Sortida de juny (nocturna)


Tona. Turó del Castell i Esglèsia de Sant Andreu

Anirem fins a Tona i aparcarem els vehicles al carrer del Castell just davant el Pla de les Feixetes.

Recorregut

Des d’aquest punt ens endinsarem a les feixes que conformen el parc i passarem pel pel costat d’un amfiteatre tot seguint els cartells que ens diuen que seguim l’“Itinerari Castell”. Observareu que hi ha molts camins i caminets. A nosaltres ens ha interessat anar pel que queda més avall. Cal estar, però atents, als cartells per prendre el corriol que ens convé i que surt a esquerra després de baixar uns graons. Passarem diversos pontets i sempre, a dreta, tindrem vistes sobre Tona amb les seves mansions d’estiueig construïdes el segle passat. Passarem per zones arbrades i de vegetació. Ens sorprèn al seguir aquest camí que en comptes de pujar tendeixi a baixar. Però no us preocupeu que anem bé. Arribarem ara al passeig de la Suïssa oen el que a banda no-muntanya hi ha edificades unes fantàstiques residències envoltades de grans jardins. Just en l’encreuament corriol/carrer hi ha un panell que ens explica on ens trobem. Davant mateix tenim ara l’escola de Gastronomia d’Osona, i di continuem passeig avall arribarem a una zona de taules i a la font de la Suïssa i més al final del parc, podrem veure les restes de uns forns ibèrics. Ho visitem i tornem cap a la zona de l’encreuament corriol/carrer.

Seguin ara un tram pel Passeig de la Suïssa amunt, fins arribar a una nova zona arbrada per la que ascendim i, poc abans d’entrar al carrer Lurdes, anirem un xic cap a l’esquerra per enfilar-nos per un camí més directa que ens portada fins l’ermita de la Mare de Déu de Lurdes. D’aquí surt una pista a esquerra que ens retornaria on tenim els cotxes. Així és que contunarem recta i ara si, pujant i superant una cadena, en un parell de revolts ens plantarem a dalt al pla del Castell. Davant tindrem l’església de Sant Andreu a la que arribarem bordejant la conglera per no perdre’ns les belles vistes. A l’arribar a l’església seguirem per visitar la torre del que havia estat una petita fortificació, o castell, que dominava bona part de la Plana de Vic.

Per tornar també val la pena no fer-ho directe sinó resseguint la cinglera per dalt i aizí podrem divisar els Pirineus i les mansions pel costat de les quals hem passat a l’anada i l’Escola de gastronomia per sobre.

Enllacem ara amb la pista per la que hem pujat, ara en forta baixada i tornarem a la ermita de Lurdes. Des d’aquí agafarem el camí que passa per la seva esquerra, que primer comença planejant, però que de seguida, a l’alçada de Can Pastius, s’enfila per seguir la indicació de “Itinerari del Castell” fins que finalment ens porta a les escales amb graons de fusta que ens permetran  baixar al Parc de les Feixetes i arribar als cotxes.

Una passejada molt agradable, de poc més de 6 quilòmetres, per un indret amb paisatges agradables, bones i àmplies vistes, amb zones boscoses i que ens permet pujar al castell; aquell mateix que quan hi passem per sota exclamem que “m’agradaria anar-hi!”.

El desnivell es venç molt bé i solament el tram de pista des de l’aparcament de cotxes fins al pla final, fa una certa pujada, però es un tram curt.

Foto de família que és obra de l’Angel C. Podeu veure l’àlbum de la sortida si cliqueu aquí mateix.

Sorida de maig

Sant Vicenç de Torelló. El Pont de Targarona

Anirem fins a Sant Vicenç de Torelló per la BV-5224. En el quilòmetre 7,2 i abans d’arribar a Can Peix, agafarem una pista a mà dreta que ens portarà fins el gual que travessa el riu Ges o deixarem el coxte.

