• Divendres 1 de desembre de 2023

Els titulars de la jornada:
“La intel·ligència artificial prem l’accelerador” (El Periódico)
“Israel escala el xoc diplomàtic amb Espanya i crida a la seva ambaixadora” (La Vanguardia)
“El poder judicial es creua en la bronca contra el Govern” ” (El País)
“Coixí per a catàstrofes climàtiques” (El Punt Avui)
“Israel eleva el xoc diplomàtic amb Espanya” (Ara)

Mentre faig la meva habitual passejada matinera escolto, com sempre, les primeres notícies del dia i, amb perplexitat, m’assabento del contingut del raport elaborat pel The New York Times segons el qual, funcionaris militars i d’intel·ligència israelians sabien des de fa un any les intencions de Hamàs de portar a terme un atac com el que es va produir el 7 d’octubre; intencions a les quals no donaren més importància atès “que un atac d’aquesta magnitud i ambició estava lluny de les capacitats de Hamàs”. A hores d’ara no se sap si Netanyahu sabia d’aquests plans de Hamàs, tot i que hi ha indicis que tant ell com altres líders polítics israelians volen conduir el conflicte amb Palestina cap el terreny de la ‘guerra de civilitzacions’ i d’aquesta manera reforçar el discurs sobradament utilitzat que els enemics per a ells i per a tothom són els àrabs i que davant els seus atacs, ells, els israelians, no fan res més que defensar-se… Déu n’hi do! Clar que a la llum de la duresa de les imatges que des de Gaza ens arriben només unes poques hores després que hagi finalitzat la treva ‘humanitària’, no pot quedar cap dubte, entorn el genocidi que amb l’excusa d’actuar en defensa pròpia s’està produint sobre els palestins, no només a Gaza sinó que també a Cisjordània.

  • Dissabte 2 de desembre de 2023

Els titulars de la jornada:
“El Passeig de Gràcia celebra dos segles d’or” (El Periódico)
“L’Estat s’obre a traspassar els trens de rodalia a les autonomies que vulguin ” (La Vanguardia)
“Israel recomença amb duresa els atacs en acabar la treva” (El País)
“Efecte amnistia” (El Punt Avui)
“Junts i PSOE obren a Suïssa la negociació amb verificador” (Ara)
“Retencions permanents fins La Salut” (Diari de Sabadell)

  1. No és habitual que en el meu diari parli de cinema, encara que l’excepció confirmi la regla. És el cas, però, que ahir vaig anar a veure “El mestre que va prometre el mar”. Un film que, d’una banda, ret homenatge als docents de la II República que van aplicar una metodologia pedagògica innovadora. Ho fa a través de la figura d’Antoni Benaiges –encarnat magistralment per Enric Auquer–, que és un professor de Mont-roig del Camp destinat per la República a la població burgalesa de Bañuelos de Bureba. De l’altra, la pel·lícula serveix per establir un lligam entre l’experiència d’aquest mestre i els resultats docents obtinguts, i la dels milers de desapareguts de la Guerra Civil dels quals encara se n’han de localitzar les restes per les moltes foses que queden per obrir. Vaig sortir del cinema convençut d’haver assistit a la projecció d’un bon film testimonial, tot i reconèixer algunes mancances, sobretot quant al fons del paper que interpreta Laia Costa. En arribar a casa, per curiositat vaig interessar-me per l’opinió que la cinta havia merescut per part dels crítics i, una vegada més, vaig constatar amb displicència que la seva opinió coincidia escassament amb la meva… Així és la vida! Què hi farem!
  2. Avui es posa en marxa a Suïssa la primera de les tres –tres!!!– taules de negociació que es varen acordar en les negociacions entre PSOE i Junts i PSOE i ERC a l’hora de pactar la investidura de Pedro Sánchez. Per si de cas, avui solament en deixo constància sense que, de moment, tingui ganes d’entrar en més consideracions.
  • Diumenge 3 de desembre de 2023

Els titulars de la jornada:
“Internet també suma al canvi climàtic” (El Periódico)
“Sánchez prepara un gran paquet de mesures econòmiques i fiscals” (La Vanguardia)
“Cinc anys de bloqueig del PP porten a la justícia la seva pitjor crisi” (El País)
“Cimera hermètica” (El Punt Avui)
“Barça, un gegant amb peus de fang” (Ara)

  1. Ahir, la Coral Cants al Vent prenguérem part a La Faràndula, en la Gala Solidària que anualment organitza Càrites i Mans Unides. Tot un plaer tornar-ho a fer, al costat d’altres dues corals sabadellenques (Catasons i Acord d’Acords), de l’Acadèmia de Ball de Mònica Escribà, de l’Esbart Sabadell Dansaire, dels solistes del Cor dels Amics de l’Òpera de Sabadell i dels germans Girbau-Llonch.
  2. Una reflexió sobre el conflicte que es viu a l’Orient Mitjà: l’abast de la resposta israeliana contra Hamàs, amb el retorn dels bombardejos que eren habituals sobre Gaza abans de la treva que va acabar fa un parell de dies, és la millor prova de la consciència de la imatge amb peus de fang que Israel té a l’Orient Mitjà. I és que l’excés de força és l’exponent de la feblesa d’arguments.

  • Dilluns 4 de desembre de 2023

Els titulars de la jornada:
“El PP contra la ‘humiliació’ del mediador” (El Periódico)
“” (La Vanguardia)
“Un 60% dels espanyols creu que l’amnistia és injusta i un privilegi” (El País)
“L’hora dels comptes” (El Punt Avui)
“Netanyahu intensifica els bombardejos tot i la pressió dels EUA” (Ara)

  1. Encetem setmana amb unes temperatures pròpies del temps estacional que som, distorsionades, això si, per la manca de pluja que allarga i agreuja la sequera que fa més de tres anys patim; sequera que, es vulgui o no, té a veure –i molt– amb el canvi climàtic que no tothom accepta i que cada dia que passa reclama una actuació més urgent per frenar els seus efectes. Passa, però que el viratge conservador que s’està produint arreu, és una amenaça quant a l’aplicació de polítiques climàtiques relacionades amb qüestions ambientals, la qual cosa preocupa molt als experts. En el rerefons de tot plegat, els debats de la cimera COP28 i els acords als quals finalment s’arribi. L’esperança mai no s’ha de perdre!
  2. En un altre ordre de coses, avui es compleixen just cinc anys des del dia en què els membres del CGPJ van entrar en situació de mandat caducat. No obstant això, els membres del CGPJ que foren elegits en temps en que Mariano Rajoy era president del Govern, en comptes de mantenir un silenci prudent atesa la seva situació, no s’estan gens ni mica a l’hora de pronunciar-se contra la llei de l’amnistia (pendent, per cert, de ser debatuda al parlament espanyol), contra el nomenament del fiscal general proposat pel Govern (per primera vegada a la història des del restabliment de la democràcia), alhora que denuncien davant Europa els plans del Govern, Res no diuen, per contra, quant a l’incompliment flagrant de la Constitució per part del PP al negar-se a negociar la renovació de l’òrgan judicial, amb el pretext d’evitar que el PSOE en tingui el control. Dit d’una altra manera més planera: el PP no vol perdre’n el control que actualment té sobre un Consell que, a hores d’ara, els és una peça destacada en la croada que per “terra, mar i aire” han emprès contra Sánchez i el seu Govern animats per les enquestes demoscòpiques que els són favorables així com per la proximitat de nous processos electorals autonòmics a Espanya i tanmateix al Parlament europeu. Bufen mals aires!
  • Dimarts 5 de desembre de 2023

