•  Diumenge 1 d’octubre de 2023

Els titulars de la jornada:
“¿De què parlen quan parlen d’amnistia?” (El Periódico)
“Cada 4 minuts mor una persona per malatia cardiovascular” (La Vanguardia)
“Sánchez davant el seu major repte ” (El País)
“1-O pendent de l’amnistia” (El Punt Avui)
“La Catalunya que no volem veure” (Ara)

Sis anys després d’aquell 1-O que havia de canviar el curs de la història, el jorn desperta net i clar. Sis anys després d’aquell 1-O que havia de canviar el curs de la història, l’independentisme –segons es desprèn d’un recent estudi demoscòpic del CEO (Centre d’Estudis d’Opinió) –, s’ha desplomat entre la gent jove (franja d’edat entre 18 i 34 anys). I si el 2017, els joves que apostaven per separar-se de l’Estat representaven el 52% sobre el total, avui solament hi aposten un 36%. Una dada gens fútil a tenir molt en compte davant la possibilitat d’unes noves eleccions espanyoles… i qui sap si també autonòmiques.

  • Dilluns 2 d’octubre de 2023

Els titulars de la jornada:
“El PSOE i Sumar ja exploren el repartiment de ministeris” (El Periódico)
“Tragèdia a Múrcia per l’incendi en una zona de lleure nocturn” (La Vanguardia)
“L’incendi a tres discoteques de Múrcia deixa 13 morts” (El País)
“Un 1-O reivindicatiu” (El Punt Avui)
“L’independentisme reivindica l’1-O i insisteix en un referèndum” (Ara)

Cada dia que passa, l’independentisme es mostra més dividit. Ahir mateix, en l’acte commemoratiu de l’1-O, els crits contra els uns i dels uns contra els altres proliferaren. Però no només això, els discursos de Carles Puigdemont i de Pere Aragonès tingueren  poques coses en comú. Paradoxalment, va ser Puigdemont qui va atorgar valor al moment polític que, quant al conflicte amb l’Estat estem vivint, a despit que immediatament després afirmés que amb això no n’hi havia prou. Va ser ell també qui va carregar durament contra ERC alhora que exigia no ‘malvendre’ l’1-O en benefici propi. Aragonès per la seva banda, va preferir continuar amb l’estratègia de mantenir la tensió de la corda que res de bo no vaticina. El desenllaç de tot plegat, però, i les conseqüències que se’n poden derivar no trigarem massa a conèixer.

  • Dimarts 3 d’octubre de 2023

Els titulars de la jornada:
“La gasolina pujarà fins als 2 euros abans de final d’any” (El Periódico)
“La discoteca incendiada a Múrcia tenia una ordre de tancament des de fa un any” (La Vanguardia)
“La discoteca incendiada tenia una ordre de tancament des de 2023” (El País)
“Professors de convivència” (El Punt Avui)
“Nobel de medicina als creadors de les vacunes que van frenar el covid” (Ara)
“Els joves amb talent troben el seu lloc amb impulsa” (Diari de Sabadell)

Que la política és avui, malauradament, per damunt de tot espectacle ho estem constatant aquests dies en els quals ben poc del que es diu avui es mantindrà intacte l’endemà. Per mostra, dos botons. El primer, les paraules de Marta Rovira ahir, rebaixant la contundència del contingut de la resolució signada divendres passat per ERC i Junts i aprovada per Parlament de Catalunya. La segona, les paraules, també ahir, de Yolanda Díaz quan assegurava que el pacte de Sumar amb el PSOE es trobava lluny encara de concretar-se. Tot això passa quan, qui més qui menys, no dubte que Sánchez serà investit president del Govern, encara que sigui a empentes i rodolons. De tot això en dic jugar a política i no pas fer política. Com deia Max Weber la política ha d’estar feta amb el cap i no pas amb qualsevol altra part del cos. Que Déu ens agafi confessats!

Sense que serveixi de precedent, recomano la lectura de l’article signat pel periodista Jordi Barbeta, publicat al Nacional.cat abans-d’ahir. Poques vegades té ell tanta raó en l’anàlisi de la situació política que vivim i de les trampes que ens estem fent al solitari. L’article es titula “l’amenaça dels milhomes” i el podreu llegir si cliqueu aquí mateix.

  • Dimecres 4 d’octubre de 2023

Els titulars de la jornada:
“Junts assumeix no cobrar l’amnistia per endavant” (El Periódico)
“Sánchez buscarà un gran pacte amb els seus aliats per a tota la legislatura” (La Vanguardia)
“Sánnchez apel·la a la ‘generositat’ però rebutja un referèndum” (El País)
“Un dia més a rodalies” (El Punt Avui)
“Sánchez descarta el referèndum i aplana el terreny a l’amnistia” (Ara)

El rei ha proposat formalment Pedro Sánchez com a candidat a la investidura. La resposta de la dreta extrema a aquest fet ha estat immediata i fins i tot virulenta. I això fins al punt de qüestionar al rei mateix des de les xarxes socials. Una dreta per la qual és legítim tot allò que ella fa, de la mateixa manera que és il·legítim el que ells no fan. Vist com està tot plegat és evident el retorn –aquí, allà i més enllà–  cap a una dreta sense cap mena d’escrúpols que compta, a més, amb el suport de sectors judicials, mediàtics i econòmics.

Clar que en clau ‘regional’, la notícia del dia ha estat sens dubte la proposta de l’alcalde de Barcelona Jaume Collboni d’ampliar l’àrea metropolitana a tots els municipis del Vallès Occidental, el Vallès Oriental, el Maresme i el Garraf abans del 2030. En la pràctica això vol dir retornar, en part, a la divisió territorial impulsada en temps de la II República i que va ser efectiva entre els anys 1936 i 1939, que dividia el territori de Catalunya en trenta-vuit comarques i nou regions numerades de I a IX. La Regió I, tanmateix, estava conformada per les comarques del Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Oriental i Occidental, Garraf i Maresme. Res de nou sota el sol! Mentrestant, l’Ordenació Territorial integral de Catalunya continua pendent després de 40 anys, a l’igual que la Llei electoral pròpia…

I, en clau local, l’entrada de Junts al govern de la Ciutat.

