El debat sobre l’estat de la nació d’abans d’ahir i ahir al Parlament espanyol no va aportar cap mena de novetats. Només va servir per continuar posant en evidència que els dos líders dels partits majoritaris de l’arc parlamentari continuen embarrancats en batalles que ja no haurien de ser i en acusacions que ja no haurien de tenir sentit. Faria bé, el president Zapatero, d’oblidar-se dels atacs furibunds i desestabilitzadors de Rajoy, per centrar-se en les qüestions que més interessen al conjunt de persones que vivim en aquest país, com ara l’habitatge, el transport públic, les infrastructures, la convivència… Faria bé, el cap de l’oposició Rajoy, de deixar-se de veure trames conspiratives i amenaces que, sortosament, mai no s’acaben de complir, per emprendre el camí d’una oposició constructiva i per erigir-se en l’alternativa de govern creïble que ara no és. Prefereix Rajoy aplicar el principi del Sr. Esteve en la seva Auca que, més o menys, diu “si tens raó crida; però si no en tens, crida més encara”. I això és el què fa el senyor Rajoy: cridar molt per tapar les seves mancances com a cap de l’oposició.
Passa també que Zapatero i Rajoy viuen a Madrid i això els porta segurament a creure que arreu l’Estat les coses es viuen tal com es viuen a la “capital del reino”. I no. Des de les afores de Madrid, les coses es viuen d’una altra manera, més desapasionadament. Des de les afores de Madrid les persones estan preocupades per qüestions més casolanes i de més incidència en la seva vida diària, que no pas les diatribes que s’adrecen PSOE i PP en matèria del terrorisme d’ETA. No es deu adonar Rajoy, deixat portar pels resultats electorals dels seus a Madrid, que la seva obsessió per preguntar sempre sobre el mateix, per acusar al president del govern de tots els mals del país i per manipular els fets segons els seus interessos, no porta a enlloc i que són molts els que estan cansats d’aquesta cançó de l’enfadós. D’aquesta manera, per exemple, no ha d’estranyar que l’atemptat a soldats espanyols al Líban de la setmana passada, hagi estat presentat pels populars com una mena de resultat de la pretesa irresponsabilitat del govern, bastida sobre el criteri que els carros blindats no anaven equipats amb inhibidors d’ones (?). No ens hauria d’estranyar tampoc que el PP acabés trobant algun punt feble per traslladar responsabilitat de l’atemptat sofert dilluns per turistes catalans i bascos al Iemen dilluns passat, a instàncies governamentals.
És preocupant que a les alçades que ens trobem de la legislatura, el PP continui fent del terrorisme d’ETA i de la lluita contra la banda terrorista, el seu major argument d’oposició. Segurament el PP actua d’aquesta manera per amagar que va ser precisament en temps del govern d’Aznar –i del suport dels populars a la invasió de l’Iraq per part dels americans–, quan es va engegar l’escalada del terrorisme fonamentalista a nivell internacional que estem vivint i del qual en tenim mostres dramàtiques en els atemptats contra soldats espanyols al Líban i contra turistes al Iemen. Com diuen els castellans “aquellos polvos trajeron estos lodos” i aquella invasió a l’Iraq –feta contra l’opinió de molts i contra el què l’ONU defensava–, ens ha conduit cap a un món més fanatitzat i més insegur que no pas abans era. La violència occidental en forma de guerra, solament ha generat més violència per reacció i més fanatisme desfermat. Ben Laden va trobar en la invasió a l’Iraq, un excel•lent brou de cultiu per créixer i col•locar el planeta sota un règim de por; sota un règim de reducció de les llibertats i del respecte pels drets humans. I d’aquesta manera, en nom de la lluita contra el terrorisme, la ciutadania dels països democràtics som menys lliures mentre que la ciutadania dels països fonamentalistes es troben més sotmesos encara a la tirania d’uns pocs.
Pagaria la pena que els populars deixessin a banda els seus discursos catastrofistes i fessin costat als demòcrates i al govern en la defensa de les llibertats de les persones i en la lluita contra el terrorisme.
Publicat a Diari de Sabadell, el 5 de juliol de 2007
Comentaris recents