Va ser el cantautor valencià Raimon qui, fa ja temps, ens recordava que qui “perd els origens perd la identitat”. I és que els orígens mai no s’han de perdre. Per a res. Menys a mans de ningú. Encara que passin molts anys. Encara que passin els segles. O els mil·lennis. O els mil·lioennis. Tant li fa. Els origens són sempre els origens i signe d’identitat. Aquí i a Singapur.

Sinó que li ho preguntin al Jordi, el dryopithecus descobert al jaciment de Can Llobateres, fa gairebé un lustre, pels paleontòlegs sabadellencs. Ell, després de nou milions i mig d’anys, justament la setmana abans de la festivitat del seu sant patró, ha tingut la sort de sortir per uns dies de les fredes instal·lacions de la seva nova llar permanent a l’Institut de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell. I ha anat de visita i a deixar-se veure en un centre comercial de l’Eix Macià que es troba d’aniversari i que, per a celebrar-ho, ha decidit convidar-lo.

Qui sap si en el punt en el qual, des d’avui fa una setmana i fins el 4 de maig, el Jordi rebrà la visita dels seus emocionats veïns i conciutadans, coincideix precisament amb un dels indrets pels quals ell passejava fa només nou milions i mig d’anys… Abans d’ahir, vaja…

Publicat a El 9 Nou, el 22 d’abril de 1996

 

Podria ben bé ser que en l’antigor més pregona, l’actual Eix Macià es correspongués amb una clariana de bosc en la qual el Jordi i els seus coetanis es reunien, es barallaven i celebraven les seves festes. Si així era, en Jordi –un primat de la família dels goril.les– veurà finalment acomplert un dels seus somnis. Tornar a trepitjar la terra en la qual es va moure. I és que l’esperança mai no s’ha de perdre. Malgrat passin milions i milions d’anys.