Els titulars de la jornada:
“Els arrossers del Delta hauran de canviar la manera de regar els camps” (El Periódico)
“La xifra d’assassinats masclistes el 2023 ja és la pitjor en 12 anys” (La Vanguardia)
“Dos de cada tres espanyols donen suport a canviar la Constitució ” (El País)
“Menys IRPF” (El Punt Avui)
“Sánchez vol unificar les taules de negociació amb l’independentisme” (Ara)
“Obriran una nau pionera en reciclatge de matèria tèxtil” (Diari de Sabadell)

Aquestes són les anotacions que avui he fet en el meu bloc de notes:

  1. La prova més fefaent de la divisió endèmica que l’independentisme pateix a Catalunya la trobem en les dues taules de negociació que Junts i ERC pactaren, respectivament i per separat, amb el PSOE, a canvi de votar a favor de la investidura de Sánchez, tot i que almenys en teoria, ambdues taules persegueixen uns mateixos objectius. Mentre Junts i ERC s’entestin en recórrer camins per separat, difícil és que res en pugui resultar atesa la pugna constant pel liderat de l’independentisme que es dona entre ambdues formacions polítiques. Dues taules que, a més, s’hauran d’acabar complementant necessàriament amb la que al seu entorn ha d’asseure a representants dels governs espanyol i el de la Generalitat que al cap i a la fi són les institucions que hauran d’aplicar les decisions polítiques que correspongui. Sánchez, deia ahir a la Ser, que seria bo que les taules del PSOE amb Junts i ERC s’unifiquessin. Qui sap, doncs –i permeteu-me la ironia ara que tan es parla de mediadors–, si Sánchez n’acabarà essent el d’una altra taula que assegui a Junts i ERC. Viure per a veure!
  2. Una fotografia de la façana del Palau de la Generalitat pretesament decorada en ocasió de les festes nadalenques fa que m’envaeixi una certa vergonya aliena. Em costa creure que no es tracti d’un fotomuntatge o d’una fake news. Però no. És una imatge real. D’aquí que no em pugui estar de preguntar-me on s’ha vist que la façana principal d’un edifici seu d’un govern sigui utilitzada per a plasmar-hi missatges que ben poc tenen a veure amb el Nadal. Us imagineu una cosa semblant a la Casa Blanca, a Downing Street, al Quirinal o a La Moncloa?
  3. Paradoxes de la vida. Tothom acudeix ara a Europa. El PP ho fa per implorar la implicació de les institucions europees en la seva campanya contra l’amnistia. El PSOE, fa per tal d’aconseguir que es pressioni al PP perquè s’avingui a negociar la renovació del CGPJ. Abans ja han acudit als tribunals europeus Junts i ERC. Conclusió: Europa –la UE– encara existeix. Potser això sigui una bona notícia enmig de tan desgavell.
  4. Israel continua impertèrrita la seva croada contra Hamàs a costa d’assolar Gaza i del què és més greu, de fer milers de víctimes civils. La situació és tan fora de mida que fins i tot els EUA està fent un cert tomb en el seu posicionament mantingut fins ara de defensa a ultrança d’Israel.
  • Dimecres 6 de desembre de 2023

Els titulars de la jornada:
“Una Constitució també de les dones” (El Periódico)
“L’educació retrocedeix al món, cau a Espanya i es desploma a Catalunya” (La Vanguardia)
“Podemos trenca amb sumar i complica més la legislatura” (El País)
“L’educació suspèn” (El Punt Avui)
“Emergència educativa” (Ara)

45e aniversari de la Constitució espanyola que arriba en uns dies especialment convulsos políticament parlant, amb repercussions sobre la vida de la ciutadania que amb astorament assisteix al trist espectacle d’insults i de desqualificacions que els polítics es creuen diàriament. Aniversari que, tanmateix coincideix amb l’endemà d’haver-se conegut les dades del vuitè informe PISA que situa de nou a Catalunya en les darreres posicions pel que fa als coneixements de matemàtiques, ciències i comprensió lectora dels alumnes de 4rt de primària. Una tendència que es va manifestant des de fa anys sense que res o pràcticament res s’estigui fent per revertir-la. Clar, però, que em preocupa més encara que el Govern de Catalunya, des del departament d’Educació, Ignasi Garcia Plata (secretari de Transformació Educativa) després d’admetre que “la davallada en comprensió lectora és fruit d’un “relaxament” en l’ensenyament de l’hàbit de lectura” argumenti que quelcom hi té a veure la “sobrerepresentació” de l’alumnat immigrant a les proves. Aquesta “reflexió” em recorda una situació semblant que vaig viure en una tertúlia a Ràdio Sabadell quan el llavors director dels Serveis Territorials d’Educació al Vallès, Blai Gasol, es va valdre del mateix argument per relativitzar els indicadors, ja llavors a la baixa, d’un dels primers informes PISA. Uns arguments que pels tics xenòfobs que contenen no es poden admetre de cap de les maneres.

  • Dijous 7 de desembre de 2023

Els titulars de la jornada:
“PISA reobre el debat del model d’aprenentatge” (El Periódico)
“Sánchez i Feijóo es veuran per tornar a intentar un acord sobre el CGPJ” (La Vanguardia)
“Sánchez oferirà una altra via a Feijóo per a desbloquejar el CGPJ” (El País)
“Català oficial i legal” (El Punt Avui)
“Educació rectifica i diu que l’alumnat nouvingut no està ‘sobrerepresentat’” (Ara)
“Imatges per al record” (Diari de Sabadell)

Ara fa quatre anys (febrer de 2020) –i perdoneu que m’autociti–, escrivia jo a la revista Papers de la Lliga dels Drets dels Pobles que: “Catalunya és a la cua de tot l’Estat quant a despesa en matèria de salut dels ciutadans, amb una minva d’inversió relativa de l’ordre d’un 27,5% des de 2009, i absoluta de 3.328 milions d’euros. Quant a educació el panorama no és pas millor, ja que Catalunya ocupa posicions de cua (la tercera per sota) pel que fa a l’evolució de la despesa, atès que també durant els darrers deu anys, s‘ha produït un decrement al voltant del 12% amb el resultat de 781 milions d’euros de diferència amb relació al pressupost de la Generalitat de Catalunya de 2009.” La consellera d’Educació, Anna Simó, al rectificar l’opinió del seu secretari de Transformació Educativa, reconeixia ahir que la manca d’inversions –juntament amb la de la pobresa infantil i la de la segregació escolar– eren les causes per les quals Catalunya havia obtingut tan pèssims resultats en matemàtiques i comprensió lectora en el darrer informe PISA. I em pregunto: És que algú podia pensar que les retallades aplicades per la Generalitat de Catalunya l’any 2009 en matèria de sanitat i d’educació públiques no tindrien conseqüències?

