Els que ja tenim una edat certa ens anem quedant, cada dia que passa, més orfes de referents. La mort de Sergi Schaaff ens deixa, als que vàrem tenir la sort de tractar-lo, un buit impossible d’omplenar. El vaig tenir de professor a la UAB quan jo estudiava periodisme. Ell formava part d’un equip de docents insuperable del que en tinc un record, també insuperable: Esteve Duran, Mercè Vilaret, Anna Balletbó, Josep M. Baget, Xavier Batalla… Amb Schaaf havíem de coincidir després en d’altres espais de relació i també a la Diputació de Barcelona on va formar part del Jurat del Premi Miramar de Televisions Locals. Ens deixa una gran persona, un millor docent i alhora un professional i defensor de la televisió pública sense parangó i sense el qual tampoc podria entendre’s la televisió en català i d’aquell Circuit Català de TVE precussor de la TV3. Descansa en pau Sergi…!
About The Author
Joan Brunet i Mauri
Periodista. Visc al sabadellenc barri de la Creu Alta. La lectura, la música i la conversa són les meves passions, i la bicicleta i el senderisme les meves aficions.
Related Posts
1 Comment
Leave a reply Cancel·la les respostes
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
Subscriu-te al butlletí
Entrades recents
Comentaris recents
- Quirze Casablancas PASCUAL en Una decisió que no puc compartir…
- Joan Brunet i Mauri en Una decisió que no puc compartir…
- María-Teresa García Fochs en Una decisió que no puc compartir…
- María-Teresa García Fochs en L’ou de la serpent…
- Xime en Algunes notes d’urgència a l’entorn de la jornada d’ahir… I alguna cosa més!
Estimava la seva feina i es notava. Era tot un referent.