• Dissabte 1 d’abril de 2023

Els titulars de la jornada:
“Els republicans tanquen files amb Trump arran de la seva imputació” (El Periódico)
“Sanchez critica davant Xi la guerra ‘il·legal’ russa i defensa Zelenski” (La Vanguardia)
“Els republicans dels EUA tanquen files amb Trump per la seva imputació” (El País)
“Ni gota d’acord” (El Punt Avui)
“La cimera política de la sequera es tanca sense acord” (Ara)
“Salvador Fité, passat i present” (Diari de Sabadell)

Les coses de la política, també a casa nostra, van pel pedregar. En especial quan s’acosten unes eleccions i tothom vol marcar territori. Que davant la sequera que patim és inconcebible que fins ahir no fos convocada una cimera de partits per tractar d’acordar mesures urgents a adoptar. Que tot i això i a despit que de la sequera no se’n veu el final, no s’assolís un acord és altament preocupant. No es tracta de saber qui en té la culpa del fracàs de la cimera, atès que el fracàs és de tots els que hi van prendre part. No és estrany que davant de tan tacticisme, la ciutadania s’allunyi cada vegada més de la política.

  • Diumenge 2 d’abril de 2023

Els titulars de la jornada:
“La protesta caldeja Europa” (El Periódico)
“La intel·ligència artificial amenaça una quarta part de l’ocupació a Europa” (La Vanguardia)
“Díaz assumeix el lideratge de Sumar amb l’absència de Podemos” (El País)
“Encara no tinc totes les garanties de poder tornar” (Marta Rovira) (El Punt Avui)
“El clima de Catalunya s’assemblarà al que té actualment Israel” (Vicent Altaba) (Ara)

Que vivim temps d’incerteses creixents, és un fet que no escapa a ningú. Hi contribueixen molts fets i circumstàncies. És en aquest context que no deixa de sorprendre que mentre pràcticament tota Europa es troba immersa en protestes i vagues per l’incessant augment del cost de la vida i les retallades que s’apliquen a l’Estat del benestar, aquí –a Espanya i a Catalunya–, la tensió social és a hores d’ara baixa i, a despit de la proximitat d’eleccions, les relacions entre Govern i sindicats travessen un bon estat de salut propiciat per les mesures de contingut social que el Govern Sánchez ha vingut aprovant i aplicant els darrers anys (reforma laboral, excepció ibèrica amb la contenció dels preus de l’energia, augment del salari mínim interprofessional, augment de les pensions, augment de la càrrega impositiva a l’empresariat, ajuts destinats a compensar els efectes de la crisi entre els sectors més vulnerables…), que de ben segur estan actuant com a bàlsam que fins ara ha evitat el contagi de l’esclat social que s’està vivint en nombrosos països de la UE.


  • Dilluns 3 d’abril de 2023

Els titulars de la jornada:
“L’impuls polític de l’operació Catalunya va venir de Rajoy” (José Manuel Villarejo) (El Periódico)
“Tebas va aportar una prova falsa a la Fiscalia per incriminar al Barça” (La Vanguardia)
“Sumar és un revulsiu polític, no seria un fracàs sense Podem” (Yolanda Díaz) (El País)
“Renovables al ralentí” (El Punt Avui)
“El pes de l’energia neta a l’Estat triplica el de Catalunya” (Ara)

És un tòpic que, això no obstant, es correspon plenament amb l’evidència. El temps passa volant! Ho constatem diàriament però qui sap si més encara avui quan s’acompleixen 44 anys de les primeres eleccions municipals democràtiques després del franquisme; eleccions que obriren de bat a bat, les portes a la renovació i a la transformació radical dels nostres ajuntaments per posar-los al servei de la ciutadania. 20 anys abans –el 1963–, a la nostra ciutat, havia nascut una iniciativa transformadora pel què fa a l’atenció integral de les persones amb discapacitat intel·lectual. Fa 60 anys, un grup de pares i mares, amb fills amb síndrome de Down, posaven en marxa una Associació -–la primera que es creava a Espanya en aquest àmbit– amb l’objectiu d’“estar al servei de les persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies i afavorir des d’una atenció integral, la millor i més inclusiva qualitat de vida possible.” El seu nom força revelador de l’època, “Asociación Protectora de Subnormales”. Amb el pas del temps aquella associació va donar peu a l’actual i potent, des d’un punt de vista social, assistencial i cívic, Fundació Atendis (#atendis). I ahir, a La Faràndula, ho vàrem recordar i celebrar en el decurs d’un entranyable i emotiu acte. Per molts anys!

  • Dimarts 4 d’abril de 2023

Els titulars de la jornada:
“Un de cada tres municipis encara no té pla antisequera” (El Periódico)
“El Barça demana la dimissió de Tebas per la denuncia a la Fiscalia” (La Vanguardia)
“Podemos sosté que la desunió amb Sumar seria ‘una tragèdia’” (El País)
“28-M en marxa” (El Punt Avui)
“Iglesias manté el pols amb Díaz” (Ara)
“Reines d’Europa” (Diari de Sabadell)

