La pressió que les autoritats i els veïns de les poblacions properes a l’aeroport de Sabadell han portat a terme, ha estat decisiva a l’hora de prendre mesures per tal de rebaixar els nivells sonors que emanen dels motors dels avions que de la instal•lació aeroportuària s’enlairen o en ella aterren. D’aquesta manera, fa uns dies, es presentava la primera avioneta dotada amb silenciador; una presentació que obre el camí, d’una banda, a la incorporació d’aquest giny a la resta d’avionetes i, de l’altra, a la implantació de més mesures encaminades a disminuir la contaminació acústica que actualment han de suportar els habitants de les zones properes a l’aeroport. En tracta d’un bon exemple de com la pressió ciutadana pot tenir incidència en la millora de la nostra qualitat de vida en tots sentits.

Però no sempre s’esdevé així. I si els veïns de la instal•lació aeroportuària es poden felicitar per l’èxit assolit, els sabadellencs en general no ens podem pas sentir satisfets pel què fa a la lluita contra un altre tipus de contaminació acústica ¬–certament més terrena i de menys volada– que provoquen les motocicletes desbocades per carrers i avingudes. Des l’ajuntament s’ha anunciat repetidament, l’imminent inici de campanyes actives contra els incívics ciutadans que cavalquen damunt sorolloses màquines. De moment, però, tot i que l’estiu acaba avui mateix i s’havia dit que s’aprofitaria per fer front al problema, el cert és que a Sabadell les motos continuen escampant soroll a dojo i les campanyes dormen el són dels justos, habitant en l’àmbit de les bones intencions que mai no s’acaben de fer realitat.

Publicat a El 9 Nou, el 21 de setembre de 2000