixi plena, la remor de l’aigua, els saltants i els gorgs impressionen i el fet de travessar el riu Ges tants cops aporta una mica més d’emoció a la sortida.
La foto de família és en aquesta ocasió obra del Ramon P. Podeu veure les fotos de l’àlbum del Joan i de l’Olga clicant sobre els seus noms.
Sortida de març
Riera de Merlés
Anirem fins a Santa Maria de Merlés. Poc abans d’arribar-hi, trobarem una cruïlla de la que en surt un camí asfaltat que ens portarà fins el Càmping de la Riera de Merlés. Una vegada arribem al Càmping deixarem els cotxes, atès que aquest serà el punt d’inici de la passejada que avui us proposem.
Recorregut
Travessarem el pont que hem deixat enrere i seguirem per la pista per la qual hem vingut fins que, uns 60 metres més enllà, a dreta, veurem com surt un camí que, passat un filat, s’endinsa planejant pel mig d’un bosquet i que discorre paral·lel i elevat damunt la pista asfaltada. Aquest camí –que transcorre entre cercats per evitar que el bestiar surti de les pastures– ens portarà fins un camí més ampli que s’enfila fins arribar a una zona rocosa que és l’avantsala de les cases de Les Heures i de l’ermita de Sant Joan.
Passarem entremig d’aquestes edificacions i seguirem per la pista que baixa fins la pista asfaltada a l’alçada d’El Mirador; pista que seguirem en direcció a Santa Maria de Merlés uns 150 metres fins que trobem una altra pista que surt a esquerra i que és la que ens portarà fins el pont damunt la riera, justament en la zona més erosionada, les Gorgues, curulla de llegendes de bruixes i aquelarres. Val la pena dedicar un temps a contemplar aquesta zona amb calma i si volem, fins i tot podem pujar fins a l’ermita de Sant Climent, tot i que no ens vingui de pas.
Tornarem a la pista i continuarem el nostre camí seguint els pals i les torres de corrent. A esquerra ens quedaran els salts de la riera i al cap d’un qm trobarem un trencall a esquerra que baixa fins al Moli de les Heures que ens quedarà a l’altra banda de la riera. Per la pista per la qual hem vingut continuarem i passarem pel trencall del Molí de Vilatarmó i arribarem de nou al Càmping per agafar els cotxes.
Haurem fet un recorregut circular de 6,8 qms amb un desnivell de 80 mts.
La foto de família és de l’Àngel. Podeu veure l’àlbum de fotos de l’Anna i del Joan i l’Olga si cliqueu sobre els seus noms.
Sortida de febrer
Vidrà. Salt del Molí
Anirem fins a Vidrà, i deixarem el cotxe prop la Casa de la Vila. Pel carrer de l’Església anirem en direcció al Poliesportiu, des d’on començarem la passejada que avui proposem que forma part d’una ruta circular que si la féssim completa ens portaria fins a Sant Pere de Torelló tot seguint el Riu Ges.
Recorregut
Una vegada superem el Poliesportiu trobarem una pista que surt a dreta i que ens indica el camí que baixa cap el Salt del Molí. Suaument anirem baixant per una pista ampla i passarem per davant d’uns coberts amb bestiar. En el trencall que trobarem a uns 150 metres, deixarem a l’esquerra la pista que condueix a Cal Cavaller i revoltarem passant per un pont canadenc per arribar a la depuradora de Vidrà. Continuarem per la pista i passarem una tanca. Ara la pista es transforma en camí ample i a dreta surt una altra pista cimentada que deixarem i que baixa caps Els Degotalls.
El nostre camí ara planeja i, al cap de poc més d’un kilòmetre es converteix en un corriol prou marcat que ofereix trencalls diversos que van a parar al mateix indret. Així que elegirem el que millor s’ajusti a les nostres preferències. Arribarem després a una explanada que queda sota mateix d’una torre elèctrica que creua el camí perpendicularment. Ens trobem ara a una alçada de 865 metres i podem sentir la fressa del riu, el Ges, i que ens servirà de guia per anar baixant pel corriol que ara ressalta el seu descens fins que arribem al pont romànic de Salguera que és d’una gran bellesa impressionant i que podrem admirar millor si seguim pel camí que surt a esquerra i que baixa al riu .