Recorregut

A partir d’aquest punt començarem la passejada per l’amplia pista de terra que passa per sota el pont i continuarem pel costat del Ges, seguint la resclosa del Moli de Viver, fins a una pista asfaltada que, baixant, seguirem. No trigarem ara a passar per un gual que ens permetrà travessar el riu Ges. Continuarem remuntant per la pista i sortir de la zona arbrada i passarem per entremig d’una hípica fins que arribarem a can Riera on l’asfaltat s’acaba. Seguirem per la pista de terra i pujarem fins al turonet de la Miraculosa presidit per una capella, des d’on disposarem d’una vista de 360º. Tornarem a la pista i anirem planejant, passant entremig de camps, fins que arribarem a la Casanova. Continuarem cap a la casa de les Abelles i Can Panosa per anar a buscar una arbreda que baixant ens portarà al pont de Targarona. Val la pena dedicar una estoneta a llegir els plafons i observar les seves arcades i el constant curs de l’aigua.

Pujarem a la pista i tornarem al punt des del qual havíem entrat al pont per tal d’agafar un camí que resseguint el Ges, però a una certa alçada, ens du fins el Molí i les seves granges. Continuarem endavant per un camí no tant ampli, fins arribar a “les passeres”, pedres col·locades per, si el Ges no va gaire ple, poder passar a l’altre banda. Travessarem el riu per aquest punt i pujarem fins trobar una pista que condueix a la fàbrica de Targarona. Continuarem per la pista  perpendicular a la casa i entrarem en uns camps tancats, on hi sol haver bestiar, fins que girarem a dreta per anar a passar per sota de la gran casa de Targarona i trobar una pista que, girant a esquerra, ens portarà novament fins el pont.

Per tornar ja no travessarem el pont, sinó que seguirem per la pista que discorre paral·lela al riu flanquejada per arbres. Un metres més enllà arribarem a una mena de parc de plataners, una bona zona per banyar-se o al menys per mullar-se els peus. Seguirem pel costat del riu i passarem per davant de les runes del que havia sigut l’antic balneari de la Fontsanta així com pel costat de la calenta de la font del Ferro. La pista, accessible per a cotxes, es converteix ara en un corriol. Anirem fins a un revolt del riu i el corriol ens portarà a una mena d’aqüeducte adossat a la paret de la casa Moli de Mas Andreu i la de Can Vidal i que ens portarà fins la pista per la qual havíem passat a l’anada, a l’alçada del gual que condueix a la hípica.

Ara ja sabem cap on tenim els cotxes i seguirem per la pista. A dreta tindrem sant Vicenç de Torelló amb la seva església i el seu castell…

Una passejada d’uns 7 quilòmetres ben planers.

La tradicional foto de família, obra de l’Àngel Colomer. Podeu veure la resta de fotos de la jornada fetes pels caminaires clicant aquí mateix.

Sortida d’abril

 Moià. Parc de les Coves del Toll

Anirem fins l’aparcament de la cova del Toll on s’hi arriba per la carretera  N-141c que va de Moià a Vic i abans del quilòmetre 32 trobarem un trencall, ben indicat, a dreta de la carretera. Seguirem la pista fins el pàrquing de les Coves.

Recorregut

Començarem la passejada seguint la pista asfaltada, que travessa el torrent de Gomar, que després s’enfila fins passar per una granja d’aviram. Continuarem fins una cruïlla que es troba dalt dels Plans del Toll on prendrem la pista que surt a dreta i no trigarem a divisar, a la nostra esquerra i a sota, el pantà dels Plans. Seguim aquesta pista carenera tot gaudint de les vistes que se’ns ofereixen sobre els camps, Moià, la Mola, el Montcau, Montserrat i fins i tot una part del Pirineu. Arribarem ara a un encreuament amb una altra pista a dreta que baixa i que ens portarà la casa de la Tuta. Continuarem baixant per la pista, que va revoltant, fins que després de travessar el torrent del Mal, prendrem un corriol ben marcat que marxa paral·lel al torrent. Una mica més endavant passarem pel costat d’un arbre classificat com a “monumental” i d’una font: la de l’Alba. Seguirem pel corriol amb vistes, de tant en tant, sobre diversos gorgs del torrent, fins que en el torrent observarem com una zona d’aiguamolls i unes roques per on el torrent salta. Un paratge que ens crida l’atenció i on s’hi pot baixar per un corriol bastant tapat per la vegetació que costa una mica trobar i que ens porta fins a  una immensa bauma, alta i amb una galeria al seu fons, que val la pena visitar.

