L’Aplec del Mussol de Sant Quirze del Vallès s’està evidenciant com un clàssic en el calendari de tradicions del Vallès a despit que, en el seu haver, només disposi d’un lustre d’història. L’èxit de l’Aplec, any rera any, es multiplica i centenars de visitants d’arreu arriben a la població santquirzetenca -terra de mussols per excel·lència- i aprofiten l’avinentesa que se’ls brinda cada segon diumenge després del de Pasqua, per a passar unes hores enmig d’un entorn que gira al redós d’aquest curiós i peculiar animal “d’aspecte rodanxó, de color terrós i blanc”, segons que el defineix el Diccionari de la Llengua Catalana.

El cert és que el mussol, potser per allò dels sues grans ulls, és un animal que té la virtut de fixar-se molt amb allò que observa des de la seva talaia. Talment com ho fan els promotors i dinamitzadors del singular Aplec, els esforçats membres de l’Ateneu amb l’incansable Vicenç Santafé al capdavant. Fixeu-vos s’hi fixen que, d’un any a l’altre, treuen profit de l’experiència per a millorar els aspectes relacionats amb la festa i així, enguany, l’Aplec ha canviat d’ubicació situant-se a la Plaça de l’Ajuntament com a punt central.

Si les coses continuen com fins ara no haurà estranyar que d’aquí poques edicions, l’Aplec del Mussol de Sant Quirze del Vallès gaudeixi d’una generalitzada acceptació i tradició. I és que la tradició es suma de constància, voluntat i imaginació. Cap de les virtuts que no els manquen als membres de l’Ateneu de Sant Quirze que, a més, tenen la sort i la saviesa que en la simbologia d’animals s’atribueix al impertèrrit mussol.

Publicat a El 9 Nou, el 17 d’abril de 1997