  • Dijous 5 d’octubre de 2023

Els titulars de la jornada:
“El 20% d’usuaris de patinet han sigut multats” (El Periódico)
“Llum verda al pacte eurpeu que endureix la política d’immigració” (La Vanguardia)
“22 sentències del Constitucional permeten encaixar una amnistia” (El País)
“El plat pel cap per Rodalies” (El Punt Avui)
“PSOE i Junts negocien una fórmula neutral per verificar els acords” (Ara)
“L’IBI i la taxa de residus pujaran un 15% l’any vinent” (Diari de Sabadell)

Els dubtes són molts, però el camí emprès té, a hores d’ara, un únic horitzó: facilitar la investidura de Sánchez perquè pugui exercir la presidència del govern i, d’aquesta manera evitar la repetició de les eleccions. Clar, però, que amb el pacte a partir del qual investir Sánchez no n’hi haurà prou. Caldrà consensuar entre els partits que l’abonin, un full de ruta amb el qual atorgar una certa estabilitat del Govern que de la investidura en pugui sorgir, que bona falta li farà.

  • Divendres 6 d’octubre de 2023

Els titulars de la jornada:
“Zelenshy reclama suport indefinit” (El Periódico)
“Zelensky implora a Europa que no defalleixi en l’ajuda a Ucraïna” (La Vanguardia)
“Zelensky crida a salvaguardar la unitat europea davant Moscou ” (El País)
“Catalunya més àrida” (El Punt Avui)
“Zelensky insta Europa a protegir la seva unitat i resistir ” (Ara)

Es diu amb encert que la política fa estranys companys de llit. A Sabadell en tenim aquests dies una prova fefaent en els regidors Lluís Matas i Adrián Hernández que només fa uns mesos s’atacaven políticament des del ple municipal. És la conseqüència de dos fets causals. D’una banda, que Adrián Hernández, regidor de Ciutadans en l’anterior mandat, ostenta avui la tinència d’alcaldessa de Seguretat i Via Pública després d’haver aconseguit un escó a l’haver-se presentant com a independent en les llistes del PSC en ocasió de les darreres eleccions municipals. De l’altra, la bona sintonia que en clau local existeix des de fa temps entre el PSC i Junts; sintonia que ja en l’anterior mandat es va concretar amb l’establiment d’un acord de col·laboració entre ambdues formacions polítiques que garantia l’estabilitat del Govern durant tot el mandat. Ara, PSC i Junts han decidit fer un pas més que, dit sigui de passada, estava més que anunciat i que solament era qüestió de temps el concretar-lo: Junts, a diferència del mandat anterior, s’integra de ple en el Govern municipal i assumeix àrees de gestió. Es dirà, també amb encert, que cada ciutat, cada població és un món i que pactes impossibles en uns municipis ho deixen de ser en d’altres. En el fons, en el món local, tot és una qüestió de sintonia quant al projecte de ciutat pel qual es vol apostar i/o de confiança entre les persones per a fer-lo possible. Des d’aquest punt de vista, PSC i Junts coincideixen políticament (ja hi coincidien abans) en aspectes tant cabdals com el desenvolupament econòmic i urbanístic per qual cal apostar, dels que la Ronda Nord/Quart Cinturó, l’aeroport com a motor econòmic de la ciutat o la compatibilitat d’usos industrials en la llera del Ripoll, en són la millor mostra. Es diu, també amb encert, que la política és l’art del possible…

  • Dissabte 7 d’octubre de 2023

Els titulars de la jornada:
“Sumar pretén esborrar el rastre penal del ‘procés’ des del 2013” (El Periódico)
“Llum verda al pacte europeu que endureix la política d’immigració” (La Vanguardia)
“Sánchez parla ja d’amnistia per a ‘superar’ el ‘procés’” (El País)
“Hostilitat judicial” (El Punt Avui)
“Sánchez avala l’amnistia però es desmarca de la proposta de Sumar” (Ara)
“La renda mitjana augmenta a Sabadell” (Diari de Sabadell)

Un dels problemes amb els quals la UE en particular i el món occidental en general s’enfronten és el de la immigració que com bé sabem té en els seus orígens causes molt diverses. És en aquest context que el debat migratori adquireix cada vegada més rellevància a la UE. Una Unió que políticament està virant cap a la dreta. Una Unió que cada cop es vol més fortificada i que per això mateix cada vegada és mostra, en general, menys acollidora. La qüestió és, però, que per molt que la UE endureixi les normes, la immigració no deixarà de ser. D’aquí que sigui preocupant la divisió i les friccions que davant aquesta qüestió presenten a hores d’ara els 27, tal com es va comprovar ahir en el decurs de la cimera de caps d’Estats i de govern, celebrada a Granada. És en aquest sentit que pren entitat el fet que països de l’Europa central (Alemanya, Àustria, Polònia i República Txeca) han ordenat bilateralment, efectuar controls de fronteres temporals amb la finalitat de frenar que els sol·licitants d’asil els arribin als seus respectius territoris. I mentre, els països del sud, amb Itàlia i Espanya, al capdavant, han de fer front a l’allau de persones que arriben a les seves costes. I com que som lluny de promoure polítiques que contribueixin a resoldre la situació en els països d’origen de les persones migrants, el problema tendirà a créixer.

  • Diumenge 8 d’octubre de 2023

Els titulars de la jornada:
“Esclata la guerra a Gaza” (El Periódico)
“Guerra oberta entre Israel i Gaza després d’un atac massiu de Hamàs” (La Vanguardia)
“Hamàs llença contra Israel un atac sense precedents des de Gaza” (El País)
“Israel en guerra” (El Punt Avui)
“Hamàs ataca Israel i entren en guerra” (Ara)

El meu treball de final de carrera per l’assignatura de Relacions Internacionals que impartia el professor Jesús Maria Rodés, versà sobre el conflicte àrab-israelita. Un conflicte que especialment des de la creació de l’Estat d’Israel està condicionant la vida a l’Orient Mitjà. Aquest estiu, en ocasió d’una meva visita a Haifa i Jerusalem, vaig mantenir una interessant conversa amb la guia que ens acompanyava sobre l’estat de les relacions entre israelians i palestins. Els detalls d’aquella conversa van quedar reflectits en aquest mateix diari (veure l’entrada corresponent al 25 d’agost. Dies després de la visita, de retorn a casa, mentre repassava les notes del viatge i rememorava el treball de final de carrera, vaig ratificar-me, d’una banda, en la creença que mai no hi hauria pau a Palestina mentre no hi hagués dos estats (Israel i Palestina). De l’altra, que qualsevol intent de Hamàs o de la Jihad Islàmica d’atacar Israel en defensa del qual els palestins consideren són els seus territoris i drets, tindria conseqüències demolidores pel poble palestí.

