Certament, això que popularment coneixem com la xarxa (o Internet) s’està posant cada vegada més complicat i difícil. Ho diuen els internautes, ho asseguren els experts i ho constaten els que cada dia naveguen -i mai tant ben emprada l’expressió- pel ciberespai a la recerca d’informacions, de materials o del què sigui. Però no per això és menys cert que també en qualsevol altre ordre de la vida les coses són igualment cada vegada més complicades i complexes. Només cal llegir sinó diaris o escoltar tertúlies i informatius de ràdio o veure programes de televisió… No cal donar-hi més voltes. El món se’ns ha fet petit de tant globalitzat i per això, a cada instant o a partir de cada nou avenç, descobrim que hi ha coses que no ens agraden. D’aquesta realitat ens n’adonem ara perquè, abans, ni tan sols sabíem que existien. I ja se sap que, com diuen els castellans, “ojos que no ven, corazón que no siente”.
Si acceptem que tot plegat és així –que sens dubte ho és–, no ens ha de sorprendre massa allò que s’esdevé al ciberespai capaç d’apropar-nos ràpidament a gran quantitat de materials, alguns bons i d’altres no tant bons, tal com passa en la vida real mateixa. I si, com deia aquell, la ciutat és un milió de coses, la xarxa no n’és pas una excepció i ella sola ha aconseguit multiplicar aquest milió de coses per un altre milió, possibilitant que coneguem noves possibilitats d’informació i que realitzem operacions més o menys útils o inútils, més o menys creïbles o increïbles…
Comptat i debatut. No es pot blasmar contra la xarxa, perquè, el problema no es troba pas en ella mateixa sinó que més aviat rau en les persones i en els col•lectius que se’n valen i l’utilitzen i, per extensió, en la societat que entre tots anem bastint. Fóra de guió queda el voler carregar la responsabilitat a l’espai cibernètic i exigir-li que es respectin les més elementals normes de respecte i de convivència quan no som capaços que siguin respectats en la vida real. I si a la societat es produeixin atemptats contra les llibertats i contra l’ordre democràtic no ens hauria d’estranyar que a la xarxa també passi. Tot plegat perquè ningú no pot oblidar que l’espai cibernètic no és més que el mirall que retorna la imatge d’allò que és la societat. Ni més. Ni tampoc menys.
Potser cal recordar novament que la tècnica i les tecnologies no són, per elles mateixes, ni bones ni dolentes. En tot cas som les persones qui les acabem fem bones o dolentes.
Publicat a El Periòdic d’Andorra, el 21 de setembre de 2000
Comentaris recents