Són necessaris molts grans d’arena per fer una platja, de la mateixa manera que calen bones iniciatives per remuntar situacions complicades. Sabem, però, que no només amb bones iniciatives n’hi ha prou per acabar amb la crisi i que calen alguns ingredients més per a poder-ho fer. Sigui com sigui una cosa és certa: a l’hora de fer front a adversitats no s’hi val només a rondinar. Millor serà que ens mirem nosaltres mateixos i posem en valor les potencialitats que indubtablement tenim i anotem les oportunitats que segur disposem. Si ho fem, descobrirem que som capaços d’identificar més potencialitats i oportunitats que no pas suposàvem, tant a escala local com comarcal. I és que Sabadell i la seva comarca presenten una bona estructura empresarial a partir de la qual i en funció de les oportunitats que vagin apareixent, poder refer si cal trajectòries i posar-les en la senda de valors de futur.
La setmana passada, al Vapor Llonch, es presentava el Clúster Salut de la Conca del Ripoll i Terrassa que es perfila com a una “nova” màquina tractora de l’economia local i comarcal si ens atenem als resultats obtinguts de l’anàlisi que ajuntaments i ACC1Ó han fet durant els darrers mesos. Un clúster que s’ha de sustentar, desenvolupar i consolidar a partir de les potencialitats que la comarca presenta en aquest àmbit. D’una banda, pel treball i la qualitat dels centres hospitalaris terrassencs i sabadellencs i dels grups de recerca que des d’aquests mateixos centres i des de les universitats investiguen. De l’altra, per l’activitat d’empreses rellevants del sector, unes 160, que operen en el territori definit pel clúster. A això s’ha de sumar la decisió dels governs autonòmic i locals d’afavorir el desenvolupament i la consolidació del clúster en el procés encaminat a l’establiment d’un nou model productiu basat en una major competitivitat. En aquest context cal remarcar com una oportunitat més el naixement del Parc Empresarial de Sabadell que posarà a disposició de les empreses uns espais privilegiats de relació i de comunicacions en tots els ordres i sentits.
Hem d’aplicar-nos i no perdre l’oportunitat d’aquest Clúster Salut per consolidar sinèrgies i dinamitzar aquest sector empresarial i productiu potent del qual disposem. Un sector, el de la salut, que reclama alt valor afegit i que per això mateix proporciona renovades oportunitats tant a empreses existents com a persones emprenedores suficientment formades, motivades i disposades a crear-ne de noves. Clar que per tal que tot plegat funcioni cal garantir-nos el més essencial: tenir confiança en les nostres possibilitats i establir un diàleg franc i obert entre els agents (centres de recerca, empreses, administració…) per identificar projectes, especialment a l’entorn de les especialitats mèdiques i de salut en les quals, segons els experts, som referents: diagnosi mèdica a través de la imatge, monitorització d’hospitals i cosmètica-farmàcia per al tractament de pells sensibles.
Per sortir de la crisi no podem esperar ni solucions màgiques ni que aquestes ens vinguin donades des de fora. Ho sabem de sobres. Sabem també, perquè així ho reflecteixin els estudis econòmics i empresarials, que el Vallès Occidental és la comarca catalana amb un índex més elevat d’empreses de base tecnològica que per les seves característiques demanden persones altament formades. Un capital triple –el de les persones, les empreses i la formació— absolutament fonamental per enfortir i desplegar una “nova” indústria capaç d’identificar i desenvolupar projectes basats en la recerca i en la transferència de coneixement i de resultats d’aquesta recerca a la societat.
Publicat a Diari de Sabadell, el 3 de juny de 2010
Tots hauriem de posar una part de nosaltres per reactivar la situació. Jo mateix, com a jubilat, estaria disposat a assesorar a joves que comencen fins que tornem a estar en el bon camí.
Certament, Miquel, caldria saber treure més profit social del potencial que molts jubilats disposen… Al cap i a la fi aquest, el coneixement i l’experiència de la gent més gran, forma part d’un capital que no hauríem de malbaratar.
La crisi forma part del sistema. Sortirem quan els interessi als que l’han generat, com ha passat sempre. Si mentres tant surten iniciatives positives, benvingudes allà on siguin. Crec però, sincerament, que la gran iniciativa- que hauria de ser col.lectiva- seria canviar el sistema.
Recordo ara la fàbula de la granota i l’escorpí que volia creuar el riu….
¡Salut Joan!
Estic plenament d’acord amb les consideracions generals de l’actitud davant la situació actual, perquè és positiva, optimista i real (no utòpica). La confiança en un mateix i buscar el recolzament amb persones que pensin igual, es el camí per aconseguir objectius. Sempre és un bon moment per plantejar-se projectes de futur. Enhorabona per l’article.
Domènec Rusca.
Fa més de 10 anys ho va intentar sense massa sort en Monràs i se’l bandejà, sembla que ens despertem una mica tard…