Ahir, Joan Rigol, que amb Joan Raventós va ser el millor president que el Parlament de Catalunya ha tingut mai al llarg de la seva història recent, complia 80 anys. En ocasió de l’efemèride, a través d’una entrevista a Catalunya Ràdio, Rigol manifestava enyorar els anys en els que ell i els presidents dels diferents grups parlamentaris a la cambra catalana es reunien periòdicament per debatre com acarar qüestions i situacions polítiques complexes. Rigol assegurava en l’entrevista, que aquelles reunions estaven sempre presidides per un escrupolós respecte a l’adversari i a les posicions i punts de vista que cadascú defensava. Afegia que mai, en aquelles trobades, s’hi havien sentit paraules fora de to i, per contra, si propostes a partir de les quals poder desencallar temes complexes. En això pensava aquest matí quan de nou assistia al cúmul d’acusacions que mútuament es llençaven PSC i ERC per la qüestió de la sequera després de la manca d’acords que es van despendre de la cimera de partits de la setmana passada, o per l’incompliment per part d’ERC, dels compromisos que a contracor va contreure amb el PSC arran el pacte que varen signar i que va permetre que els pressupostos de la Generalitat de Catalunya poguessin ser aprovats amb el suport dels socialistes. Temps era temps!

  • Dimecres 5 d’abril de 2023

Els titulars de la jornada:
“Trump, imputat” (El Periódico)
“Trump es declara innocent de 34 delictes en un tribunal penal” (La Vanguardia)
“Trump acusat de 34 delictes” (El País)
“Menys capbussades ” (El Punt Avui)
“Via lliure a omplir piscines municipals, d’hotels i comunitàries” (Ara)

Enceto, sense massa entusiasme, la lectura de “Francesc Cambó. L’últim retrat” del qual n’és autor l’historiador Borja de Riquer. No tardo, però, en adonar-me de la importància de l’obra pel què fa, d’una banda, a la descoberta en tota la seva magnitud i matisos de  Francesc Cambó, un personatge que tothom envejava i que tanmateix tothom admirava. De l’altra, a través d’ell i de la mirada de Borja de Riquer, entendre una mica més la complexitat política enmig de la qual Espanya i Catalunya es varen moure durant el primer terç llarg del segle XX, anys políticament molt convulsos en els quals Cambó jugà un paper cabdal, tant aquí com a Madrid.

  • Dijous 6 d’abril de 2023

Els titulars de la jornada:
“Debacle del Barça” (El Periódico)
“Sánchez aparca les diferències amb Meloni per buscar acords a la UE” (La Vanguardia)
“Els papers confidencials que Trump es va emportar compliquen el seu futur judicial” (El País)
“Arquitectura hostil” (El Punt Avui)
“Els afins a Borràs demanen restituir-la sense tenir l’aval de la direcció de Junts” (Ara)
“Preocupació pels consum de marihuana dels més joves” (Diari de Sabadell)

No és una bona notícia que dues dones joves i líders en els seus respectius països i governs tals com Sanna Marin i Jacinda Ardern, s’hagin vist descavalcades del càrrec de primera ministra a Finlàndia i a Nova Zelanda respectivament. Els factors que hi han intervingut perquè això passés i ens perdéssim l’oportunitat de canviar moltes coses, han estat diversos i això no obstant no són necessàriament comparables. Sigui com sigui, però, en el rerefons els estereotips masclistes dominants –aquí, allà i més enllà– que consideren que la política és cosa exclusivament d’homes. I així ens va tot plegat!

  • Divendres 7 d’abril de 2023

Els titulars de la jornada:
No hi ha diari en versió paper d’El Periódico)
“Sánchez fixa un pacte migratori com a prioritat de la presidència europea” (La Vanguardia)
No hi ha diari en versió paper d’El País)
No hi ha diari en versió paper d’El Punt Avui)
No hi ha diari en versió paper de l’Ara

Ha mort Josep Piqué. Vaig tenir ocasió de tractar-lo de prop en un parell d’ocasions durant el període del meu deganat al capdavant del Col·legi de Periodistes, quan ell encapçalava el PP a Catalunya i havia estat candidat a la presidència de la Generalitat el 2003. D’aquells contactes sempre m’havia preguntat com podia ser que una persona com ell, dialogant, amb una visió política i tarannà oberts, milités en un partit com el PP sempre tan encès quant a les qüestions i reivindicacions catalanes. D’aquí que no em va estranyar gens ni mica que el juliol del 2007 es donés de baixa del partit i renunciés al seu escó de diputat al Parlament en adonar-se que el seu projecte de regeneració del PP que ell defensava per a Catalunya era inviable. Com sempre passa, avui tot són mostres de condol i de sentiment per la pèrdua d’una persona que fins i tot els seus que li varen fer la vida impossible, ara el sublimen…

  • Dissabte 8 d’abril de 2023

Els titulars de la jornada:
“Putin ‘reeduca’ milers de nens robats a Ucraïna” (El Periódico)
“L’escalada de violència entre israelians i palestins amenaça de desbordar-se” (La Vanguardia)
“La justícia sorteja la reforma de la malversació pactada pel Govern i ERC” (El País)
“Pas al verd” (El Punt Avui)
“Llei Mordassa: 17.800 multes per faltes de respecte als Mossos” (Ara)
“Passió solemne” (Diari de Sabadell)

Tornem a casa després d’uns dies de sojorn. La ciutat és –o potser només ho sembla–  buida i només els primers eslògans de cara a les eleccions municipals, ens fan pensar que a partir de dimarts, els diferents candidats i candidates tornaran a la feina d’intentar convèncer al major nombre possible d’electors.

