Diuen que mai no és tard si l’objectiu que es persegueix s’ho val. Després de cinc anys de moltes reunions i encara més negociacions, d’estires i arronses, s’ha trobat una molt bona solució i el vell cinema Imperial —el més antic que encara es manté en peus a Espanya— no desapareixerà sota el pes de les màquines i d’un sempre dubtós concepte de  modernitat. Com passa sempre en situacions de negociació, totes les parts implicades en l’afer i en el futur de l’Imperial hi han perdut alguna cosa. Però, encara que sembla un contrasentit, tots hi han sortit guanyant. Tots hi sortirem guanyant. El vell Imperial continuarà dret, com a viu testimoni dels inicis de la història del cinematògraf al nostre país i a la ciutat de Sabadell. La gran i vetusta sala el cinema mantindrà les seves formes a despit que sofrirà una lògica reducció de l’aforament, mentre que la façana de l’edifici, serà desplaçada uns metres més enrere i deixarà espai per a una nova plaça pública Del projecte se’n desprenen altres interessants iniciatives que acabaran donant un aire al capdavall de la Rambla sabadellenca. I allò que és més important: la solució adoptada no implica més despesa de caràcter públic més enllà de l’estrictament necessària per a consolidar l’ambiciós projecte.

Novament s’ha demostrat a bastament que les negociacions, si es porten bé, acaben també bé. L’enhorabona a tothom per aquesta conquesta i, molt especialment, l’enhorabona als components de la comissió ciutadana que, contra vent i marejol, varen creure que l’Imperial tenia futur. Just és reconèixer ara el seu esforç i agrair la seva tossuderia…

Publicat a El 9 Nou, el 28 de maig de 1998