Hi ha fets davant els quals les paraules no són capaces d’expressar la ràbia que sentim i els discursos de sempre ens semblen sobrers perquè tenim la sensació que solament queden en això, en discursos ampulosos buits de continguts. Ahir, a Terrassa, la barbàrie del cotxe-bomba va pretendre imposar-se novament sobre les paraules, sobre el diàleg, sobre les llibertats. Aquest país nostre va optar, ara fa vint-i-cinc anys, per posar pany i forrellat a un passat tèrbol i tenebrós. Un passat en el qual el terror planava sobre els ciutadans que lluitaven per les llibertats. Vam decidir, llavors, que havia de ser el diàleg la única via mitjançant la qual construir el nostre present i el nostre futur i fer-ho en llibertat, en plena llibertat. Un present i un futur en el qual totes les opinions i les opcions són possibles llevat de la rancúnia, de l’odi i de la manca de respecte envers les llibertats dels altres. Però encara hi ha qui no es vol assabentar d’aquesta voluntat, d’aquest clam, d’aquesta veu unànim que sorgeix de la gola dels demòcrates normals i corrents, dels ciutadans que des de fa temps criden amb força que ja n’hi ha prou. Encara hi ha qui es nega a escoltar-nos. Encara hi ha qui no es vol assabentar de que res no volem saber de les idees que només es poden defensar des la cobardia que s’amaga darrera les armes, darrera del cotxe-bomba, darrera la manca de respecte a les llibertats més fonamentals de les persones i del dret a la vida. Encara hi ha qui no es vol adonar que preferim resoldre els nostres desencontres a través del diàleg, a través de les urnes, a través del respecte democràtic envers aquells els que no pensen com nosaltres mateixos. Hora és que tots, absolutament tots, fem saber a ETA que res no podran amb nosaltres. Que les seves armes i la seva violència de res no serveixen i res no aconseguiran. Hora és, també, d’exigir a les forces polítiques democràtiques, a totes les forces, que en ús de la representació que ostenten, avantpossin els interessos generals de la ciutadania a les seves estratègies de partit, tal com els ciutadans de Catalunya proclamàvem, encara no fa massa dies, al Passeig de Gràcia de Barcelona.

Publicat a El 9 Nou, el 15 de desembre de 2000