És en aquest context que se’m fa difícil comprendre la raó de l’ofensiva sorpresa de Hamàs va desencadenar dissabte de matinada contra Israel; ofensiva que complicarà encara més la hipotètica resolució d’un conflicte que malgrat, també cal dir-ho, acumula al seu darrere incompliments fefaents per part d’Israel (resolucions de les Nacions Unides i Acords d’Oslo, d’entre d’altres), que en cap cas poden justificar ni aquest ni qualsevol altre atac. Això sense tenir en compte les conseqüències que se’n deriven a aixecar la tensió fins a uns nivells que no es veien des de la guerra del Yom Kippur, desencadenada el 6 d’octubre de 1973 per Egipte i Síria amb l’intent de recuperar els territoris palestins perduts (Sinaí i Alts del Golan respectivament) que es trobaven a mans d’Israel des de la Guerra dels Sis Dies (1967).

D’aquí que l’atac de Hamàs de divendres, no fa més que donar arguments nous als sectors més radicals de l’actual govern israelià, alhora que fa que Palestina es quedi amb menys  suports internacionals, amb una única excepció, la de l’Iran, que ha aplaudit l’ofensiva. Caldrà, doncs, estar atents a Teheran per saber el perquè d’un atac del qual no se’n derivarà la pau que la ciutadania palestina i israeliana anhelen. Molt al contrari: l’atac generarà més mort, més misèria i el que és pitjor, la cronificació d’un conflicte que va començar a prendre dimensió el 1948 quan es creà l’Estat d’Israel sense que, ni llavors ni ara, ningú pensés en garantir la seguretat i el dret dels palestins a viure en pau i en llibertat.

  • Dilluns 9 d’octubre de 2023

Els titulars de la jornada:
“Marxa contra l’amnistia” (El Periódico)
“La guerra de Gaza sega en dos dies la vida de més de 1.000 persones ” (La Vanguardia)
“Més de 1.100 morts en l’atac de Hamàs i la represàlia d’Israel” (El País)
“Pescadors en perill” (El Punt Avui)
“Israel es prepara per a una guerra “llarga i difícil” (Ara)

1. Per enèsima vegada en ben pocs dies hem hagut d’acudir al servei d’urgències del Parc Taulí de Sabadell. Per enèsima vegada també, després de massa hores d’espera, en sortim amb una diagnosi i una medicació diferent, seguida de la indicació, això sí, que pel seguiment del procés de l’afectació, cal que anem a veure el metge de capçalera i que sigui ell qui en demani-programi les proves complementàries corresponent. Puc entendre que se’ns digui això la primera, i fins i tot, la segona vegada que acudim a urgències. Però en cap cas és acceptable que quan, en una setmana, hem acudit a urgències per la mateixa causa d’origen, en tres ocasions diferents. No tenim cap dubte que tenim un bon sistema de salut pública. Després d’aquesta experiència, del que ja tinc més dubtes és si els professionals que treballen a urgències disposen de les millors condicions i entorns possibles per tal d’evitar situacions com aquesta que pel què hem pogut comprovar, també aquests dies, es repeteix massa sovint…

2. Curiós com a mínim que aquells que ahir es manifestaren a Barcelona en contra de l’amnistia, encapçalats pels Feijóo, Ayuso i Abascal de torn, tots ells vinguts de Madrid, acusin a Sánchez d’atemptar contra la unitat d’Espanya. És una manera molt perversa de veure l’estat actual de la política espanyola en el qual els que diuen vetllar per la unitat d’Espanya ho fan des de la seva òptica centralista de considerar l’Estat com un tot homogeni que, a ells, els funciona òbviament la mar de bé. Recorden allò de “Madrid es España y España es Madrid”? Si de veritat volen que Espanya no s’acabi esquinçant, millor serà que acceptin d’una vegada que el caràcter plurinacional i pluricultural que sens dubte té, en comptes de ser una debilitat és una fortalesa. I això, si més no, perquè “Madrid no és Espanya, ni Espanya és Madrid!”, senyora Ayuso. Ho deia la meva àvia: “no hi ha pitjor sord que aquell que no vol escoltar”.

  • Dimarts 10 d’octubre de 2023

Els titulars de la jornada:
“Israel respondrà a Hamàs amb un atac terrestre” (El Periódico)
“Hamàs amenaça de matar ostatges si Israel bombardeja Gaza sense avisar ” (La Vanguardia)
“Israel ordena el setge total de Gaza per asfixiar a Hamàs ” (El País)
“Ni carn, ni peix” (El Punt Avui)
“Setge a Gaza” (Ara)
“El passeig sense nom” (Diari de Sabadell)

1. Avui em quedo amb tres dades altament preocupants i que m’han impactat. La primera: el 50% de les baixes laborals que es produeixen a Catalunya tenen a veure amb qüestions de salut mental. La segona: el lloguer mitjà d’habitatge a Barcelona, se situa a hores d’ara per damunt dels 1.100 euros mensuals. La tercera: el salari bàsic professional és avui de 1.080 euros bruts per 14 pagues. Tres dades, si voleu esparses, que això no obstant, no deixen de tenir connexió entre elles.

2. El govern d’Israel ha ordenat el bloqueig total –l’asfixia– sobre el territori de Gaza. Un bloqueig que, parcialment, mantenia des de fa 16 anys. A partir d’ara els seus habitants es quedaran sense aigua, llum ni aliments. Dit d’una altra manera: el govern d’Israel és a punt d’executar un genocidi a la franja de Gaza.

  • Dimecres 11 d’octubre de 2023

Els titulars de la jornada:
“L’aigua pujarà un euro per persona i mes a l’àrea de Barcelona” (El Periódico)
“Israel redobla l’ofensiva a Gaza mentre denuncia matances de Hamàs” (La Vanguardia)
“Israel avança cap a ‘una ofensiva completa’ a Gaza” (El País)
“Les claus de l’amnistia” (El Punt Avui)
“Israel intensifica els bombardejos a Gaza i ultima l’assalt” (Ara)

La desinformació i la intoxicació sobre el conflicte crònic entre Israel i Gaza (Hamàs) que ara viu el seu punt més àlgid, inunda les xarxes en un intent de cadascuna de les parts de dominar el relat. En aquest context moltes són les preguntes que ens fem i ben poques les respostes que obtenim. Però els fets són els que són i per més voltes que hi donem, el cert és que els drets dels palestins en la zona mai no han estat respectats ni protegits. Més aviat tot al contrari. I aquesta és una de les moltes causes que permeten entendre el perquè d’un conflicte que està lluny de resoldre’s.

