Dues són com a mínim les característiques que des del meu punt il·lustren perfectament algunes de les moltes diferències a establir entre els mitjans de comunicació d’àmbit local i comarcal –entesos en la seva globalitat de premsa escrita, premsa i canals digitals, ràdio i televisió…– i els d’àmbit i difusió més àmplia. La primera característica té a veure amb el fet que és des dels mitjans de comunicació locals i comarcals des d’on es fa un periodisme de proximitat; un periodisme que ens parla del nostre entorn territorial més immediat; un periodisme que explica i dóna notícia del què s’esdevé prop nostre i explica com és i com es comporta i respon una col·lectivitat determinada davant cada circumstància i moment; un periodisme a través del qual ens podem descobrir, tant en allò en què som forts com en allò en què no ho som tant. La segona característica es fonamenta en el fet que els mitjans de comunicació locals i comarcals actuen com a una autèntiques escoles de formació de periodistes pel simple fet que la notícia, l’actualitat, per poder-la explicar millor, cal viure-la en directe i no pas esperar que ens arribi a la redacció després d’haver passat per filtratges interessats. És des del periodisme local i comarcal que es potencia un dels valors que al meu entendre s’han perdut en l’exercici de la professió periodística: l’afany, el nas, per buscar la notícia, contrastar-la i esbrinar els qui, els quès, i sobretot els per quès darrera seu s’amaguen. Tanmateix no podem oblidar que és des dels mitjans de comunicació local i comarcal que s’escriu a diari una part important de la història de Catalunya.

Un recent estudi promogut per l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal (organisme que agrupa a la majoria d’empreses editores d’aquesta tipologia de premsa en català), la premsa local i comarcal en el seu conjunt lidera a hores d’ara els rànquings d’audiència a casa nostra amb un total d’1,1 milions de lectors mensuals en paper i més de 5 milions d’usuaris únics a Internet. Unes audiències que corroboren no només l’interès de la ciutadania per allò que expliquen els mitjans de comunicació escrits i digitals de proximitat sinó que ens parla de la qualitat del servei que aquests mitjans presten a la comunitat que els acull.

Però tot això no pot amagar que la premsa local i comarcal s’ha d’enfrontar diàriament al repte de la seva supervivència econòmica en un món cada vegada més intercomunicat dominat pels grans grups mediàtics. Un món en el que les notícies viatgen a velocitat de vertigen per les xarxes socials sense que això sigui sinònim d’una millor informació. Clar també que d’un repte en sorgeix sempre una oportunitat. És així com la premsa local i comarcal no pot menystenir l’oportunitat que li brinda l’oblit –per no dir el maltractament– que des dels grans mitjans es fa de la informació de proximitat si fem exclusió de la que es genera des de les grans capitals, seu dels mitjans d’abast i difusió nacional o estatal.

Serveixin aquestes reflexions de començaments d’una primavera que se’ns presenta altament moguda metereològicament –però també políticament i mediàticament–, per a felicitar la nova etapa d’un Diari de Sabadell totalment renovat en el fons i en la forma, que, en només un any (avui se n’acompleix el primer aniversari), s’ha fet creditor de reconeixements gens menyspreables: d’una banda el Premi d’investigació Ramon Barnils edició 2018 (per la qualitat periodística); de l’altra dues distincions vingudes dels EUA (els Awards of Excellence de la Society for News Design) que premien la forma com la informació és presentada a l’audiència.

Per molts anys!