Escolto tertúlies de ràdio i llegeixo diaris. Els polítics, en funció del què els convé, interpreten lliurament la voluntat dels votants. La majoria de tertulians –que dit sigui de passada els paguen bé–, també. Poc es recorden els uns i els altres, del què coherència vol dir… Del que es deia, només fa unes setmanes, en plena campanya electoral de les municipals… Ara, sense manies, canvien el discurs. L’adapten i el justifiquen a mida.
Observo què passa al carrer i què passa a les places, i paro atenció a l’evolució d’un moviment que prometia molt, el dels Indignats. Escolto les converses entre ciutadanes i ciutadans al tren, a l’autobús, a la botiga, a la feina…
Una primera conclusió em neguiteja: que la desafecció entre política i ciutadania sigui, a hores d’ara, l’únic valor que està en alça…
Malauradament Joan, la majoria de polítics volen el poder, sigui com sigui, modificant el que han dit farien en les seves corresponent campanyes electorals i els governs son pures titelles del poder financer (bancs, FMI, Club Bilderberg i demés). No hi ha cap govern ni cap polític, ara mateix, en el nostre país que tingui els “pebrots” de plantar cara a aquest poder financer i prioritzi les necessitats del poble. És ben trist.
Ja fa 4 anys, vaig dir que teníem un malalt terminal i que l’únic que féiem era posar-li “tirites” i a veure si es revifava. 3 anys després vaig dir que aquell malalt tenia gangrena, i li seguiem posant “tirites”. Ara el malalt seguix gangrenós i seguim sense saber què fer… Això ens porta a la desafecció i el que més em preocupa, al pasotisme, per alló de que jo no puc fer res per sol.lucionar el problema. Aquesta actitud em preocupa i molt! Començo a tenir por!
Has vist l’última enquesta del CIS?
Després de l’atur i la crisi, el principal problema per a la gent que viu a Espanya són els polítics.
I els que es diuen d’esquerres s’emporten la palma…
Trist, lamentable, desesperant…