Al marge de l’opinió que cadascú pugui tenir sobre el president estat de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, la seva detenció per la policia italiana a la illa de Sardenya és, com a mínim i d’entrada, inoportuna i sospitosa per dues raons. La primera, pel fet que la detenció es produeix només una setmana després que la taula de diàleg entre els governs d’Espanya i de Catalunya s’hagués posat en marxa. La segona, per situar a l’executiu espanyol, i en especial al seu president, en una situació extrema després de l’aposta que s’havia marcat d’acarar el conflicte Catalunya – Espanya. Davant això, oportú deu ser preguntar-se a qui beneficia i a qui perjudica tot plegat, i qui sap si en la resposta trobarem part de l’explicació. Perquè no cal que ens enganyem, els beneficiats per la detenció són el mateix Puigdemont (que estava veient relegat el seu protagonisme) i l’extrema dreta espanyola (que aposta pel com pitjor millor). Els grans damnificats, ERC amb Pere Aragonès (que es veurà sotmès a moltes més pressions dels sectors independentistes més radicals) i d’una manera molt especial Pedro Sánchez (que continuarà en el centre de la diana de la dreta i l’extrema dreta). El braç executor de la maniobra, el poder judicial. I tot en vigiles de l’1-O. De veritat considereu que hem de continuar creient en les casualitats?