A mesura que posem anys a les nostres vides, passa sovint que qualsevol efemèride ens pot evocar dies i fets pretèrits. Deu ser per això que a partir de la commemoració dels deu anys de la mort del ciutadà i primer alcalde democràtic de Sabadell després del franquisme Antoni Farrés, em vaig sentir empès a desempolsar l’arxivador que descansava en una de les prestatgeries del meu estudi que contenia les carpetes personals de quan, durant la primera legislatura d’ajuntament democràtic, vaig encapçalar el Servei de Publicacions i Informació de l’ajuntament. De totes les carpetes, una em cridà especialment l’atenció. Era la que estava identificava com a “Sabadell proposa. 15 de setembre – 5 d’octubre de 1981”. La vaig obrir. Dins, un munt de notes, papers i dossiers sobre aquell projecte de participació ciutadana que durant tres setmanes va fer que la vida local girés al seu entorn i que personalitats nacionals i estatals visitessin la ciutat per a prendre part en alguna de les conferències, tertúlies i taules rodones programades. L’objectiu del “Sabadell proposa” (experiència que formava part de la campanya impulsada llavors pel Consell d’Europa pel rellançament de les ciutats en crisi) era el de debatre sobre el futur d’una ciutat industrial com la nostra, que patia els efectes d’una crisi econòmica i social profunda.
Durant els dies en els que en dos espais ben diferenciats del desaparegut vapor de Can Borràs (avui escola Creu Alta) es desplegà el projecte participatiu, les instal·lacions de la vella indústria tèxtil van ser punt de trobada obligada pels principals actors polítics, sindicals, econòmics i socials de la ciutat. Un dels espais (interior del vapor) acollia la part expositiva del projecte a la que el visitant accedia a través d’un laberíntic, estret i fosc túnel que simbolitzava el franquisme i la negror de la crisi, en el que un vetust aparell de ràdio difonia fragments de programes de Radio Nacional de España de durant la dictadura. En sortir del túnel, el visitant entrava en una gran sala plena de llum on, sobre una maqueta, es plasmaven les propostes que l’Ajuntament sotmetia a la consideració de la ciutadania. En el segon espai (a l’aixopluc d’un antic envelat que s’havia aixecat al pati del vapor), les conferències, taules rodones, tertúlies i demés actes programats en ocasió de la mostra.
Segons les cròniques, pel “Sabadell proposa” hi van passar prop de cent mil persones entre les que se’n poden destacar, d’una banda, el president del Consell d’Europa, José Ma. de Areilza, que va inaugurar el “Sabadell proposa”; el president estat de la Generalitat de Catalunya, Josep Tarradellas i el president Jordi Pujol; l’alcalde de Madrid, Enrique Tierno Galván; el de Barcelona, Narcís Serra; el de Girona, Joaquim Nadal; el ministre d’administració territorial, Rodolfo Martín Villa; l’actriu Núria Espert; el periodista i escriptor Manuel Vázquez Moltalbán. De l’altra, els cantants i músics Antonio Labordeta, Manuel Gerena, Pere Tàpies, Quico Pi de la Serra, Rudy Ventura, Orquestrina Vallesana, Los Duendes…
Val a dir que Sabadell va ser la única ciutat de tot l’Estat que participà en la iniciativa endegada pel Consell d’Europa i, com a curiositats, ressaltar que tant José Ma. de Areilza com Enrique Tierno Galván arribaren a Sabadell en vols que aterraren a l’aeroport de la ciutat i que l’estrella de la mostra va ser un –llavors– modern ordinador (que avui ens semblaria antediluvià) dotat d’una base de dades amb capacitat de donar resposta immediata a qüestions locals d’ordre polític, econòmic i social.
De la mostra se’n varen derivar l’execució de projectes de transformació urbanística de la ciutat de gran abast (Eix Macià, Parc Catalunya, sector Plaça d’Espanya), l’actuació integral de regeneració de barris perifèrics (Torreromeu, Poblenou, Can Puiggener…) i, un any més tard, el cicle de debats sobre el futur econòmic de la ciutat promogut conjuntament per l’Ajuntament i la Cambra de Comerç amb el títol de “Sabadell, ciutat amb futur”.
Eren altres temps!
Publicat a Diari de Sabadell, el 7 de març de 2019
Avui llegint el teu blog, t’he de confesar que he sentit emocions que, referent a la meva vida laboral, feia temps no sentia; conforme anava llegint i, sense voler, m’anava traslladant al meu passat laboral i anava sentint com “pessigolles a l’estòmac” o una mena de “nostalgia”…!!! De sobte han aparegut en la meva ment imatges i esdeveniments de l’ÈPOCA que tenia oblidats o “aparcats” en algun racó del meu cervell.
Gràcies Joan…!!!
Com tu molt bé dius: “Eren altres temps”
Felicitats Joan, m’agrada molt aquest recordatori i tots els que fas d’aquesta indole.
Es fantàstic l’exemple de Participaciò Ciutadana. Els carrers que porten a l’Agora Democràtica.
La proposta més honesta i creativa que dins de l’època democràtica de l’ajuntament mai ha tingut.
Realment sí que eren altres temps, però, sobretot, perquè eren temps d’il·lusió, de sentir-nos protagonistes (com a nous ciutadans, ja no súbdits) d’un temps nou, constructor de futur. Eren temps en que les diferències polítiques seien a negociar, perquè sabien els distints partits polítics que calia fer esforços consensuats per a sortir de la negre nit del franquisme.
Ara, en canvi, on és la il·lusió? on és la voluntat de dirimir les diferències al voltant d’una taula de diàleg per tal de sortir de l’atzucac en el que ens hi hem ficat? No estem ficats a nivell ciutadà en una competitivitat per veure qui és més agosarat, més alternatiu, més el que sigui, sense parar-se a pensar en el conjunt de la ciutat?
Joan,
Bon dia.
M’ha agradat recordar el “Sabadell Proposa”, quins temps aquells em que tot estava per fer i qualsevol iniciativa era una novetat. Han passat molts dies i avui la ciutat és diferent.
Ja ho diu el refrany: “l’home proposa i Déu disposa”. Tot i que avui per ser correctes hem de dir: “l’home/dona proposa i Déu disposa”.
Salut.