• Dimecres 1 de març de 2023

Els titulars de la jornada:
“Els funcionaris no seran relegats per fallar un test” (El Periódico)
“Espanya habilita 19 àrees per instal·lar parcs eòlics marins” (La Vanguardia)
“La inflació i la pujada de l’euríbor premen a les famílies” (El País)
“Cada gota compta” (El Punt Avui)
“Catalunya entra en sequera excepcional” (Ara)

Encetem el mes de març amb la notícia que un jutjat de Madrid ha acceptat obrir diligències prèvies a l’establiment de responsabilitats de l’anomenada “Operació Catalunya” –que segons tots els indicis impulsà el ministre estat Jorge Fernández Díaz amb la complicitat del comissari estat José-Manuel Villarejo–, a partir de la querella presentada per Sandro Rosell. Això coincideix amb el moment en el que altres dos jutjats madrilenys estan a punt d’investigar dos casos més relacionats amb l’”Operació Catalunya”: l’un té a veure amb l’extorsió a la Banca Privada d’Andorra per l’anomenada policia patriòtica, i l’altra, per la defenestració del cap estat de la Policia Nacional a Catalunya, Narciso Ortega, per haver denunciat actuacions il·lícites de la ‘policia patriòtica’ contra l’independentisme. Mentre, el PP continua espolsant-se les mosques amb l’excusa que aquests casos que afecten directament als governs presidits per Aznar i Rajoy, queden molt lluny.

  • Dijous 2 de març de 2023

Els titulars de la jornada:
“La rebaixa de l’IVA no frena la pujada del preu de la compra” (El Periódico)
“Finlàndia erigeix una tanca per evitar que Rússia utilitzi la migració com a arma” (La Vanguardia)
“El Govern presiona sobre la sortida de Ferrovial als Països Baixos” (El País)
“El policia botxí del cas Puig Antich” (El Punt Avui)
“Barcelona perdrà el 50% de pisos de protecció oficial en set anys” (Ara)
“Sentència exemplar per a la Manada de Sabadell” (Diari de Sabadell)

Avui ens ha deixat un altre dels referents més preuats de la meva generació i de l’esport sabadellenc. M’estic referint a Josep Molins Montes (atleta olímpic el 1960 a Roma) que d’entre moltes altres qualitats que atresorava en sobresurt haver estat el principal impulsor –tant com a atleta, entrenador i promotor– amb el qual ha comptat l’atletisme a la nostra ciutat. La JAS, que ell ha presidit durant tants anys, és avui un club d’atletisme reconegut arreu. D’aquí que no pot estranyar a ningú que en el seu moment es decidís batejar el conjunt d’instal·lacions que conformen l’estadi municipal d’atletisme de Sabadell amb el seu nom. De quan jo anava a Can Colapi –id’això fa ja molts anys!– recordo que un dia a la setmana ens venia a buscar i ens portava fins les pistes. Allà, amb la seva actitud, responsabilitat i mestratge, ens va inocular els valors inherents a l’esport en general i a l’atletisme en particular. Ell ha marxat, però el seu llegat continuarà per sempre més viu entre nosaltres. Descansi en pau…

  • Divendres 3 de març de 2023

Els titulars de la jornada:
“Es multipliquen per vuit les multes a empreses per pràctiques sexistes” (El Periódico)
“Sánchez atribueix el trasllat de Ferrovial a un interès del seu president” (La Vanguardia)
“Ferrovial s’adjudica contractes per 1.000 milions d’euros en l’era Sánchez” (El País)
“Un abocador a la fiscalia” (El Punt Avui)
“Primer cara-cara Blinken-Lavrov” (Ara)

Les eleccions municipals s’apropen i els moviments estratègics dels uns i dels altres abunden. Si fa uns dies Adrián Hernández —que havia ocupat un escó en el plenari municipal per Ciutadans del qual havia dimitit fa unes setmanes—, anunciava que havia acceptat presentar-se com a independent en les llistes del PSC encapçalada per l’actual alcaldessa Marta Farrés, ara ha estat Ramon Vidal —que també havia ocupat un escó en l’anterior mandat municipal formant part de la llista Unitat pel Canvi— ha fitxat per ERC que com a cap de llista presenta a Gabriel Fernández. De ben segur que fins que no es tanquin del tot les llistes, assistirem encara a nous moviments i fitxatges per part de les candidatures que a Sabadell compten amb més possibilitats: d’una banda el PSC (que actualment disposa de 10 esconsi de l’alcaldia) i de l’altra ERC (que en té 7). Tant els uns com els altres esperen augmentar la seva presència en el plenari amb l’objectiu de fer-se amb la vara d’alcalde o d’alcaldessa que segons totes les enquestes serà altra volta per Marta Farrés.

