Que no. Que no cal que s’escarrassi el lector. El títol de “La Contra” d’avui és cap proclama. Ni respon a cap vell lema de la Guerra Civil Espanyola. Tampoc és un eslògan per encapçalar cap manifestació en favor de res, ni contra ningú… Pels que compten els seus anys de vida per més de quatre dècades, els advertiré que no es precipitin en les seves apreciacions ja que, contra el què poden pensar, “Roja, Libre y Democrática” no és una de les màximes que presidis els actes que les forces polítiques democràtiques organitzaren en l’etapa pre-democràtica. Menys encara és el crit alternatiu a “Una, grande y libre”. Tot plegat és més senzill. La sorprenent cita és de Joaquín Sabina i la pronuncià en el recital de Festa Major al Parc de Catalunya. Tant per la seva forma com per la seva oportunitat en el temps, la cita és mereixedora d’un lloc d’honor en l’antologia de les frases fetes que cantants i artistes usen en les seves gires i “bolos” i que, per posar-se el públic a la butxaca, adapten a les peculiaritats de l’indret on actuen.

Sabadell és una de les poques ciutats amb alcalde comunista d’Espanya. El fet, per excepcional, justifica el qualificatiu de “roja” que el senyor Sabina li atorgà. A ell però, és bo de recordar-li que no són pas excepció les ciutats “libres y democráticas” en un país com aquest que és lliure i democràtic. Siguin governades pels uns o pels altres. Sabadell tampoc n’és l’excepció. Faltaria “plus”, com diria el genial Forges. L’obvietat, vaja.

Publicat a El 9 Nou, l’11 de setembre de 1995