  • Diumenge 9 d’abril de 2023

Els titulars de la jornada:
“Catalunya pateix el primer trimestre amb més incendis en 10 anys” (El Periódico)
“Alarma al sector del turisme per la fugida de treballadors” (La Vanguardia)
“La Índia: el país més poblat pugna pel seu lloc en el món” (El País)
“Els anys foscos de Mercè Rodoreda” (El Punt Avui)
“Viatge a l’Afganistan que els talibans no volen que vegis” (Ara)

Diumenge de Pasqua que enguany coincideix amb dos aniversaris significats: d’una banda, els 25 anys de l’acord del Divendres Sant a partir del qual es va iniciar el procés de pacificació del conflicte que entre unionistes (majoria protestants) i republicans i nacionalistes (majoria catòlica) es va viure a Irlanda del Nord durant la segona meitat del segle passat. De l’altra, els 46 anys de la legalització a Espanya del PCE; un fet que va significar un avenç important en el camí de la recuperació de la democràcia i de les seves institucions a Espanya després de la llarga nit franquista.


  • Dilluns 10 d’abril de 2023

Els titulars de la jornada:
“Barcelona pateix la densitat poblacional més gran de la UE” (El Periódico)
“Catalunya és la regió d’Espanya on més ha retrocedit la indústria” (La Vanguardia)
“El PSOE s’aproxima a l’empat amb el PP després de la moció de Vox” (El País)
“Mobilitat metropolitana” (El Punt Avui)
“Irlanda del Nord, 25 anys després dels Acords de Pau” (Ara)

La Setmana Santa ja és història. I ara sí. Ara entrarem de ple en la senda que ens ha de portar al 28 de maig quan se celebraran unes noves eleccions municipals i en alguns indrets d’Espanya també les autonòmiques. I tot amb la mirada posada en les generals del proper novembre on es dilucidarà si el govern de progrés que actualment regeix la política espanyola serà capaç de reeditar-se o, per contra, la dreta –amb l’ajut de la dreta extrema–  serà la que en prendrà el relleu. En joc el model d’Estat modern i de progrés que es defensa des de l’esquerra o el model anquilosat en el passat patrimoni de la dreta àmplia que domina alguns mitjans de comunicació i gran part del poder judicial. I tot això sense oblidar el què està passant a casa nostra –a Catalunya– on a hores d’ara hi ha massa indicadors socials, econòmics i mediambientals en retrocés.

  • Dimarts 11d’abril de 2023

Els titulars de la jornada:
“Madrid té la meitat de deute que Catalunya però a un cost similar” (El Periódico)
“La campanya de la renda obre més diferències entre autonomies” (La Vanguardia)
“Ferrovial s’arrisca a un cost fiscal milionari pel seu trasllat” (El País)
“Recepta catalana” (El Punt Avui)
“Catalunya obté el 30% dels fons per a projectes de biogas” (Ara)
“El CES torna ala zona de descens” (Diari de Sabadell)

Avui, el retorn a casa després de la meva habitual passejada matinera, l’he fet pel bosc de Can Deu en el que, com a tot arreu, es nota –i molt– els efectes de la sequera que estem patint, que fa que els pantans, com és el cas del de Sau, es trobin pràcticament buits d’aigua a portes d’uns mesos en els que el risc d’incendis forestals serà més alt que en anys anteriors. En això pensava quan gairebé sense adonar-me’n m’he trobat davant l’ermita d’estil romànic de Sant Vicenç de Verders que, com és sabut, originàriament s’aixecava a tocar del Mas Verders al terme municipal de l’Esquirol, en un indret que avui hauria d’estar cobert per les aigües del pantà de Sau. Precisament per preservar aquesta ermita de la seva destrucció, la Caixa d’Estalvis de Sabadell –a través de la seva Obra Social– decidí, l’any 1973, desmuntar-la pedra a pedra per reconstruir-la després al costat de la masia de la seva propietat de Can Deu (avui Museu d’Eines del Camp). Aquesta ermita situada en el límit nord de la ciutat, juntament amb la de Sant Pau de Riu-sec en el límit sud, constitueixen  dues mostres del romànic català a tocar de casa.

  • Dimecres 12 d’abril de 2023

Els titulars de la jornada:
“Els barcelonins veuran més aigua regenerada” (El Periódico)
“Expacients de càncers clamen perquè són exclosos d’assegurances i hipoteques” (La Vanguardia)
“Una ONG accepta 10 milions provinents d’un fons vinculat a Joan Carles I” (El País)
“La via Aragonès” (El Punt Avui)
“L’FMI veu risc real de contagi bancari i alerta d’un alentiment global ” (Ara)

Amb seguretat puc afirmar que el Monteverdi Choir (fundat al Regne Unit el 1964) és, a hores d’ara, el millor cor del món quant a interpretació de música del barroc i del classicisme. El per què d’aquesta meva afirmació la vàrem tenir anit en ocasió de la interpretació que al Palau de la Música Catalana –acompanyats de l’English Baroque Soloists (fundada el 1978)–, feren de la Missa en Si menor de J. S. Bach, sota la direcció de qui fou el fundador i encara avui n’és l’ànima d’ambdues formacions musicals, el professor John Eliot Gardiner. Tot un luxe i un plaer pels sentits haver-los pogut escoltar…

  • Dijous 13 d’abril de 2023

Els titulars de la jornada:
“El jutge ordena el registre de la incineradora del Besòs” (El Periódico)
“Andalusia desatén la UE i avala els regadius il·legals a Doñana” (La Vanguardia)
“PP i Vox fan oïdes sordes als científics i aproven els regadius a Doñana” (El País)
“L’aigua que baixa” (El Punt Avui)
“Hisenda avisa que Ferrovial pot perdre beneficis fiscals” (Ara)
“Perquè costa tan posar plaques solars?” (Diari de Sabadell)