  • Divendres 8 de desembre de 2023

Els titulars de la jornada:
“La Generalitat reconeix que cal ensenyar a llegir” (El Periódico)
“L’entorn de la meitat de dones assassinades no va denunciar el maltractament” (La Vanguardia)
“Israel carrega contra la ONU per intentar imposar una treva” (El País)
“Nous ajuts al lloguer” (El Punt Avui)
“La xifra d’alumnes vulnerables es dispara en quatre anys” (Ara)

Certament, aquests dies de festa que s’alternen amb teòrics dies laborables, acaba per despistar força al personal. En especial a les persones que, com jo, tenim una edat certa i que ens movem per rutines diàries i setmanals. Així és que davant la indecisió de què fer, he preferit quedar-me a casa amb la sana pretensió de posar-me al dia quant a compromisos contrets amb anterioritat que no poden esperar més. El primer d’aquests compromisos, dilluns a la tarda, quan intervindré com a ponent en el cicle organitzat per la demarcació al Vallès de l’Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials, “Tres eixos de progrés”. Ho faré en nom i representació de l’Associació Plataforma Vàlua recentment constituïda i parlaré del tercer sector social a Sabadell i els reptes de present i de futur que el sector té plantejats. Tot un repte!

  • Dissabte 9 de desembre de 2023

Els titulars de la jornada:
“Els EUA veten l’alto al foc a Gaza i s’enfronten a l’ONU” (El Periódico)
“Sánchez abordarà sense preses el relleu de Calviño” (La Vanguardia)
“Espanya guanya pes a la UE amb la presidència de Calviño en el BEI” (El País)
“Ignorats pels bancs” (El Punt Avui)
“Europa es preparea per tornar a l’austeritat” (Ara)
“El tren de Sabadell que havia d’arribar fins a França” (Diari de Sabadell)

Un bon amic em fa arribar un text que ja coneixia, publicat en el número 40 de la revista Arraona (https://raco.cat/index.php/Arraona) que coediten l’Arxiu Històric de Sabadell i els Museus de Sabadell (Museu d’Art i Museu d’Història). El fet no tindria més rellevància si no fos perquè l’aportació que fa l’Emili Ferrer a la revista sobre un grup de persones que va estar actiu entre els anys 1971 i 1975 –coneguts com els “elèctrics” per la capacitat dels seus membres d’estar presents en els més diversos fronts de la lluita ciutadana d’oposició a la dictadura–, ha contribuït a fer-me reviure aquells anys en els quals el PSUC i CCOO eren absolutament hegemònics a la ciutat. Els “elèctrics” tenien com a característica comuna que provenien dels dissolts FOC (Front Obrer i Camperol) i FSF (Força Socialista Federal) i, que –tal com explica Ferrer– no pretenien construir una nova organització, de la mateixa manera que tampoc es plantejaren entrar a formar part d’altres organitzacions polítiques –òbviament clandestines– existents, però que eren conscients “que s’estaven produint processos de convergència que podien generar una nova configuració de l’espai polític socialista.” I si avui us parlo d’aquest grup de persones, és simplement perquè jo també hi vaig estar implicat. Temps era temps!

  • Diumenge 10 de desembre de 2023

Els titulars de la jornada:
“Escriure a mà, un hàbit en extenció” (El Periódico)
“Israel aprofita la guerra per ampliar el control de Cisjordània” (La Vanguardia)
“Israel porta a Gaza a la vora del col·lapse humanitari” (El País)
“Cobertura bàsica” (El Punt Avui)
“Tàpies (primer centenari d’un artista irrepetible)” (Ara)

Els espectacles de màgia exerceixen sobre mi, com suposo que per a moltes persones, un atractiu especial. Els de màgia, són espectacles als quals hi has d’assistir amb ganes de deixar-te anar i fruir dels moments d’il·lusió que el mag de torn amb els seus trucs,  suggereix. Avui, amb tota la meva família he assistit al nou espectacle que ens proposa el Mago Pop i he de dir que he gaudit molt amb la seva màgia com també amb les expressions d’astorament que es reflectien en les cares dels meus nets que no em paraven de preguntar, després de cada truc, com s’ho havia fet. Davant les seves insistents preguntes, al sortir els he explicat que la màgia és això: màgia. Que la màgia solament existeix quan ens deixem portar per la il·lusió i que la il·lusió –com la màgia– és només una sensació passatgera que s’esvaeix tan bon punt deixen de donar-se les condicions i els entorns que la fan possible. Per les cares que hi han posat, dubto molt que els meus raonaments els hagin convençut del tot…

De retorn a casa, repassant els diaris del dia, llegeixo a l’editorial d’El País que el secretari general de les Nacions Unides António Guterres no estava mancat ni de raó ni de legitimació quan va demanar una reacció internacional contundent davant la catàstrofe en marxa cintra els palestins, ja que “la guerra de Gaza agreuja ‘les amenaces que ja existeixen per al manteniment de la pau mundial’ per la qual cosa correspon apel·lar als poders que [al president de l’ONU] li atorga l’article 99 de la Carta de Nacions Unides per convocar-la. Al cap i a la fi es tractava que el Consell de Seguretat de l’ONU exigís un alto el foc permanent a Gaza al qual els Estats Units es van oposar exercint el seu dret de veto, a despit dels vots favorables de tot l’organisme amb l’abstenció del Regne Unit, El pretext utilitzat pels EUA, casualment el mateix que recurrentment usa Netanyahu que afirma que l’ONU no condemna de manera suficient els crims de Hamàs. Per cert que Hamàs és una organització que –com recorda l’editorialista– “va créixer i va preparar la seva acció terrorista [del 7 d’octubre] sota la negligent vigilància de Netanyahu, després d’haver-li facilitat fins i tot el finançament de manera indirecte a través de Qatar amb el maquiavèl·lic objectiu de dividir palestins i desprestigiar l’Autoritat Palestina.” I aquest és, dissortadament, el món real del qual aquesta tarda ens hem pogut evadir encara que hagi estat per uns moments plens de màgia i d’il·lusió…

  • Dilluns 11 de desembre de 2023

Els titulars de la jornada:
“La falta de professionals s’aguditza al país amb més atur de la UE” (El Periódico)
“Milei anuncia forts sacrificis als argentins: ‘Serà dur’” (La Vanguardia)
“El final dels combustibles fòssils aboca la cimera climàtica al tot o res” (El País)
“Un país de 10 milions” (El Punt Avui)
“Més de la meitat dels funcionaris es jubilaran en deu anys” (Ara)

Javier Milei va prendre possessió ahir del càrrec de president de l’Argentina. Ho va fer amb un discurs i una posada en escena que són tota una declaració d’intencions quant a allò que del seu mandat pot esperar-se de la qual en foren testimonis diversos líders ultradretans i entre aquests el president de Vox, Santiago Abascal. També hi va ser el rei Felip VI. De les moltes imatges que de l’acte s’han publicat, em quedo amb una certa preocupació, amb la d’un somrient rei saludant amb efusió a Milei. Una expressió, la de Felip VI, que contrasta fortament amb la que el monarca va exhibir fa pocs dies, primer, en l’acte de presa de possessió de la presidència del Govern espanyol per part de Pedro Sánchez i, pocs dies després, en el de la presa de possessió dels nous ministres. Diuen els que hi entenen, que una imatge val més que no pas mil paraules… Doncs això! Que cadascú n’extregui, doncs, les seves pròpies conclusions…