Tornem de nou al corriol pel qual veníem i continuem paral·lels al torrent fins que passats uns camps arribarem a una pista més amplia, on en un panell se’ns presenta un mapa de la zona: som al Parc de les coves del Toll. I ara solament ens queda seguir l’ampli i empedrat camí, amb baranes i diferents llocs amb explicacions, tot passant per davant de la cova Morta, la Surgència, per baixar ara al poblat prehistòric. Pujarem de nou per veure cova Teixoneres i finalment l’entrada a la Cova del Toll.

A pocs metres d’aquest indret tenim el pàrquing,

Una passejada de poc més de 6 quilòmetres tranquil·la i planera per uns espais abans prehistòrics i ara rurals, amb bones vistes, que ens encantarà.

El Joan B. és l’autor de la foto de família. La resta d’imatges obtingudes pel conjunt de caminaires les podeu veure si cliqueu aquí mateix.

I no hi pot faltar l’apunt del Lluís Mas

Sortida de març

Avià. Molí de Casancots

Ens arribem fins a Berga i una mica abans prendrem la carretera que va a Solsona que seguirem fins Avià. Continuarem després fins que, abans d’arribar al qm 140, a mà esquerra un cartell indica el camí a La Riereta – Molí de Casancots. Agafarem aquest camí i 100 metres més endavant, deixarem la pista asfaltada per agafar, a dreta, una altra pista de terra que ens portarà fins la petita ermita de Sant Serni de Clarà, on deixarem els cotxes.

Recorregut

Tornarem al trencall de la carretera per on hem arribat i seguirem un tros per la carretera asfaltada que va baixant cap el conjunt edificat de la casa de La Riereta i la factoria Semen Avià. A partir d’aquí la pista passa a ser de terra. Passarem pel costat d’un parell de granges més i, en un revolt, arribarem a una cruïlla que a dreta ens portaria a un allotjament rural. Nosaltres, però, seguirem per la pista del mig, la que baixa i que marxa paral·lela a la riera de Clarà.

Anem ara pel bosc per la planera pista, i ens anirem trobant camins que per si sols denoten que no son els que ens interessen. Passarem a tocar d’un petit embassament que ens quedarà a dreta en el sentit de la marxa i després trobarem una nova pista a dreta que va cap a la riera que no hem d’agafar. Un cartell ens indica ara que anem cap al Molí de Casancots al que arribarem després de sortir del bosc. Quan arribem a una gran bassa haurem arribat al Molí. Després de la bassa prendrem el corriol que baixa cap el mas. Mentre ens hi apropem podrem admirar les rodes de l’antic molí de batre el bat de moro. No trigarem a veure un conjunt de roques dins la riera i, si ha plogut no fa gaire, podrem escoltar el soroll que emet el salt d’aigua. Ens hi arribarem i per això ens caldrà salvar abans unes roques.

Tornarem enrere, passarem per la casa del Molí de Casancots i retornarem per la pista per la qual hem vingut fins a la cruïlla de la pista que baixa i que va porta a la Riereta (i a la casa de la Bauma segons indica el cartell). Travessarem la riera i uns 50 metres més endavant, a dreta, veurem que pel marge surt un corriol que seguirem i que segueix el curs de la riera de Clarà deixant-nos veure un parell de gorgs, que cal tenir en compte.
Al cap de un quilòmetre i mig, el corriol desemboca en una zona oberta per on passa una pista de terra que seguirem a dreta i poc després arribarem al Molí de la Riereta que actualment és un ”Allotjament Rural”. Continuarem ara per la pista que puja i arribarem a  la pista per la que hem vingut des de la Riereta que seguirem fins arribar a l’esglesiola on hem deixat els cotxes. Tot plegat haurà estat una passejada d’uns 7 quilòmetres ben planera i agradable.

Foto de família de la sortida de la que és autor el Ramon Pi. Per veure l’àlbum de fotografies de la sortida només cal que cliqueu aquí.

I aquest és l’apunt que la sortida n’ha fet el Lluís Mas.

