En una societat democràtica, el respecte a les persones, a les seves idees, està per damunt de qualsevol altra consideració mentre no atemptin contra els fonaments sobre els que se sustenta l’estat social de dret. En democràcia, qualsevol opció política hi té cabuda si respecta els principis basats en la llibertat i en els drets de les persones.

A Sabadell, darrerament s’han produït fets que diuen ben poc a favor del tarannà democràtic de les persones que n’han estat protagonistes. I és que pel sol fet que un partit, una coalició o una persona no pensi com jo, no ha de merèixer cap mena d’amenaça. Menys encara d’agressió, encara que solament sigui verbal.

Tothom té dret a defensar el què, en justícia i en democràcia, ell pensa ha de defensar. Per això, per als demòcrates resulta insultant i ofensiu l’existència de col•lectius i/o de persones que es consideren amb autoritat per assenyalar amb el dit i/o per qüestionar la feina i les accions democràtiques dels que no pensen com ells.

En democràcia, els arguments i les urnes són les forces a usar per defensar les idees pròpies. Qualsevol altra arma -coercitiva o de pressió sobre els bens o les persones-, ha de ser, per definició i per principi, una pràctica absolutament indesitjada i indesitjable.

La grandesa de la democràcia rau en la defensa i la garantia del dret a la lliberta i en la lliure concurrència de les idees defensant maneres diferents d’entendre la societat. El límit ha de quedar situat en el rebuig d’actitud totalitàries, siguin del signe que siguin.

Publicat a El 9 Punt, el 19 de desembre de 2002.