Els sofistes, ja en l’Atenes del segle V aC, defensaven una teoria relativista sobre el món que per a ells era consubstancial amb la democràcia. Tot són opinions –afirmaven– i tant li fa una opinió com una altra mentre s’argumenti coherentment. Al cap i a la fi –deien– la democràcia no és un món de certeses científiques sinó més aviat un contrast continuat de parers. D’aquí que en el pensament dels sofistes destaqués que el més important és que la convivència a la ciutat –a la polis– estigui ben afermada i que respecti la diversitat d’opinions i d’interessos. Per això cal que els diversos parers estiguin sòlidament argumentats. I aquí ho deixo en dies de tantes trifulgues…

  • Divendres 14 d’abril de 2023

Els titulars de la jornada:
“14 marques competiran el 28.M a l’esquerra del PSOE” (El Periódico)
“La Junta de Ferrovial no cedeix i avala en massa el trasllat als Països Baixos” (La Vanguardia)
“Ferrovial se’n va als Països Baixos malgrat la pressió del Govern” (El País)
“Compte enrere per a Borràs” (El Punt Avui)
“Ferrovial certifica la seva marxa definitiva als Països Baixos ” (Ara)

No escapa a ningú que la IA mou debats enfervorits a favor i en contra. D’aquí que m’he atrevit a preguntar a l’AI mateix, quins són els riscos que ella presenta. Heus aquí la resposta que d’ella n’he obtingut: “La Intel·ligència Artificial (IA) presenta diversos riscos que es poden dividir en tres categories: tècnics, ètics i socials. Entre els riscos tècnics es troben els errors de programació i entrenament de models, que poden portar a decisions errònies o discriminació involuntària. També hi ha el risc de ciberseguretat, ja que els sistemes d’IA poden ser vulnerables a atacs informàtics i robatoris de dades. En la categoria ètica, la IA pot perpetuar i amplificar la discriminació, ja que pot aprendre i replicar les preferències i prejudicis humans. Això pot afectar la presa de decisions en l’àmbit laboral, financer i judicial, entre altres. També pot sorgir el problema de la responsabilitat, ja que els sistemes d’IA poden prendre decisions sense una persona responsable directa. Finalment, els riscos socials són aquells que afecten la societat en general. La IA pot afectar l’ocupació, ja que pot substituir els treballadors humans en algunes tasques. També pot tenir un impacte en la privacitat i la llibertat personal, ja que pot recopilar i analitzar gran quantitat de dades personals. En resum, la IA té el potencial d’aportar grans avantatges, però també planteja importants riscos que s’han de tenir en compte per garantir que la seva aplicació sigui segura, ètica i beneficiosa per a la societat.” Ja deia la meva àvia que no hi ha pitjor sord que el que no vol escoltar quan és la pròpia IA la que ens adverteix dels riscos –paranys– en els quals hom pot caure al fer-ne ús.

  • Dissabte 15 d’abril de 2023

Els titulars de la jornada:
“Els preus del lloguer es desvinculen de la inflació” (El Periódico)
“El Govern central pacta la llei de l’Habitatge i limita al 3% la pujada dels lloguers” (La Vanguardia)
“El pacte per la llei de l’habitatge imposa més límits al lloguer” (El País)
“Topall al lloguer” (El Punt Avui)
“Acord per limitar el preu dels lloguers” (Ara)
“L’essència japonesa torna a Sabadell ” (Diari de Sabadell)

“Alguna cosa deu tenir l’aigua quan la beneeixen”. És, aquesta, una popular dita castellana que s’usa per assenyalar la rellevància que una cosa té, simplement pel fet d’atreure l’interès de tothom malgrat pugui presentar alguns dubtes de la seva solvència. I això és el que està passant amb la llei de l’Habitatge que ahir va aprovar el Congrés dels Diputats. Una llei  atacada tant pels uns –que la consideren feble– com pels altres –que pensen que s’ha passat de frenada–. Sigui com sigui, aquesta és una llei que feia molt de temps que es trobava a faltar davant l’incessant augment dels preus de lloguer. En qualsevol cas, xom que bé sabem que no hi ha res que sigui perfecte, serà el temps el que n’acabarà sentenciant la seva idoneïtat i oportunitat per aconseguir els fins que amb la llei es persegueixen.

  • Diumenge 16 d’abril de 2023

Els titulars de la jornada:
“Les màfies italianes s’acomoden a Espanya” (El Periódico)
“Brussel·les amonesta la Generalitat pel retard en el seu pla de gestió de l’aigua” (La Vanguardia)
“El que fan amb Doñana és un engany: no hi haurà més aigua” (Teresa Ribera) (El País)
“70.000 catalans esperen els ajuts de dependència” (El Punt Avui)
“La meva vida és igual de desgraciada amb talibans o sense” (Ara)

Fins ara podia ser només una meva sensació. Avui, però, és una certesa incontestable. La Generalitat de Catalunya està fent tard quant a un pla d’actuació eficient i eficaç contra la sequera des de fa temps. Ho acaba de dir la Comissió de la UE que ha obert un expedient sancionador per aquest incompliment. Només altres dues comunitats autònomes espanyoles es troben en una situació semblant: Andalusia i les Illes Canàries. La resta han fet els deures i disposen de sengles plans contra la sequera amb l’objectiu de garantir els mínims d’aigua necessaris que s’estan aplicant mentre i tant no arriben les anhelades pluges. No sempre la culpa és de Madrid i faríem bé de resoldre convenientment els problemes interns que tenim a casa i pels quals sí tenim competències, i deixar d’aplicar el vell principi de “qui dia passa any empeny” en l’espera que el pas del temps ens resolgui la situació.