  • Dimarts 12 de desembre de 2023

Els titulars de la jornada:
“La pobresa pesa més en l’educació que l’origen” (El Periódico)
“La llei de l’Amnistia se sotmet al seu primer pas pel Congrés” (La Vanguardia)
“Sánchez replica a Abascal: ‘Pretende inocular odio” (El País)
“Rescat per a l’educació” (El Punt Avui)
“La Cop28 proposa reduir però no eliminar els combustibles fòssils” (Ara)
“Com ha de ser Sabadell, aquesta dècada?” (Diari de Sabadell)

  1. La creu: De l’experiència d’ahir en presentar la ponència El tercer sector: reptes de present i de futur en el marc de les jornades “3 eixos de progrés” organitzades per la demarcació del Vallès de l’Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, una dura conclusió: a despit de la contundència de les dades aportades i de les perspectives de futur, cap mena de reacció entre els assistents que, això sí, es van mostrar força interessats en saber més sobre el futur físic de la ciutat. Una prova més que la feina que des del tercer sector es fa a favor de les persones vulnerables, interessa ben poc a despit de saber que no hi ha ciutats sense persones.
  2. La cara: Convidat per la federació d’empresaris del transport de viatgers de Catalunya reunits a la nostra ciutat, m’ha correspost l’honor d’explicar-los com és la nostra ciutat i perquè és així, les seves potencialitats i reptes, amenaces i oportunitats. Després, els he acompanyat en una visita ràpida per alguns dels molts racons i edificis d’interès dels quals disposem. Tot un plaer haver-ho pogut fer.
  • Dimecres 13 de desembre de 2023

Els titulars de la jornada:
“Catalunya traurà més aigua dels rius per garantir el subminstrament” (El Periódico)
“La majoria absoluta del Congrés avala el primer pas cap a l’amnistia” (La Vanguardia)
“El Congrés avala l’amnistia en un debat d’alta tensió” (El País)
“Primer pas de l’amnistia” (El Punt Avui)
“El PP activa el seu pla per bloquejar l’amnistia” (Ara)

Ara sí. Ara la proposició de la llei d’amnistia ja ha iniciat el seu tràmit parlamentari. Ara és el moment en el qual en el Congrés de Diputats toca debatre el contingut de la llei i introduir, si s’escau, les modificacions que sigui convenient. Si fins ara, abans que la proposició de llei entrés al Congrés els punyals volaven, imagineu què pot passar a partir d’ara mentre i tant la llei continua el seu tràmit. Mentre, al carrer, aquelles manifestacions prop de la seu del PSOE que semblava que no tindrien aturador, han desaparegut en l’espera, cal suposar, de tornar a la càrrega quan la voluntat popular representada per la suma de cadascun dels escons del Congrés aprovi la llei de l’amnistia. El soroll, la batussa i les acusacions mútues seguiran al peu del canó de la mateixa manera que l’aliança entre la dreta i la dreta extrema política, mediàtica i judicial continuarà consolidant-se. I mentre això sigui així, el PP seguirà la senda d’anar fent enemics a la seva esquerra i en conseqüència allunyant-se de la possibilitat d’arribar al Govern, a menys que en les eleccions vinents generals obtingui una majoria absoluta i no necessiti a altres que no sigui la dreta extrema, per governar. En qualsevol cas, el temps, a despit dels vents actuals, juga a la seva contra… D’aquí a unes hores, la batalla política –i perquè no dir-ho, l’espectacle– es traslladarà a Estrasburg amb la compareixença davant el Parlament Europeu de Sánchez per fer balanç de la seva presidència comunitària.

  • Dijous 14 de desembre de 2023

Els titulars de la jornada:
“Dubai acorda el principi de la fi de l’energia fòssil” (El Periódico)
“Sánchez esgrimeix el nazisme a Europa per retreure els pactes PP-Vox” (La Vanguardia)
“El pacte del clima apunta cap a la fi dels combustibles fòssils” (El País)
“Clima de consens” (El Punt Avui)
“Xoc entre Govern i oposició per PISA” (Ara)
“Oblidats en el temps” (Diari de Sabadell)

  1. No es pot negar la rapidesa de reacció del president Aragonès arran els resultats que referits a Catalunya presenten el darrer informe PISA que, al cap i a la fi, són la punta de l’iceberg d’una problemàtica més profunda. És així que convé preguntar-se per les causes i de qui és la responsabilitat d’haver arribat fins aquí quan, des de fa temps, hi havia avisos suficients que l’ensenyament no anava pel bon camí. Una de les causes és sens dubte el processisme que, en part, va néixer quan Artur Mas va voler evitar que les retallades en sanitat i educació que li va tocar administrar el 2011 li passés pel damunt. L’estratègia va consistir a cobrir-ho tot amb un debat nacional que ens havia de conduir a la independència; una estratègia que li va servir de ben poc perquè la CUP l’acabà llançant a la paperera de la història el 2015. Des de llavors fins ara, el processisme i la independència (l’eix nacional) han ocupat hores i hores de debats estèrils alhora que deixava a banda altres problemes candents (l’eix social) dels quals ara en comencem a percebre la magnitud. Vet aquí una part de l’arrel del fenomen que val a dir no és pas l’única. D’aquí que a nosaltres, els mortals, ens costa entendre com pot ser que després de tants avisos ningú des del Parlament i des del Govern hagi fet pràcticament res per redreçar la deriva de l’educació. I ara, correm-hi tots… I, com bé sabem, les presses són sempre males conselleres.
  2. No vull entrar en disquisicions sobre qui té més raó. Però sí que voldria saber el perquè els jutges poden opinar, atacar i manifestar-se contra proposicions de llei emanades des del Govern abans, fins i tot, que siguin debatudes pel poder legislatiu i, per contra, des de la política no es pugui opinar sobre el poder judicial i atacar, si s’escau, a alguns dels seus jutges… I aquí ho deixo, no fos cas! Ja ho deia la meva àvia, “receptes tinc que per a mi no vull”.
  3. La COP28 celebrada a Dubai ha tancat amb un principi d’acord que pot ser transcendent, el qual es reflecteix en un text que constata la necessitat de deixar enrere l’energia provinent de fonts fòssils i es marca l’objectiu d’arribar a les zero emissions el 2050…
  • Divendres 15 de desembre de 2023

Els titulars de la jornada:
“La UE obre la negociació per a l’entrada d’Ucraïna” (El Periódico)
“Llum verda de la UE per negociar l’entrada d’Ucraïna i Moldàvia” (La Vanguardia)
“La UE obre les negociacions d’adhesió amb Ucraïna” (El País)
“S’ha de poder dir el nom dels jutges del ‘lawfare’” (Míriam Nogueras) (El Punt Avui)
“La Unió Europea obre el camí a l’entrada d’Ucraïna” (Ara)

Les temperatures ambientals baixen i la sequera continua. Aquestes semblen ser les constants d’uns dies en els quals és la temperatura política la que cada dia que passa bat un nou rècord i la sequera quant a les iniciatives per resoldre les qüestions que més preocupen a la ciutadania és alarmant. És evident que no anem bé i que mentre no es calmi una mica l’ambient, continuarem assistint a una escalada dialèctica en la qual ningú afluixa i, de moment, tampoc ho pensa fer. L’únic gran beneficiat d’aquesta situació és sens dubte la dreta extrema que com més malament les coses millor per a ells…