  • Dissabte 4 de març de 2023

Els titulars de la jornada:
“Alemanya retarda el veto europeu als vehicles de combustió” (El Periódico)
“Alemanya bloqueja el pla per vetar els vehicles de combustió el 2035” (La Vanguardia)
“El PSOE reuneix 285 vots per reformar ‘el sí és sí’ amb el suport de la dreta” (El País)
“Només a l’ANC hi ha debat independentista” (Dolors Feliu) (El Punt Avui)
“PSC i Junts s’alien per tombar el pla pilot de la renda bàsica” (Ara)
“Ens deixa un mite” (Diari de Sabadell)

Molt s’ha escrit i s’escriurà encara a l’entorn del vídeo absolutament censurable enregistrat i difós fa uns dies per una infermera natural de Cadis que treballa a La Vall d’Hebron i dels possibles interessos que al seu darrera hi nien. És en relació a aquest afer que faig meves les paraules que Raimon Obiols ha deixat escrites avui al digital L’Hora, i que formen part del seu Apunt del Dia. Escriu Obiols que “som éssers territorials (lligats a unes determinades geografies), genealògics (lligats a la història familiar i col·lectiva), i culturals (lligats a unes llengües, coneixements i costums). Aquesta triple condició ens fa tributaris d’uns determinats drets i deures compartits. Pels que estimem la  llengua i la  cultura de Catalunya, un deure prioritari és mantenir-les lliures de tota subjecció a projectes polítics excloents, deslliurar-les dels anticossos polítics i sentimentals de signe antagònic. Necessitem deslligar la llengua del joc polític i del  xoc social de les animadversions creuades. Evitar la trampa tòxica d’aquest xoc de contraris és un objectiu tan elemental, tan de sentit comú, que té un punt d’inconcebible el fet que hi hagi qui ho posi en qüestió, i en perill.”

  • Diumenge 5 de març de 2023

Els titulars de la jornada:
“El setge laboral s’accentua més sobre les dones” (El Periódico)
“” (La Vanguardia)
“L’executiu imposarà per llei la paritat en empreses i governs ” (El País)
“Sortir de l’armari al món rural” (El Punt Avui)
“Menopausa. Tot el que no en sabem” (Ara)

Que un partit com el PP que amb la seva provada actitud de no respectar la Constitució en allò que no els interessa, que durant els mandats dels presidents Aznar i Rajoy alimentà el funcionament de la ‘policia patriòtica’ i que no va dubtar en utilitzar les clavegueres de l’Estat per a perseguir (‘Pegasus’) i desacreditar a independentistes i a contraris al seu pensament valent-se de la dreta judicial i mediàtica (‘Operació Catalunya’), s’atreveixi ara a exigir –sense posar-se vermell– eleccions generals immediates per al mes de maig arran la “degeneració” del govern espanyol i de la degradació que segons ells pateix la democràcia a Espanya, és, com a mínim, un exercici d’hipocresia i un despropòsit sense parangó. Que Déu ens agafi confessats!

  • Dilluns 6 de març de 2023

Els titulars de la jornada:
“Les aliances a esquerra i dreta decidiran el duel Sánchez-Feijóo” (El Periódico)
“PSOE i Podem arriben enfrontats al 8-M per la llei del “només sí és sí”” (La Vanguardia)
“Espanya reclama als EUA que s’emporti les terres tòxiques de Palomares” (El País)
“Concerts a preus dinàmics” (El Punt Avui)
“La UE ha pagat 53M€ a funcionaris que ja no hi treballen” (Ara)

Lleig. Com a mínim lleig que en un intent força subtil per justificar les prebendes salarials  que regeixen al Parlament de Catalunya per a funcionaris que es troben prop de la jubilació que bé han reduït la seva jornada laboral, bé estan a casa gràcies a una excedència especial, s’addueixi que al Parlament Europeu regeixen prebendes semblants a “les nostres”. Mala peça al teler tenim quan ens hem d’amagar darrera el que altres fan per justificar allò que nosaltres fem i que es miri des d’on i com es vulgui no té una explicació convincent simplement per tractar-se d’un greuge comparatiu amb d’altres situacions laborals.

  • Dimarts 7 de març de 2023

Els titulars de la jornada:
“Benefici històric dels bancs pel que paguen pels dipòsits” (El Periódico)
“PSOE i Podem arriben enfrontats al 8-M per la llei del ‘només sí és sí’” (La Vanguardia)
“Brussel·les accepta revisar els ajustos fiscals després de cada dita electoral” (El País)
“Respir per als professors injuriats” (El Punt Avui)
“El Clínic continua sota mínims 72 hores després del ciberatac” (Ara)
“Tres morts en accident de trànsit des de principi d’any” (Diari de Sabadell)

La carrera electoral per a les legislatives fa temps que ha començat. D’aquí que no és estrany que en vistes també a les eleccions municipals del 28 de maig, les batalles entre partits s’hagin disparat d’allò més. El què és més estrany és que els partits que comparteixen tasques de Govern estiguin embarcats en una guerra interna que no beneficia a ningú. Ni als uns ni als altres ni, i això és el més preocupant, al conjunt de la ciutadania que havien dipositat les seves esperances en la feina que podia fer el govern de coalició PSOE-Podemos. De tot aquest sidral entorn la llei del “només sí és sí” els únics que en surten guanyadors són la dreta del PP i la dreta extrema de Vox que amb la trifulga poden amagar les seves misèries i que no són poques.