  • Dilluns 17 d’abril de 2023

Els titulars de la jornada:
“Les grans tecnològiques oculten la petjada del carboni” (El Periódico)
“Els ingressos de l’IRPF registren el millor inici en 15 anys” (La Vanguardia)
“Sánchez mobilitza 50.000 habitatges del banc dolent per facilitar el lloguer barat” (El País)
“Assetjats pel foc” (El Punt Avui)
“El cereal català alerta d’una situació ‘catastròfica’” (Ara)

No és bo per al país –el d’aquí i el d’allà– ni tampoc per a ningú que amb el pas del temps, la política s’hagi anat convertint en una mena de farsa que tot i que pràcticament tothom sap que ho és i que això no obstant, i segons preferències, cadascú acaba per donar suport i creure cegament allò que els seus pensen i diuen en cada moment. Això que acabo d’escriure pot semblar un simple joc de paraules, però a despit de les aparences, no ho és. Fixem-nos sinó que cadascú va a la seva bola. Per botó, una mostra. Tot i que el sentir dels mitjans de comunicació és pràcticament unànime amb l’excepció de TV3 que no és precisament un model de neutralitat, ningú s’ha pres seriosament el capítol de la política catalana referit a l’acord de claredat –sobre el qual ha tornat a insistir el president de la Generalitat de Catalunya Pere Aragonès–, oblidant que el Parlament de Catalunya ja va votar-hi en contra el passat 30 de setembre. D’aquí que tornar a treure’s l’acord del barret de copa ha de servir de ben poc si abans no es fa la feina que correspondria, alhora que el truc evidencia una manca de recursos amb els quals poder comparèixer en la propera campanya electoral adduint que quelcom s’està fent per avançar cap a la independència.

  • Dimarts 18 d’abril de 2023

Els titulars de la jornada:
“Catalunya compra un gran lot de pisos de la Sareb” (El Periódico)
“El PSOE encarrila els canvis a la llei del ‘només sí és sí’ amb el PP” (La Vanguardia)
“Espanya identifica a 263 excombatents gihadistes” (El País)
“Doctor Robot” (El Punt Avui)
“La Vall d’Hebron fa el primer transplantament robòtic de pulmó del món” (Ara)
“Creix la contractació industrial a Sabadell” (Diari de Sabadell)

Escoltava no fa pas massa dies a un comentarista independentista que en una de les seves intervencions radiofòniques es lamentava del desori que a hores d’ara es dona en l’esquerra espanyola a l’esquerra del PSOE, per la seva incapacitat d’unir-se per tal de poder fer front al progrés de la dreta i d’aquesta manera evitar que en les properes eleccions legislatives pugui disposar de força suficient per a governar. Pensava, mentre l’escoltava, que la reflexió era ben oportuna, atès que costa molt d’entendre que els podemistes continuïn entestats en girar-se d’esquena quant a unir-se al projecte polític que lidera Yolanda Díaz, debilitant-lo. I pensava, ingènuament, que en algun moment del comentari, Jordi Margarit (que era el comentarista en qüestió) establiria algun paral·lelisme o relació de la seva atinada denuncia amb la situació per la qual a Catalunya travessen les forces independentistes, incapaces d’unir-se a l’entorn d’un projecte que les reforci. “Receptes tinc que per a mi no vull” deia la meva sàvia àvia!

  • Dimecres 19 d’abril de 2023

Els titulars de la jornada:
“L’àrea metropolitana de Barcelona té 2.733 pisos de la Sareb” (El Periódico)
“La UE injecta 43.000 milions per produir xips enfront d’Àsia” (La Vanguardia)
“Aràbia Saudita paga a espanyols per falsejar la posició de la seva Universitat” (El País)
“Pas de catalan” (El Punt Avui)
“El TC diu que nocal fixar un tant per cent de castellà” (Ara)

Un dels defectes que patim els catalans –i suposo que també la resta dels humans–  és que mai no tenim la culpa d’allò que passa o que ens passa. Sempre trobem que hi ha algú a qui podem carregar els neulers. Un defecte que lògicament s’ha estès a la política quan atribuïm a Madrid la causa de tots els mals que com a país patim. De botons de mostra d’això que acabo d’escriure n’anem sobrats. El darrer el tenim en l’anomenat cas Negreira, ara absolutament desfermat des que Jan Laporta, després de setmanes i setmanes de mantenir el més absolut dels silencis, en la seva primera compareixença per tractar sobre aquest afer, s’hagi limitat a atiar el foc sagrat del barcelonisme i recórrer altra volta a la simbologia patriòtica d’ús imprescindible quan es tracta de desviar la mirada i l’atenció cap a Madrid per evitar que es parli del fons de la qüestió que, en aquest cas, és de corrupció sistemàtica. I és que, segons Laporta, tot el què ha passat amb el cas Negreira (amb milions d’euros pagats durant una pila d’anys a un àrbitre sense cap mena de justificació clara i convincent) és conseqüència dels atacs despietats dels enemics del Barça… i de Catalunya. I tot amb l’ajut inestimable que a darrera hora li ha brindat Florentino Pérez al mossegar l’ham i respondre amb un vídeo execrable que, paradoxalment, té la virtut d’alimentar les tesis de Laporta quant a l’existència d’enemics decidits a envair el barcelonisme que, per definició i segons ell “és pur i immaculat”. Enemics i forces del mal que també en paraules de Laporta, es mouen per “enveges, ressentiments o raons extraesportives”. Crec que, tampoc en aquest cas, cal afegir res més…