  • Dissabte 16 de desembre de 2023

Els titulars de la jornada:
“El mal d’esquena, primera causa de baixa en els menors de 45 anys” (El Periódico)
“Els experts advoquen per connectar l’aigua de l’Ebre amb Barcelona” (La Vanguardia)
“La UE explora vies per alliberar 50.000 milions d’euros en ajuts a Ucraïna” (El País)
“SOS immigració” (El Punt Avui)
“Nova proposta tècnica: interconnectar l’Ebre amb el Ter-Llobregat” (Ara)
“El Govern fixa el full de ruta de la ciutat fins al 2027” (Diari de Sabadell)

La vida, bé que ho sabem, ens té reservats moments bons i també dolents. Els bons ens ajuden a viure. Els dolents a recordar-nos que tot és efímer. Ho vaig comprovar de nou ahir quan, d’una banda, vaig gaudir de la música amb un altre molt bon concert de la coral ‘Cants al Vent’ on jo canto. De l’altra, amb la mort –sempre prematura–  de l’Esteve, espòs d’una de les meves cosines per la banda Mauri, a qui per sempre més tindrem viu en el nostre record. Que descansi en pau i que la terra li sigui lleu.

  • Diumenge 17 de desembre de 2023

Els titulars de la jornada:
“Els experts, partidaris d’un pla de xoc en educació ” (El Periódico)
“La inseguretat al Mar Roig compromet el transport mundial” (La Vanguardia)
“Europa es llença cap el futur amb l’ampliació més arriscada” (El País)
“La CUP més i millor” (El Punt Avui)
“Mestres: ni incentius ni avaluació” (Ara)

El diccionari general de la Llengua Catalana defineix el mot cataplasma com a una “composició mucilaginosa capaç de retenir una gran quantitat de calor humida, interposada entre dues gases, que hom aplica directament sobre la pell.” Doncs precisament això, un cataplasma, és l’opció que ha preferit aplicar la consellera d’Educació Anna Simó per intentar resoldre el debat sobre si els mòbils han d’entrar a l’escola o no hi han d’entrar. M’explicaré: la proposta-ordre de Simó que entrarà en vigor el curs vinent, és que a primària no puguin entrar els mòbils a l’escola, mentre que a secundària la decisió es deixarà al criteri de les direccions de cada institut. Vaja, dit d’una altra manera, que per treure’s el mort de sobre, la consellera decideix aplicar la tècnica del cataplasma per a primària i l’estratègia de la pilota a seguir per a secundària. Potser no s’ha acabat d’adonar Simó que el problema dels mòbils a les aules és més aviat de secundària que no pas de primària i que millor seria establir una mateixa norma per a tothom, agradi o no al personal. Però potser tampoc no s’ha adonat la consellera que la qüestió del mòbil no és més que la punta de l’iceberg de la problemàtica molt més profunda que afecta l’ensenyament a Catalunya. En fi, de moment la vella història de voler fer creure que es canvien les coses per al final no canviar res. Cal afegir que per aquest viatge no calien alforges?

  • Dilluns 18 de desembre de 2023

Els titulars de la jornada:
“La B-40 es desencallarà abans d’acabar l’any” (El Periódico)
“Sánchez vol una fot amb Feijóo per blanquejar-ne d’altres” (Cuca Gamarra) (La Vanguardia)
“Els grups debaten canvis tècnics en la llei d’amnistia” (El País)
“Cap a la rebaixa fiscal” (El Punt Avui)
“El dogma de l’austeritat obliga Alemanya a fer retallades” (Ara)

Ahir, en ocasió d’una de les incomptables celebracions avançades de les festes de Nadal que omplen les nostres agendes, tinc l’oportunitat de compartir taula i conversa amb un bon amic que feia temps que no ens veiem. Com que tots dos teníem i tenim com a característiques comunes haver anat a un mateix col·legi (tot i que no havíem de coincidir mai en cap curs per raó d’edat), haver treballat al sector de la formació (institut i universitat, respectivament) i que després d’anys i anys de dedicació a la nostra feina formem ja part de la categoria dels jubilats –o dels en-retirats, que deia la meva àvia–, no trigarem a fer un salt en el temps i, a partir d’aquí, analitzar i dir-hi la nostra pel que fa als canvis transcendentals que al món de la formació (de l’ensenyament) s’han produït en el decurs de les darreres dècades. De tot el que vàrem tractarem, una conclusió: llavors vivíem, com també ara, en un món ple d’incerteses pel que fa al futur…, però, això no obstant, hi havia futur! Per contra, avui, els joves, a les incerteses de futur, han d’afegir-hi que de futur no n’hi ha massa, simplement perquè l’ultraliberalisme hi està passant pel damunt. Qui sap si aquesta és, tanmateix, una de les causes que nien darrere l’alarmant creixement del nombre de suïcidis entre els adolescents.

  • Dimarts 19 de desembre de 2023

Els titulars de la jornada:
“L’atur baixa i el consum puja en les províncies afavorides pel ‘Gordo’” (El Periódico)
“Els EUA crea una flota internacional per a protegir el trànsit pel Mar Roig ” (La Vanguardia)
“El Papa aprova que l’Església beneeixi a parelles homosexuals” (El País)
“Més joves sense llar” (El Punt Avui)
“Salut reorganitza el servei pediàtric dels CAP” (Ara)
“El CES s’apaga entre la boira a Lleó” (Diari de Sabadell)

Dimarts de la setmana que ha de culminar amb la festivitat de Nadal. Una Diada, aqueta, que, al seu torn, comportarà almenys uns dies de treva en l’ofensiva desfermada pel PP contra tot allò que es mou amb la pretensió d’acabar amb Pedro Sánchez com més aviat millor. Per això és val, com ja he escrit en diverses ocasions, de tots els recursos al seu abast: òrgans judicials, mitjans de comunicació, poders econòmics…, siguin d’aquí (Espanya) o d’allà (UE). En el marc d’aquesta estratègia s’inscriu el fet que una delegació de 12 eurodiputats vinculats a la dreta i a la dreta extrema europea pertanyents a la comissió de Peticions del Parlament Europeu, es trobi des d’ahir a Catalunya amb l’objectiu d’analitzar el nostre model d’immersió lingüística. Res o ben poc hi haurà a dir si no fos perquè la persona que presideix la comissió de Peticions del Parlament Europeu és Dolors Montserrat; persona que es distingeix per l’ús i abús que en fa dels seu paper a Europa per pintar el model d’immersió lingüística talment com si es tractés d’un fenomen d’apartheid… I d’aquesta manera, la qüestió del català, continua centrant una batalla política que a res no porta que no sigui a la politització d’una llengua patrimoni de tots que per damunt de tot cal defensar.