  • Dimecres 8 de març de 2023

Els titulars de la jornada:
“Imparables” (El Periódico)
“El Congrés reactiva la investigació sobre l’operació Catalunya” (La Vanguardia)
“Las coalició vota enfrontada la reforma del ‘només sí és sí’” (El País)
“La lluita no acaba” (El Punt Avui)
“Feminismes enfrontats” (Ara)

Llevat d’ara fa un any, mai com avui s’havia commemorat el Dia de les Dones amb un  rerefons de desencontres tant pronunciat com el que malauradament avui es dona. D’aquí que, paradoxalment, constati que el Dia de les Dones —que per damunt de tot ha de ser un jorn d’unitat sense escletxes en defensa de la igualtat i dels drets que els assisteixen—, les dones, acaben essent utilitzades a conveniència per mor de la divisió partidista en la que dissortadament està immersa l’esquerra i de la en treu profit la dreta.

  • Dijous 9 de març de 2023

Els titulars de la jornada:
“Els carrers contra el masclisme” (El Periódico)
“El PSOE i UP intenten girar full del cisma del 8-M per salvar la coalició” (La Vanguardia)
“El feminisme exhibeix la seva força malgrat la fractura política” (El País)
“10 desapareguts al dia” (El Punt Avui)
“El 8-M torna a conquerir el carrer” (Ara)
“Més túnels ferroviaris per millorar les connexions al Vallès” (Diari de Sabadell)

La batalla del Quart Cinturó o de la Ronda del Vallès no té un final clar a despit dels compromisos contrets per ERC i PSC —que propiciaren l’acord entre ambdues forces quant als pressupostos del 2023— que cadascuna de les parts interpreta a conveniència. El cas és que entre una cosa i l’altra, la qüestió no es desencalla ni es desencallarà a curt termini. Mentre, ningú posa damunt la taula propostes i projectes viables alternatius o complementaris, tant pel què fa a la xarxa viària com a la de transport públic per la qual ERC i els Comuns asseguren apostar. I així qui “dia passa any empeny” sense solució de continuïtat.

  • Divendres 10 de març de 2023

Els titulars de la jornada:
“Morir a 900 metres de profunditat” (El Periódico)
“Escrivá ultima el pacte de pensions amb Brussel·les i els socis del Govern central” (La Vanguardia)
“Escrivá pacta amb Brussel·les i amb Podemos la reforma de les pensions” (El País)
“Esfondrament mortal” (El Punt Avui)
“Cada tres dies un menor de 14 anys comet una agressió sexual” (Ara)

Les lleis de contingut social que fins ara s’han aprovat per iniciativa del Govern central no tenen parangó en la història recent d’Espanya. Eutanàsia, infància, educació, reforma de la legislació civil i processal pel suport a persones amb discapacitat, crisis climàtica i energètica, ‘llei del només sí és sí’…, en són solament uns exemples al costat de l’augment del salari mínim interprofessional per situar-lo a nivells de la resta de països europeus o la posada al dia de les pensions i del seu sosteniment… El problema és que en base a trifulgues d’abast divers —sobretot entre socis de govern—, tota aquesta activitat legislativa i executiva amb un fort contingut social aprovada queda eclipsada amb la col·laboració inestimable de les maniobres de la dreta política amb l’ajut de la dreta mediàtica i de la judicial.

  • Dissabte 11 de març de 2023

Els titulars de la jornada:
“La reforma de les pensions apuja els costos a les empreses” (El Periódico)
“Els inversors ja han donat el sí als 1.500 milions per construir l’espai Barça” (La Vanguardia)
“Iran i l’Aràbia Saudí descongelen les seves relacions diplomàtiques” (El País)
“Pensions a la carta” (El Punt Avui)
“El sous més alts aportaran més a les pensions” (Ara)
“Sense barreres” (Diari de Sabadell)

Alguna cosa s’està fent o s’ha fet malament quan el prestigi d’un club de futbol com el Barça es troba tocat i a la deriva arran l’anomenat cas Negreira de presumpte pagament de diners durant un bon grapat d’anys amb la finalitat d’afavorir els interessos del Barça en els camps de futbol amb arbitratges favorables. I com que sabem que el Barça és més que un club, aquesta deriva esportiva del club de suma a la deriva institucional que com a país estem sofrint des de fa uns anys.

  • Diumenge 12 de març de 2023

Els titulars de la jornada:
“La gran ocasió energètica” (El Periódico)
“La sanitat continua sota mínims al cap de tres anys de l’estat d’alarma” (La Vanguardia)
“Explosió renovable” (El País)
“Examen als Oscars” (El Punt Avui)
“Villarejo. Diari d’un policia corrupte” (Ara)

Que el canvi climàtic no només s’està produint sinó que s’accelera, en tenim la prova en els sobtats canvis del temps que en ben pocs dies ha passat d’un fred fora mida a unes temperatures ambientals més pròpies del mes de maig. D’aquí que l’adopció de mesures per adaptar-nos a la nova situació –en la que la sequera n’és també una constant– no s’hauria de dilatar per més temps i tot allò que es faci per revertir el consum de combustibles fòssils per a crear energia hauria de ser benvinguts. No és moment de discutir si són llebrers o perdiguers. És moment de treure partit de totes les possibilitats que tinguem a l’abast per explotar fonts de subministrament d’energia, sigui eòlica o fotovoltaica. El clam “d’eòlica si, però així no” és el mateix que cridar “eòlica sí, però al costat de casa no!” emulant l’expressió el “yes, but not in my back yard” que utilitzen els col·lectius contraris a tot… I aquest és el problema de fons que cal combatre si no volem que definitivament se’ns passi l’arròs… Els miracles no existeixen i els impossibles tampoc.

