Ja som allà on es podia arribar i que, d’alguna manera, estava més que anunciat des de fa temps. El govern de l’Estat, amb el seu president al capdavant, té plantejat un problema greu arrel del fet que el seu ministre d’Assumptes Exteriors, el català Josep Piqué, podria acabar com a imputat en l’anomenat cas Ercros. La decisió final es troba ara a mans de Jesús Cardenal, el Fiscal general de l’Estat. José M. Aznar, en la que va ser la legislatura darrera dels socialistes, no s’estava ni un moment a l’hora de demanar la dimissió immediata de qualsevol persona vinculada amb el govern si s’entreveia qualsevol possibilitat de trobar-se connectat amb casos de corrupció. Defensava, com a argument fonamental que exhibia sempre, que una cosa eren les responsabilitats judicials i una altra, molt diferent, les responsabilitats polítiques que només es podien depurar mitjançant la dimissió de la persona presumptament implicada en un afer i, per extensió, del màxim responsable de l’executiu, en aquell cas Felipe González.

Les tornes han canviat i José M. Aznar –que va arribar al govern amb un discurs i amb un programa en el qual la regeneració de la vida política ocupava un lloc destacat i, fins i tot, amb un codi ètic aplicable a tots els càrrecs polítics que ostentaven els populars– presideix el govern i ocupa el més alt escó a La Moncloa. I les armes que usava Aznar durant l’època dels socialistes, s’estan girant en contra d’ell mateix i dels seus principis que, assegurava, serien inamovibles. I mentre en l’època socialista, les dimissions van sovintejar –amb raó o sense– (bo és recordar, per exemple, les dimissions de Demetrio de la Madrid o del vicepresident del govern Narcís Serra, d’entre moltes altres), des que hi ha el govern dels populars les dimissions brillen per la seva absència. Com també brilla per la seva inexistència la capacitat de fer front al temporal que amenaça al govern i que implica, directament, a l’actual ministre d’Assumptes Exteriors del govern, el català Josep Piqué, en un cas de corrupció.

No es tracta de justificar res ni a ningú. Tampoc acusar per acusar com a conseqüència de l’aplicació d’un estrany i pervers joc polític que no sempre comprenen els ciutadans Seria excel•lent, però, que els comportaments ètics, especialment en els polítics, s’avantpossessin als interessos partidistes. Tots hi sortiríem guanyant.

Publicat a El Periòdic d’Andorra, el 26 de juny de 2001