El sabadellenc Joan Marcet acaba d’estrenar la que ja és la seva sisena legislatura ocupant un escó en el Congrés de Diputats. Per aquesta raó, El 9 Nou l’entrevistava dilluns passat i d’entre altres coses, se li preguntava en relació a les seves preferències pel que fa als noms que, ara com ara, sonen com a possibles candidats/tes a la secretaria general del PSOE. Marcet, en la seva resposta, va preferir posar de relleu els aspectes positius que acompanyen les personalitats de Rosa Díez, de José Bono i de José Luis Rodríguez Zapatero, sense que es decantés a favor de ningú expressament. Va fer bé Marcet en no prendre partit encara. Tot plegat perquè, d’una banda, fins la celebració del congrés dels socialistes espanyols, de ben segur que encara es produiran alguns moviments. De l’altra, pel fet que el diputat sabadellenc, les ha vist de tots colors. Marcet sap que si vol treballar i ser eficaç, millor és no prendre partit abans no sigui hora i que és preferible fer de pont entre posicionaments que d’entrada no són coincidents, abans de desgastar-se en lluites intestines que a ben poc acondueixen. Si ens atenem als resultats -sis són les legislatures que l’avalen-, caldrà concloure que el diputat sabadellenc disposa d’una gran mà esquerra a l’hora de pilotar i de conduir la nau enmig de les mogudes aigües del socialisme català i espanyol.

Comptat i debatut, el cert és que en política, cada vegada es troben a faltar més persones que com Joan Marcet, tinguin com a objectiu trobar solucions i no pas crear problemes.

Publicat a El 9 Nou, l’11 de maig de 2000