Ahir, 14 d’abril, es publicava aquí mateix un relat biogràfic sobre qui fou un lluitador antifranquista i destacat dirigent socialista sabadellenc, Manuel Garriga i Miralles (1937-2003). El relat, signat per Antonio Santamaría, es basa en fons documentals. El resultat un text que fa justícia a una persona que per no haver estat ‘guanyadora’ ha passat gairebé de puntetes per la història política i social d’àmbit local. Però en el relat biogràfic de Santamaría s’explica un passatge, que per no ajustar-se als fets, em veig en la precisió d’aclarir, tal com ja ho vaig fer en una ponència que vaig presentar a la Fundació Bosch i Cardellach l’any 2005 i en un treball publicat a la revista Quadern (núm. 156, estiu del 2006).

Es tracta del passatge que pren com a referència una entrevista que el periodista Jaume Valls i Vila va fer-li a Garriga quan aquest es trobava en el tram final de la seva vida a causa d’un càncer de pulmó. L’entrevista es publicà a la revista Arraona (núm. 26 de 2002) i en ella Garriga relata un afer esdevingut poc abans de les eleccions municipals de 1983, del que en fa responsable, erròniament, al periodista Pere Font Grasa i al Diari de Sabadell per la seva difusió.

El cas és que en un despatx de l’agència EFE de la tardor de 1982 s’explicava que una treballadora del servei de neteja municipal havia estat apunyalada pel seu marit. La causa, segons EFE, la gelosia del marit per la relació sentimental que suposadament Manuel Garriga, llavors tinent d’alcalde d’Economia i Finances de l’Ajuntament de Sabadell, mantenia amb ella. La noticia va córrer com un reguer de pólvora per la ciutat sense que en cap moment es confirmés l’apunyalament i, menys encara l’hipotètic mòbil. Davant la falsedat de la notícia, Garriga intentà per tots els mitjans que l’Agència EFE (que llavors dirigia el periodista Roger Jiménez) fes un desmentiment del despatx d’agència que, en origen, atribuïa al seu corresponsal a Sabadell. L’error de Garriga en aquells moments va ser no interposar una demanda judicial al creure en les paraules de Jiménez que li va prometre el compensaria més endavant amb una entrevista en profunditat que mai no es va arribar a fer. Quan Garriga explicà els fets al periodista Jaume Valls i Vila, cometé l’error greu de canviar autoria de la noticia i mitjà de difusió.

Sigui com sigui, la noticia falsa tingué conseqüències fulminants en la trajectòria política de Garriga al ser aprofitada pels seus adversaris de partit per defenestrar-lo com a cap de llista del PSC en les eleccions municipals de 1983.

Aquests són els fets tal com es varen produir i que les hemeroteques demostren. Ni el Diari de Sabadell ni el que havia estat el seu redactor en cap Pere Font Grasa (que en el moment dels fets feia mesos que no estava vinculat al diari), res no hi tingueren a veure.

Al Cèsar el què és del Cèsar.

Publicat a iSabadell, el 15 d’abril de 2017.

________

(*) Aquesta versió no coincideix fil per randa amb la publicada ja que conté l’observació que em va fer arribar el Pere Font Grasa en el sentit que en el moment dels fets, ell ja no formava part de la plantilla del Diari de Sabadell