Sortida de febrer

Sallent. Tram de la sèquia de Manresa

Anirem en direcció a Sallent per l’autovia C-16 que deixarem a la sortida 59 (Pla de la Sala) i seguirem per la via de servei que ens porta, paral·lels a la autovia, primer a l’estació de servei Cepsa/Repsol i després a una pista de karts, un trencall que va al restaurant la Sala i més endavant a un aparcament de caravanes, passat el qual, girarem a dreta per una pista de terra, que ens uns 300 metres, ens portarà a una sèquia on deixarem els vehicles.

Recorregut

Ens situarem damunt el pontet de la Sèquia i agafarem el camí en direcció Sallent, no direcció Manresa, i seguirem aigües amunt. Veurem com la medieval sèquia va fent un conjunt seguit de meandres que van mantenint, en terreny més o menys pla, un cert desnivell per fer arribar l’aigua des de Balsareny fins al Parc de l’Agulla de Manresa.
Comencem per un tros de camps, sense arbres, però al cap de poc ja entrarem en la una espectacular zona boscosa. El camí és ampli i el seguirem fins una zona que talment sembla un amfiteatre: és l’Amfiteatre de la Sala. Interessant observar com a vegades, la sèquia va “penjada” i d’altres en les que evita que els torrents que van travessant els camps la contaminin. Un altre punt d’interès és el Roure Gros. Des d’aquí continuarem pel costat dret del curs de l’aigua i entrarem en una zona clara de grans camps, amb la visió de la ermita de santa Magdalena de Bell-lloc i darrera seu la immensa mole de deixalles de les mines de sal de Sallent. Seguirem fins arribar a Mas Terradelles i veurem ben a prop una altra casa (el Mas de les Coves), que s’aixeca damunt d’un turonet. Cap allà anirem i veurem com de sobte la sèquia desapareix i passa per sota aquests mas que nosaltres rodegarem per baixar per l’altre banda de la casa per un tram de corriol que ens portarà de nou a tocar de l’aigua. De sobte ens trobarem que estem caminant per la banda esquerra de la sèquia. També ara veiem les vies del tren que porta la sal des de les mines.

Continuem un tram mes i entrarem en una zona de cases que queden sobre la benzinera Repsol per la qual hem passat amb cotxe. La tornada la farem desfent tot el camí que hem recorregut a l’anada.

Aquesta passejada de gairebé 9 quilòmetres és molt bonica per la varietat de paisatges que trobarem.

Foto de família de la que n’és autor l’Àngel Colomer. Per veure l’àlbum de fotografies de la sortida cliqueu aquí.

Sortida de gener

Roda de Ter. Santa Magdalena de Conangle

Anirem fins Roda de Ter i a la primera rotonda a l’entrar a la població (qm 6) agafarem el carrer dels Molins, que trobarem a dreta, i continuarem uns 2 qms per aquesta pista fins que arribem al pàrquing de l’àrea de pícnic i d’escalada de la Font de les Bruixes.

Recorregut

Seguim per la carretera/pista asfaltada i passarem per sota el “Rocòdrom de les Bruixes” fins que, a uns 400 metres, en una cruïlla, seguirem recte per dalt, i en 400 metres més ens trobarem amb un nou encreuament. Aquí deixarem la pista per entrar, a esquerra i per un corriol que transcorre enmig d’un bosquet i que ens portarà al Pou de Glaç de Salou. Baixarem per un corriol que ens portarà a la riera del Ruixol que travessarem. Ara remuntarem per uns prats per anar a trobar una pista no asfaltada que seguirem cap a la dreta i que en menys d’1 quilòmetre ens portarà fins el Mas Salou. Seguirem per una pista que s’enfila i que vira cap a esquerra vorejant la finca i que marxa paral·lela a la pista per la que hem vingut. La seguirem un parell de quilòmetres i admirarem el paisatge, les roques i fondes balmes fins que veurem les fileres de xiprers que ens acompanyaran a l’esplanada i ermita de Santa Magdalena amb un claustre exterior i bonic i un ampli mirador. Iniciarem la tornada seguint un corriol poc dibuixat que ens porta pels límits del cingle i revoltant, fins que trobarem el pas que ens permet iniciar la baixada d’aquest altiplà. A uns 400 metres des que hem entrat al bosc, trobarem una cruïlla de camins i prendrem el que marxa pel del costat de la roca i que revolta el Castell de s’Avellana i des d’aquí a un mirador. Retornem enrere fins a la cruïlla de camins i ara agafarem el que baixa que ens portarà fins una àmplia pista, a l’alçada d’un edifici amb bàscula i càmeres (Forns de Salou). Seguirem baixant i en 1 qm i a dreta tornarem a passar pel Mas Salou i des d’aquí a la Font de les Bruixes i a l’indret on hem deixat els cotxes.