  • Dijous 12 d’octubre de 2023

Els titulars de la jornada:
“Catalunya desencalla els projectes de renovables” (El Periódico)
“Israel desplega 300.000 soldats per a la invasió total de Gaza ” (La Vanguardia)
“Un govern de concentració a Israel prepara l’atac terrestre” (El País)
“Ja es truquen” (El Punt Avui)
“El nivell de català i castellà a l’ESO, el més baix en 10 anys” (Ara)
“Els jutjats per reformar” (Diari de Sabadell)

La dada no és gens fútil. A despit que el nivell de coneixements dels estudiants catalans comença a millorar quant a matemàtiques i anglès, el cert és que empitjora en català i castellà, segons destaquen les notes sobre competències bàsiques obtingudes el curs passat a 6è de primària i 4t d’ESO. Tot i que la mitjana de puntuacions, tant en català com en castellà supera ara els 70 punts sobre 100 (el llindar que el departament d’Educació considera “òptim”), en català, els 72,3 punts aconseguits suposen la dada més baixa de l’última dècada i, tanmateix, un retrocés amb relació al nivell de català del curs anterior que se situava en els 74,1 punts de mitjana. A tenir en compte que aquesta baixada de nivell arriba malgrat que el departament d’Educació comencés a aplicar ara fa un any en 800 centres, mesures per millorar-ne els resultats a les aules.

  • Divendres 13 d’octubre de 2023

Els titulars de la jornada:
“El 12-O de la cadet Elionor” (El Periódico)
“El bloqueig aboca 2,3 milions de palestins a una situació desesperada” (La Vanguardia)
“Israel colpeja a l’elit de Hamàs i agreuja el bloqueig a Gaza ” (El País)
“Fiscalitat a debat” (El Punt Avui)
“Israel reconeix els errors, però nega l’avís sobre els atacs” (Ara)

1. Israel s’està mostrant a hores d’ara com un botxí disfressat de víctima amb l’argument que no té cap més remei que respondre a l’atac rebut, talment com si es tractés d’una guerra que hagués començat dissabte passat i com si un Estat que es proclama democràtic pogués actuar com ho fa un grup terrorista, això és saltant-se totes les regles de joc. Per molt ferma que sigui la reprovació a Hamàs per la massacre comesa, no es pot oblidar de cap de les maneres que Israel no només no està complint amb les seves obligacions com a potència ocupant –que inclouen l’ocupar-se del benestar i de la seguretat de la població ocupada i que prohibeix la construcció de qualsevol assentament–, sinó que ha violat el dret internacional i els drets humans, com a mínim en tantes ocasions com els seus enemics. És d’aquesta manera, que sense gairebé dissimular-ho, ha acabat per establir un règim d’apartheid, és a dir de discriminació racial, ideològica o religiosa.

2. “Els atacs de Rússia contra la infraestructura civil, especialment l’electricitat, són crims de guerra. Tallar l’accés d’homes, dones i nens a l’aigua, l’electricitat i la calefacció amb l’arribada de l’hivern, són actes de pur terrorisme. I ho hem de dir així”. Són paraules d’Ursula von der Leyen, presidenta de la UE, pronunciades ahir a l’hora de qualificar l’actitud de Rússia contra Ucraïna i la d’Israel contra Hamàs. Crec que no cal afegir res més,

3. Consuelo Ordóñez, germana de Gregorio Ordóñez, regidor donostiarra del PP assassinat per ETA el 1995, va piulejar ahir després que, de nou se sentissin els crits contra Sánchez de “que te vote Txapote” que “els que segueixen entonant aquest dolorós i repugnant eslògan ho fan sabent el dolor que ens causa. Les víctimes de Txapote és l’última cosa que els importa, ni tan sols en saben els noms. Però què podem esperar amb l’exemple que reben alguns dels seus líders polítics”. Em sembla que es pot dir més alt però no pas més clar…

  • Dissabte 14 d’octubre de 2023

Els titulars de la jornada:
“Èxode i pànic a Gaza” (El Periódico)
“L’últimatum d’Israel estén el pànic en una Gaza sense escapatòria” (La Vanguardia)
“Milers de gazetís abandonen les seves llars per l’últimatum d’Israel” (El País)
“Estan lluny” (El Punt Avui)
“Èxode a Gaza” (Ara)
“Els preus dels lloguers bat el rècord històric” (Diari de Sabadell)

La població civil palestina de la Franja de Gaza no es pot convertir en moneda de canvi a causa de l’enfrontament entre Israel i Hamàs; una organització, aquesta darrera, considerada de caràcter terrorista per la UE i els EUA. L’ultimàtum de l’Exèrcit israelià perquè en qüestió de vint-i-quatre hores, 1,1 milions de persones abandonin casa seva al nord de la Franja i es desplacin al sud davant la imminència d’un atac –previsiblement una invasió terrestre– col·loca els habitants de la zona amenaçada no només davant d’una condició impossible de complir, sinó que a més els deixa en una situació de vulnerabilitat i desemparament que és incompatible amb l’obligació que com a potència ocupant, Israel té envers ells d’acord amb el dret internacional.

  • Diumenge 15 d’octubre de 2023

Els titulars de la jornada:
“Israel ordena intensificar la represàlia sobre Gaza” (El Periódico)
“L’èxode d’un milió de palestins deixa la porta oberta a l’atac d’Israel” (La Vanguardia)
“Emergència total a Gaza” (El País)
“L’alta tensió treu espurnes” (El Punt Avui)
“Espera terrorífica” (Ara)

Una de les sensacions que tinc aquests dies –i tant de bo només es tractés d’una meva sensació– és que la humanitat fem vots per anar directes cap a l’autodestrucció. Poc ens importen, o almenys això és el que sembla si ens atenim als nostres comportaments que més enllà dels desastres que es deriven dels conflictes bèl·lics que tendeixen a créixer, els efectes que del canvi climàtic s’estan derivant. Preferim, com gairebé sempre, mirar cap a una altra banda i aplicar aquell vell principi del “qui dia passa, any empeny”…

  • Dilluns 16 d’octubre de 2023

Els titulars de la jornada:
“Mobilització diplomàtica pels civils de Gaza” (El Periódico)
“Els EUA intenten per tots els mitjans l’extensió de la guerra” (La Vanguardia)
“La UE i els EUA insten a Israel a protegir els civils de Gaza” (El País)
“Entre l’èpica i la realitat” (El Punt Avui)
“Diplomàcia per evitar que el conflicte s’estengui a la regió” (Ara)

1. L’esperada i anhelada pluja sembla que finalment ha arribat i amb ella també els dies de tardor, així com els problemes de mobilitat de sempre associats a la pluja. És un clàssic. Només cal que caiguin quatre gotes perquè aflorin els dèficits que patim, també quant a mobilitat.