  • Dimecres 20 de desembre de 2023

Els titulars de la jornada:
“Llum verda perquè l’Estat compri el 10% de Telefónica” (El Periódico)
“El Govern espanyol planta cara als saudites i compra el 10% de Telefónica” (La Vanguardia)
“L’Estat entre a Telefónica per liderar el seu accionariat” (El País)
“La veu dels experts” (El Punt Avui)
“Acord de mínims Govern-oposició per abordar PISA” (Ara)

  1. Hi ha dies, com avui, que entre una cosa i l’altra el cert és que no et queda pràcticament temps per a res. Tampoc per asseure’t davant l’ordinador i mantenir el compromís que imposa un diari personal com aquest, d’efectuar una entrada per dia. Una de les causes –en aquest cas positiva– que m’ha privat de disposar del temps suficient, ha estat el dinar que mensualment, des de fa setze anys, fem una colla d’amics, ara tots feliçment jubilats. Com cada vegada que ens trobem hem començat a parlar de temes que anaven aflorant a mesura que ens servien els plats del dinar. A quarts de cinc de la tarda, quan ens disposàvem a aixecar-nos de la taula, un dels comensals ha fet notar a la resta que avui, per primera vegada en setze anys, no havíem parlat gens ni mica de política. Un fet insòlit si tenim en compte que tots els membres d’aquesta colla som periodistes! Serà que estem perdent facultats? O potser que per raó d’edat ens hem tornat una mica pasotes?
  2. El Consell de Ministres d’ahir va aprovar un Reial Decret-Llei pel qual es modificava la Llei de Mecenatge vigent des de 2002. La reforma, llargament esperada per les entitats socials i culturals, té com a objectiu principal incrementar els incentius fiscals al mecenatge, tant pel que fa a les persones físiques com a les jurídiques. Val més tard que no pas mai.
  • Dijous 21 de desembre de 2023

Els titulars de la jornada:
“La UE endureix les regles fiscals superada la pandèmia” (El Periódico)
“La UE endureix la política d’acollida de migrants a la frontera” (La Vanguardia)
“La UE tanca els pactes clau sobre migració i regles fiscals” (El País)
“El litoral més protegit” (El Punt Avui)
“La UE endureix la política migratòria” (Ara)
“Canvis a la pediatria” (Diari de Sabadell)

El diccionari general de la Llengua Catalana defineix menyspreu com el “sentiment pel qual hom considera com a indigna d’estima, d’ésser tinguda en compte, una persona o una cosa.” Una definició que s’escau perfectament a l’hora de contextualitzar la relació que es tenen Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo. També en política, una cosa és discrepar del contrari i posar en evidència les febleses i contradiccions de l’opositor, i l’altra, és la manca total d’empatia (“facultat de comprendre les emocions i els sentiments externs per un procés d’identificació amb l’objecte, grup o individu amb el qual hom es relaciona”) entre contendents que, per això mateix, van a la seva. Aquest és el clima que presideix a hores d’ara les relacions personals entre Sánchez i Feijóo, amb l’agreujant que Feijóo practica la política de que “al contrari, ni aigua”, encara que aquest contrari sigui el president del Govern. Una actitud que de retruc comporta menystenir (“tenir a menys”) a les institucions i a les persones que les encapçalen. Tot això bé a tomb pel fet que si bé demà divendres, ambdós líders es veuran per primera vegada des que Sánchez va ser investit president del govern d’Espanya, ho faran a partir de les condicions que han estat imposades (dia, lloc, hora i ordre del dia) per Feijóo i, que en un gest que l’honora, Sánchez ha acceptat. Davant això, deixant a banda la manca del respecte institucional que es deu a un president de Govern, bo és preguntar-se qui imposa què i a qui.

  • Divendres 22 de desembre de 2023

Els titulars de la jornada:
“Sánchez i Aragonès activen una llei per al plurulingüísme ” (El Periódico)
“Sánchez planteja avançar en l’autogovern si es relega el referèndum ” (La Vanguardia)
“La justícia de la UE sacseja el futbol a l’impedir el veto a la Superlliga” (El País)
“Via autonomista” (El Punt Avui)
“Aragonès i Sánchez pacten una llei de plurilingüísme” (Ara)

Ahir s’inaugurava formalment la cinquena generació del supercomputador MareNostrum del Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS). El fet m’ha fet recordar l’estiu d’ara fa vint anys, quan jo treballava a la UPC en la meva condició de vicegerent de Relacions Institucional i Comunicació, en què en ple mes d’agost, a la capella dessacralitzada de la Torre Girona, començà a instal·lar-se el primer supercomputador MareNostrum, el qual es troba en la base de les generacions que, des de llavors, l’han seguit, amb la corresponent ampliació d’espais per acollir-les. Tal com va dir el seu director i ànima del projecte Mateo Valero quan es posà en marxa el MareNostrum 1 –en el sentit que des d’aquell mateix moment començaria a treballar per fer realitat el MareNostrum 2–, ara, just en acabar de posar-se en marxa la cinquena generació del supercomputador, ja n’anuncia l’inici de treballs per configurar-ne la sisena generació. Al cap i a la fi, el MareNostrum és un projecte capdavanter que manté Barcelona al capdavant i com a referent de la supercomputació europea i mundial.

Poc després d’aquesta inauguració, Pedro Sánchez i Pere Aragonès es reunien al Palau de la Generalitat amb l’objectiu de reactivar el diàleg entre institucions. Els punts de vista són, encara, distants, però les possibilitats d’assolir acords superiors a les que no pas eren fa un any.

  • Dissabte 23 de desembre de 2023

Els titulars de la jornada:
“Feijóo i Sánchez pacten que Europa mediï en el bloqueig del CGPJ” (El Periódico)
“Sánchez i Feijóo pacten negociar amb supervisió europea el nou CGPJ” (La Vanguardia)
“Sánchez i Feijóo negociaran el CGPJ amb mediació de Brussel·les” (El País)
“S’apunta al mediador” (El Punt Avui)
“Sánchez i Feijóo pacten la mediació de la UE per reformar el CGPJ” (Ara)
“Nadal infinit a Sabadell” (Diari de Sabadell)

  1. Cimera entre Sánchez i Feijóo amb un balanç minso, però que, com a mínim, obre l’esperança a la renovació del CGPJ després de més de cinc anys d’haver caducat el seu mandat, per mor de la negativa del PP a pactar-la, en l’espera que les eleccions del 23-J li fossin més favorables i que amb Feijóo al capdavant del Govern espanyol, pogués imposar-ne una renovació a mida. Però les coses són com són i Feijóo avui és el cap de l’oposició disposat a fer poques concessions a Sánchez, per no dir cap. D’aquí que no obstant l’acord inicial, queda molt camí per recórrer i, de moment, Feijóo vol imposar com a mediador el comissari de Justícia de la UE, Didier Reynders, el qual forma part del Partit Popular Europeu que és el grup majoritari en l’eurocambra. I sort encara, que segons Feijóo, és Sánchez qui vol imposar les seves condicions. Viure per a veure!
  2. El conflicte a la franja de Gaza està fent grinyolar d’allò més els engranatges de l’anquilosada maquinària de l’ONU. Després de quatre dies de negociacions, ahir es va aprovar finalment una resolució del Consell de Seguretat, però amb un text tan aigualit que el seu impacte pràctic sobre el terreny serà encara inferior al que ja s’esperava. Els Estats Units han aixecat per fi el veto –s’han abstingut, igual que Rússia– amb un text esmenat que elimina la petició d’un alto el foc urgent, substituint-lo per una crida a fer “passos urgents per permetre immediatament l’accés humanitari segur i sense obstacles, i també per crear les condicions per a un cessament sostenible de les hostilitats”. Això i res, és pràcticament el mateix. I mentre, el genocidi continua impunement…
Diumenge 24 de desembre de 2023

