Som a les portes d’acabar l’any mentre un de nou s’afanya a fer-se present entre nosaltres. Com passa cada any aquests dies, és hora obligada de fer balanç de l’any que se’n va i de formular propòsits pel que és a punt de néixer. Així doncs, per no trencar el costum, anem a fer-ho. Afanyem-nos a dir que el 2000 que ara ens deixa, haurà estat, com a mínim un any estrany; un any sense una identitat definida amb la qual poder-se incorporar a les prestatgeries de la història amb un segell distintiu. I és que el 2000 ha estat un any marcat per uns pocs-grans esdeveniments, com, d’una banda, el serial que les eleccions presidencials americanes ha desencadenat; de l’altra, el cas Pinochet, que hauria de portar al vell dictador davant els tribunals de justícia xilens; i això passant per les indecisions i les indefinicions econòmiques que es troben en el rerafons dels trasbals sofert per les borses i de les relacions entre l’euro i el dòlar, però, que alhora, augmenten les distàncies entre els uns –els que més tenen– i els altres –els que tot els hi falta. Al nostre país, ha estat  l’escalada terrorista d’ETA i els desencontres entre les forces polítiques democràtiques, un dels fets més preocupants i destacables de l’any que se’n va.

De ben segur que en aquesta enumeració capitular, el lector hi trobarà a faltar altres esdeveniments els quals podrien incorporar-s’hi sense més problemes. Però, a banda dels que tindrien a veure amb àmbits geogràfics més propers als nostres –nacionals i locals– o a aquells altres que no constitueixen notícia especial pel fet que formen part de la rutina de cada any, haurem de convenir que l’any 2000 haurà estat, tal com apuntàvem més amunt, un any que farà mutis pel foro sense que en el seu bagatge hi figuri un segell o un senyal diferenciador o de referència. Qui sap si és conseqüència directa de no haver sabut mai del cert si el 2000 formava part del passat o bé pertanyia al futur i que, per això mateix, l’any 2000 ha estat any de traspàs –també metafòricament parlant– entre l’ahir i el demà; entre un ahir en el qual el món apuntava cap una ràpida transformació arran el procés de globalització de l’economia i del relleu i protagonisme que les tecnologies de la comunicació i de la informació començaven a adquirir, i un demà que se’ns presenta ple d’oportunitats, però, perquè negar-ho, també d’incerteses.

D’aquesta manera, quan l’any 2001 és a punt de néixer i sota el braç hi porta el pa de les il·lusions personals i compartides, tots és possible encara; de la mateixa manera que tot és possible quan ens disposem a desembolcallar aquell regal que ens han deixat damunt la taula i que no sabem ni què és ni perquè servirà i, abans d’obrir-lo, ens imaginem un munt de possibilitats que es faran, o no, realitat en només desfer-ne l’embolcall. Per això, ara que els darrers dies i hores del 2000 se’ns esmunyen d’entre els dits com si d’aigua es tractés, volem imaginar-nos el 2001 com si de l’any el de la reconciliació de la humanitat es tractés; com si amb l’any arribés la consolidació dels valors de la solidaritat, de la justícia i del respecte als drets de la persona s’imposin arreu i per damunt de tot; com si el proper hagués de ser l’any en el qual les diferències entre el nord poderós i el sud famolenc es reduiran dràsticament fins al punt que ningú ja no haurà d’abandonar el seu lloc d’origen obligat per la misèria i la fam; com si es tractés de l’any en el qual… Tot plegat perquè avui encara és temps de somniar i és possible imaginar la utopia. Quan l’any 2001 comenci a donar les seves primeres passes serà una altra cosa i s’acabarà imposant la realitat de cada dia. I és que, d’una banda, el món continua girant com sempre i el seu moviment regular res no sap de canvis d’anys, de festes assenyalades; de l’altra, les persones, malgrat els bons auguris i les bones intencions que avui en desitgem, continuarem dissortadament comportant-nos com fins ara, deixant-nos portar la rutina.

Però, què carai! Ara toca desitjar-nos el millor i fer vots perquè el 2001 ens sigui venturós i favorable. Bon any a tothom!

Publicat a Diari de Sabadell, el 28 de desembre de 2000