 

  • Dilluns 13 de març de 2023

Els titulars de la jornada:
“PSOE i PP es disputaran 20 escons cara a cara” (El Periódico)
“El PSC proposa d’eliminar les pensions vitalícies de la presidència del Parlament ” (La Vanguardia)
“Brussel·les veu marge per tal que les empreses apugin els salaris” (El País)
“L’independentisme busca obrir un nou cicle” (El Punt Avui)
“Ciberatacs russos han afectat quatre hospitals catalans” (Ara)

“Març ventós, abril plujós tornen l’home rabiós”, sentencia la dita. I si bé és cert que aquest mes de març està resultant altament ventós, hi ha dubtes que el mes d’abril sigui plujós i que obri les portes a frenar com a mínim els efectes de la sequera. L’esperança és l’últim que es perd i més després de tants mesos passats en els que veiem les orelles del llop de la sequera però ningú es creia que poguéssim arribar fins on ara som. De sobra sabem que val més prevenir que no pas haver de curar i quan la previsió falla, els costos de les conseqüències acostumen a ser quantiosos.

  • Dimarts 14 de març de 2023

Els titulars de la jornada:
“La fallida del Silicon Valley aviva el fantasma del 2008” (El Periódico)
“Les borses acusen la por al contagi pel col·lapse de dos bancs als EUA” (La Vanguardia)
“La caiguda de bancs als EUA desferma la por en els mercats” (El País)
“Pegasus empaita el CNI” (El Punt Avui)
“Els EUA i Europa es mobilitzen per evitar el pànic bancari” (Ara)
“Tres anys de Covid, en què hem canviat” (Diari de Sabadell)

En política no tot s’hi val. Encara que ens trobem a les portes d’una campanya electoral. El cas és que ahir, Gabriel Rufián (candidat a l’alcaldia de Santa Coloma de Gramenet) i el Conseller de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, Carles Campuzano, es van atrevir a prometre que cas que Rufián fos alcalde de Santa Coloma s’abordaria la construcció d’una una segona residència pública per a gent gran. Les residències públiques són una necessitat ineludible. Vincular-ne la construcció a resultats electorals és senzillament roí i mesquí. Recordar de passada, que en el cas de Sabadell (on per cert abans vivia Rufián i on el seu partit tingué responsabilitats de Govern en l’anterior mandat municipal) està encara en l’espera de la construcció de la que seria la primera residència pública per a gent gran. A hores d’ara i des de l’abril de 2019 només es disposa del compromís de construir-la ratificada ara fa un any. De moment, però, el més calent és a l’aigüera en l’espera que es redacti el projecte i es resolguin els tràmits burocràtics pertinents… Tot plegat apunta que com a molt aviat, la residència no serà un fet com a mínim la primavera del 2026…

  • Dimecres 15 de març de 2023

Els titulars de la jornada:
“La inflació dels aliments es dispara al 16%” (El Periódico)
“La llei ‘mordassa’ del PP queda intacta en fracassar l’intent de reforma” (La Vanguardia)
“La reforma de la llei ‘mordassa’ fracassa per la divisió de l’esquerra” (El País)
“Aliments desbocats” (El Punt Avui)
“El preu dels aliments continua disparat” (Ara)

Malauradament res de nou sota el sol que no sapiguem. D’aquí que no és novetat que els aliments hagin augmentat de preu els darrers mesos, excusant-se en qualsevol fet o circumstància. Això no obstant, el què seria novetat és que els majors beneficiats per l’augment de preus fossin els agricultors i ramaders i no pas, com sempre passa, els intermediaris.

  • Dijous 16 de març de 2023

Els titulars de la jornada:
“Credit Suisse provoca el pànic contagiat pel Silicon Valley” (El Periódico)
“La caiguda de Credit Suisse encén les alarmes a la banca europea” (La Vanguardia)
“La crisis de Credit Suisse estén la por a Europa” (El País)
“Revés bancari” (El Punt Avui)
“Les pensions mínimes augmentaran un 22% en quatre anys” (Ara)
“L’oferta, per sota la demanada, apuja el preu del lloguer” (Diari de Sabadell)

Ensurt, i potser quelcom més, el que ahir ens vàrem emportar amb la crisi bancària del Credit Suisse que venia a incrementar la por que al seu torn desencadenà la caiguda del nordamericà Sillicon Valley Bank només 48 hores abans, en el sentit que es pogués repetir una situació similar a la del 2008 quan va col·lapsar el també nordamericà Lehman Brothers i va fer quelcom més que trasbalsar el sistema financer mundial.