Es tracta de una excursió de 8 quilòmetres ben agradables de recórrer.

Foto de família que és obra de l’Àngel Colomer. Podeu veure la resta de fotografies de la sortida obtingudes pels caminaires clicant aquí mateix.

Sortida de desembre

 

De Castellar del Vallès a Sant Feliu del Racó per Can Juliana

La passejada que avui us proposem comença a Castellar del Vallés en el pàrquing de la carretera des d’aquesta població va a Terrassa, la C-1415 que es troba a uns 250 metres de la cruïlla de la sortida de Castellar del Vallès, abans de passar el pont sobre el Ripoll.

Recorregut

A l’altre banda de l’esplanada del pàrquing, arrenca un corriol que baixa fins una paret (segurament una presa d’una antiga bassa de recollida d’aigües) que és prou ampla per poder-hi passar tranquil·lament. D’aquesta manera arribarem a la cruïlla d’una pista que ve de Can Brunet. Seguim per aquesta pista cap a l’esquerra i al cap d’uns 150 metres, per una passera, travessarem el Ripoll. Seguirem ara el riu aigües amunt i passarem per un canyissar, un túnel de canyes corbades fins que sortirem a un espai obert. Aquí agafarem un corriol que puja pel costat d’un camp d’oliveres i que desemboca en una àmplia pista. Seguirem cap a la dreta amb un lleu descens. A esquerra, en la terrosa cinglera, hi ha excavada una caseta de pedra seca. Continuarem baixant fins arribar al Ripoll on s’hi ha format un petit gorg (el Gorg de’n Riol). Fetes les fotos de rigor, per uns grans pilons, travessarem de nou el riu i continuarem remuntant per la pista que ara gira cap a l’esquerra i que passa per sota i paral·lela a la carretera que va de Castellar a Sant Llorenç Savall, La pista continua uns 700 metres fins que torna a travessar el Ripoll i després condueix fins a trobar la carretera de va de Castellar del Vallès a Sant Feliu del Racó. Travessarem la carretera i a l’altra banda, per un corriol pujarem fins les primeres voreres de Sant Feliu del Racó i continuarem pel carrer de Castellarfins arribar a la placeta de Miquel Pont i la del pi. Arribats aquí podem visitar l’església de Sant Feliu. Des de la placeta Miquel Pont, prendrem el carrer del Doctor Portabella i en uns 50 metres girarem a esquerra pel carrer Brutau que seguirem fins la Torre del mateix nom. Per unes escales baixarem al carrer de sota (de nom Somera) que prendrem a dreta fins al final per seguir per un corriol, a dreta, que baixa directament a una pista de terra oberta al trànsit, que seguirem cap a la dreta, per arribar a Can Juliana.

Per tornar seguirem la pista que per la dreta rodeja el tancat de Can Juliana i veurem els ponts penjants, la zona de guerres de pinball, cavalls…, fins que a uns 500 metres, un trencall a dreta (amb un cartell i un codi QR) que identifica la ruta Joan Arús i que seguirem per baixar cap el Ripoll. Ara, en comptes de seguir per on havíem fet l’anada, agafarem el corriol de mà esquerra, que puja fins uns safareigs amb vistes sobre Castellar del Vallès i que acaba en una pista que va a les cases de la carretera de Matadepera i des d’aquestes al pàrquing on hem deixat els vehicles.

Aquesta ruta d’uns 6 quilòmetres, és ben curiosa i val la pena fer-la. Per gaudir-la! I si és acompanyat molt millor.

La foto de família es deu a l’Àngel Colomer i podreu veure altres imatges de la sortida si cliqueu aquí mateix.

Sortida de novembre

Roda de Ter. Camí dels Pous

Anirem fins a Roda de Ter i deixarem els vehicles al carrer Sant Antoni M. Claret.

