Cert és que els anteriors equips de govern que havien presidit l’Ajuntament de Sabadell (formats pel PSUC primer i per IC-Els Verds després), no s’havien distingit precisament pel joc que proporcionaven a l’oposició municipal. No els faltava gens ni mica de raó a socialistes i a convergents llavors per criticar l’equip que presidia Antoni Farrés per l’escàs camp de joc que els oferia i pel poc marge per presentar les propostes que l’oposició volia fer arribar a l’equip de govern mateix i a la ciutadania. Però que això fos així no hauria de constituir en cap cas ni fonament ni raó per justificar i per pagar amb la mateixa moneda a l’actual oposició per l’equip de govern que ara encapçala el socialista Manuel Bustos.

I això de la mateixa manera que no és just ni hauria de ser políticament correcta que el govern de l’Estat que presideix el popular José M. Aznar, es tregui les pessigolles de sobre quan els convé, amb l’excusa que abans, quan els socialistes governaven, tot era molt pitjor.

Per aquest camí de desencontres continuats i de revenges més o menys encobertes difícilment s’aconseguirà que els ciutadans recuperin la confiança cap la política i els polítics i que, en definitiva, no “passin” de tot a l’hora d’anar a votar. La millor lliçó que qualsevol polític que arriba al poder hauria de donar als seus contrincants hauria de ser la de resoldre els dèficits democràtics amb els quals es trobava i denunciava quan aspirava a exercir tasques de govern.

Publicat a El 9 Nou, el 4 de maig de 2000