2. La pluja, però, no ha arribat sola i així avui sabrem més del contingut de l’anomenat acord de claredat, la proposta estrella del president Aragonès amb la intenció de resoldre el conflicte que es dona entre Catalunya i la resta de l’Estat. La reacció dels partits catalans a aquesta proposta és previsible per haver estat anunciada fins i tot abans de conèixer-ne el detall. Junts i la CUP creuen que no és una proposta potent. Els socialistes opinen que amb la proposta no es fa més que retornar a un escenari de “ruptura” del qual ja se’n coneixen les conseqüències. Els Comuns, malgrat que la idea no els desagrada del tot, opinen que el president en fa un ús “partidista”.

3. I mentre discutim si són llebrers o perdiguers, els dies van passant i les negociacions de cara a garantir la investidura de Sánchez com a president es compliquen. I que ningú no s’enganyi, d’unes noves eleccions se’n pot derivar un panorama completament diferent a l’actual i una regressió quant a drets i llibertats. I aquí ho deixo escrit, per si de cas!

  • Dimarts 17 d’octubre de 2023

Els titulars de la jornada:
“Els experts alerten de l’augment de l’addicció al sexe en menors” (El Periódico)
“Gaza viu les pitjors hores mentre l’ajut continua bloquejat” (La Vanguardia)
“El bloqueig de Gaza deixa els hospitals a un pas del col·lapse ” (El País)
“A l’escocesa” (El Punt Avui)
“Israel barra el pas a l’ajuda urgent des de la frontera egípcia” (Ara)
“Mòbils no, gràcies!” (Diari de Sabadell)

Avui fa 37 anys de la nominació a Lausana de Barcelona com a ciutat seu dels Jocs Olímpics de 1992. Eren altres temps. Només la unitat d’acció entre partits i institucions al voltant d’un projecte potent que havia de transformar la ciutat i el país, el va fer possible, a despit de les recances d’algunes persones. Eren temps –que com vaig escriure llavors– en els quals Pasqual Maragall exercia de president de Barcelona, mentre que Jordi Pujol es limitava a fer d’alcalde Catalunya. Dos personatges certament singulars (Maragall i Pujol), amb dues mirades diferents i dues concepcions de país ben poc coincidents. La passió de Maragall era Europa. Una Europa que es movia des de les seves bases fins a fer una Europa federal. Les bases eren les regions, la coneguda Europa de les regions. Però no pas només. Era l’Europa de les ciutats i l’Europa de la gent…, dels ciutadans. Si es té en compte aquest profund projecte, no sorprèn tant per una banda s’unís en una agenda internacional amb líders mundials com Havel, Prodi, Tabaré Vázquez, Sampaio, Mandela, Gorbatxov, i per l’altra estigués en contacte estret amb els veïns del Turó de la Peira, les associacions de veïns per a l’eliminació del barraquisme, els moviments d’“Aquí hi ha gana!” als barris de Ciutat Vella. Aquest disseny humà portà Maragall a deixar l’alcaldia de Barcelona el setembre del 1997 per a dur a terme, a les facultats d’Economia i d’Arquitectura de la Università degli Studi Roma Tre, la direcció –durant el curs acadèmic 1997/98– del projecte de recerca “Regions i ciutats d’Europa”. Els treballs resultants d’aquest projecte es publicaren en l’obra l’”Europa Pròxima” que contenia tres capítols: “L’Europa de les regions, de les ciutats i de la ciutadania”, “Europa: sistema de ciutats” i “El “model Barcelona”. Davant la magnitud d’aquest projecte i proposta, Pujol no solament s’hi va oposar per tots els mitjans al seu abast, sinó que a més va fer tot el possible per soscavar el prestigi i l’admiració que Maragall despertava arreu.

  • Dimecres 18 d’octubre de 2023

Els titulars de la jornada:
“Un bombardeig causa centenars de morts en un hospital de Gaza” (El Periódico)
“Un bombardeig causa centenars de morts en un hospital de Gaza” (La Vanguardia)
“Matança en un hospital de Gaza” (El País)
“Matança en un hospital de Gaza” (El Punt Avui)
“Massacre de mig miler de palestins a Gaza en un hospital ple de civils” (Ara)

Israel ha caigut en la trampa que li va parar Hamàs amb l’atac terrorista d’ara fa 10 dies. I tot perquè la resposta d’Israel, lògica des d’un estricte punt de vista de legítima defensa, ha estat desmesurada fins al punt que amb l’excusa de “decapitar” Hamàs, està sotmetent a la població gazenca a un setge total, la qual cosa impedeix l’arribada a Gaza de cap mena d’ajut humanitari i, menys encara, l’obertura d’un corredor humanitari. Amb aquesta actitud que vulnera el dret internacional i que es contradiu de ple amb l’obligació que com a potència ocupant li correspon de garantir la protecció de la població civil, Israel ha posat en qüestió la seva imatge alhora que està tensant el precari equilibri internacional que plana sobre la zona. És en aquest context, que l’explosió ahir d’un artefacte a l’hospital més important amb el qual Gaza compta fent més de 500 morts, ha fet créixer l’abast i dimensió d’un conflicte que mai es resoldrà per la força de les armes.

  • Dijous 19 d’octubre de 2023

Els titulars de la jornada:
“Aval a Israel i auxili a Gaza” (El Periódico)
“Biden s’alinea amb Israel i se’n va sense resultats diplomàtics” (La Vanguardia)
“Biden avala la versió israelita sobre la matança de l’hospital ” (El País)
“Corredor humanitari” (El Punt Avui)
“L’atac a l’hospital encén el món islàmic” (Ara)
“Clàssics que tornen” (Diari de Sabadell)

1. Biden viatja a Israel. Resultat: ras i curt, fracàs de la diplomàcia dels EUA. Cap acord substancial d’una visita que vist el resultat, Biden es podia haver estalviat. Les coses s’han de dir pel seu nom. De què serveix, sinó, pactar només l’obertura d’un corredor humanitari –amb condicions, a més, difícils de complir– per autoritzar el pas de 20 camions d’ajut humanitari al dia quant el mínim que caldria que arribessin a Gaza per atendre les necessitats més peremptòries de la població civil, és d’un mínim de 100 camions diaris, segons Nacions Unides?