 Els titulars de la jornada:
“25 dones per canviar el món” (El Periódico)
“L’independentisme no té avui les condicions per tirar endavant” (Artur Mas) (La Vanguardia)
“Les democràcies endureixen llurs lleis migratòries davant l’auge ultra” (El País)
“Joguines sense estereotips” (El Punt Avui)
“Alvocats, l’espoli de l’aigua” (Ara)

Paradoxes de la vida… i, també, de la política! Aquell mateix Artur Mas que el 20 de setembre de 2012 va posar en marxa el processisme en una pretesa resposta estratègica al ‘no’ que va rebre del llavors estadant de la Moncloa Mariano Rajoy pel que fa al pacte fiscal amb Catalunya, reconeix avui a La Vanguardia, que l’independentisme està més desunit que no pas mai. I afirma que “el projecte independentista no té avui les condicions per tirar endavant” per afegir que “si no hi ha majoria sobiranista [al Parlament], aquest procés s’haurà acabat”. Si des de llavors fins ara ha passat el que ha passat és, en gran part responsabilitat seva, a banda de que quelcom s’ha fet malament des de l’independentisme atès que, en comptes d’avançar, ha anat perdent força per mor de les tibantors entre els partits que aposten per aquesta opció política. Enrere queden deu anys de desgavells i de promeses impossibles de complir que han fet perdre pes a Catalunya. Ho he escrit moltes vegades i ho torno a fer ara: si darrere la proposta d’independència no hi ha un projecte polític sòlid que sigui capaç de rebre el suport de la majoria de la ciutadania, la independència continuarà essent una entelèquia.

  • Dilluns 25 de desembre de 2023

Els titulars de la jornada:
“El Rei lloa la Constitució com a font de certeses” (El Periódico)
“El Rei demana evitar que s’instal.li el ‘germen de la discòrdia’” (La Vanguardia)
“El Rei demana evitar la discòrdia: ‘No ens ho podem permetre’” (El País)
“Aigua a preu d’or” (El Punt Avui)
“Betlem. Any 0 – Any 2023” (Ara)

Surto de casa més tard del que en mi és habitual, disposat a complir, també avui Diada de Nadal, amb la meva rutina de passejada matinera. Els carrers, encara buits de persones i de vehicles, fa que la ciutat mostri una de les seves cares més amables, lluny del bullici de cada dia. Em fixo –feia temps que no ho feia– amb una de les peces arquitectòniques més interessants de les quals Sabadell disposa i que, qui sap si pel seu caràcter religiós, també és una de les més desconegudes. M’estic referint a l’església de l’Immaculat Cor de Maria –altrament coneguda popularment com la d’”els Padres” en referència a l’ordre claretiana que en va ser custòdia durant unes dècades– que s’aixeca a la plaça del Dr. Robert. Es tracta d’un edifici amb façana neoclàssica, que darrere seu amaga un interior barroc d’estructura oval amb cúpula, que recorda els temples bizantins. També a la Real Basílica de San Francisco el Grande de Madrid. Recomanable fer-hi una detinguda visita.

En tornar a casa, obro ordinador i xarxes socials i em trobo amb centenars de missatges felicitant-me el dia en el qual compleixo els 3/4 de segle de vida. Missatges que agraeixo molt, però que interpreto com a una mostra d’estima per part de les persones que amb l’ajut de les xarxes socials i de la festivitat del dia, m’han dedicat per uns moments el seu record. Gràcies. Moltes gràcies a tothom.

  • Dimarts 26 de desembre de 2023

Avui no hi ha diaris

“El matí de Sant Esteve
els galls ja no cantaran
i amb el fred i la vila deserta
la tristor serà molt gran.”

Tal com canten aquests versos de Pau Riba que enceten el seu poema “El matí de Sant Esteve”, la Diada de Nadal és ja història. Tants dies anhelant la seva arribada perquè d’una revolada, la diada se’ns hagi esmunyit d’entre els dits, talment com si es tractés d’aigua. Cert és que encara resten les festes de Cap d’Any i de Reis abans no tornem a la rutina de cada dia, després del somni d’uns dies i d’unes nits en els quals tot és i ha estat il·lusió per alguns, però malauradament no pas per a tothom. Així és que oportú ha de ser recordar els versos que clouen el poema “Nadal” de Joan Salvat Papasseït, els quals ens fan memòria de l’extrema duresa dels temps que vivim i que el pas inexorable del temps en que foren escrits no ha estat capaç de revertir:

“Demà posats a taula oblidarem els pobres
– i tan pobres com som–
Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l’hora de les postres
i després de mirar -nos          arrencarà a plorar.”

  • Dimecres 27 de desembre de 2023

Els titulars de la jornada:
“El Govern manté només part de l’escut social” (El Periódico)
“El Govern central prorroga part de l’escut anticrisi i xoca per les energètiques” (La Vanguardia)
“Els salaris es recuperen amb força en les grans empreses” (El País)
“Negociació, sequera i educació” (El Punt Avui)
“PSOE i Sumar negocien quines mesures anticrisi es mantenen” (Ara)

El ressò del fiasco escolar a Catalunya quant a coneixements de matemàtiques, ciències i comprensió lectora per part dels alumnes de 4t de secundària continua ben viu aquests dius, ara amb el debat sobre la qualificació i avaluació del professorat. En aquest sentit, apareix avui un article a El Periódico signat pel professor de Sociologia de la Universitat de Barcelona Xavier Martínez-Celorrio, que tracta de la transcendència que pel creixement intel·lectual d’un alumne té haver gaudit durant la via escolar d’almenys un professor excel·lent. Mentre el llegia no m’he pogut estar d’evocar la meva etapa escolar de primària i de batxillerat en les que vaig tenir la sort de trobar-me no amb un, sinó amb dos professors excel·lents dels quals sempre me’n sentiré deutor. M’estic referint a la senyoreta Margarita Portabella i al pare escolapi Esteve Ascacibar. Dos docents excel·lents i millors persones. De la resta de professorat que vaig tenir, en general de cap més en guardo un record especial, llevat d’algun del qual, fins i tot, en servo un record nefast.

