La qüestió de les “vaques boges” ha tornat a un primeríssim pla d’actualitat el debat entorn la bondat i la qualitat dels aliments que consumim. Primer el problema va aparèixer al Regne Unit i el rebombori que va generar, va ser més que considerable. Quan la crisi semblava superada, el problema ha reaparegut amb més contundència. Les conseqüències de la nova crisi originada a França en aquesta ocasió i amb possibles ramificacions a Itàlia i a Espanya, no han tardat en fer-se sentir. Així, els francesos han deixat de consumir carn bovina a corre que vols i les vendes de la carn d’aquest bestiar han caigut en ben pocs dies en un 20%. També a Espanya, el consum de carn bovina ha baixat dràsticament només en una setmana. Tot plegat perquè quan l’alarma es dispara, la psicosi entre la població creix i els hàbits alimentaris canvien radicalment… per si de cas!
Però no ens enganyem, el problema de les “vaques boges” és, de fet, la punta de l’iceberg de massa sovintejades fraudulentes manipulacions sobre alguns aliments abans no arriben als punts de venda per a ser adquirits per nosaltres els consumidors. I és que si de veritat sabéssim com són tractats alguns aliments abans no els comprem per al nostre consum, possiblement perdríem les ganes de consumir-ne molts. I passa també que quan es detecten i es comproven manipulacions fraudulentes o es descobreixen efectes perniciosos dels aliments sobre la població, sempre és massa tard i les responsabilitats no s’acaben mai de depurar del tot.
Abans no perdem definitivament la confiança en allò que comprem per alimentar-nos i abans que no ens deixem portar per la psicosi entorn la qualitat i la bondat alimentària del que anem a menjar, bo serà exigir de les autoritats competents i corresponents que extremin les mesures destinades a garantir que allò que arriba als mercats i que adquirim per al nostre aliment diari, gaudeix de qualitat suficient i pot ser consumit sense por a problemes posteriors. Això comporta, d’altra banda, que quan es detecta qualsevol anormalitat en la cadena alimentària, el pes de la llei ha de caure amb celeritat i amb contundència sobre el possibles defraudadors i cal també que es depurin les responsabilitats que en cada cas corresponguin. I és que, com diu la dita, amb les coses de menjar no s’hi pot jugar.
Publicat a El Periòdic d’Andorra, el 25 de novembre de 2000
Comentaris recents