No està gens, però que gens malament que en acabar les vacances d’estiu ens arribi, als sabadellencs, santquirzetencs i sentmenatencs, la Festa Major. La ‘rentrée’ es fa així més suportable i el cos, encara una mica anquilosat i rovellat, ho agraeix d’allò més. Més enllà del valor afegit d’una nova data en vermell en el calendari laboral, la Festa Major de Sabadell –com també la de Sant Quirze del Vallès i la de Sentmenat– és una excusa magnífica pel retrobament amb els amics, justament quan l’estiu anuncia que té els dies comptats i que aviat farà mutis pel foro.

Des de fa ja uns anys, les Festes Majors han recuperat l’esplendor i la participació ciutadana que els havia estat característic i que perderen en els anys de la dictadura. Torna a ésser habitual, fins i tot, que veïns d’un municipi es traslladin a una població propera per a seguir els actes de la seva Festa Major. Es el cas, sense anar més lluny, que es dona amb la de Sabadell, en la qual els concerts i recitals programats en el Parc Catalunya convoquen i reuneixen una gran munió de ciutadans de dins i de fora del terme municipal.

La Festa Major és, doncs, una bona excusa per a retrobar-se amb els amics, però també per a gaudir de la festa i fer gresca i tabola. I per a conèixer una mica més cada racó de la ciutat que ens aixopluga. Més després d’un mes d’agost en què tot –fins i tot els Museus– era “tancat per vacances”. Talment com si els que es quedessin tinguessin de pagar penyora per la seva gosadia.

Publicat a E 9 Nou, el 4 de setembre de 1995