La diada de Sant Jordi constitueix, a casa nostra, una excusa magnífica i excel·lent per a regalar, com a mínim, un llibre i una rosa a la persona o persones estimades. De fet la tradició de regalar un llibre el 23 d’abril, s’ha estès arreu de l’estat en què, coincidint amb l’aniversari de la mort de Miguel de Cervantes, també se celebra la diada del llibre.

Diuen que Sabadell és, ara com ara, la segona ciutat de Catalunya quan a venda de llibres. No està malament i res és menys. Però el cert és que en el conjunt del país, els nivells de consum de llibres són més aviat minsos. Enmig d’aquest paisatge i panorama, Sant Jordi és com una mena de festa major de la indústria editorial i un dia en què escriptors i llibreters tenen ocasió de concretar una part important de les vendes que faran durant tot l’any.

La creu de la diada que avui celebrem, és que amb l’excusa de Sant Jordi tota mena de llibre té sortida. I també en l’àmbit del llibre no és or tot el què llueix. Cal tenir-ho en compte. Perquè els títols que es publiquen són molts i no per això –malgrat que en ocasions vinguin avalats per l’obtenció d’algun premi– són necessàriament interessants.

Per això, si m’ho permeteu i sense que serveixi de precedent, arran la diada em prenc la llibertat de recomanar-vos una excel·lent novel·la que a despit que recentment ha obtingut un premi, és d’una bellesa i qualitat poc habituals en l’àmbit de la literatura catalana. Tant per la història que explica com per la riquesa de llenguatge que utilitza. Val la pena fer-se amb L’Atles furtiu d’Alfred Bosch, darrer, i sens dubte merescut, premi Sant Jordi 1997.

Publicat a El 9 Nou, el 23 d’abril de 1998