Per molt que es faci mai no n’hi haurà prou. La qualitat i la freqüència del transport públic de passatgers intercomarcal vallesà continua essent deficitària a despit d’alguns avenços darrers. Per això mateix benvinguda sigui la iniciativa d’aglutinar esforços –ara per part de les associacions de veïns vallesanes– per treballar i per reivindicar la prestació d’un millor servei públic de transport urbà i interurbà de passatgers; un servei que estigui a l’alçada de les actuals circumstàncies en què la mobilitat de les persones creix i cada vegada és més habitual tenir el punt de residència en un indret, el del treball en un altre i, encara potser, el de l’estudi en un altre. Sense una xarxa de transport públic de passatgers eficaç, l’únic que aconseguim tots plegats és incrementar el trànsit privat, amb els problemes que això comporta a tots nivells, tal com es pot comprovar diàriament.

El transport públic no hauria d’estar mai subjecte a l’examen d’una rendibilitat econòmica que difícilment assolirà. En tot cas la rendibilitat social n’hauria de ser el seu únic indicador i valedor; una rendibilitat que solament podrà aconseguir-se mitjançant l’esforç conjunt i decidit de la ciutadania i de les administracions.

Qualsevol esforç que tendeixi a la potenciació d’un servei públic per damunt del privat, ha de ser ben rebuda. Si més no per una simple qüestió de solidaritat i de civisme, en una societat en la qual, en ocasions, els interessos privats encara s’avantpossen als col•lectius.

Publicat a El 9 Nou, el 19 d’abril de 2001