Fa uns dies em sorprenia una piulada amb una fotografia que anava acompanyada d’un peu pretesament ‘explicatiu’. La raó de la meva sorpresa: el contingut de la fotografia i del peu que descrivia una situació que res no tenia a veure ni amb el context ni amb el moment que la imatge immortalitzava. Em trobava, doncs, davant una més de les moltes notícies falses (fake news) que tan proliferen a les xarxes socials. La fotografia recull l’instant en el que una persona (un suposat “tècnic del PP”, segons explicava el peu que l’acompanyava) transita per un teulat. A les seves mans un “yugo y flechas”, un dels símbols del franquisme. Darrera el protagonista de la imatge, un màstil del que suposadament hi penja una bandera que si bé s’intueix no s’arribava a veure i un campanar.
Pels sabadellencs ens era ben senzill identificar el teulat de la fotografia que corresponia i correspon al de l’Ajuntament de Sabadell. Hi ajudava el fet que el campanar barroc que apareixia en la fotografia era el de Sant Félix. Allò que no era tan senzill d’esbrinar era que la fotografia datava de la primavera de 1971, quan el franquisme havia entrat en la que seria la seva etapa final i no pas menys repressiva que les anteriors. Feia pocs mesos (17 de novembre de 1970) que s’havien ‘celebrat’ unes ‘eleccions municipals’ (les penúltimes municipals del franquisme) en les que foren ‘elegits’ els tres regidors que en representació del ‘tercio familiar’ accedirien, el febrer de 1971, al consistori i que amb la resta d’‘elegits’ pel ‘tercio sindical’ i pel ‘tercio corporativo’, conformarien un ple municipal ‘renovat’ que continuaria presidint José Burrull Bonastre, alcalde nomenat a dit feia ja 6 anys. Els ‘elegits’ pel ‘tercio familiar’ (Juan Bernabeu González, Joan Brunet Pujol i Pau M. Canet Llobet) foren els més votats dels 11 candidats que s’havien presentat a elecció, d’entre els que només hi havia una dona (Dolors Sanllehí Carné). Dos d’aquests candidats (Brunet i Canet), asseguraven que si ocupaven un escó municipal, treballarien per introduir canvis en el comportament monolític del govern local. Una empresa, aquesta, no gens fàcil atesos els temps que corrien. Cal recordar que el 14 de desembre de 1970, el dictador Franco implantava un nou estat d’excepció amb l’intent d’aturar les manifestacions i mobilitzacions que arreu l’Estat es produïen en senyal de protesta per les sentències de mort de 16 membres d’ETA dictades pel Consell de Guerra de Burgos; penes de mort que gràcies a les mobilitzacions i a la pressió internacional, serien commutades per penes de reclusió.
Serveixin aquests antecedents per explicar que la persona de la fotografia en qüestió amb el “yugo y las flechas” a les mans, era un dels regidors elegits pel ‘tercio familiar’ que prengueren possessió del càrrec el 7 de febrer de 1971 amb el propòsit, gens menor, de forçar d’entrada l’ús del català en els plens municipals (llavors expressament prohibit d’usar per la dictadura) i de retirar com a mínim els símbols franquistes més ostentosos que s’exhibien a la Casa de la Vila, tals com el “yugo y las flechas” que coronaven la façana de l’Ajuntament. És precisament aquest el moment que immortalitza la instantània objecte d’aquest meu comentari, obtinguda poc després que en la mateixa acció, el mateix regidor hissés per primera vegada des de l’enderrocament de la II República, la senyera en un dels màstils que coronaven la façana de la Casa de la Vila al costat de les banderes de Sabadell i de la “rojigualda” franquista.
El regidor protagonista d’aquesta història era el meu oncle Joan Brunet Pujol, amb qui em distanciaven punts de vista polítics i ideològics que, al seu torn, vaig i vàrem combatre des de l’activisme polític i social del moment, malgrat la repressió policial i política que a aquestes accions indefectiblement acompanyava; mobilitzacions que havien de culminar amb la vaga general de febrer de 1976. Però tot i les discrepàncies que amb el meu oncle jo mantenia, just és explicar la veritat d’una fotografia malèvolament manipulada i utilitzada així com donar testimoni de la fermesa en les seves conviccions. Al Cèsar allò que és del Cèsar…
Publicat a Diari de Sabadell, el 21 de desembre de 2017
Comentaris recents