Tornem al pont, passem a l’altre costat i seguim, a dreta, el camí amb senyals blanca i groga; camí que transcorre entre de faigs i grèvols, i que primer remunta per planejar a continuació. Uns 100 metres més endavant trobarem a dreta un corriol que baixa fins la làmina d’aigua de dalt del Salt del Molí, un bonic mirador.
Des d’aquest punt podem baixar a dreta pel camí que ens portarà a la part baixa del salt tot passant per les runes de l’antic molí. Uns pilons ens serveixen de un pas per travessar el riu Ges i poder enllaçar amb el camí ben assenyalat amb marques blanques i grogues que remunta, ben dret, fins enllaçar amb una pista amplia que seguirem a dreta i que, després de diverses rampes, revolts i travessar alguns corrents de rieres, ens portarà fins prop de la Depuradora. Des d’aquí enllaçarem amb el camí pel que hem vingut i continuarem fins a Vidrà.
En total haurem fet un recorregut circular de 6,3 qms i un desnivell de 160 mts per uns paratges encantadors. I si hi anem en èpoques que el riu Ges baixa ple, podrem admirar un dels salts d’aigua més bonics del nostre país.
Fotomuntatge de família del que n’és autor l’Àngel. Podeu veure les fotos de l’Anna clicant sobre el seu nom.
I aquesta és la visió que del Salt del Molí n’ha tingut el Lluís.
Sortida de gener
Parc de Sant Salvador – Sot de Penjacans – Castell i Ermita de Farners – Pas o Cova de l’Os
Anirem fins Santa Coloma de Farners i deixarem el cotxe en el pàrquing que es troba a tocar mateix del Parc de Sant Salvador.
Després de deixar el cotxe i passar el pont seguirem el passeig a mà dreta, al costat de la riera de Santa Coloma fins arribar a la font Picant. Deixarem enrere la font i per un caminet passarem pel costat d’uns vivers, fins a arribar a una carretera asfaltada, al davant mateix, a la riera hi ha la gorga d’en Vilà; carretera que seguirem durant un quilòmetre fins trobar una pista, a mà esquerra que assenyala la ruta de les deu ermites amb marques blanques. Continuarem per la pista, passarem prop d’un castanyer centenari i continuarem fins trobar unes marques vermelles que ens fan trencar a mà dreta per on arribarem al balcó de Penjacans des d’on es divisen unes molt belles vistes. Des d’aquí prendrem un corriol que ens portarà fins un primer gorg de la riera que remuntarem fins arribar al gorg del Diable que és també el més espectacular.
Des d’aquest punt ens enfilarem tot seguint les marques de color pistatxo fins arribar al gorg de Dalt. Recularem una mica i pujarem pel costat dret de la riera i trencarem a mà esquerra fins el collet situat entre el turó del Vent, al N, i el castell, al S. Visitarem el castell i admirarem la magnifica restauració que s’hi ha fet. Baixant i tornant al collet, podem coronar el cim del turó del Vent (441 m) des d’on gaudirem d’una visió privilegiada de la fortificació i de l’Ermita de la Mare de Déu de Farners que conserva part de la construcció original romànica del s. XII.
Prosseguim per un camí, al començament poc definit (senyals de color vermell als arbres i les pedres). Hi ha un punt del camí on s’ha de trencar a la dreta seguint les marques de color pistatxo. Seguim un corriol que va baixant que ens portarà al pas o la cova de l’Os, abans d’arribar-hi, hi ha un pas difícil que sort que hi ha unes cordes per poder baixar.
El Pas o Cova de l’Os és una torrentera bastant espectacular amb unes parets de penyes a cada costat de força alçada. Anem baixant cap el camí, passem per la bassa de Can Camps, seguim fins el camí on hem començat deixant enrere la font picant i el passeig i arribem al punt d’inici.