  • Dijous 28 de desembre de 2023

Els titulars de la jornada:
“Més IVA per a la llum i el gas” (El Periódico)
“El Govern central prorroga un any més l’impost a la banca i les energètiques” (La Vanguardia)
“L’escut social s’allarga malgrat abaratir-se l’energia” (El País)
“Educació inclusiva” (El Punt Avui)
“Sánchez manté ajudes anticrisi en transport, alimentació i energia” (Ara)
“Eternament temporal” (Diari de Sabadell)

Felip VI, en la seva al·locució nadalenca, instava a “evitar que mai el germen de la discòrdia s’instal·li entre nosaltres perquè no ens els podem permetre”. Davant aquest advertiment del Borbó, bo hauria estat que ell mateix s’hagués preguntat abans si, atesa la radicalització en la qual s’ha instal·lat la política espanyola, el germen de la discòrdia ja niava des de fa temps entre nosaltres. Només cal, sinó, fer una mirada enrere i anar, com a mínim, a aquell fatídic 11 de març de 2004, dia en el qual es va produir l’atemptat terrorista a la madrilenya estació d’Atocha, l’autoria del qual, el Govern d’Aznar, sabent que mentia, va voler adjudicar a ETA. Una actitud que va acabar generant un creixent clima d’indignació entre la ciutadania, fins el punt que va portar al PP a perdre, contra tot pronòstic, les eleccions del 14 de març, la qual cosa ocasionà un daltabaix en els plans dels populars. En un intent de superar el trauma, Mariano Rajoy –que va ser el candidat derrotat– es va veure empès pels seus a practicar una oposició ferotge contra el Govern de Rodríguez Zapatero que consideraven il·legítim. Les armes utilitzades foren, d’una banda, l’Estatut de Catalunya, esmenat i aprovat per les Corts i ratificat per referèndum a Catalunya i per ells recorregut davant el Tribunal Constitucional; de l’altra, la negociació de Rodríguez Zapatero amb ETA que va significar el pròleg del final de la banda. Aquests fets –juntament amb d’altres que farien inacabable la seva relació­– es troben sens dubte en l’origen d’unes creixents males relacions entre PP-PSOE i la inoculació del germen de la discòrdia que des de llavors presideix les relacions entre ambdues forces polítiques que ha donat com a resultat la polarització de l’actual mapa polític espanyol. Si a tot això afegim els efectes del discurs del Rei el 3 d’octubre de 2027 que va seguir a l’1-O i que el PP porta molt malament el seu obligat allunyament de La Moncloa, a despit dels intents desesperats –pactes amb Vox– per a tornar-hi, tindrem les raons que han fet, digui el que digui el monarca, que el germen de la discòrdia no només faci temps que habita entre nosaltres sinó que a hores d’ara s’ha desenvolupat perillosament i que per això mateix costarà anys i panys el desterrar-lo.

  • Divendres 29 de desembre de 2023

Els titulars de la jornada:
“El pic de grip nadalenc ja tensiona les urgències” (El Periódico)
“El PSOE consuma l’entrega de Pamplona a EH Bildu” (La Vanguardia)
“EH Bildu recupera la Alcaldía de Pamplona con el voto del PSOE” (El País)
“B-40 en diferit” (El Punt Avui)
“Milei projecta una llei per governar sense cap control” (Ara)

Just aquests dies es compleixen deu anys de la meva jubilació professional. Qui sap si aquesta efemèride, juntament amb l’efecte final d’any, és el que ahir em va empènyer a fer un repàs succint d’aquesta darrera dècada en la meva condició de “becari de l’Estat”, la qual cosa em portà, de retruc, a fer una mirada retrospectiva quant a la meva trajectòria professional. M’hi van ajudar uns àlbums de fotografies gairebé oblidats, testimoni d’uns dies i d’uns moments viscuts intensament. D’entre aquests moments en sobresurten els anys que van precedir la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona del 92 i, òbviament, la celebració d’aquests jocs. Anys durant els quals em va correspondre la responsabilitat de dirigir el Centre Internacional de Premsa de Barcelona (que presidia Carles Sentís) i que, en aquesta condició de director del Centre, vaig tenir l’oportunitat de viure molt de prop la preparació i el desenvolupament dels Jocs. A mesura que anava passant les pàgines dels àlbums, a banda de l’emoció que sentia pels molts bons records que m’evocaven, m’anava refermant en què deixant a part els quatre primers anys de democràcia municipal amb l’alcalde Antoni Farrés que vaig viure al capdavant del Servei de Publicacions i Informació de l’Ajuntament de Sabadell, el període comprés entre els anys 1983 i 1992 és el més fructífer de tota la meva trajectòria professional, sense que això signifiqui de cap de les maneres, fer menysteniment de les meves altres etapes professionals a la Diputació de Barcelona presidida per l’Antoni Dalmau, a l’Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials amb l’Àngel Llobet de degà, a la UPF amb el rector Enric Argullol o a la UPC amb els rectors Josep Ferrer-Llop i Antoni Giró. Tempus fugit.

  • Dissabte 30 de desembre de 2023

Els titulars de la jornada:
“Sánchez dilueix l’àrea econòmica i ascendeix a Montero” (El Periódico)
“Sánchez dona continuïtat a Economia i ascendeix a Montero” (La Vanguardia)
“Sánchez potencia a Montero i elegeix a Cuerpo per a Economia” (El País)
“Treva inflacionària” (El Punt Avui)
“El lloguer de Barcelona s’enfila fins els 1.171 euros” (Ara)
“Resum de l’any. Portades, fotografies i articles que quedaran per al demà” (Diari de Sabadell)

Indefectiblement, quan arriben aquestes dates que marquen la fi de l’any, se’m fan incontenibles les ganes de fer una neteja a fons, no només de papers –que són molts els que he acumulat–, sinó que també d’arxius a l’ordinador que ja no serveixen de res i d’atuells que més aviat em fan nosa. D’aquí que tinc la temença que avui i demà no he de parar de regirar calaixos, estanteries i racons alhora que ordenaré carpetes de l’ordinador. I tot amb la sana intenció de fer net per deixar pas als propòsits que també jo –com tothom– ens formularem, amb la vana il·lusió de poder-los veure acomplerts durant l’any vivent…

  • Diumenge 31 de desembre de 2023

Els titulars de la jornada:
“L’any del Mago Pop” (El Periódico)
“El pacte migratori a la UE evitarà situacions com la de Canàries” (Fernando Grande-Marlaska) (La Vanguardia)
“Un desafiament excepcional per les democràcies” (El País)
“Còctel de virus” (El Punt Avui)
“Mirades valentes cap un futur per construir” (Ara)

  1. L’esquerra a Espanya, torna a fer un paper galdós, a despit de com les coses van. Sumar i Podemos havien anunciat la seva intenció d’anar juntes a Galícia. Doncs no, solament ha calgut que Pablo Iglesias mogués fitxa a la contra (“qui ho té en néixer no ho deixa en créixer”), per canviar de direcció i propiciar que cadascú vagi a la seva. Paradoxalment, el gran guanyador d’aquesta maniobra no serà altre que el PP gallec. Permeteu-me doncs la ironia i, com  Churchill, jo també digui allà “de derrota en derrota fins a la victòria final!”
  2. Sigui com sigui, que millor que “Ara que l’any s’acaba” tancar aquest meu diari corresponent al 2023 amb aquest bell poema de Miquel Martí Pol:

“Invoco els dies clars, ara que sé
que me’n desposseeix el temps.
No em vull
subjecte a cap designi que no pugui
sotmetre al ritme encès de les paraules.
A poc a poc, desfaig els rulls del vent.
La font degota lenta i m’acompassa
la mirada i la veu.
Tot se’m revela nou, però l’espera
m’adorm les mans. Només els ulls completen
el cicle tants de cops iniciat
i abandonat.

Propòsits?
Quins propòsits?”

Miquel Martí i Pol. Obra poètica/1 (1948-1971). Barcelona, Edicions 62, 1989.