Qui ho havia de dir! Ara resulta que els terrassencs són la causa de la manca d’unitat que afecta als partits polítics sabadellencs que no són capaços de fer un únic acte institucional amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya. Suposo que qui més qui menys haurà seguit la suggerent i enriquidora picabaralla entre ERC i CiU en què els primers acusen als segons d’haver organitzat un acte de partit al Racó del Campanar i els segons acusen als primers d’haver fet ostentació de la seva bandera en un acte que es pretenia unitari, convocat per l’Ajuntament de Sabadell al Parc Catalunya. Tot plegat no tindria més rellevància que la d’una trifulga entre partits si no fos, d’una banda, perquè ambdues formacions polítiques formen part amb els socialistes d’un mateix equip de govern al seu torn convocant de l’acte; de l’altra, pels arguments que CiU ha exhibit a l’hora de justificar la convocatòria del seu acte al Racó del Campanar i que es fonamenten –agafeu-vos fort que venen corbes!– en el fet que el 1714, ni l’indret ni la palmera del Parc Catalunya (si aquesta existia!), formaven part de Sabadell ja que pertanyien al terme municipal de Sant Pere de Terrassa! És per aquesta gens banal raó que CiU considera que el Racó del Campanar entronca molt millor que no pas el Parc Catalunya amb els més preuats valors històrico-culturals sabadellencs…

Gràcies a la trifulga, els sabadellencs haurem descobert que els terrassencs es troben en el fonament d’alguns dels nostres desencontres i que el Parc Catalunya –només ens faltava saber això!– està marcat per l’estigma de la seva pretèrita pertinença a Sant Pere de Terrassa. Hi ha algú capaç de dir-la més grossa…!

Publicat a El 9 Nou, el 14 de setembre de 2000