  • Dijous 20 d’abril de 2023

Els titulars de la jornada:
“Justícia autoritza l’ús d’aersosols a les presons” (El Periódico)
“Felip VI defensa l’exemplaritat el dia de la tornada del seu pare” (La Vanguardia)
“L’abril més sec en 60 anys: 125 dies sense ploure en zones d’Espanya” (El País)
“Vot des de l’exili” (El Punt Avui)
“L’habitatge de lloguer social centra la cursa electoral” (Ara)
“La Creu Alta ahir i avui” (Diari de Sabadell)

S’acosten les eleccions municipals i d’aquí que els debats abundin. Ahir, a la Fundació Bosch i Cardellach, organitzat pel Cercle d’Entitats de Sabadell, debat entorn les polítiques socials per les quals aposten les formacions polítiques amb més possibilitats d’entrar en el Govern de la ciutat. De les qüestions tractades i d’acord amb el signe dels temps, l’habitatge social, l’atenció a les persones grans (la manca de residències de titularitat pública) i el sensellarisme, s’emportaren la palma. Allà, però, on s’establiren més diferències entre els participants fou en la qüestió de l’habitatge social amb el dret de tanteig i de retracte i de promoció de nous habitatges en el rerefons. Això no obstant una mateixa conclusió: Sabadell està mancada d’habitatge social i cal esmerçar tots els esforços possibles per revertir aquesta qüestió.

  • Divendres 21d’abril de 2023

Els titulars de la jornada:
“La Generalitat renuncia a salvar les platges a qualsevol preu” (El Periódico)
“Doñana desencadena la guerra de l’aigua entre el PSOE i el PP” (La Vanguardia)
“El PSOE es recolza en el PP per reformar el ‘sí és sí’ sense Podemos” (El País)
“Europa és un forn” (El Punt Avui)
“El govern espanyol es trenca amb la llei del ‘només sí és si’” (Ara)

Les conclusions del darrer informe anual sobre l’estat del clima a Europa (ESOTC) donat a conèixer ahir pel servei de canvi climàtic de Copernicus (C3S) (que és el programa d’observació de la Terra de la Unió Europea), no fan més que confirmar la “preocupant tendència” que viu el planeta, amb temperatures a l’alça, onades de calor extremes, augment continuat de les emissions de gasos amb efecte hivernacle, sequeres generalitzades i pèrdues de gel rècord a les glaceres del continent. Són “canvis alarmants” que alerten que ens endinsem en un “territori inexplorat” en el qual l’”experiència col·lectiva serà menys útil que fa unes dècades”. I tot perquè ens hem adonat que el llop era aquí quan n’hem vist les conseqüències. Sabíem que el canvi climàtic era inevitable de la mateixa manera que sabíem que quelcom podíem fer per a frenar-ne i retardar-ne els seus efectes… Les properes generacions ho tindran molt difícil i segur que maleiran el nostre malbaratament dels recursos i dels mediambient.

  • Dissabte 22 d’abril de 2023

Els titulars de la jornada:
“140.000 milions per a pensions han anat a altres despeses des del 1989” (El Periódico)
“El president andalús s’obre a rectificar els plans sobre Doñana” (La Vanguardia)
“Els darrers vuit anys els més càlids des de 1850” (El País)
“Edificis vigilats” (El Punt Avui)
“L’Aragó accelera” (Ara)
“Sant Jordi 2023. Tants sabadellencs, tantes històries d’amor” (Diari de Sabadell)

Cap de setmana de Sant Jordi presidit pel sol i per unes temperatures notablement més altes que no pas correspondria als dies de finals d’abril. Al carrer, olor a llibres i a roses que atrau i captiva a la gernació de persones que es fa senyora i majora de tots els espais del centre de la ciutat. Amb la Colla Muntanyes Planes toca sortida mensual. Avui hem anat a visitar el castell de Palafolls. Pel camí, tant el d’anada com de tornada, hem pogut copsat els efectes que la sequera està causant a boscos i camps. I malgrat que per avui s’anunciava pluja, tampoc en aquesta ocasió s’han acomplert els pronòstics.

  • Diumenge 23 d’abril de 2023

Els titulars de la jornada:
“És Sant Jordi, passin i llegeixin” (El Periódico)
“Sant Jordi pletòric” (La Vanguardia)
“Sobreviure al clima extrem” (El País)
“Oficis de llibre” (El Punt Avui)
“Sant Jordi 2023. Llegir, estimar” (Ara)

Festivitat singular la de Sant Jordi. De fet sempre ho és per a tothom. Però avui, especialment, ho és també per a mi que passaré per l’experiència de signar exemplars del llibre que per encàrrec de la Diputació de Barcelona vaig escriure sobre l’Antoni Dalmau i Ribalta durant la seva presidència de la institució, entre els anys 1982 i 1987. Serà a la Rambla de Catalunya de Barcelona el migdia, i al sabadellenc Racó del Campanar a la tarda. En aquest cas, sens dubte una molt agradosa experiència a sumar a la meva trajectòria vital…