La passejada que avui us proposem és, de fet, un tram de la ruta que comença a les restes arqueològiques “L’Esquerda” de Roda de Ter i que arriba fins al “Museu del Ter” de Manlleu

Recorregut

Una vegada deixem els cotxes, baixarem cap al riu Ter. Continuarem aigües amunt i passarem pel costat d’unes naus i tot seguit, per un ample corriol que transcorre paral·lel al riu, també per sota d’unes arbredes i boscos de ribera que ara a la tardor presenten una varietat cromàtica que captiva a qualsevol visitant. Si hi parem atenció podrem identificar diverses espècies d’aus que viuen al voltant del riu (ànecs, cormorans, bernats pescaires…). Tanmateix, mentre fressem aquest corriol que pren el nom de camí dels Pous precisament per les construccions que tenen a veure amb la captació d’aigües, podrem veure-hi diversos pous i una resclosa. Continuarem pel corriol, ara un xic més allunyat del riu, que ens portarà fins una pista que seguirem a esquerra i que en 200 metres ens portarà a una altra resclosa: la de Malars. Des d’aquí podrem veure com a l’altra banda del riu, dalt del cingle, s’hi aixequen diferents empreses i la Colònia Malars. Continuarem uns 800 metres més entre el Ter i els plans fins que arribarem a una zona més boscosa on comença el meandre del Gelabert. Ens trobarem de nou amb una pista àmplia que ens durà fins un pla en el que hi ha una taula rodona amb bancs de pedra amb els escuts de les societats de pescadors dels  pobles de la comarca i, més endavant, quan el revolt del riu es més fort a una estació que regula l’aigua en la que hi sobre una de les parets hi ha escrita una pintada curiosa: “Abans valies la pena, ara la fas”. Des d’aquest punt surten diverses pistes que pugen fins passar pel davant de la Depuradora de Manlleu, ciutat de la que ja podem veure varies edificacions. Sigui com sigui i fem l’elecció que fem, acabarem dalt d’un cingle sobre el Ter i ens trobarem amb una carretereta que primer passa pel costat d’un parell de masies i que després continua fins l’ermita de Sant Miquel de la Guàrdia on, a esquerra, continua una pista que mena cap a Manlleu i, a dreta, que es per a on continuarem, al Cementiri de les Masies de Roda que, una vegada superat continua per l’espai obert, amb bones vistes sobre el mas d’El Pujolar i que en poc menys d’un quilòmetre ens porta a Can Torrent i des d’aquí, en el primer trencall a dreta, podrem baixar cap al riu, per trobar el corriol per on hem començat la passejada i retornar així on hem deixat el cotxes.

Tot plegat una passejada suau, tranquil.la, d’uns 7 quilòmetres, que combina, a l’anada, una zona amb una rica vegetació de ribera i, a la tornada, amb camps i espais oberts.

La tradicional foto de família ha estat feta per una passejadora amb la que hem coincidit. Això ha fet que hi poguéssim sortir tots. D’altra banda, podeu veure l’àlbum d’imatges que ha estat confegit a partir de l’obra coral que es deriva de sumar en un mateix repositori les fotografies obtingudes pels caminaires  i que podeu veure si cliqueu aquí mateix.

I aquesta és l’aquarel.la que de la sortida el Lluís ha fet.

 

Sortida d’octubre

 

L’Ametlla de Casserres. Molí de Ballús

Anem fins L’Ametlla de Casserres i entrarem a la colònia pel pont sobre el Llobregat. Continuarem pel carrer Principal fins arribar a la plaça de la Mare de Déu del Roser on deixarem els cotxes.

Recorregut

Ara ja a peu, baixarem pel carrer de la Plaça Major i llavors pel carrer Principal, per anar a parar a la petita ampliació que es forma amb l’encreuament del carrer de les Febrers, on, al costat d’un recollidor de deixalles, hi trobarem uns cartells indicatius. Seguirem per un petit corriol a dreta de la riera de Graugés (que en aquest tram es diu Riera de les Febres) i l’anirem seguint, amb petites remuntades, durant un quilòmetre i mig, fins que desemboca a una pista. Continuarem ara per uns prats de pins, seguint les marques d’un sender de gran recorregut, fins que després d’uns 600 metres veurem com a esquerra surt un corriol (en un arbre hi ha una senyal que ens diu que el sender de gran recorregut no va per allí) i baixarem fins a la riera, a on hi ha un bonic saltant.

