L’alcalde de Sabadell, en el seu discurs de Cap d’Any, dibuixava els projectes municipals per l’any que acaba de començar. Però no ens enganyem; la mare dels ous rau en el fet que la ciutat vallesana pateix un problema greu que minora potencialitats i eclipsa oportunitats. Mentre no es resolgui el crònic dèficit que en matèria d’infrastructures viàries que Sabadell pateix, la comarca i ella mateixa es veuran francament disminuïdes. Des que es va obrir l’A-18, i d’això fa molts anys!, la cocapital del Vallès Occidental no ha notat, pràcticament, cap millora quant a les seves infrastructures viàries d’accés i de circumval•lació. Sabadell deu ser, ara com ara, la única gran ciutat catalana que no ha vist resolts els seus dèficits infrastructurals de connexió interna i externa; uns dèficits que, d’altra banda, la col•lapsen. Bo és que des de l’ajuntament s’animi a la ciutadania i es treballi a favor de la ciutat amable, competitiva i oberta que es vol. No obstant i això, si les infrastructures viàries no acompanyen, de res no valdran ni les paraules ni les més bones intencions.

La ciutat i la comarca han de dir prou i exigir –en justa compensació al pes i a l’aportació que tenen i fan a l’economia catalana–, l’adopció, per part de l’administració autonòmica, de les mesures que calgui per tal de resoldre el preocupant dèficit en infrastructures viàries. Els trens passen de tant en tant i si el de les comunicacions viàries s’escapa als sabadellencs, difícilment en podran agafar un altre.

Publicat a El 9 Nou, el 4 de gener de 2001