  • Dilluns 24 d’abril de 2023

Els titulars de la jornada:
“Sant Jordi de llegenda” (El Periódico)
“Sant Jordi llueix com mai” (La Vanguardia)
“La despesa militar d’Europa s’accelera després de la invasió russa” (El País)
“Sant Jordi fa el ple” (El Punt Avui)
“Sant Jordi es desborda” (Ara)

La Diada de Sant Jordi d’enguany ja és història. Costava moure’s ahir pels carrers més cèntrics de Barcelona i també de Sabadell. El balanç de la jornada milions de roses venudes i també de llibres que molt possiblement mai no es llegiran. Però aquesta és la màgia que envolta Sant Jordi i que també fa que siguin molts els escriptors que publiquen les seves obres posant la mirada en aquest dia. D’entre els moments per a mi més emotius i entranyables del jorn, quan els meus nets se m’aproparen amb sengles exemplars del ‘meu llibre’ tot demanant-me que els hi dediqués…! Comença avui, d’altra banda, una setmana que apunta cap a la recta final que ens ha de portar a les eleccions municipals –i en alguns casos autonòmiques– del 28 de maig, la qual cosa fa que la temperatura política s’elevi d’allò més tal com també ho està fent la temperatura climàtica que segons les previsions aquesta setmana assolirà registres mai vistos, sense que la pluja anunciï la seva necessària i urgent presència…

  • Dimarts 25 d’abril de 2023

Els titulars de la jornada:
“El pols competencial sembra dubtes sobre la llei de l’habitatge” (El Periódico)
“” (La Vanguardia)
“El Govern estén la fiscalitat de l’Església als demés cultes” (El País)
“Planta Llarena” (El Punt Avui)
“Colau sosté que hi ha un 19% menys de cotxes creuant l’Eixample” (Ara)
“Sant Jordi, com el primer dia” (Diari de Sabadell)

La mobilitat, i és lògic que així sigui, es troba en un primeríssim pla d’actualitat i més tenint en compte la proximitat de les eleccions municipals. Cadascú creu disposar de la vareta màgica que ha de permetre resoldre de cop i volta i d’una tacada una qüestió, la solució de la qual, porta acumulats molts anys de retard. Es tracta de conciliar persones amb trànsit rodat, donant sempre preferència a les persones per damunt del trànsit privat. En conseqüència es tracta també de potenciar el transport públic per damunt del privat. Passa, però, que precisament per la manca d’una xarxa de transport públic urbà eficaç i eficient que arribi a tots els racons de la ciutat tots els dies de l’any, es corri el risc de marginar a persones amb mobilitat reduïda. Posaré un exemple: a Sabadell, els festius i els caps de setmana es tanca –i em sembla bé que es faci– una àmplia zona del centre de la ciutat. Això fa que el servei de busos urbans es presti passant per carrers que es troben allunyats del centre. D’aquesta manera, les persones amb mobilitat reduïda, cas que vulguin anar al centre per assistir a un acte o activitat, solament els queda la possibilitat d’usar el cotxe privat (cas que en tinguin) i aparcar-lo al soterrani de la plaça del Dr. Robert o al Vapor Turull. Hi ha una excepció només apte pels més privilegiats que viuen prop d’una de les estacions urbanes del Metro Vallès ja que aquest mitjà de transport és l’únic que en dies festius arriba al mateix cor de la ciutat.

  • Dimecres 26 d’abril de 2023

Els titulars de la jornada:
“Un jtge obliga BCN atorgar 120 llicències de pisos turístics” (El Periódico)
“El Govern central rebaixa un 25% l’IRPF agricultors i ramaders” (La Vanguardia)
“Sánchez anuncia 20.000 pisos més de lloguer social en terrenys de Defensa” (El País)
“1,9 milions d’exclosos” (El Punt Avui)
“Els salaris perden en un any el 5,3% de poder adquisitiu” (Ara)

Els dies que estem vivint són complexos. Molts complexos, farcits de crisis diverses a les quals costa veure’n la sortida. A les crisis humanitàries a causa dels fenòmens de migració per raons ben diverses, cal unir la dels conflictes bèl·lics que es viuen arreu del planeta, la crisi climàtica, la crisi econòmica i de creixement. A totes aquestes crisis, a Catalunya hi hem d’afegir a la que fa referència al benestar de les persones que l’habitem i que segons el darrer Baròmetre del Tercer Sector Social de Catalunya ens diu que durant el 2021, les entitats del Tercer Sector de Catalunya acompanyaren 1,9 milions de persones en risc d’exclusió social. 350.000 més que no pas el 2017. D’aquí que des de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya es reclamin més recursos. Potser és hora que des de totes les instàncies polítiques del país (el d’aquí i el d’allà) s’entengui que l’Estat del benestar no és una qüestió de despesa sinó d’inversió.