  • Divendres 17 de març de 2023

Els titulars de la jornada:
“El BCE no dona treva” (El Periódico)
“El BCE apuja els tipus però les borses assumeixen que hi haurà liquiditat bancària” (La Vanguardia)
“El BCE desafia la sacsejada en el mercat amb una altra pujada de tipus” (El País)
“3,5%. El BCE a la seva” (El Punt Avui)
“Macron imposa per decret la seva reforma de les pensions” (Ara)

Per un atzar de la vida sense més importància, avui he estat passejant per Santa Coloma de Gramenet una bona estona. No havia estat a aquesta ciutat des de principis dels anys 80 en ocasió d’una trobada de responsables de comunicació dels principals ajuntaments de Catalunya. He de confessar que després de tants anys, la passejada/visita d’avui m’ha sorprès d’allò més i en positiu. I això fins el punt que en marxar de Santa Coloma he tingut la sensació que malgrat els nombrosos cartells i pasquins que ERC ha penjat arreu promocionant a Gabriel Rufián en la seva condició d’alcaldable en les municipals de maig, els republicans no ho tenen gens fàcil per assolir uns resultats electorals que els siguin mínimament favorables… Clar que només es tracta d’una sensació que el temps em validarà o em desmentirà…  En un altre ordre de coses, cal estar atents al què està passant a França amb un Macron que ha forçat la reforma de les pensions en una direcció ben diferent per la qual Sánchez, amb el vist-i-plau de Brussel·les i dels agents socials —llevat de les patronals—, ha apostat.

  • Dissabte 18 de març de 2023

Els titulars de la jornada:
“El 74% de mares i pares agafen la baixa alhora” (El Periódico)
“El Tribunal Internacional ordena la detenció de Putin ” (La Vanguardia)
“El BCE descarta el contagi però la banca europea perd ja 50.000 milions a la borsa” (El País)
“Es busca” (El Punt Avui)
“Ordre de detenció internacional de Vladimir Putin” (Ara)
“Per sota de la pensió mitjana” (Diari de Sabadell)

El cas anomenat Negreira pinta malament pel prestigi esportiu i social Barça a despit que Jan Laporta utilitzi l’argument sobradament utilitzat quan les coses no ens van bé, que ens tenen mania i que van contra nosaltres. És la teoria de l’enemic extern amb la qual volem justificar-ho tot. No negaré l’evidència que quan hi ha algun afer que té Catalunya pel mig, hi ha qui –almenys mediàticament però no només– s’hi abraona. Però que això sigui així, no pot exonerar en cap cas les responsabilitats que ens poden correspondre i sobre les quals es basteix el discurs advers. Ho estem veient en el cas Borràs que a partir d’una presumpta però cada vegada més evident mala pràctica concursal, la presidenta estat del Parlament vol tapar les seves responsabilitats en el cas. I amb el cas Negreira passa el mateix. A partir d’uns pagaments periòdics durant 17 anys fets des del Barça a Enríquez Negreira que ningú nega i que tampoc ningú en justifica el per què, Laporta insisteix que tot plegat es tracta d’un intent de linxament del club orquestrat des de Madrid mentre ell calla amb el pretext que ja ho explicarà tot quan correspongui.

  • Diumenge 19 de març de 2023

Els titulars de la jornada:
“Iraq, dues dècades sense Saddam però amb ferides sagnants” (El Periódico)
“La reforma d eles pensions noposa en risc les empreses” (José Luis Escrivá) (La Vanguardia)
“Jove i precari el nou perfil d’espanyol que se sent sol” (El País)
“Junts va prendre una decisió equivocada” (Carles Campuzano) (El Punt Avui)
“Què ens passa quan perdem el son” (Ara)

Llegeixo que a Sant Quirze del Vallès tenen problemes amb el servei d’aigües que fins el 3 de gener gestionava la sabadellenca CASSA, però que ara ho és a través d’una empresa municipal de nova creació, SQVaigua. Des de llavors, les avaries i les fuites d’aigua sovintegen, fins el punt que l’Ajuntament s’ha vist obligat a repartir dipòsits d’aigua pel carrer. Això m’ha fet pensar en l’etern debat de si determinats serveis municipals bàsics han de ser prestats directament per l’administració o millor tenir-los en concessió. De sempre he pensat que els serveis municipals bàsics millor que siguin prestats per empreses privades que disposen de més recursos i possibilitats a l’hora d’atendre qualsevol emergència, sigui de funcionament o puntual. Això sí, cal que l’administració no se’n desentengui i esmerci tots els recursos necessàries per exercir-ne el control. Contràriament, si l’administració centra els seus esforços en municipalitzar aquests serveis bàsics, corre el risc de crear una estructura que sovint per manca d’experiència i d’expertesa s’acaba mostrant ineficient i ineficaç.