2. L’escriptor, poeta, filòsof i assagista francès Paul Valéry (1871-1945) va escriure amb encert que “la guerra és una massacre entre persones que no es coneixen en profit de persones que si que es coneixen però que no es massacren”.

3. “No hi ha cap altra ruta per a la independència que no sigui la d’un procés legal i democràtic. Aquesta és l’única manera d’arribar a ser independents. No només l’única via, sinó la que reconeix la resta del món”, va dir Humza Yousaf, ministre principal escossés, durant el congrés del seu partit dissabte passat a Dundee. I va afegir que “si l’SNP (Scotland National Party) guanya [a Escòcia] les eleccions [generals] britàniques, la ciutadania haurà parlat. I això ens impulsarà a sol·licitar negociacions amb el Govern del Regne Unit per fer efectiva, democràticament, la idea que Escòcia es converteixi en una nació independent”. Aquí ho deixo escrit el mateix dia que Pere Aragonés ha anat al Senat per plantar cara als senadors, senadores i presidents de Comunitat Autònomes governades pels populars amb –o sense– l’aliança amb Vox, en defensa de l’amnistia com a pas primer per obrir el camí cap al referèndum d’autodeterminació.

  • Divendres 20 d’octubre de 2023

Els titulars de la jornada:
“Aragonès avisa: l’amnistia és només “el punt de partida” ” (El Periódico)
“Gaza rep més bombes mentre espera una ajuda que no arriba ” (La Vanguardia)
“Aragonès veu l’amnistia com a punt de partida d’un referèndum pactat” (El País)
“L’amnistia al Senat” (El Punt Avui)
“Aragonès defensa al Senat l’amnistia com a punt de partida” (Ara)

Escolto el conseller estat de la Generalitat de Catalunya, Santi Vila, entrevistat per la SER Catalunya. De les moltes coses que explica, totes elles plenes de sensatesa, en destaco que, segons ell, l’error major que es va cometre el 2017 va ser el d’abandonament de la política en favor de l’acció al carrer.

  • Dissabte 21 d’octubre de 2023

Els titulars de la jornada:
“Israel dissenya una ofensiva en tres fases per acabar amb Hamàs” (El Periódico)
“La tensió creix al nord d’Israel pels atacs de Hizbul.lah” (La Vanguardia)
“Israel anuncia un pla en tres fases per acabar amb Hamàs” (El País)
“Cafè en companyia” (El Punt Avui)
“Puigdemont comunica a la cúpula de Junts que li toca moure fitxa al PSOE” (Ara)
“Habitatge per frenar els lloguers” (Diari de Sabadell)

Hi ha dies especials en els quals les emocions estan a l’ordre dia. Ahir va ser-ne un d’aquests. I és que el jorn començà al matí amb la culminació del treball que durant cinc anys hem portat a terme un grup d’entitats sabadellenques del tercer sector social, que ens ha conduït fins a la constitució de l’Associació de la Plataforma Vàlua que agrupa a 25 entitats.  Comença, a partir d’ara, una nova etapa de la Plataforma, etapa que, d’una banda, ha de contribuir a enfortir les entitats que en formem part, a conèixer-nos millor, a establir sinergies entre nosaltres i, sobretot, a prestar una millor atenció i servei a les persones i famílies que es troben en situació de vulnerabilitat. Els reptes que tenim al davant són copiosos i els anirem superant de la mateixa manera que hem anat superant els que fins ara se’ns han anat plantejant. I de l’altra, ha de servir per enfortir la relació de l’Associació amb les administracions en el marc de la co-governabilitat i de la co-responsabilitat que sempre hauria de presidir la nostra acció social.

Les emocions, però, havien de continuar a la tarda amb la trobada que en ocasió de la jubilació de l’Emília Bordoy, tinguérem un grup de persones politècniques convocades pels rectors estats de la UPC, Jaume Pagès i Antoni Giró, amb els quals l’Emília havia treballat des de les diverses responsabilitats que en cada moment li foren confiades. Va ser un acte entranyable durant el qual afloraren –com sol passar en aquest tipus de trobades– records a dojo. L’Emília, amb qui jo vaig tenir la sort de compartit vuit anys de feina, va ser una excel·lent companya de treball. M’atreveixo a escriure que fins i tot va ser la millor companya de treball que vaig arribar a tenir al llarg de tota la meva vida professional. Molta sort, Emília, en aquesta nova etapa vital que ara comences…!

  • Diumenge 22 d’octubre de 2023

Els titulars de la jornada:“El cost i la xarxa de recàrregues frenen el cotxe elèctric” (El Periódico)
“La cimera per la pau no frena l’escalada bèl·lica entre Israel i Hamàs” (La Vanguardia)
“La cimera d’Egipte exhibeix la impotència per frenar la guerra” (El País)
“Sobreviure a l’abús” (El Punt Avui)
“Miró – Picasso, compromís per la pau” (Ara)

“Quan els rics fan la guerra, són els pobres els que moren”. Ho va escriure amb encert el filòsof, professor universitari, crític literari i escriptor francès Jean Paul Sartre (1905-1980). Israel, país ric, té dret a la seva legítima defensa. Al que no té cap dret l’Estat d’Israel és vulnerar els drets humans que assisteixen als palestins, a no respectar el dret internacional, i a negar-los l’accés a l’ajut humanitari. Menys encara a expulsar-los de les seves terres. D’això se’n diu genocidi…

  • Dilluns 23 d’octubre de 2023

Els titulars de la jornada:
“La guerra d’Israel i Hamàs revifa l’amenaça gihadista a Europa” (El Periódico)
“La tensió entre els EUA i l’Iran creix mentre Israel frena l’entrada a Gaza” (La Vanguardia)
“Israel recrua l’ofensiva a Gaza i colpeja Cisjordània” (El País)
“Més bombardejos” (El Punt Avui)
“Ajuda intermitent mentre s’intensifiquen els bombardejos” (Ara)

No comença gaire bé la setmana. Ni aquí ni allà. Però sobretot a allà on les possibilitats que s’incrementi la tensió a l’Orient Mitjà arran la guerra entre Hamàs i Israel, augmenta cada dia que passa. De res serveixen, de moment, els intents de la diplomàcia per frenar un conflicte que corre el risc d’estendre´s més enllà dels límits geogràfics en els quals a hores d’ara es mou.

