Som a les portes d’acabar l’any i un de nou espera poder entrar. Com cada any, s’imposa fer balanç del que se’n va, i formular propòsits pel que és a punt de néixer. El 2000 que ens deixa, haurà estat, com a mínim, un any estrany que s’incorporarà a les prestatgeries de la història sense cap distintiu especial amb el qual poder ser reconegut. I és que ben pocs-grans esdeveniments l’hauran marcat. Potser, només, el llarg serial que les eleccions presidencials americanes ha significat o l’afer Pinochet, que hauria de portar al vell dictador davant els tribunals de justícia xilens, o per les indecisions econòmiques que, alhora que han provocat trasbalsos en les borses i en les relacions euro-dòlar, han augmentat les diferències entre els uns –els que més tenen– i els altres –els que tot els hi falta. De ben segur que el lector podria ampliar aquesta sumarial relació. Però segur també que, a banda dels fets que tindrien a veure amb àmbits geogràfics més propers o als que no constituirien notícia especial pel fet que formen part del què cada any s’esdevé, acabaríem convenint que el 2000 ha estat un any sense cap senyal que el faci diferent a la resta. Tot plegat, potser, perquè s’ha encomanat de la seva condició d’any de traspàs. I és que el 2000 ha estat –també metafòricament parlant– any de traspàs entre l’ahir que anunciava una ràpida transformació del món, com a conseqüència de la globalització de l’economia i del protagonisme que les tecnologies de la comunicació i de la informació adquirien, i un demà ple d’oportunitats i, perquè negar-ho, d’incerteses.

Així, quan el 2001 és a punt de néixer podem imaginar-lo encara com l’any en el qual voldríem veure el final de totes les guerres; com l’any de la solidaritat, de la justícia i del respecte als drets de la persona; com l’any en què les diferències entre el nord poderós i el sud famolenc es reduïssin dràsticament… Però sabem, dissortadament, que quan el 2001 doni les seves primeres passes, la realitat s’acabarà imposant a la utopia ja que el món continuarà girant com fins ara i les persones, malgrat els bons auguris i les bones intencions que expressem aquests dies entre nosaltres, continuarem deixant-nos portar per la rutina de cada dia.

Però, què carai! Ara toca desitjar-nos el millor i fer vots perquè, malgrat tot, el 2001 ens sigui venturós i profitós. Bon any!

Publicat a El Periòdic d’Andorra, el 5 de gener de 2001