  • Dilluns 20 de març de 2023

Els titulars de la jornada:
“Catalunya s’estanca i no recicla ni la meitat dels seus residus” (El Periódico)
“Suïssa força UBS a comprar Credit Suisse per evitar el col·lapse ” (La Vanguardia)
“UBS compra Credit Suisse per 3.000 milions per evitar la fallida” (El País)
“A cap edat” (El Punt Avui)
“Suïssa rescata el seu segon gran banc a través d’UBS” (Ara)

Aquest vespre arrenca la primavera climatològica que a hores d’ara sens presenta més seca i calorosa que no pas mai amb els danys que aquesta circumstància pot ocasionar a nivell medioambiental. Per si amb això no n’hi hagués prou, la primavera també comença amb una nova crisi bancària que no sabem fins on pot arribar i quins efectes afegits pot tenir sobre l’economia. Aquí, la moció de censura de Vox que presenta a Ramon Tamames com a candidat i que es comença a debatre a partir de demà, de ben segur que posarà damunt la taula un bon grapat de draps bruts i que qui sap si despertarà dimonis que pensàvem estaven definitivament enterrats…

  • Dimarts 21 de març de 2023

Els titulars de la jornada:
“El 83% de nois condemnats per agressió sexual no reincideixen” (El Periódico)
“Els experts de l’ONU veuen irreversible l’efecte del canvi climàtic” (La Vanguardia)
“Macron es salva amb problemes de l’intent de tombar el seu Govern” (El País)
“’Pegasus’ apuja el to” (El Punt Avui)
“L’Íbex-35 català perd 5.000M€ de valor amb la crisi bancària” (Ara)
“Farrés expulsa un regidor per amenaces i coaccions” (Diari de Sabadell)

Ahir vàrem conèixer que l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, va decidir expulsar del Govern al que fins llavors havia estat el seu tercer tinent d’alcaldessa, el regidor Jesús Rodríguez. En el rerefons la pugna interna del PSC –com també s’esdevé en d’altres partits– per anar a les llistes per les municipals i ocupar un bon lloc. La decisió de Marta Farrés de no comptar amb Rodríguez per formar part del seu equip de cara al proper mandat, és la que ha destapat la caixa dels trons. En política, com en tot en la vida, cal saber guanyar i perdre. I tant una cosa com l’altra s’ha de saber encaixar amb respecte i consideració. Mai amb exabruptes, amenaces i coaccions. Ha fet bé Farrés de posar els fets en coneixement de la Fiscalia i no cedir a cap mena de xantatge.

  • Dimecres 22 de març de 2023

Els titulars de la jornada:
“Tamames, convidat de pedra” (El Periódico)
“Sánchez i Díaz aprofiten la censura de Tamames per reivindicar la coalició” (La Vanguardia)
“La moció cohesiona al Govern davant el bloc de la dreta” (El País)
“Espanya planta la comissió Pegasus” (El Punt Avui)
“L’operació Tamames reforça Sánchez-Díaz i descol·loca el PP” (Ara)

La moció de censura contra el president del Govern Pedro Sánchez presentada per Vox i que avui es veurà derrotada, haurà tingut la virtut d’aconseguir efectes contraris als que, suposadament, Vox buscava. I és que la moció està servint per reforçar la coalició de govern en uns moments que el pacte entre PSOE i Podem estava fortament afectat per turbulències desestabilitzadores. Al seu torn, mentre Ramon Tamames haurà gaudit  possiblement del seu darrer minut de glòria en política (que és el què buscava), a la dreta i la dreta extrema se’ls hauran girat les tornes i qui sap si també se’ls hauran esvaït part de les expectatives que albiraven de cara a les properes comtesses electorals.

  • Dijous 23 de març de 2023

Els titulars de la jornada:
“Assenyalada una empresa de BCN per proveir el Kremlin” (El Periódico)
“Alemanya posa en risc la retirada dels motors de combustió el 2035” (La Vanguardia)
“El PP evita desmarcar-se de Vox en la fallida moció de censura” (El País)
“Dies tristos” (El Punt Avui)
“Els nens denunciats per delictes sexuals es doblen en 8 anys” (Ara)
“L’avinguda d’Estrasburg demana millores” (Diari de Sabadell)

Avui, aprofitant que havia de baixar a Barcelona per passar una de les meves ITV’s mèdiques a l’Hospital Clínic i que, després, m’havia de trobar amb un vell amic amb el qual havíem compartit tantes il·lusions i projectes des dels nostres respectius llocs de treball, m’he acostat al recinte de l’Escola Industrial al carrer d’Urgell. Recinte que entre les seves instal·lacions acull la històrica Escola del Treball –avui Institut de FP– fundada per la Mancomunitat de Catalunya, on jo vaig cursar els estudis d’Oficialia i de Mestratge Industrial en la branca d’Arts Gràfiques, especialitat composició mecànica (linotipista). Mentre recorria els carrers i instal·lacions del recinte, els records d’aquells anys d’adolescència i de joventut se m’han anat fent presents i amb ells també el professorat i els companys amb els qual vaig tenir la sort de coincidir. Avui, d’aquella especialitat que jo vaig cursar, només en queda el record i la linotípia en la qual vaig aprendre l’ofici que, com a peça de museu, s’exhibeix en el hall de l’Escola a despit que no hi ha cap text que n’expliqui què és i per a què servia. Sigui com sigui, aquells meus inicis i formació a l’Escola del Treball m’havien de servir –i molt– per progressar personalment i professionalment i motivar-me per cursar, uns anys més tard, els estudis universitaris de Ciències de la Informació (branca periodisme) a la UAB a partir dels quals vaig desenvolupar la segona part de la meva vida professional, ara en l’àmbit del periodisme i de la comunicació institucional. Vells i bells records…