Des d’aquí observarem que hi ha una tanca i un corriol que ara passa per la banda dreta de la riera entremig de les restes del que fou no pas gaire un bosquet de boixos. Al cap d’un quilòmetre, arribarem a una pista que deixarem tan bon punt trobem un corriol que, a dreta, baixa de nou cap a la riera. El seguirem i arribarem a uns plans al costat de la riera fins a trobar un punt per travessar la riera. Continuarem, ara per la banda dreta de la mateixa fins arribar als límits de la propietat del Molí de Ballús. Tornarem una mica enrere, pel costat de la riera, per trobar un pas que ens deixi passar a l’altre banda i pujarem per un corriol fins a trobar la pista que abans havíem deixat i que seguirem durant uns 100 metres. De nou podem veure, a la dreta, un corriol que baixa, aquest més dret, que ens portarà fins l’espectacular Salt del Molí de Ballús, el qual podrem passar pel darrera.

Per tornar, hem de pujar pel corriol de baixada i seguir la pista que passa per sobre la Riera de Graugés i del Salt i revolta per passar pel costat del Molí i entra en una zona de amplis camps. Continuem per aquesta pista, amb àmplies vistes de camps, de les muntanyes de Berga (fins i tot es veu Queralt) i de la masia de Ballús i, en el revolt del costat del tancat de la Font de Ballús, girarem per la pista cap a la dreta que seguirem, passant per un indret que ja havíem passat a l’anada. Continuarem per la pista fins arribar a L’Ametlla de Casserres.

En total una agradable caminada per paratges bellíssims, ben planera, de poc més de 7 quilòmetres i de poc desnivell.

Tradicional foto de família obra de l’Àngel Colomer. Podeu veure la resta d’imatges obtingudes pels caminaires en l’àlbum al qual podeu accedir clicant aquí.

I aquí teniu l’aquarel.la que de la sortida n’ha fet el Lluís.

Sortida de setembre

 

El Figueró. Riera de Vallcàrquera

Anirem fins la Font de ca l’Andreu a El Figueró, que es troba a la banda esquerra de la vella carretera de Ribes que travessa per l’interior del poble.

Recorregut

Des de la font anirem cap el Pont de Ca l’Andreu per la “Ruta dels Arbres” que transcorre paral·lela a la riera de Vallcàrquera. Uns 150 metres més endavant, a dreta, trobarem una passera que ens portarà fins la font de la Noguera Punxeguda i, després, tornarem al corriol i uns 400 metres més endavant, travessarem la riera fins arribar a la carretera asfaltada que en uns 500 metres ens portarà al pla de la font del Molí. Deixarem ara la carretera i prendrem el sender que surt a dreta i que passa sobre la riera. Al cap de 300 metres arribarem a la font dels Castanyers. Seguirem pujant uns 400 metres més fins que a trobar una pista àmplia i un nou replà. Aquí girarem a esquerra, travessarem la riera altra volta i seguirem fins que davant nostre ens apareixerà la rectoria de Vallcàrquera.

La tornada la farem baixant per la carretera asfaltada que, al cap de uns 350 metres passa pel costat d’unes cases i de l’ermita de Sant Pere de Vallcàrquera. Seguirem per la carretera uns 750 metres –deixant a dreta el trencall del corriol per a on hem vingut– i entrarem a El Figueró pel barri de Sant Sebastià en el que s’aixequen algunes cases modernistes. A l’arribar a les “Escales de l’Angelus” baixarém el primer tram per girar tot seguit a esquerra i entrar al poble. Passarem ara per la plaça de l’Ajuntament i baixarem fins la carretera de Ribes i fins on hem deixat els cotxes.

En total uns agradables i fàcils 6 quilòmetres i escaig de recorregut, amb un desnivell d’uns 180 metres.

La foto de família és obra de l’Àngel i si cliqueu aquí mateix podreu veure l’àlbum que conté imatges de la sortida obtingudes pels caminaires.