En aquesta fotografia extreta d’internet, identifico a Josep Carpena (segon per l’esquerra de la fila del darrera) i, vestits amb la camisola del Sabadell, a Joan Bru i a Ramon Buxeda, en els extrems. De la fila del davant, també amb la camisola del Sabadell, a Ramon Vilanova, Isidre González, Arcadi Albareda i Miquel Alós amb Jordi Martí al seu costat.
La desaparició física ahir de Joan Bru –l’històric i gran jugador internacional del handbol sabadellenc–, m’ha evocat, d’una banda, els anys de la meva infantesa quan sense possibilitats de futur (tot s’ha de dir!), jo jugava amb el Palestra Xispa que entrenava el Fidel Roca. El Palestra Xispa era la formació dels petits de l’equip de handbol del Palestra que, com el grup teatral del mateix nom, sorgí del Centre Parroquial de la Puríssima Concepció. De l’altra, quan Bru, el 1968, amb el C. E. Sabadell, es proclamava campió de la Primera Divisió estatal al costat dels Vilanova, González i Carpena (que s’havien iniciat al Palestra Xispa) i els Buxeda, Albareda o Alós, que entrenava el Jordi Martí. Foren aquells els anys de major esplendor del handbol sabadellenc que comptava amb quatre equips de solvència i de referència en l’esport local: el C. E. Sabadell, l’OAR Gràcia, l’Arrahona i l’Artilene. Quatre equips que tenen en comú l’haver militat, en un moment o altra de la seva trajectòria, en la màxima categoria del handbol estatal. Un honor que només poden exhibir altres vuit clubs catalans més. Temps era temps… Descansa en pau Joan.
Un escrit molt didactitc i emotiu, Joan.
DEP, Joan Bru
Missatge de Bloc de Joan Brunet i Mauri del