  • Divendres 24 de març de 2023

Els titulars de la jornada:
“Les excedències de dones per cuidar la gent gran es dupliquen” (El Periódico)
“L’escut anticrisi dels bancs assoleix els 157.000 milions” (La Vanguardia)
“El sector progressista del Poder Judicial debatrà si dimiteix en bloc” (El País)
“El racisme policial avisa” (El Punt Avui)
“L’incendi de Rubí destapa problemes en els nous camions de bombers” (Ara)

Dimecres passat, a la Fundació Bosch i Cardellach, assistia a una molt interessant conferència de la doctora del Parc Taulí, Cristina Pujol (psiquiatra i psicogeriatria) que va girar entorn la “Salut Mental i Gent Gran. Reptes de futur”. Des del meu punt de vista, la conclusió més rellevant que de la documentada conferència de la Dra. Pujol se’n pot desprendre és que com a societat no acabem d’estar preparats per atendre a les persones grans, tot i que de sobres sabem que ens fem grans i que la tendència és que cada vegada visquem més anys i, en conseqüència, més persones precisin d’atencions i de centres on poden ser ateses. En aquest context no ha d’estranyar que les excedències –fonamentalment de dones– demanades els darrers quinze anys per atendre a persones grans (pares o familiars directes), han passat de 3.336 a 8.428. Un símptoma evident més que els serveis geriàtrics dels quals actualment disposem són escassos, cars i per això mateix inaccessibles per a una gran part de la població a despit que a hores d’ara, un 25% de les famílies tenen ja al seu càrrec a una persona depenent.

  • Dissabte 25 de març de 2023

Els titulars de la jornada:
“Deustche Bank s’enfonsa a la borsa i dona un altre cop al sector financer” (El Periódico)
“Els dubtes sobre el Deustche Bank desfermen la por a les borses” (La Vanguardia)
“Macron suspèn la visita de Carles III per les protestes” (El País)
“A deshora” (El Punt Avui)
“La caiguda en borsa del Deustche Bank castiga la banca europea” (Ara)
“Les claus al darrera de la destitució de Rodríguez” (Diari de Sabadell)

Crec que ja m’hi he referit en alguna altra ocasió i, això no obstant, ho torno a fer avui. I és que des que va començar el curs escolar, els meus i nostres caps de setmana estan marcats per les competicions esportives en les quals militen tres dels nostres nets. Així, com avui s’esdevé, ens hem de multiplicar si volem seguir els seus respectius progressos en la pràctica del hoquei sobre patins, handbol i bàsquet respectivament, amb desplaçaments, per aquest mateix ordre, a Terrassa, Barcelona i Sant Cugat. La contrapartida la satisfacció que comporta l’observar com els nets van creixent, també amb fortalesa física, però sobretot en valors al marge dels resultats esportius que, dit sigui de passada, no sempre són els que voldríem!

  • Diumenge 26 de març de 2023

Els titulars de la jornada:
“Un forat en la història del Barça” (El Periódico)
“Sequera. Situació límit. 30 mesos sense pluja” (La Vanguardia)
“Les mil crisis de l’habitatge en un sol portal” (El País)
“Pròrroga a la contaminació” (El Punt Avui)
“Joves i política: un divorci irreversible?” (Ara)

Tornem a l’horari d’estiu. Hi tornem sense que la pluja es vegi per enlloc. A Solsona, s’anuncien ‘rogatives’ pel retorn de la pluja; ‘rogatives’ que jo recordo de la meva infantesa quan en processó es traslladava la Mare de Déu de Togores a la parròquia de Sant Vicenç de Junqueras de la Creu Alta. La sequera no és un fenomen nou a despit que amb el canvi climàtic es vegi notablement agreujat. La inanició de tants i tants anys en matèria d’inversions quant a la captació, regeneració i potabilització d’aigües, juntament amb l’augment de la demanda a causa del creixement de la població, fa que l’actual episodi de sequera sigui més dramàtic que els anteriors episodis, sobretot si tenim en compte els efectes que si no plou aviat pot acabar provocant en els conreus i en la devastació del patrimoni natural del qual disposem.

  • Dilluns 27 de març de 2023

Els titulars de la jornada:
“La banca té un matalàs contra la crisi un 27% més gran que el 2008” (El Periódico)
“El PSOE i el PP assumeixen el bloqueig del Poder Judicial fins després de les eleccions” (La Vanguardia)
“El Congrés reobre la causa de la ‘policia patriòtica´ del PP” (El País)
“Ens fem grans” (El Punt Avui)
“El Parlament, única cambra de l’Estat amb pensió vitalícia per als expresidents” (Ara)

Avui em quedo amb els titulars del Punt Avui que sota el titular “Ens fem grans” explicita “que el 2040, el nombre de persones de més de 65 anys suposarà el 25% de la població” i que, alhora i això no obstant, constata la manca de “polítiques públiques per a un envelliment actiu”. La notícia em sembla un complement perfecte al meu comentari en aquest mateix diari de divendres passat. I perquè no sigui dit, continuo amb el titular de l’Ara que explica que l’únic Parlament de tot l’Estat en el qual els expresidents tenen  pensió vitalícia és el de Catalunya. Penso que tenint en compte com estan les coses, potser ja és hora de començar a mirar en detall què passa en el nostre Parlament en matèria de salaris, gratificacions i prebendes… I com diu aquell, “no sé si se’m interpreta!”.