Aquí, continua la incertesa quant a la investidura de Sánchez, a la vegada que de nou pren aire la possibilitat d’unes noves eleccions generals el proper gener. Clar que com molt bé sabem, en política, el ‘no’ rotund acostuma a ser el pas immediatament anterior al ‘sí’ incondicional.

  • Dimarts 24 d’octubre de 2023

Els titulars de la jornada:
“Foment aposta per allargar la pista del Part sobre la Ricarda” (El Periódico)
“PSOE i Sumar ultimen el pacte per formar un altre govern de coalició” (La Vanguardia)
“PSOE i Sumar negocien la setmana laboral de 37,5 hores” (El País)
“Unitat civil pel català” (El Punt Avui)
“Foment proposa una pista elevada per sobre de la Ricarda” (Ara)
“Recta final” (Diari de Sabadell)

Hi ha dies que em costa molt escriure alguna cosa coherent i oportuna davant tot el què està passant. I avui és sens dubte un dia d’aquests. Ho confesso sense ambages. I és que potser allò que m’està passant a mi però també a moltes persones com jo, és el mateix què li passa a Xavier F. Domènech quan en una piulada escriu: “Estic cansat. Molt cansat. Cansat de veure com en l’esgarrifós tapís de la història contemporània es segueixen teixint capítols cada cop més tràgics amb les llàgrimes i la sang dels innocents atrapats en conflictes sense principi i final”.

  • Dimecres 25 d’octubre de 2023

Els titulars de la jornada:
“Sánchez i Díaz segueixen suman” (El Periódico)
“El PSOE i Sumar rubriquen un pacte social que encara no té majoria” (La Vanguardia)
“PSOE i Sumar cierran su pacto para reeditar la coalición” (El País)
“Acord supeditat” (El Punt Avui)
“Israel llança 400 atacs sobre Gaza en un sol dia” (Ara)

Escrivia abans d’ahir aquí mateix que no començava bé la setmana. No començava bé a allà, atès que el conflicte de l’Orient Mitjà empitjorava i empitjora cada dia que passa. Un conflicte que dit sigui de passada, ha aconseguit tapar-ne mediàticament un altre que tenim a tocar i del qual ben poc se’n parla a hores d’ara. M’estic referint, òbviament, a la invasió a Ucraïna per part de Putin. “Un clau treu a un altre clau” deia la meva àvia. El cas és, però, que a Israel s’està consolidant el genocidi que s’està cometent sobre els palestins. Avui mateix hauran de tancar tres hospitals de la franja de Gaza per manca de combustible, la qual cosa comportarà la mort de centenars de persones que no podran ser ateses. El bloqueig de la franja continua i els civils que hi perden la vida es multipliquen.

I aquí, al nostre país, s’està vivint de nou escenes dignes del Dragon Khan, amb pujades i baixades sense límit i amb canvis subtils en el llenguatge dels polítics que modifiquin constantment els seus posicionaments. Clar que el “rien ne va plus!” s’acosta sense que a hores d’ara es pugui saber encara si la investidura de Sánchez serà o no possible.

  • Dijous 26 d’octubre de 2023

Els titulars de la jornada:
“Israel veta l’ONU per criticar la guerra com a resposta a Hamàs” (El Periódico)
“El Cercle d’Economia dona suport a l’amnistia, però posa condicions” (La Vanguardia)
“L’ONU aguanta el pols amb Israel per l’ocupació a Gaza” (El País)
“El món ens compra” (El Punt Avui)
“Israel desafia a l’ONU” (Ara)
“ZBE a la sabadellenca” (Diari de Sabadell)

La polarització entre dreta/dreta extrema, centre i esquerra és evident. Només cal observar la deriva del PP juntament amb Vox que, a banda del retrocés en drets i llibertats allà on governen, fan front comú per això mateix a qualsevol mesura tendent al reforçament de la democràcia; reforçament que necessàriament passa per l’adequació de la política –de les polítiques– als moments pels quals travessa el país. El d’allà i el d’aquí. La dreta/dreta extrema haurien de saber que l’immobilisme no acondueix a enlloc. Molt al contrari. Només des de l’obertura de pensament –una capacitat poc donada en el sistema dreta/dreta extrema– és possible acarar els problemes més candents als quals cal fer front sense dilació. Escric això pensant en la tergiversació que per part de la dreta/dreta extrema s’està fent del concepte amnistia. Un recurs excepcional –el de l’amnistia– a aplicar en situacions excepcionals com les actuals per avançar cap a un model d’Estat que estigui d’acord amb la realitat actual. I és que tot i l’esgarrifosa campanya en contra que n’està fent la dreta/dreta extrema, en el fons, l’amnistia, no deixa de ser una mesura que es fa ressò de la realitat política. El procés s’ha acabat, almenys com l’hem conegut fins ara. I, precisament per això, una mesura com la de l’amnistia vindria a sancionar la possibilitat –oportunitat– de deixar enrere la fase crítica per la qual travessem i, alhora, possibilitar una agenda política dels partits independentistes protagonistes que estigui fora de les coordenades que han caracteritzat la política catalana durant la darrera dècada.

  • Divendres 27 d’octubre de 2023

Els titulars de la jornada:
“El Cercle d’Economia demana un pacte ampli que recolzi l’amnistia” (El Periódico)
“Israel obre la porta a l’ofensiva terrestre amb una incursió armada a Gaza” (La Vanguardia)
“La UE demana una ‘pausa’ a Gaza i una conferència de pau” (El País)
“Fora de la Llei” (El Punt Avui)
“El Clínic proposa prohibir la marihuana als menors de 26 anys” (Ara)

S’acompleixen avui sis anys de la DUI (Declaració Unilateral d’Independència) pel Parlament de Catalunya, declaració que no es va fer efectiva. Causalment no hi ha previst cap mena d’acte –institucional o no– en record i/o reivindicació d’aquell dia i d’aquell fet, la qual cosa em porta a concloure que malgrat les conseqüències polítiques i judicials que de l’1-O i de la DIU se’n derivaren, els fets i el temps posen de relleu que estem allà on abans estàvem, amb la diferència que han passat sis anys i que ens trobem a les portes d’una investidura que, cas de fracassar, podria portar-nos de nou pel pedregar que a enlloc condueix.

