Precisament per qui signa aquest article, és molt interessant la reflexió que el seu autor fa sobre el moment polític pel qual travessem i de la que en recomano una atenta lectura. La podeu llegir clicant aquí mateix.
About The Author
Joan Brunet i Mauri
Periodista. Visc al sabadellenc barri de la Creu Alta. La lectura, la música i la conversa són les meves passions, i la bicicleta i el senderisme les meves aficions.
Related Posts
4 Comments
Leave a reply Cancel·la les respostes
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
Subscriu-te al butlletí
Entrades recents
Comentaris recents
- Quirze Casablancas PASCUAL en Una decisió que no puc compartir…
- Joan Brunet i Mauri en Una decisió que no puc compartir…
- María-Teresa García Fochs en Una decisió que no puc compartir…
- María-Teresa García Fochs en L’ou de la serpent…
- Xime en Algunes notes d’urgència a l’entorn de la jornada d’ahir… I alguna cosa més!
Hi ha una sobreposició de problemes que no tots son polítics. Els partits d’àmbit estatal han fet servir l’anticatalanisme per guanyar vots. Hi han hagut insults ofensius a representants de institucions catalanes que no han tingut cap “porqué no te callas”. Quan el poder judicial corregeix el poder legislatiu trenca l’equilibri de la governança.
Quan el poder judicial dilata o retarda les causes obertes contra el poder executiu per les innombrables causes de corrupció embruta la dignitat de la institució. L’Espanya del segle XXI és seguir les propostes de Catalunya però el centralisme es massa orgullós per reconèixer que el passat encara porta les regnes i volen un País sotmès i discriminat en els pressupostos enlloc d’un País pròsper que seríem si prenguessim les nostres decisions en un parlament lliure.
El que em passa és que jo ja em poso l’escut protector quan rebo posicionaments o opinions de segons quina persona. I en el cas de Cebrián, fa temps que li vaig perdre la credibilitat. Massa “pecats” al seu damunt, i també en la qüestió catalana, perquè ara em vingui ponderant.
En general puc valorar l’anàlisi que fa aquest home com a acceptable -sempre tenint en compte el seu historial- però hi ha un “tufillo” que no m’agrada. I només puc dir que l’entenc, sabent, repeteixo, que ve de qui ha mamat de fa molt anys de la mamella de financers i polítics espanyols.
Hi ha opinions, com ara “Está fuera de dudas la responsabilidad criminal de los sediciosos” que són tendencioses i que no es deuen avançar a les sentencies judicials, per exemple. Però ja marquen la línia de per on va el seu discurs. En canvi, crec que broda altres frases com aquesta, “cada vez caben menos dudas de que este asunto es mucho toro para semejantes novilleros de la política acostumbrados, como tantos profesionales de la lidia, a hablar más de las pesetas que del arte.”
En fi, que més hauria valgut que ell i altres de la seva casta o elit haguessin entrat en el ruedo mediàtic molt abans. Però estaven massa ocupats en cocktails i àpats de postín encomanant-se entre ells missatges i opinions sobre el sproblemes que el conflicte causaria a l’aconomia catalano-espanyola, per damunt d’estar preocupats per les necessitats de la ciutadania d’aquí i d’allà.
Bon dilluns de Pascqua.
1.- Molt interessant, però, on és la proposta concreta?
2.- Si hem de començar qualificant de “histèrica” la política de l’adversari, no sé si arribarem gaire lluny, francament.
L’ interès d’aquesta peça -que no proposta- rau des del meu punt de vista en el canvi de discurs de Cebrián tenint en compte qui és i quins interessos defensa.