dimecres.jpg

Escolto tertúlies de ràdio i llegeixo diaris. Els polítics, en funció del què els convé, interpreten lliurament la voluntat dels votants. La majoria de tertulians –que dit sigui de passada els paguen bé–, també. Poc es recorden els uns i els altres, del què coherència vol dir… Del que es deia, només fa unes setmanes, en plena campanya electoral de les municipals… Ara, sense manies, canvien el discurs. L’adapten i el justifiquen a mida. 

Observo què passa al carrer i què passa a les places, i paro atenció a l’evolució d’un moviment que prometia molt, el dels Indignats. Escolto les converses entre ciutadanes i ciutadans al tren, a l’autobús, a la botiga, a la feina…

Una primera conclusió em neguiteja:  que la desafecció entre política i ciutadania sigui, a hores d’ara, l’únic valor que està en alça…