Fa temps que ho sabem però ben poc hem fet aplicar solucions. Els dies que corren són difícils, complexos i plens d’incerteses. I d’aquesta manera, fenòmens que fins fa solament unes dècades eren impensables –si més no quant a la seva dimensió–-, cauen sobre nostre  com lloses pesades. Els egoismes que continuen presidint el comportament arrogant dels països del nord ric i poderós, ara es veuen castigats per la desesperança de ciutadans de països del sud als quals la misèria empeny a la cerca de nous horitzons on puguin sentir-se persones i aspirar a viure amb dignitat. Hem perdut anys i panys a l’hora d’apostar pel desenvolupament dels països del sud i poder assentar les bases d’un futur menys galdós que no pas els seus habitants tenen davant seu. I, pressionats per la misèria, dones i homes es llencen a l’aventura d’un viatge incert que –creuen– els ha de portar a un paradís imaginat que, si l’assoleixen, no tardaran en descobrir molt diferent de com l’havien somniat.

Però nosaltres, feliços com som, ens lamentem, d’una banda, de l’arribada de persones immigrants mogudes per la urgència de guanyar uns diners i, si això fos possible, poder tornar anys després als seus punts d’origen. És la repetició, en un altre moment i en un altre context, del que vàrem haver de fer nosaltres els anys 50 i 60 quan havíem d’anar a treballar a Alemanya o a Suïssa perquè aquí no teníem ni feina ni futur. De l’altra, però, ens aprofitem de la seva arribada per donar-los feines que ningú no vol fer, en unes condicions que tampoc ningú acceptaria i que ells –els immigrants– acaben fent perquè no tenen cap més sortida. I encara, tot fent un salt en el buit altament perillós i ple de demagogia demagògica, hi ha qui vol establir vincles entre immigració i delinqüència!

Sigui com sigui no és oportú i és contraproduent, que hi hagi qui vulgui fer caldo gros omplint l’olla de naps, de cols i de cartes que no lliguen amb l’única intenció de treure’n  retiment electoral. Que quedi ben clar: una cosa són els efectes col•laterals que la immigració comporta –que certament són molts– i, una altra ben diferent, la delinqüència que estem patint arran la proliferació de bandes organitzades que són mogudes per màfies. Unes màfies que treuen partit d’un model urbanístic molt estès a casa nostre, basat en urbanitzacions i en cases aïllades i, perquè no dir-ho, de les possibles mancances del codi penal i en els dispositius policials. Posem, doncs, cada cosa en el seu lloc i no fem bugada. Que es tractin les qüestions relacionades amb la immigració i no es deixi passar més temps sense impulsar línies de cooperació i ajut per al desenvolupament dels països del sud, des dels quals parteixen les persones que aquí arriben a la cerca d’una vida millor. Fa massa anys ja que estem reflexionant entorn les relacions nord-sud i dissenyant programes de cooperació que mai no s’acaben de portar a terme en la seva totalitat.

Més enllà encara d’aquestes consideracions cal també fer front a aquesta nova manera de delinquir que tenen les màfies organitzades que actuen a casa nostra. En aquest sentit la col•laboració ciutadana, l’acció policial i, per damunt de tot, l’enduriment de les penes previstes en el codi penal, haurien de ser els instruments amb els quals combatre els malsfactors. No només els que delinqueixen amb nocturnitat i premeditació sinó que també dels que dirigeixen organitzacions que es valen de la bona fe de les persones per a prendre’ls uns estalvis fets al llarg de tota una vida. El cas Fórum Filatélico i Afinsa és un exemple d’aquesta altre manera de delinquir. Comptat i debatut: delinqüència i immigració no són substantius que vagin junts. En tot cas sí que ho són delinqüència i persones. Unes persones que poden tenir qualsevol color de pell, ser d’aquí o procedir de qualsevol altre punt del planeta. La resta és voler confondre al personal i, allò que encara és molt pitjor, voler fomentar la xenofòbia per obtenir-ne rèdits electorals. Simplement, es tracta d’un exercici massa perillós.

Publicat a Diari de Sabadell, l’1 de juny de 2006