  • Dissabte 28 d’octubre de 2023

Els titulars de la jornada:
“440.000 casos de pederàstia a l’Església dspanyola” (El Periódico)
“El Defensor del Poble xifra en més de 400.000 les víctimes d’abusos a l’Església” (La Vanguardia)
“Abusos en l’Església: 440.000 víctimes” (El País)
“Capital biotecnològica” (El Punt Avui)
“440.000 víctimes d’abusos sexuals de l’Església espanyola” (Ara)
“Setge als patinets” (Diari de Sabadell)

Llegeixo que en els darrers 30 anys, Catalunya ha deixat perdre més de la meitat de la superfície dedicada al conreu de producte d’horta, la qual cosa comporta que per tal de satisfer la demanda dels consumidors, s’hagi de recórrer a buscar aquests productes a Múrcia, Andalusia i sobretot a Navarra. La dada, que es va fer pública durant el I Congrés de l’Horta a Catalunya que se celebrà dimarts passat a Castelldefels (Baix Llobregat), a més de convidar a la reflexió i preguntar-se sobre el perquè de les 18.000 hectàrees dedicades a l’horta de fa uns anys, hem passat a les actuals 9.000. I això passa en un moment en el qual, d’una banda, la Unió Europea insisteix en el fet que cal incentivar i promoure el consum de proximitat, sostenible i de quilòmetre zero. De l’altra, que a Catalunya es consumeixen més productes hortícoles que no pas fa uns anys i que per tant ens fa més dependents. Les causes d’aquest estat de coses es deu a la pèrdua de rendibilitat del sector que al seu torn ha comportat la manca d’un relleu generacional. La conclusió és fàcil: l’horta a Catalunya requereix d’una urgent modernització amb la incorporació de nous sistemes de cultiu, alhora que del suport decidit de les administracions públiques quant a la promoció del producte local, una implicació que ara és encara pobra.

  • Diumenge 29 d’octubre de 2023

Els titulars de la jornada:
“Sánchez defensa l’amnistia per poder formar Govern” (El Periódico)
“Sánchez defensa l’amnistia per governar en interès d’Espanya” (La Vanguardia)
“Israel anuncia que la guerra a Gaza serà ‘llarga i difícil’” (El País)
“Valtònic torna a casa” (El Punt Avui)
“Sánchez defensa l’amnistia davant del PSOE” (Ara)

1. Vaja per Déu! Qui ho havia de dir que arribaria un dia en el qual veuríem a Putin erigint-se en màxim defensor de la població civil de Gaza. I és que el president rus proposa ara com a solució del conflicte que es viu entre israelians i palestins, aplicar la solució dels dos Estats. Hamàs s’ha afanyat a aplaudir l’actitud del Kremlin així com els esforços que esmerça per tal que cessin els “crims d’Israel que compten amb el suport d’Occident”. Casualment, Putin apareix ara com a defensor dels gaziencs davant dels excessos d’Israel que es miri com es vulgui no tenen cap mena de justificació si no és per acabar amb els palestins i ocupar els seus territoris de Gaza i Cisjordània. Ho fa però, talment, com si res no passés a Ucraïna. Certament, també les guerres, fan estranys aliats i, a voltes, les coses acaben per tenir més explicacions que no pas les que a primer cop d’ull podrien semblar… Temps al temps.

2. “Tant de bo es produeixi la investidura de Pedro Sánchez, perquè significarà que haurem avançat molt nacionalment i socialment com a país. Significaria que tenim una llei d’amnistia, que haurem avançat en temes socials, reduït el dèficit fiscal, tindríem millores i traspassos de Rodalies, estaríem pel camí d’exercir l’autodeterminació”. Són paraules de Carme Forcadell dites a la SER Catalunya que han conclòs amb una afirmació contundent “vull que hi hagi una investidura”.

  • Dilluns 30 d’octubre de 2023

 Els titulars de la jornada:
“Alcaldes de l’àrea de BCN insten a revisar el finançament” (El Periódico)
“Els municipis catalans aproven fortes pujades d’impostos” (La Vanguardia)
“Israel envia més tropes a Gaza després d’una dura ofensiva aèria” (El País)
“El món rural es fa sentir” (El Punt Avui)
“Soldats israelians i milicians de Hamàs ja lluiten dins de Gaza” (Ara)

Ho he escrit aquí mateix en altres ocasions. Israel té dret a defensar-se. Tot el dret. De la mateixa manera que té l’obligació de fer-ho respectant el marc del dret internacional. Un dret que exigeix distingir entre objectius civils i militars, la qual cosa no està fent Israel. A despit que provocar víctimes civils no sigui per si mateix un crim de guerra, sí que ho és quan les teòriques víctimes civils previsibles que es deriven d’atac a un objectiu militar són desproporcionades, com és en aquest cas. D’aquí que l’ONU parli de crims de guerra a l’entendre que els bombardejos i el bloqueig als quals Israel té sotmès Gaza, són desproporcionats i inacceptables. Israel hauria de saber que reduir Gaza a un munt de runes, potser evitarà riscos a curt termini, però no pas a mig i llarg termini.

  • Dimarts 31 d’octubre de 2023

Els titulars de la jornada:
“El PSOE encarrila el pacte amb Junts” (El Periódico)
“La cita del número tres del PSOE amb Puigdemont acosta la investidura” (La Vanguardia)
“La reunió entre Puigdemont i el PSOE acosta la investidura” (El País)
“Paritat de cine” (El Punt Avui)
“Puigdemont i el PSOE ultimen un acord a Brussel·les” (Ara)
“Rècord de casos de violència de gènere” (Diari de Sabadell)

Plantejament, nus, desenllaç. Aquest és l’esquema clàssic que s’aplica en qualsevol representació teatral i que el director té molt en compte de respectar. Aquest és també el plantejament estratègic que des de la política s’ha seguit en el decurs d’aquestes darreres setmanes de negociacions entre partits i sota les indicacions dels director, amb l’objectiu de garantir la investidura de Pedro Sánchez com a president del Govern. Hi haurà qui dirà que per arribar fins aquí no calia haver fet tant soroll ni tampoc haver perdut –els uns i els altres– tants llençols en la bugada. Hi haurà qui creurà que calia fer aquest llarg camí per recompondre posicions i posicionaments que ara, cadascun dels actors principals de la trama, hauran d’explicar a les seves bases respectives amb el risc evident d’algunes trencadisses. Sigui com sigui, el mes acaba amb un dia fred climatològicament parlant, però amb l’escalf de saber que gairebé amb tota seguretat, la setmana vinent hi haurà sessió d’investidura a partir de la qual començarà un nou, llarg i costerut camí gens fàcil de recórrer, però que en qualsevol cas serà una oportunitat que no es pot deixar perdre, d’abordar ­–per resoldre– els conflictes territorials que es donen a Espanya i molt especialment el que afecta a Catalunya.