  • Dimarts 28 de març de 2023

Els titulars de la jornada:
“La crisi de Govern de Sánchez es queda en un simple ajust” (El Periódico)
“Pla per evitar que milers d’alumnes d’FP quedin als llimbs el setembre” (La Vanguardia)
“Sánchez fa un retoc mínim en el Govern i proposa repetir la coalició ” (El País)
“Impuls a l’FP” (El Punt Avui)
“Pla de xoc per omplir les places d’FP” (Ara)
“Pisos ocupats reconvertits en habitatges socials” (Diari de Sabadell)

Soc conscient que em repetiré en aquest meu comentari avui. Però que l’FP prengui renovada embranzida i que el Govern la situï definitivament en un dels centres d’atenció preferent de la formació del que mai hauria d’haver estat descavalcada, és una molt bona notícia. La FP és, a més d’una escola de formació i de capacitació professional, una experiència insubstituïble que contribueix a saber anar per la vida. I això a banda que l’FP no deixa de ser un esglaó més dins el concepte ampli d’aprendre al llarg de la vida. No són poques les persones que s’han acabat graduant, llicenciant o doctorant en una Universitat i en qualsevol matèria, que amb orgull expliquen que primer van cursar els dos graus d’estudis d’FP (abans se’n deien respectivament d’Oficialia i de Mestratge Industrial), amb l’avantatge que aquest fet els ha comportat per haver, abans, “trepitjat taller”.

  • Dimecres 29 de març de 2023

Els titulars de la jornada:
“Rècord de creuers amb BCN com a port base” (El Periódico)
“L’exconsellera Ponsatí torna a Catalunya i el jutge la deixa en llibertat” (La Vanguardia)
“Els crítics amb la reforma de les pensions porten 20 anys errant-la” (José Luis Escrivá) (El País)
“Ponsatí planta cara” (El Punt Avui)
“Ponsatí torna de l’exili cinc anys després” (Ara)

Quan causalment quedaven dos mesos justos per les properes eleccions municipals, Clara Ponsatí –talment com si d’una ambaixadora i percussora d’un hipotètic retorn de Puigdemont es tractés–, retornava a Catalunya després de cinc anys d’exili. No és casual que en el seu retorn fos acompanyada pels màxims dirigents de JuntsxCat, Laura Borràs i Jordi Turull. En aquest context, cal interpretar també les primeres paraules de Ponsatí a l’arribar a Barcelona, en el sentit de denunciar que “la persecució dels exiliats per part de l’Estat espanyol és patètica però persistent” i d’atacar al president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, al qual ha qualificat d’“eina de l’ocupació espanyola”. La reacció de l’independentisme davant el retorn i les paraules i actitud de Ponsatí ha estat desigual, evidenciant una vegada més la divisió que actualment es dona dins del moviment independentista.

  • Dijous 30 de març de 2023

Els titulars de la jornada:
“La Generalitat i l’oposició estudien ajornar les sancions antisequera” (El Periódico)
“Empresaris i experts alerten dels avenços controlats de l’IA” (La Vanguardia)
“Els partits reobren el debat sobre els ventres de lloguer” (El País)
“Europa no ens mira” (El Punt Avui)
“Ponsatí s’enfronta a Metsola per l’inacció del’Eurocambra” (Ara)
“Si passa res ves a la barra” (Diari de Sabadell)

Mentre Meritxell Serret reafirmava ahir davant el TSJC la seva aposta per la negociació amb l’Estat com a via per a resoldre el conflicte amb Catalunya, Clara Ponsatí s’hi rebel·lava a l’assegurar que no pensa presentar-se davant un jutge Llarena d’una justícia que diu no reconèixer i, de retorn a Brussel·les, retreia a la presidenta de l’Eurocambra, Roberta Metsola, la seva inacció davant la seva detenció. Dues maneres diametralment oposades. Dues cares d’una mateixa moneda que ajuden a entendre el perquè de la divisió que es dona en l’independenstisme quant a la manera d’entendre com cal acarar —per resoldre’l— el conflicte Catalunya-Estat.

  • Divendres 31 de març de 2023

Els titulars de la jornada:
“Borràs es nega a dimitir després de ser condemnada” (El Periódico)
“Borràs s’enroca al Parlament tot i la condemna de 4 anys i mig” (La Vanguardia)
“Donald Trump, el primer president del EUA imputat ” (El País)
“Sentenciada” (El Punt Avui)
“I si no plou, què?” (Ara)

“Els fets [jutjats] no tenen res a veure amb la causa independentista i defensar aquesta causa no suposa cap immunitat davant els tribunals”. Ho ha escrit —i jo ho subscric— Jordi Nieva-Fenoll en relació al cas Laura Borràs del qual ahir se’n va conèixer la sentència. Ja n’hi ha prou, penso, de barrejar les coses, fer demagògia i amagar darrera la bandera pràctiques que res no tenen a veure amb la defensa d’un determinat i molt legítim ideari polític.