En total haurem fet uns 12 qms. fàcils de fer si no plou ja que si ho fa o ho ha fet fa poc, les torrenteres per on hem de passar poden anar plenes i el terreny mostrar-se molt relliscós.
Foto de família feta per l’Àngel en circumstàncies climatològiques molt adverses. Podeu veure també les seves fotos de l’Anna i de l’Olga clicant sobre els seus noms respectius.
Sortida de desembre
Mannequin Challenge obra del Lluís
Vallvidrera – Torre de Collserola – Vallvidrera
La d’avui 17 de desembre de 2016 haurà estat una sortida ben especial. Fa just un mes que ens vàrem acomiadar de la Montse Tomàs, una de les dues ànimes d’aquesta colla tan animosa que formen els de Muntanyes Planes. El nostre record per a ella en aquesta nostra 76na. sortida.
Abans, però, de fer l’habitual ressenya, reprodueixo les paraules que l’Àngel ens ha adreçat just abans de sortir:
“Aquesta serà la primera excursió que farem sense la Montse, companya estimada per tots i per qui, de fet, es van concebre les Muntanyes Planes quan no podia superar segons quines pujades. Ella es cuidava de bona part de la logística de cada sortida: on esmorçarem?, està be el lloc pel tema “alivius”?, el preu i el que donen de menjar es prou correcte?, podrà aquell caminar tanta estona?, aquesta pujadeta, no ens la podem estalviar?, tothom té plaça en algun dels cotxes? I la seva absència ens ha sumit, a tota la colla, en un sentiment de tristesa, que ens ha afectat a tots; a uns amb més força que a altres, conforme a la sensibilitat i al grau de relació que cadascú de nosaltres teníem amb ella. És lògic, doncs, que en un primer moment sentim pena i tristesa, però a la vegada a l’haver-la tingut al costat, ens ha omplert de bons sentiments i de records ben agradables que fan que, sense oblidar-la, ens sentim amb ganes de continuar, tant per nosaltres mateixos com també per ella mateixa; per la força que ens dóna i perquè a ben segur és el que ella voldria”.
Montse: No t’oblidarem!
_______________________________
El recorregut
En aquesta ocasió ens oblidem dels cotxes i amb els FGC anem fins al peu del Funicular per pujar fins a Vallvidrera (Plaça d’en Pep Ventura). Des d’aquest punt pujarem les escales del carrer dels Algarves i anirem fins el de les Alberes. Continuarem a esquerra en direcció a la Torre de Collserola, que vorejarem. Des d’aquest punt disposarem d’unes esplèndides vistes panoràmiques sobre Barcelona, el mar, la torre mateixa i el Tibidabo.
Travessarem la carretera de Vallvidrera al Tibidabo per baixar fins al “Camí de Vallvidrera al Tibidabo” pel qual continuarem baixant per passar novament per sota de la torre fins arribar a trobar la cruïlla dels carrers de Gabriel Ferrater amb el del Parc de la Budallera. Seguirem l’àmplia pista/camí, amb trams de graons que ens han de portar fins a les explanades de la Font de la Budallera, on esmorzarem i cantarem algunes nadales tal com mana la tradició de la sortida de desembre.
Acabat aquest cerimonial, continuarem baixant i passarem pel costat de Can Estisores i arribarem a l’aparcament de la carretera BV- 1462 que travessarem per continuar pel camí de la fondalada de sota la carretera que ens portarà fins l’àrea d’esplai i, més enllà, a l’església de Santa Maria de Vallvidrera que podem visitar. Després continuarem fins el Baixador de Vallvidrera dels FGC per tornar cap a casa.
Haurem caminat uns 6 qms.
Aquí teniu la foto de família de la que n’és autora la Mercedes.
Sortida d’octubre
Gualba. Parc Medioambiental
Tot i que s’hi va millor per Sant Celoni, val la pena arribar-hi des d’Hostalric per poder visitar, abans, el seu castell i gaudir de les seves àmplies vistes sobre el Montseny. Després de la visita anirem fins a Gualba i d’aquí al Parc Mediambiental del Montseny.