  • Dijous 27 d’abril de 2023

Els titulars de la jornada:
“El Govern blindarà el límit als lloguer per evitar recursos” (El Periódico)
“Dones i laics podran votar al sínode després d’una decisió sense precedents ” (La Vanguardia)
“Solament els que estan fora de la guerra la poden parar” (Lula da Silva) (El País)
“Repressió transversal” (El Punt Avui)
“El primer pic de calor de l’estiu s’avança dos mesos” (Ara)
“Augment preocupant dels casos de violència masclista” (Diari de Sabadell)

A voltes penso que de ben poc serveixen les Ordenances municipals quant a cada pas que fem ens trobem amb personatges –per dir-ho d’una manera suau i no ofensiva– que viatgen muntats damunt patinets –elèctrics o no– i que fan cas omís a les disposicions vigents que prohibeixen el seu trànsit per les voreres, a més, sovint estretes, atemptant contra la integritat de les persones que hi caminen tal com ja s’ha demostrat en massa ocasions. A aquesta actitud incívica cal afegir, com a mínim, la d’altres persones que donen menjar als coloms que embruten la ciutat. I la llista de comportaments incívics no es limiten a aquests casos suara exposats. Menys encara quan l’actitud de qui hauria de vetllar pel compliment de les ordenances no serveix ni tan sols per fer denúncia i escarment als protagonistes d’aquests comportaments. Cal insistir altra volta en que és molt millor prevenir que no pas curar?…

  • Divendres 28 d’abril de 2023

Els titulars de la jornada:
“El Govern avança al 2024 la rebaixa del dèficit al 3%” (El Periódico)
“Ucraïna preveu una forta resistència russa a la seva contraofensiva” (La Vanguardia)
“El tomb a la dreta del PPE xoca amb Von der Leyen” (El País)
“Els CDR aniran a judici per terrorisme” (El Punt Avui)
“La sequera pot deixar el delta de l’Ebre sense collita d’arròs” (Ara)

Començo a rebre propaganda electoral. Avui, a la bústia, n’he trobat d’una de les quatre formacions que sota el nom del “Govern de Transformació” governaren la ciutat del 2015 al 2019. Em sorprèn que algunes de les coses que prometen fer si arriben al Govern ja formaven part del seu programa electoral del 2015. Sabem que la memòria és curta i més en política que ben fàcil és prometre i ben difícil portar a terme allò que es promet. Qui sap si d’entre les coses que més m’han sorprès i cridat l’atenció és el compromís de fer un pla de mobilitat i desencallar la qüestió de la primera residència pública per a gent gran. Un i altre compromís tingueren temps de resoldre’ls en positiu quan varen governar i això no obstant foren incapaços de portar-los a terme. “Pels seus fruits els coneixereu” (va escriure Mateu 7, 15-20) i “receptes tinc que per a mi no vull” deia sovint la meva sàvia àvia.

  • Dissabte 29 d’abril de 2023

Els titulars de la jornada:
“El Govern preveu crear 1,1 milions de llocs de feina en 4 anys” (El Periódico)
“Espanya comunica a la UE que crearà un milió de llocs de treball” (La Vanguardia)
“Rússia recorre de nou als bombardejos massius” (El País)
“Ser regidor esgota” (El Punt Avui)
“Continua l’idil·li” (Ara)
“Els reptes que es decidiran en el proper mandat” (Diari de Sabadell)

Una de les activitats que més em plauen a hores d’ara és la de fer de guia a persones –a amigues o no– interessades en augmentar el coneixement que de Sabadell en tenen. Per això, quan algú m’ho demana, no tinc mai un contra per posar-me a disposició i explicar sobre el terreny allò que jo sé de Sabadell. Parteixo de la convicció que el coneixement del qual hom disposa serveix de ben poc si no és compartit i contrastat amb el que disposen altres persones. I això és precisament vaig fer de nou ahir, a l’acompanyar un grup de cinc persones a transitar pels camins de la història de Sabadell. La major satisfacció que d’aquest exercici n’obtinc és comprovar que amb el tour els participants asseguren haver descobert aspectes de la ciutat que abans o bé desconeixien o se’ls havien escapat. Assenyalar que, casualment, durant la passejada d’ahir ens vàrem creuar, d’una banda, amb un altre grup de persones a les quals Miquel Crusafont i Sabater (un dels savis dels quals Sabadell disposa) explicava també aspectes i passatges de la història de Sabadell a un grup reduït de persones. I de l’altra, amb l’arquitecte i amic d’infantesa Marc Batlle de qui en sóc deutor de tantes coses. També d’algunes de les anècdotes que explico durant les ‘visites guiades’…

  • Diumenge 30 d’abril de 2023

Els titulars de la jornada:
“Carles III, una corona amb massa càrregues” (El Periódico)
“La crisi de la justícia espanyola esclata en tots els fronts” (La Vanguardia)
“Diari d’un capellà pederasta: ‘Vaig fer mal a masses’” (El País)
“Més presents al món” (El Punt Avui)
“Colau atrapa Collboni” (Ara)

Darrer dia d’un mes d’abril ben anormal. També pel què fa al comportament del temps, la qual cosa posa de manifest que el canvi climàtic ja és aquí sense que –per inoperància supina– haguem estat a temps de frenar-ne i mitigar-ne la seva imparable cursa que estava anunciada de fa molts i molts anys. Un mes d’abril que a Catalunya s’haurà tancat amb dos fets que encara que distants l’un de l’altra, són cara i creu d’una mateixa moneda. La cara: constatar que el Boss (Bruce Spingsteen), amb la seva aposta per iniciar a Barcelona l’actual gira europea amb dos concerts i amb una visita ­–al costat de Barack Obama­– a Montserrat (amb salutació reverencial i respectuosa al pare Abat inclosa), ha fet molt més per la bona imatge al món de Barcelona i de Catalunya que no pas els anys de processisme. La creu: el desori, ahir, en les oposicions convocades per la Generalitat de Catalunya per cobrir places de funcionariat. Com sempre, lluny que algú n’assumeixi la responsabilitat que correspondria, a hores d’ara s’ha optat per culpar de tot el sidral a l’empresa a la qual s’havia subrogat l’organització i correcció de les proves…