La setmana que comença donarà el tret de sortida al penúltim mes de l’any, el qual es presenta força calent i amb molt d’ambient. I no pas perquè les temperatures climàtiques que estem patint –o potser gaudint?–, tinguin cura de desmentir la dita popular que sentencia que “per Tots Sants, capes i barrets grans”, sinó pel fet que el clima polític, el “mar de fons” i els esdeveniments que es produiran al llarg del mes, farà que l’ambient assoleixi cotes inusuals i irrepetibles.

El novembre encetarà el seu caminar amb la “castanyada” i l’acabarà amb la Conferència Intergovernamental Euromediterrània de Barcelona que, al cap i a la fi, se celebrarà per evitar que el Mediterrani no sigui escenari generalitzat de “ball de bastons”. En el camí que ha de recórrer el mes de novembre hi ha les fites d’una campanya electoral –en què cal esperar que seny i rauxa mantinguin un perfecte equilibri– i, després, les d’unes noves eleccions al Parlament de Catalunya. Bastants diuen que les eleccions modificaran el mapa polític de Catalunya malgrat que els sondejos s’entesten en pronosticar que “molt soroll per a no res”. Ja ho veurem! I, per si no n’hi ha prou per animar més el mes, l’efemèride d’una mort vindrà a adobar-lo. Una mort de fa vint anys, a partir de la qual fem oportuna memòria “d’un temps, d’un país”.

Novembre serà, doncs, temps en el qual les capes i els barrets grans seran sobrers… I és que aquest novembre no serà, en general, ni un mes fred ni tampoc un mes obert a les gentileses.

Publicat a El 9 Nou, el 30 d’octubre de 1995