Recorregut
Farem un recorregut “clàssic” ja que pujarem per la ruta “blava” i tornarem per la ruta “groga”. A tenir en compte que com que es tracta d’una ruta del Parc Mediambiental està molt molt concorreguda per famílies amb canalla, sobretot en els primers trams. Comencem el recorregut a la placeta de la Rosa dels Vents i planegem pel costat de la riera, passant la zona de pícnic i la d’atraccions pels nens i passem pel costat de la font de l’Arbre, la de la Molsa, la de la Granota i, després d’un tram de pujadeta, per la dels Ocells. El camí es torna un xic mes pedregós fins arribar a la font del Senglar, prop de la resclosa on es regula el nivell d’aigua de la riera.
A partir d’aquí el camí, fins ara ampli, es torna estret i costerut, tot fent zigues-zagues enmig d’un terreny rocós i sorrenc que ens portarà fins el Mirador del Salt: una gran explanada, des d’on, d’entre d’altres, podrem gaudir de vistes sobre l’impressionant salt que crea la riera de Gualba.
Per retornar, prendrem l’itinerari groc i camí dels Esquirols que va baixa, ben senyalitzat, sense l’agradable visió de la riera i dels seus grogs i saltants però que presenta l’al·licient de veure les restes del cremallera de Montserrat, destruït pels incendis del 1994. Darrera les runes de l’antiga estació hi podem veure el monòlit de la Rosa d’Abril. Des d’aquest punt baixem cap al restaurant del parc i d’allí al pàrquing.
La passejada de un total d’uns 6 qms.
La foto de família és de l’Àngel. Podeu veure la resta de les seves fotos que conformen el seu àlbum (amb aportacions de la Marisol, de la Mercedes i de la Núria Piguillem) així com les de l’Olga clicant sobre els seus noms repectius.
Sortida de setembre
Castellcir. Castell de La Popa
Anirem fins a Castellterçol i des d’aquí a Castellcir. En arribar-hi prendrem la pista que surt a esquerra al final del poble que seguirem durant 1 qm i mig fins arribar a una esplanada que indica que a dreta es va a Sant Andreu de Castellcir, on deixarem el vehicle.
Recorregut
Ja que som a aquest punt, potser val la pena seguir en direcció a Sant Andreu, seguint l’àmplia pista que ens hi porta. Travessarem la riera de Castellcir i vorejarem uns petits embassaments de l’empresa Seroa.
Després de visitar l’ermita, desfarem camí per tornar al punt d’inici i seguir a peu, per la pìsta que ens portarà Ca l’Antoja, mas que ens quedarà a dreta. Continuarem i 200 metres més enllà trobarem una cruïlla. Seguirem per la pista que surt a esquerra i 80 metres després agafarem la que surt a la dreta que ens portarà fins als camps de Poua que deixarem a esquerra. Prop d’un quilòmetre més enllà, vorejarem el turó que ens queda a l’esquerra, damunt el qual veurem el Castell. Continuarem fins trobar el camí que, a mà esquerra i fent ziga-zaga, ens ha de permetre remuntar els poc més de 70 metres de desnivell que ens separen de l’entrada al Castell de La Popa. Per un camí empedrat pujarem al Castell i entrarem a l’interior en runes.
Una vegada feta la visita i admirat el paisatge que des d’aquí es divisa, podem optar per retornar pel mateix camí que hem seguit per arribar-hi, o prendre el corriol que surt des del pla del castell, per la banda oposada a la per a on hem pujat i que baixa, dret i valent. Passarem pel costat de l’avenc de Castellcir fins a enllaçar amb la pista per la qual hem vingut a l’alçada dels Camps de la Poua.
Són uns 7 qms. per amplies pistes planeres, llevat de la pujada final al Castell.
La foto de família és de l’Àngel i podeu veure la resta de les que ell ha fet clicant aquí.
Comentaris recents